ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dilluns, 29 d’abril del 2019

1r de Maig contra la societat de la mentida, construïm la resistència


Ens han imposat la mentida que aquest és el funcionament normal de les coses, que així és la vida i no es pot fer res. Que uns estaran a dalt i que tots els altres hem de treballar per a ells, obeir. Que el nostre temps és per a ells, que la nostra salut és secundària, que el fet important és que produïm per a ells.

Fa deu anys i poc de la gran mentida de la «crisi», que hem pagat amb encara més patiment mentre els rics no paren d’incrementar els seus beneficis. Mentre nosaltres patim, el número d’ultrarics a l’estat espanyol s’ha duplicat en 8 anys.

Ara ells parlen de recuperació, però tot segueix igual per a la classe treballadora. Cobrem el mateix que fa deu anys, mentre el preu de la vida ha augmentat a tots els nivells, especialment en béns de primera necessitat com és l’habitatge l’aigua o l’electricitat. El 87% dels nous contractes són temporals, les hores extres no pagades superen a les pagades, la majoria dels convenis col·lectius semblen una broma de mal gust, joves que porten mitja vida respirant crisi i que a poc a poc perden l’esperança en poder viure la seva pròpia vida de forma digna, ofegats per un atur juvenil del 35% i per uns salaris ridículs que no permeten ni independitzar-se ni res.

La mentida es constata amb una bretxa salarial del 15% sobre les dones, amb uns treballs de cures i reproductius invisibilitzats que carreguen majoritàriament en silenci. La vergonyosa llista negra dels assassinats per violència de gènere suma setmana rere setmana, mentre governs de dretes i esquerres treuen feminisme per la boca, i aquí no canvia res de res.

La gran mentida és que les empreses fa anys que recullen beneficis, arribant a doblar-los en els darrers sis anys. La gran mentida és que el 10% més ric acumula més de la meitat de la riquesa, mentre el 10% més pobre ha de subsistir amb 8000 € a l’any. La vergonya és tenir una taxa de treballadors en risc de pobresa que arriba al 18%. La mentida és desenes de desnonaments setmanals, mentre tenim el parc de pisos buits més gran d’Europa, la majoria en mans d’empreses que només busquen el màxim benefici en el menor temps.

La gran mentida és acusar els migrants més desafavorits d’aprofitar-se dels serveis socials escapçats per les retallades, és tancar fronteres i deixar morir persones al mar. Persones que fugen de guerres i espoli creat per mantenir l’statu quo del capitalisme global. La vergonya és que un 47% de les persones migrants a Catalunya estiguin en risc de pobresa.

La gran mentida és l’existència d’un sindicalisme pactista i corrupte que viu agenollat al govern de torn. Un sindicalisme de poltrona on les cúpules fan i desfan sense escoltar a les treballadores, que s’ha carregat el prestigi de les agrupacions obreres que tantes millores ens han portat.

Per això és hora de revertir la situació, de teixir llaços entre les oprimides, de començar a caminar plegats en una mateixa direcció per tal d’enfortir un moviment que pugui fer front als continus cops del capitalisme. Construir un moviment que proposi una alternativa al model productiu, que aturi la bogeria del creixement continu en un planeta finit. Una proposta econòmica enfocada al benestar de les persones treballadores, i al repartiment equitatiu de la riquesa. Una economia que contempli la conciliació amb la vida personal.

Ens diuen que no es pot fer res, però menteixen. Ho veiem als ulls nerviosos dels directius quan fem una vaga, quan els plantem un piquet a la porta i els demostrem qui podria manar aquí, ho escoltem a la veu dels polítics quan intenten contenir la força de les dones al carrer amb xerrameca buida, ho sabem quan la ràbia de la seva policia ens colpeja per mantenir un sistema de privilegis que no serà etern.

Som milions i aquesta és la veritat que els fa por. Fem allò que temen i organitzem la resposta contra el present i futur de patiment que ens ofereixen.

Enguany fa cent anys que una vaga que es va iniciar a una fàbrica per solidaritat contra l’acomiadament de 8 obrers que es van negar a acceptar una reducció de salari, la Vaga de la Canadenca, va canviar per sempre la vida de tota la classe obrera. El moviment obrer, liderat pels anarcosindicalistes de la CNT no es va rendir i finalment es va aconseguir un acord pel qual s’acceptava la jornada de 8 hores diàries i el pagament de la meitat dels salaris del temps que va durar la vaga. A més, el govern es va comprometre a posar en llibertat als presos i preses per causes socials, a aixecar l’estat de guerra i a readmetre a totes i tots els vaguistes sense represàlies. Tot això entre febrer i març de 1919.

Els temps no han canviat tant. Per això és ara tan necessari, com ho era aleshores, que la classe treballadora s’organitzi i prengui els carrers en defensa dels seus drets, de les llibertats d’una igualtat real entre homes i dones, de la defensa del planeta i d’una forma de vida digna.

Construïm l’alternativa llibertaria. La mentida és el capitalisme.

Manifestacions a Barcelona:
12h00’ Jardinets de Gràcia         Manifestació CGT Barcelona
1r.Centenari de la Vaga de la Canadenca

18h30’ Plaça dels Països Catalans     Manifestació Llibertària
Contra l’explotació, construïm la resistència