ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat. (Víctor Hugo)

divendres, 5 d’octubre de 2018

LA SANITAT, UN DRET DE TOTHOM


Darrerament heu rebut missatges en obrir l’ordinador respecte al tema de les mútues sanitàries. També heu pogut llegir informació que es troba penjada a la Intranet referent a diferents ofertes que s'han realitzat i a les quals podeu optar, tot això signat per la Comissió d’Afers Socials. Aquesta Comissió es compon per representants de la Direcció, dels tres sindicats presents a la Casa, CCOO, UGT i CGT i del col·lectiu de funcionaris de l’IMET.


La posició de la CGT al respecte sempre ha estat i és la de lluitar per una sanitat pública de qualitat i a l'abast de tota la ciutadania.


Ara com ara la sanitat pública es troba molt minvada en recursos i inversions i el seu funcionament deixa molt que desitjar. Per aquest motiu, malgrat les nostres aspiracions de ser fidels a l'ideari que ens mou per un bé comú, a la Secció de CGT a les Entitats metropolitanes trobem comprensible i humà que moltes persones busquin una millor cobertura i seguretat mèdica per a elles i la seva família contractant una mútua.


Tot i l'exposat, us animem a lluitar per una sanitat pública de qualitat per a tothom, ja que el sistema en el qual vivim ens aboca irremeiablement a ser més individualistes i a lluitar pel que és al nostre abast, sense pensar en qui igualment té dret a la seva salut però no pot costejar-se una mútua. 

Salut!

dijous, 20 de setembre de 2018

ESCLAUS DEL SEGLE XXI

Després de molts anys pagant les becàries i becaris a 900 €/mes, l'ÀMB ha decidit posar-se a l'alçada del mercat i rebaixar en una sisena part aquesta retribució. Era massa. Enlloc cobraven això i calia no destacar-se en la lluita contra la precarietat, no fos cas que despertessin i comencessin a reclamar més. Diners? No, drets.

L'ÀMB (si més no, departaments molt importants) ho té clar: són mà d'obra qualificada i barata. No cotitzen a la seguretat social, els cobreix l'assegurança escolar. Els seus representants són a la universitat. No són treballadors/es i per tant no tenen drets, només aquells que els diuen quan entren i els deixen clars els seus deures. Arriben emparats per convenis bilaterals entre la seva universitat i aquesta administració. Per molt que se'ls digui estudiants en pràctiques, la realitat és altra. Reben una "ajuda", mai un salari i la universitat rep un percentatge d'aquesta. Tenen un tutor o persona de referència aquí a la casa que és qui hauria de vetllar pel seu aprenentatge constantment i acompanyar-li i ensenyar-li les 4-5 hores diàries que -en teoria- estan aquí.

En realitat vénen a produir, a treballar, a treure feina; hi ha departaments sencers que simplement no complirien els seus objectius sense ells. Arriben a ser majoria. Els demanen compromís per quedar-se més de la durada d'un conveni (normalment 900 hores) i s'atreveixen a escriure-ho als anuncis que pengen als taulells de les facultats. Estan desemparats per la universitat que els ofereix com si es tractés d'una ETT. El seu aprenentatge no dóna per més d'un any, però en qualsevol cas ho faran sobre la marxa del treball dia a dia, ensenyats per becaris amb més "antiguitat" que ells.

Diuen que aporten nous aires, coneixements recents, noves visions... no és estrany; molts són graduats o llicenciats, ja que estudiar qualsevol cosa en una universitat (un màster o un doctorat) ja et qualifica per optar a un lloc de becari. Però en comptes d'oferir-los un contracte laboral en pràctiques, que és el que tocaria, els hi ofereixen ser becaris d'un sol ús, en el termini que convingui a la casa, sense els drets, lligams i sou que un contracte laboral implica.
Hi ha despatxos professionals privats que tenen molts becaris que fan totes les hores del món i reben poquíssim a canvi, sempre amb la pastanaga de "potser en un futur et contractem". Aquí a la casa hi ha massa responsables que creuen que una administració no val res si no adopta les formes despòtiques i classistes d'aquests despatxos privats. Els polítics que governen l'ÀMB es van posar d'acord per unanimitat al fet que les persones contractades directament o indirecta per aquesta administració no cobressin menys de 1000 € mensuals. Però els becaris no són contractats; són estudiants.


Representants polítics que us presentareu a eleccions d'aquí a pocs mesos: precaritzar és precaritzar sempre. I mirar cap a una altra banda quan es fa un ús absolutament fraudulent i abusiu de la figura de les becàries i els becaris és beneir la precarització. Ara, a més, reduint-los l'assignació quan se'ls havia demanat compromís per més d'un any, canviant les regles a mitjan joc. Tant se val, no tenen drets.

divendres, 27 d’abril de 2018

1r. de maig : L'estafa continua. Seguim als carrers


Ja fa 10 anys d'aquesta crisi del sistema capitalista, una crisi que no és altra cosa que una altra eina de la gran patronal, de les multinacionals i deis amos de la banca, amb la complicitat d'un sistema polític corrupte, per augmentar els seus enormes beneficis. Sempre gràcies a una retallada deis drets de la ciutadania i especialment de la classe treballadora. Aquesta crisi és, en realitat, una gran estafa.
Portem 10 anys patint una situació d'emergència social, on ja no només les persones sense feina viuen sota el llindar de la pobresa, sinó que més del 14% de les persones amb treball són pobres com a conseqüència de la precarietat deis nous contractes de treball, amb contractes parcials i sous de supervivència, que constitueix la nova realitat laboral d'indignació. A això se li afegeix el retrocés en el poder adquisitiu que han patit les pensions i que ocasionen que un de cada tres pensionistes estigui per sota d'aquest llindar de pobresa. Al mateix temps ha augmentat la bretxa salarial de gènere, tant en els salaris com a les pensions.
Ens enfronten a un atac ideològic i estratègic que pretén que el que fins fa poc temps eren drets siguin ara negoci: l'educació, la sanitat, les pensions ... Tot allò que en definitiva és nostre, de tots i totes, s’està convertint en dividends per a les grans corporacions empresarials. A canvi ens obliguen a rescatar bancs i autopistes, pagant un deute que no és nostre, pagant un deute que és il·legítim i que en gran part prové de la corrupció. Ens estan estafant.
Des de la CGT diem que no pensem resignar-nos a acceptar que els bancs siguin més importants que les persones; des de la CGT ens neguem a que bona part deis serveis públics segueixin sent privatitzats i precaritzats; des de la CGT no consentirem que es desmantelli el sistema públic de pensions; la CGT no acceptem que la classe treballadora vegi reduïts els seus drets cada dia amb noves reformes laborals.
Ja és hora que hi hagi un repartiment del treball mitjançant la reducció de la jornada laboral, acabant amb les hores extres i avançant l'edat de jubilació perquè tots i totes puguem tenir feina. S'han de recuperar els serveis públics privatitzats, on només sigui important l’eficiència deis mateixos perquè hi hagi una protecció social real que sigui pública i universal, per a totes i tots. És imprescindible repartir la riquesa a través d'una reforma fiscal que faci que els que suportin la major part de la despesa siguin les grans fortunes i corporacions, que són les que han vist incrementats els seus beneficis amb aquesta crisi-estafa. Cal eradicar el frau i els paradisos fiscals.
Per a la CGT la resignació no és una opció, és hora d'ocupar de nou els carrers, és més necessari que mai que la CGT estigui present allà on es produeixen situacions d'injustícia social, cal una mobilització permanent de la CGT contra aquest sistema corrupte, convocant i participant en totes les mobilitzacions que calgui per a aconseguir una societat autogestionària, antipatriarcal, ecologista, no racista ni xenòfoba ..., sinó al contrari, llibertària.

Manifestació: Sortida a les 12.00 hores des de Jardinets de Gràcia fins a Plaça Joanic.

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS I LES NOSTRES LLIBERTATS!
VISCA L'1 DE MAIG!

dimecres, 21 de febrer de 2018

8M VAGA GENERAL. SENSE NOSALTRES EL MÓN NO FUNCIONA


Enllaços:
- Argumentari de la CGT per a la vaga general feminista
- Còmic 8M vaga general
- Vídeo musical 8M HUELGA FEMINISTA

Aquest 8 de Març, la CGT, en coordinació amb el Moviment Feminista, convoca VAGA GENERAL DE 24 HORES, LABORAL, DE CONSUM, DE CURES, sumant-nos a l’estudiantil. Fem una crida a tota la societat perquè la secundi i participi en quantes mobilitzacions i accions es duguin a terme.


8 DE MARÇ DE 2018. DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA. SENSE NOSALTRES EL MÓN NO FUNCIONA

Denunciem la mercantilització que ens explota i esclavitza en la precarietat de les nostres vides, sent especialment cruel en les vides i discriminació a les dones.

Denunciem que ens dificultin doblement a les dones l’accés a l’ocupació, no volem més ocupació precària, temporal, jornades parcials i horaris incompatibles amb el treball de cures que se’ns imposen. Exigim que s’acabi amb la bretxa salarial, la desigualtat en les pensions, l’assetjament sexual i per raó de sexe als centres de treball.

No poden continuar les violències masclistes i del mercat que ens tracten com a objectes, possessions del mercat, dels homes que ens violen, assetgen, maltracten i assassinen, que emmalalteixen i incapaciten a les dones per viure. Però també de les institucions i les seves lleis que reprodueixen actituds i conductes masclistes. Denunciem les lleis per no garantir el dret al fet que totes les vides siguin sostingudes sense discriminar a cap. Exigim respecte social i que l’Església no se segueixi immiscuint.

Volem un sistema educatiu que reconegui tota la nostra diversitat, com a dones lesbianes, bisexuals, transexuals, intersexuals, sense gènere, queers+; Volem drets sexuals i reproductius per a totes.

Cal que s’eduqui en la corresponsabilitat de les cures tant als homes com a la societat. No volem ni suportem més seguir sent les úniques responsables invisibles de les cures de les persones depenents.
Volem tenir una sanitat pública i de qualitat que no tracti com a malalties la vida de les dones, la seva menstruació, els seus embarassos, la seva menopausa. Que la medicina dels homes reconegui i respecti els nostres cossos i les nostres vides.

Les dones ens declarem insubmises de les fronteres que sostenen el racisme, els CIE, i les deportacions de vides.

Volem que es nomenin i s’equipari el valor en tots els treballs que sostenen les nostres vides: el treball domèstic i de cures, en particular, el que realitzen les dones esclavitzades en el règim especial d’empleades de llar; i el treball reproductiu, de la vida i de la resposta social a la precarietat.

Dones migrants, preses, diverses funcionals, de tots els sectors productius i reproductius, juntes en els col·lectius socials de classe cridem:
Sense nosaltres no hi ha ni producció ni reproducció. Volem aturar-nos per aturar el món.

Com deia Louise Michel en la Comuna de París: “Les dones no es preguntaven si una cosa era possible, sinó si era útil, i llavors aconseguien dur-la a terme”.

Vaga per viure, vaga per cuidar-nos.

Uneix-te a la lluita que som moltes.

Confederació General del Treball (CGT)

dimarts, 13 de febrer de 2018

NO PAGA LA PENA PARTICIPAR

Penosa rendibilitat del Pla de Pensions de l’ÀMB

En entrades anteriors ja ens havíem fet ressò de les rendibilitats dels plans de pensions d’administracions públiques espanyoles. El diari Cinco Dias periòdicament fa un estudi dels 194 plans de pensions d’ocupació que hi ha a les administracions espanyoles i a l’últim ha fet un rànquing dels 20 millors i dels 20 pitjors (enllaç), tot tenint en compte la rendibilitat dels darrers 10 anys.
Tal com podeu veure al quadre adjunt (cliqueu a sobre de la imatge), el Pla de Pensions de l’ÀMB ha quedat el 8è en el rànking dels 20 pitjors.


La CGT va signar l’acord que l’any 2000 va fer possible l’establiment d’un Pla de Pensions d’ocupació a l’ÀMB però només perquè en el mateix acord anava una pujada lineal del Fons Social per a tota la plantilla. Érem i som molt conscients que les principals beneficiàries dels Plans de Pensions són les rendes altes, ja què quan es jubilen perden molt poder adquisitiu perquè la pensió màxima està limitada.
Repetides vegades ens hem manifestat en contra d’aquest insegur sistema d’estalvi privat que únicament garanteix guanys als bancs. Els avantatges fiscals són l'esquer mentre els de sempre juguen amb els teus diners i quan per fi els recuperes és quan t’adones que Hisenda són unes més que altres.
Hi ha tot un exèrcit institucional i mediàtic a favor del negoci dels plans de pensions, torpedinant per terra, mar i aire les pensions públiques, que són de totes i que s’oposen als guanys d’unes poques, escampant mitges veritats, com que es podran retirar els diners a partir dels 10 anys... a partir del 2025 !

Som treballadores de l’ÀMB i per això algunes pensen que hauríem d’ajudar a millorar la rendibilitat del seu Pla de Pensions d’ocupació, en comptes d’assenyalar la seva penosa situació al rànquing. El que diem és que qui sàpiga –i pugui- estalviar amb rendibilitats superiors a l’1,56%, que no esmerci esforços només per les seves companyes de l’ÀMB, sinó per totes les treballadores del país.
La CGT no té ningú a la Comissió de Control del Pla de Pensions perquè creu en les pensions públiques com un dret fonamental i perquè creu que els bancs ja ens han robat prou. Algunes pensem que renunciar a la minsa rendibilitat de l’1,56% ben val per fer la punyeta a qui vol enfonsar les pensions públiques i negar als bancs encara més diners. Preferim l’estalvi de rajola al de llosa mortuòria.

Salut !