OCURRÈNCIES “AYUSO” A L’AMB!

Potser la nostra cúpula directiva no és la més eficaç, eficient i efectiva malgrat disposar de molts serveis d’assessorament, planificació, estratègia, coordinació i prospectiva, però sí que de tant en tant té bones pensades.

Al proppassat mes de març hi havia por per la pandèmia i el confinament, fins i tot va haver-hi ingressos hospitalaris entre la plantilla. Després van venir les felicitacions posteriors pel nostre treball des de casa i els elogis pel nostre compromís.

I vet aquí que amb la tornada al col·le, com si les calors de l’estiu haguessin afectat el raciocini d’alguna ment dirigent, se’ns fa arribar un Pla de treball presencial que contempla establir com a modalitat de treball per a tota la plantilla el treball presencial en el 100% de la jornada laboral. El Pla es recull en un Decret de Vicepresidència executiva i és a aquest Vicepresident a qui totes les fonts consultades descarreguen la responsabilitat ja que a la seva alcaldia diuen que tots els funcionaris treballen presencialment.

Tant se val, aquí totes les decisions són col·legiades i no entrarem en batalletes internes de la direcció, però malgrat les boniques FAQS -modern acrònim anglès en voga- que l’acompanyen, gran part dels caps de la casa no saben ben bé com aplicar-ho en els seus departaments. El tema dels percentatges va vorejar el ridícul en les primeres versions del Decret on figuraven percentatges d’assistència senars que suposaven mig dia... La bústia coronavirus@amb.cat ha deixat de funcionar, com a símptoma que tot ja està coll avall, però les instruccions de què fer si us trobeu malament i heu d’anar al CAP sanitari són ben ocurrents. Les càmeres termogràfiques situades elegantment en els accessos tenen el límit en 37,5ºC quan se’ns diu per tot arreu que el límit de la febre està en 37ºC. Les recomanacions de clima per a usuaris a l’ÀMB estan generant un munt de nous experts en climatització que sostenen amb perícia que cal tenir totes les finestres obertes constantment anunciant un hivern rigorós a les nostres oficines...

I el teletreball? Ah! Això no s’ha fet mai a l’ÀMB. El que fèiem -i continuem fent- és “treballar des de casa”, a distància si voleu dir-ho més correctament. La direcció no contempla la instauració del teletreball com a mesura de conciliació laboral, només l’interessa organitzar una Time Use Week 2020  i penjar-se medalles de l’ús del temps per a millorar el benestar de les persones. Què bonic!.

Ni tampoc creu el més mínim en la mobilitat sostenible, malgrat el discurs de postureig: obligar a assistir a la feina a més de 750 persones cada dia no és sostenible ni per a la mobilitat ni per al planeta.

I en el fons, i així ho manifesten en privat, creuen que quan treballem des de casa “estem de vacances”. I a més, que guanyem diners! Posar a disposició de la casa els nostres equips informàtics, els nostres telèfons, el mobiliari, la llum, etc. no compta, com tampoc compta la nostra disponibilitat horària. Ens diuen que estalviem en desplaçament i amb això ja tenim prou. I tot això malgrat que a Madrid el govern dels dos principals partits de l’equip de govern de l’ÀMB ha aprovat una llei de teletreball que comporta compensacions a qui en realitzi. Aquí no volen ni sentir a parlar. Però els Consellers i Conselleres metropolitans sí que cobren dietes per assistir telemàticament a les reunions.

El personal de l’ÀMB no està content i ho demostren les més de 200 signatures recollides contràries a la implantació del Pla de treball presencial d’un text que ha corregut per whatsap. No en són més perquè la majoria de la plantilla és temporal i té por a signar res. No se’n refien de la Direcció i fan bé. El Comitè Unitari, òrgan de representació del personal, i les tres Seccions Sindicals presents a la casa hem argumentat en contra de la decisió però la resposta rebuda és que les Resolucions de la Conselleria de Salut no els obliguen. Si finalment alguna mesura els obliga, ho faran (només faltaria!), però llavors potser no tindran motius per felicitar al maltractat i cabrejat personal.

Avui mateix ens comuniquen què, per atendre a les circumstàncies (què sensibles i empàtics que son...!) congelaran la presencialitat fins a nou avís en el 50%. No han estat capaços d’entendre que això no és el que les autoritats sanitàries els estan demanant però, com sempre, es tracta de “sostenella i no emmendalla”.

Ayuso va obeïr les mesures sanitàries quan no li va quedar més remei, com farà aquí la direcció institucional, amb la diferència que aquí serà el mateix partit el que els obligarà, sense afegir raons, només el poder i el color polític. La salut de les treballadores i de la societat en general al servei de les creences de qui ens dirigeix...

Cuideu-vos molt.

Salut!

La repressió continua. Tot segueix igual.

Transcripció d'un fragment del discurs que l'advocat August Gil Matamala féu a la Primera Jornada Internacional de Familiars de Persones Represaliades el 18 de març de 2015 al Saló del Tinell a Barcelona:

Acabo. La repressió política a l’Estat espanyol en la present etapa de democràcia autoritària té les seves arrels en el franquisme. Han canviat sens dubte les formes, els procediments, la intensitat i l’àmbit d’aplicació, però la repressió continua essent una realitat vigent. Aquesta persistència no és més que el reflex de la continuïtat, malgrat els canvis de règim, d’uns principis estructurals que determinen la política espanyola i que venen històricament de molt lluny. Aquests principis, que el franquisme va portar a la seva exasperació i que els governs de la monarquia estan decidits a preservar, es poden resumir en tres: la defensa de la indissoluble unitat d’Espanya, la defensa de la propietat privada i del sistema d’explotació capitalista, i la defensa d’un ordre social fonamentat en els principis de jerarquia i autoritat. Qualsevol que amb la seva actuació posi en perill real algun dels esmentats principis, vertebradors de l’actual sistema de dominació reaccionària, trobarà la resposta repressiva de l’Estat. No disposo de més temps per estendre’m en aquest punt, i potser no cal, ja que tots els presents podeu trobar exemples del que dic en l’actualitat més recent. Només en la mesura que es faci realitat la utopia revolucionària d’una societat plenament democràtica, respectuosa amb els drets humans fonamentals i les llibertat individuals, que hagi abolit l’explotació de l’home per l’home i la dominació de l’home sobre la dona, així com d’una nació sobre una altra, s’hauran creat les condicions per posar fi a la llarga i dolorosa història de la repressió política i social. Mentre seguim lluitant perquè aquest dia s’acosti, no oblidem la indispensable solidaritat amb les víctimes de la repressió i, sobre tot, amb els qui sovint la pateixen: els seus familiars.

NO PAGA LA PENA PARTICIPAR

Penosa rendibilitat del Pla de Pensions de l’ÀMB

En entrades anteriors ja ens havíem fet ressò de les rendibilitats dels plans de pensions d’administracions públiques espanyoles. El diari Cinco Dias periòdicament fa un estudi dels 194 plans de pensions d’ocupació que hi ha a les administracions espanyoles i a l’últim ha fet un rànquing dels 20 millors i dels 20 pitjors (enllaç), tot tenint en compte la rendibilitat dels darrers 10 anys.

Tal com podeu veure al quadre adjunt (cliqueu a sobre de la imatge), el Pla de Pensions de l’ÀMB ha quedat el 8^è en el rànking dels 20 pitjors.

La CGT va signar l’acord que l’any 2000 va fer possible l’establiment d’un Pla de Pensions d’ocupació a l’ÀMB però només perquè en el mateix acord anava una pujada lineal del Fons Social per a tota la plantilla. Érem i som molt conscients que les principals beneficiàries dels Plans de Pensions són les rendes altes, ja què quan es jubilen perden molt poder adquisitiu perquè la pensió màxima està limitada.

Repetides vegades ens hem manifestat en contra d’aquest insegur sistema d’estalvi privat que únicament garanteix guanys als bancs. Els avantatges fiscals són l'esquer mentre els de sempre juguen amb els teus diners i quan per fi els recuperes és quan t’adones que Hisenda són unes més que altres.

Hi ha tot un exèrcit institucional i mediàtic a favor del negoci dels plans de pensions, torpedinant per terra, mar i aire les pensions públiques, que són de totes i que s’oposen als guanys d’unes poques, escampant mitges veritats, com que es podran retirar els diners a partir dels 10 anys... a partir del 2025 !

Som treballadores de l’ÀMB i per això algunes pensen que hauríem d’ajudar a millorar la rendibilitat del seu Pla de Pensions d’ocupació, en comptes d’assenyalar la seva penosa situació al rànquing. El que diem és que qui sàpiga –i pugui- estalviar amb rendibilitats superiors a l’1,56%, que no esmerci esforços només per les seves companyes de l’ÀMB, sinó per totes les treballadores del país.

La CGT no té ningú a la Comissió de Control del Pla de Pensions perquè creu en les pensions públiques com un dret fonamental i perquè creu que els bancs ja ens han robat prou. Algunes pensem que renunciar a la minsa rendibilitat de l’1,56% ben val per fer la punyeta a qui vol enfonsar les pensions públiques i negar als bancs encara més diners. Preferim l’estalvi de rajola al de llosa mortuòria.

Salut !

Pla de pensions: sagnar al malalt...

Recentment heu pogut veure a l’Intranet les aportacions que farà la casa enguany al Pla de Pensions. Nosaltres, com cada any, us volem donar elements per ser més conscients del que són i el que signifiquen els plans de pensions. Per això en aquest enllaç podeu trobar un article de Vicenç Navarro de l’any 2012 que acaba així:

“No hay evidencia de que el sistema de pensiones públicas requiera una disminución de los beneficios [sociales] para garantizar su sostenibilidad.
Los argumentos que sostienen lo contrario no tienen credibilidad científica.”

Vicenç Navarro és professor de polítiques públiques a la Universitat John Hopkins —on dirigeix, a més, el Programa sobre Polítiques Públiques i socials—, és catedràtic de ciències polítiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix l'Observatori Social d'Espanya, una xarxa d'acadèmics i investigadors de diverses universitats que són experts en diverses àrees de l'Estat del benestar.

També us volem recordar que les comissions de les entitats gestores no depenen dels mercats, ben al contrari dels vostres beneficis. Al següent enllaç (pàgines 14 i 15) podeu veure la rendibilitat dels planes de pensions d’ocupació a 31/12/2016 a les administracions públiques espanyoles. Si parlem de rendibilitat a 1 any, el de l’ÀMB ocupa el lloc 52 de 88, si parlem de rendibilitat a 3 anys, el 55 de 88 i si parlem de rendibilitat a 5 anys, el 79 de 84.

Ara, penseu què passaria si aquests diners els cobréssiu i els cotitzéssiu a la Seguretat Social. Haureu sentit –i encara us ho diran més vegades- que el sistema públic de pensions no és sostenible i que per això són necessaris el plans de pensions –privats i d’ocupacio-. Aquest raonament recorda al sistema medieval de guarir malalties: sagnar al malalt...