1r de maig: Lluitem per tenir futur

El 1r de maig és una data simbòlica per a la classe treballadora de tot el món. Recordem i recuperem l’heroica lluita dels treballadors i les treballadores assassinats per la patronal a Chicago en demanda de la jornada de vuit hores, l’any 1886.

La jornada de 8 hores es va aconseguir a l’estat espanyol el 1919 després de la vaga de la Canadenca a Barcelona. En 126 anys només s’ha aconseguit la promesa de reduir-la en mitja hora.

El nostre poder adquisitiu és cada vegada menor malgrat que els portaveus del capitalisme (empresaris, polítics i alguns “agents socials”) vulguin vendre el contrari, perquè any rere any els salaris perden poder adquisitiu i ni tan sols són compensats amb la recuperació de l’IPC.

Dementre, les grans empreses que tant defensen la moderació salarial i les retallades socials (aprofitant la situació de misèria, necessitat, forta desideologització i falta de consciència com a classe treballadora) augmenten exponencialment els seus beneficis. Només quan ens ajuntem com a classe treballadora i plantem cara als carrers i en els nostres centres de treball podem revertir aquesta situació.

L’habitatge s’ha convertit en un luxe que ha portat al sorgiment d’un moviment social cada vegada més fort que reivindica un accés digne i assequible, fet que no compleixen les lleis.

Les pensions volen que no les cobrem mai (l’edat de jubilació cada vegada s’allarga més) o que ens vegem obligats a continuar treballant tota la vida donades les pitjors condicions per a l’accés a ella.

Enfront de la lluita i la protesta han legislat lleis “mordassa”, contra les quals fa més de 10 anys que lluitem, que volen provocar por i submissió en la classe treballadora. La seva resposta és sempre la repressió.

Quan en un país no existeix cap estabilitat laboral i l’acomiadament només necessita la justificació de l’empresari, la joventut ha d’emigrar a l’estranger a la recerca de treball, es desallotja a les persones dels seus habitatges violentament sense oferir alternatives i es talla la llum, l’aigua o el gas a qui no pot pagar-les, realitzar la cistella de la compra és un acte èpic, les pensions són miserables, la sanitat es deteriora i es privatitza, l’educació pública es degrada i es finança l’educació privada i les despeses militars i policials es disparen (repressió externa i interna) només es pot dir que seguim en una dictadura disfressada de democràcia.

Les úniques solucions reals seran les que aconseguim com a classe treballadora als carrers i als centres de treball mitjançant l’organització i l’acció directa.

Perquè per tenir futur hem de continuar lluitant dia a dia en el present

L’1 de maig tothom al carrer

QUE ENS SENTIN!

Concentracions:

Jardinets de Gràcia 11h30’ LLUITEM PER TENIR FUTUR amb intervencions finals a la Plaça Joanic i Pica-pica a CGT BARCELONA amb La K i la B

Metro Vallcarca L3 18h CONTRA LA GUERRA I EL CAPITAL: D’AQUÍ I DE FORA, SOM LA MATEIXA CLASSE TREBALLADORA

1r.de maig de 2024: Contra la precarietat i la pobresa, anarcosindicalisme

La CGT no podem romandre en silenci mentre els salaris perden poder adquisitiu, l’habitatge s’encareix sense límit, els aliments de primera necessitat d’una dieta equilibrada són intocables, l’Euribor fa impossible en molts casos el pagament de les hipoteques, els lloguers, liberalitzats sense cap control, la llum i els serveis bàsics estan pels núvols, portant cada cop més persones a la pobresa i la indigència. Mentrestant, bancs, energètiques i grans empreses obtenen quantiosos beneficis.

El motiu d’aquesta crida a prendre els carrers, a mostrar la nostra disconformitat amb la situació actual està més que justificada. No entenem a aquells que, amagant-se darrere del diàleg social permanent, permeten que els rics siguin cada cop més rics i els pobres més pobres, pactant convenis de misèria, que no contemplen ni pujades salarials reals ni una cosa tan bàsica com tenir en compte l’IPC real, i torturant-nos amb la idea que hi ha una crisi, quan el que hi ha és una concentració de riquesa en poques mans.

Nosaltres estem lluitant a cada empresa, a cada sector, allà on tenim presència, per revertir aquesta situació i acabar amb la impunitat del liberalisme econòmic basat en la depredació i l’egoisme. En contraposició, la CGT defensa la solidaritat i el suport mutu, banderes que com a moviment obrer no hem d’abandonar, ja que són la nostra força.

Actualment tenir una feina no garanteix tenir mitjans econòmics per viure, de fet, la majoria de la classe treballadora subsisteix amb salaris de misèria, per intentar cobrir les necessitats i poca cosa més.

A la CGT tenim clar que les solucions a l’elevat preu dels aliments, l’energia, el transport, l’habitatge o l’asfixiant pujada de les hipoteques no ens les proporcionaran els polítics, siguin del signe que siguin. Si no fem res, si no seguim sortint als carrers i ens quedem de braços plegats, estarem confiant el nostre futur precisament a aquests polítics, empresaris i sindicats majoritaris que són els causants de la misèria i les desigualtats que es desenvolupen a tota màquina durant aquests darrers anys.

No ens enganyem. Sabem que darrere de cada crisi hi ha una enorme estafa a la classe treballadora perquè “paguem les de sempre”.

Les úniques solucions reals seran les que aconsegueixi la classe treballadora als carrers. Per tot això us animen, a tots i totes, a participar a la manifestació de l’1 de maig.

“Per un repartiment més just de la riquesa i per unes condicions de treball dignes per a tota la classe treballadora”.

Inundem els carrers!

 

Manifestació de la CGT Barcelona. Sortida 11h30’ Jardinets de Gràcia

Parlaments de lluites sindicals i socials a la Plaça Joanic

Pica-pica als locals de CGT Barcelona amb música de Mateolika

1r. DE MAIG: CONSTRUIR PER VÈNCER

 El 1er de maig, dia internacional de la classe treballadora, reivindiquem el valor del treball i el valor de la lluita col·lectiva per tal de millorar la societat des dels seus fonaments. Aquest any, la CGT sortirà al carrer amb el lema “Construir per vèncer”.

Construir perquè des de la CGT exigim el reconeixement de tot tipus de treball, tant el realitzat a les empreses a canvi d’un salari, com el que es desenvolupa sense cap tipus de remuneració, majoritàriament per dones, en les tasques de cures. Ambdós són l’única font de generació de riquesa i de construcció d’una societat millor. Sense aquests treballs, el món s’aturaria.

Construir perquè reivindiquem també el valor de la lluita col·lectiva per generar una societat a mida de les persones i crear alternatives anarcosindicalistes al capitalisme despietat que patim. Els avenços socials s’han aconseguit amb organització i amb mobilitzacions, tant ahir com avui: des de la vaga de la Canadenca a Barcelona el 1919, que va aconseguir la reducció de la jornada laboral a 8 hores en tot el país, fins a les vagues de les treballadores d’Inditex el 2022 i 2023, que han aconseguit apujar el sou un 25%, passant pels avenços en els drets de les dones, fruit de les mobilitzacions del moviment feminista en els darrers anys. Millores que ha estat conseqüència de la lluita col·lectiva de la classe treballadora.

Construir perquè avui en dia, quan els dos sindicats institucionals de l’Estat espanyol pacten amb el Govern espanyol una nova reforma de les pensions que implica perllongar l’edat de jubilació, disminuir la quantitat a percebre, augmentar el temps de cotització i apostar pels fons privats d’inversió i la privatització, des de la CGT reivindiquem un sistema públic de pensions, gestionat amb fons públics, que elimini la bretxa salarial i de gènere entre pensionistes. Per això tenim el deure i l’obligació de treballar i confluir amb altres col·lectius des de la base de l’acció directa i la solidaritat.

Construir perquè no podem consolar-nos amb el creixement de les nostres organitzacions i amb l'èxit de les mobilitzacions i conflictes oberts, sinó que hem de buscar aliances perquè la pobresa, la desigualtat i la precarietat, cada dia més esteses, especialment entre les dones, les joves, la gent gran i les migrants, siguin combatudes i quedin finalment eradicades.

Construir perquè el 2023 hauria de ser l’any en què el sindicalisme de classe i combatiu, començant per sindicats implantats en tot el territori i tots els sectors, com és la CGT, i continuant per aquells sectors organitzats en noves formes de sindicalisme, com el sindicat de manters, sindicat de cuidadores, associacions de treballadores de la llar, les Kellys, sindicats de barri, plataformes pel dret a l’habitatge, sindicat de llogaters i d’altres, fem un primer pas cap a una confluència àmplia disposada a avançar i conquistar drets socials i laborals, disposada a defensar les pensions públiques i els serveis públics com la sanitat i l’educació entre d’altres, contra la pujada galopant de la inflació que deixa salaris empobrits i contra la sinistralitat laboral que tantes vides s’emporta per davant.

Perquè un any després de l’entrada en vigor de la Reforma Laboral del Govern, la situació laboral a l’Estat espanyol continua sent dramàtica per a milers de persones, essent més necessari que mai un front ampli que lluiti per exigir la derogació per complet de la Reforma Laboral.

Només d’aquesta manera la classe treballadora sortirà reforçada davant dels atacs del capitalisme.

Només si unim les nostres forces podrem revertir el retrocés dels drets laborals que patim des de fa dècades. Només construint podrem aconseguir una societat més justa, ecològica, solidària i feminista.

Recuperem les lluites unitàries feministes, socials, ecològiques, antimilitaristes i sindicals.

PER UN 1r. DE MAIG DE TOTA LA CLASSE TREBALLADORA

 

Manifestació a Barcelona als Jardinets de Gràcia a les 11h.

1r de Maig contra la societat de la mentida, construïm la resistència

Ens han imposat la mentida que aquest és el funcionament normal de les coses, que així és la vida i no es pot fer res. Que uns estaran a dalt i que tots els altres hem de treballar per a ells, obeir. Que el nostre temps és per a ells, que la nostra salut és secundària, que el fet important és que produïm per a ells.

Fa deu anys i poc de la gran mentida de la «crisi», que hem pagat amb encara més patiment mentre els rics no paren d’incrementar els seus beneficis. Mentre nosaltres patim, el número d’ultrarics a l’estat espanyol s’ha duplicat en 8 anys.

Ara ells parlen de recuperació, però tot segueix igual per a la classe treballadora. Cobrem el mateix que fa deu anys, mentre el preu de la vida ha augmentat a tots els nivells, especialment en béns de primera necessitat com és l’habitatge l’aigua o l’electricitat. El 87% dels nous contractes són temporals, les hores extres no pagades superen a les pagades, la majoria dels convenis col·lectius semblen una broma de mal gust, joves que porten mitja vida respirant crisi i que a poc a poc perden l’esperança en poder viure la seva pròpia vida de forma digna, ofegats per un atur juvenil del 35% i per uns salaris ridículs que no permeten ni independitzar-se ni res.

La mentida es constata amb una bretxa salarial del 15% sobre les dones, amb uns treballs de cures i reproductius invisibilitzats que carreguen majoritàriament en silenci. La vergonyosa llista negra dels assassinats per violència de gènere suma setmana rere setmana, mentre governs de dretes i esquerres treuen feminisme per la boca, i aquí no canvia res de res.

La gran mentida és que les empreses fa anys que recullen beneficis, arribant a doblar-los en els darrers sis anys. La gran mentida és que el 10% més ric acumula més de la meitat de la riquesa, mentre el 10% més pobre ha de subsistir amb 8000 € a l’any. La vergonya és tenir una taxa de treballadors en risc de pobresa que arriba al 18%. La mentida és desenes de desnonaments setmanals, mentre tenim el parc de pisos buits més gran d’Europa, la majoria en mans d’empreses que només busquen el màxim benefici en el menor temps.

La gran mentida és acusar els migrants més desafavorits d’aprofitar-se dels serveis socials escapçats per les retallades, és tancar fronteres i deixar morir persones al mar. Persones que fugen de guerres i espoli creat per mantenir l’statu quo del capitalisme global. La vergonya és que un 47% de les persones migrants a Catalunya estiguin en risc de pobresa.

La gran mentida és l’existència d’un sindicalisme pactista i corrupte que viu agenollat al govern de torn. Un sindicalisme de poltrona on les cúpules fan i desfan sense escoltar a les treballadores, que s’ha carregat el prestigi de les agrupacions obreres que tantes millores ens han portat.

Per això és hora de revertir la situació, de teixir llaços entre les oprimides, de començar a caminar plegats en una mateixa direcció per tal d’enfortir un moviment que pugui fer front als continus cops del capitalisme. Construir un moviment que proposi una alternativa al model productiu, que aturi la bogeria del creixement continu en un planeta finit. Una proposta econòmica enfocada al benestar de les persones treballadores, i al repartiment equitatiu de la riquesa. Una economia que contempli la conciliació amb la vida personal.

Ens diuen que no es pot fer res, però menteixen. Ho veiem als ulls nerviosos dels directius quan fem una vaga, quan els plantem un piquet a la porta i els demostrem qui podria manar aquí, ho escoltem a la veu dels polítics quan intenten contenir la força de les dones al carrer amb xerrameca buida, ho sabem quan la ràbia de la seva policia ens colpeja per mantenir un sistema de privilegis que no serà etern.

Som milions i aquesta és la veritat que els fa por. Fem allò que temen i organitzem la resposta contra el present i futur de patiment que ens ofereixen.

Enguany fa cent anys que una vaga que es va iniciar a una fàbrica per solidaritat contra l’acomiadament de 8 obrers que es van negar a acceptar una reducció de salari, la Vaga de la Canadenca, va canviar per sempre la vida de tota la classe obrera. El moviment obrer, liderat pels anarcosindicalistes de la CNT no es va rendir i finalment es va aconseguir un acord pel qual s’acceptava la jornada de 8 hores diàries i el pagament de la meitat dels salaris del temps que va durar la vaga. A més, el govern es va comprometre a posar en llibertat als presos i preses per causes socials, a aixecar l’estat de guerra i a readmetre a totes i tots els vaguistes sense represàlies. Tot això entre febrer i març de 1919.

Els temps no han canviat tant. Per això és ara tan necessari, com ho era aleshores, que la classe treballadora s’organitzi i prengui els carrers en defensa dels seus drets, de les llibertats d’una igualtat real entre homes i dones, de la defensa del planeta i d’una forma de vida digna.

Construïm l’alternativa llibertaria. La mentida és el capitalisme.

Manifestacions a Barcelona:

12h00’ Jardinets de Gràcia         Manifestació CGT Barcelona

1r.Centenari de la Vaga de la Canadenca

18h30’ Plaça dels Països Catalans     Manifestació Llibertària

Contra l’explotació, construïm la resistència

1r. de maig : L'estafa continua. Seguim als carrers

Ja fa 10 anys d'aquesta crisi del sistema capitalista, una crisi que no és altra cosa que una altra eina de la gran patronal, de les multinacionals i deis amos de la banca, amb la complicitat d'un sistema polític corrupte, per augmentar els seus enormes beneficis. Sempre gràcies a una retallada deis drets de la ciutadania i especialment de la classe treballadora. Aquesta crisi és, en realitat, una gran estafa.

Portem 10 anys patint una situació d'emergència social, on ja no només les persones sense feina viuen sota el llindar de la pobresa, sinó que més del 14% de les persones amb treball són pobres com a conseqüència de la precarietat deis nous contractes de treball, amb contractes parcials i sous de supervivència, que constitueix la nova realitat laboral d'indignació. A això se li afegeix el retrocés en el poder adquisitiu que han patit les pensions i que ocasionen que un de cada tres pensionistes estigui per sota d'aquest llindar de pobresa. Al mateix temps ha augmentat la bretxa salarial de gènere, tant en els salaris com a les pensions.

Ens enfronten a un atac ideològic i estratègic que pretén que el que fins fa poc temps eren drets siguin ara negoci: l'educació, la sanitat, les pensions ... Tot allò que en definitiva és nostre, de tots i totes, s’està convertint en dividends per a les grans corporacions empresarials. A canvi ens obliguen a rescatar bancs i autopistes, pagant un deute que no és nostre, pagant un deute que és il·legítim i que en gran part prové de la corrupció. Ens estan estafant.

Des de la CGT diem que no pensem resignar-nos a acceptar que els bancs siguin més importants que les persones; des de la CGT ens neguem a que bona part deis serveis públics segueixin sent privatitzats i precaritzats; des de la CGT no consentirem que es desmantelli el sistema públic de pensions; la CGT no acceptem que la classe treballadora vegi reduïts els seus drets cada dia amb noves reformes laborals.

Ja és hora que hi hagi un repartiment del treball mitjançant la reducció de la jornada laboral, acabant amb les hores extres i avançant l'edat de jubilació perquè tots i totes puguem tenir feina. S'han de recuperar els serveis públics privatitzats, on només sigui important l’eficiència deis mateixos perquè hi hagi una protecció social real que sigui pública i universal, per a totes i tots. És imprescindible repartir la riquesa a través d'una reforma fiscal que faci que els que suportin la major part de la despesa siguin les grans fortunes i corporacions, que són les que han vist incrementats els seus beneficis amb aquesta crisi-estafa. Cal eradicar el frau i els paradisos fiscals.

Per a la CGT la resignació no és una opció, és hora d'ocupar de nou els carrers, és més necessari que mai que la CGT estigui present allà on es produeixen situacions d'injustícia social, cal una mobilització permanent de la CGT contra aquest sistema corrupte, convocant i participant en totes les mobilitzacions que calgui per a aconseguir una societat autogestionària, antipatriarcal, ecologista, no racista ni xenòfoba ..., sinó al contrari, llibertària.

Manifestació: Sortida a les 12.00 hores des de Jardinets de Gràcia fins a Plaça Joanic.

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS I LES NOSTRES LLIBERTATS!
VISCA L'1 DE MAIG!