El transport públic, cada vegada més car
Aquest 1 de gener ha entrat en vigor una nova pujada del transport
públic promoguda per l'ATM (Autoritat del Transport Metropolità) de Barcelona.
Afecta tant al transport de la capital (bus i metro) com de les seves corones: Rodalies
de Renfe, FGC i diverses línies d'autobús operades per diferents companyies.
Aquesta nova pujada ha estat de l'ordre del 5% en els títols més utilitzats, la
T‐10 i la T‐50/30 (en aquesta última, l'encariment ha estat de més del 7% per
recorreguts de 3 zones o més).
Desgraciadament, la pujada del transport públic per sobre l'IPC i
els salaris no és una situació nova. Entre el 2006 i el 2014 les tarifes han
augmentat més d'un 50% de mitjana. En aquest mateix període, l'IPC acumulat amb
prous feines ha arribat al 25 %.
D'altra banda, si comparem el preu del transport públic de l'àrea
metropolitana de Barcelona amb el nostre nivell adquisitiu, podem comprovar que
es tracta d'un dels més cars de tota Europa. Alguns exemples els tenim aquí:
Ciutat Preu Metro Salari Mínim (SMI)
Estocolm 1,50 € 2000 €
París 1,70 € 1398 €
Barcelona 2,15 € 645 €
En un context de crisi econòmica com l'actual, aquest augment és
encara més lesiu dels interessos de la majoria de la població. Des del 2006
l'atur a Catalunya ha passat de 253.700 persones enregistrades a 820.400 el
tercer trimestre de 2013 (dades de l'EPA) i s'ha disparat el percentatge
d'aquestes que no cobren la prestació per desocupació. Entre el 2008 i el 2011
(últim any del que hi ha dades de l'INE) els salaris a Catalunya van pujar de
mitjana un 4,8%, molt per sota de l'IPC acumulat en aquest període (9,9%) i de
la pujada dels preus del transport. Només entre 2008 i 2011, per exemple, la
T‐10 d'una zona va passar de 7,20 a 8,25 €, fet que suposa que va pujar un
14,5%. Aquest desequilibri s'ha accentuat els darrers anys quan, a més, els
salaris han baixat fins i tot nominalment, segons tots els indicis. Mentre els nostres governants pugen les tarifes del transport , els salaris
i pensions de la gent pateixen retallades o romanen congelats: quina bona
manera de fomentar el transport públic.
CGT denuncia també el caràcter antiecològic de les
nostres autoritats , que obliden premeditadament la pèssima qualitat de l'aire
de les ciutats i els seus nocius efectes per a la salut de les persones.
Prefereixen fomentar els desplaçaments del vehicle privat , afavorint d'una
manera descarada els interessos de les patronals de la carretera.
En definitiva, l'augment del preu del transport
públic ens afecta al conjunt de la població i va en detriment de les nostres
condicions de vida.
Des de CGT fem
una crida a les nostres companyes a mostrar la seva indignació com a ciutadanes.
La política de transport, inclosa la tarifària, no la fem les treballadores, la
fan els polítics i la plaga de càrrecs altíssims que creixen en empreses i
òrgans de govern a expenses de la societat.
Davant d'aquesta situació, des d'inicis d'any sota l'eslògan de
"STOP PUJADES DE TRANSPORT" s'han anat realitzant els dimecres cada cop
més accions de protesta a cada vegada més llocs de Barcelona i altres comarques
catalanes.
Les reivindicacions bàsiques són:
- La retirada de l’augment del 2014 i
congelació del preu del transport públic d’acord amb les tarifes del 2013.
- Convocatòria d'una taula social per
fixar tarifes i criteris, un cop aplicada la retirada de l'augment de preus de 2014.
Podeu consultar a http://stoppujadestransport.blogspot.com.es/ i a www.cgtcatalunya.cat les convocatòries més properes al vostre lloc de treball o de
residència. Des d'aquí cridem a participar‐hi i a que les difongueu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada