ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dimecres, 17 de juny de 2020

S’acaba l’estat d’alarma però, per a segons qui, segueix l’estat d’excepcionalitat


Parlem d’excepcionalitat perquè només així es pot entendre que l’expresident de la Generalitat, exalcalde de Cornellà i exmembre del Consell Metropolità d’aquesta casa, el Molt Honorable Sr. José Montilla passi a ser membre del Consell d’Enagás amb un sou no inferior a 180.000 a l’any. L’expresident ha renunciat al sou que li corresponia per haver ocupat la màxima institució de la Generalitat perquè la llei catalana estableix que és incompatible cobrar totes dues nòmines. Però no renuncia pas a la infraestructura de expresident, que implica 400.000 euros anuals per a l'erari públic entre lloguer de l'Oficina i salaris. Que un exministre d'Indústria que s'incorpora al consell d'administració d'una empresa com Enagás, responsable del polèmic projecte Castor, que precisament va ser aprovat per un Govern socialista, si més no és un fet derivat de l’estat d’excepcionalitat en que viu aquesta casta.

La Secció Sindical de CGT a les Entitats Metropolitanes en aquests temps de virus va demanar per escrit, en referència a les videoconferències dels òrgans de l'ÀMB (Junta de Govern, Comissió Informativa, Consell Metropolità) si els representants polítics municipals cobraven dietes per assistència a les videoconferències. Oficialment encara esperem resposta, la qual cosa és habitual, però extraoficialment hem sabut que sí, que han cobrat “percepcions per assistència“, tot i no assistir-hi.

Nosaltres, en la nostra ignorància, enteníem que dins les retribucions que perceben com a representants electes a cada ajuntament està inclòs el seu temps per dedicar-lo a tot allò que les seves funcions de representativitat comportin. És per això que les dietes que cobren quan assisteixen a l'ÀMB crèiem que eren per desplaçament i no com a doble retribució de les seves tasques. Però es veu que no, que forma part també de l’estat d’excepcionalitat d’aquesta casta política. Aquestes “percepcions per assistència“ –i per no assistència!- són de 265€ per Conseller a cada Consell, 885€ en el cas del Vicepresident Executiu, 420€ a cada Conseller que assisteix a la Junta Govern, 885€ en el cas del Vicepresident i 145€ a cada Conseller que assisteix a una Comissió Informativa, 795€ en el cas dels Portaveus de cada grup polític metropolità. Reunions en la majoria dels casos de caire formal i minsa duració (Font: web ÀMB). Però es veu que no és pas un cas aïllat: https://www.elperiodico.com/es/politica/20200615/diputados-congreso-cobran-dietas-desplazamiento-estado-alarma-8000706

I amb tot això ens preguntem si al personal de la casa, a qui no li afecta aquesta classista excepcionalitat, la nova normalitat li portarà la regularització de les noves situacions de teletreball. Ens expliquem: tot i que aquell que remena les cireres en la Direcció Institucional jurés que s’hauria de passar per sobre el seu cadàver abans que el teletreball fos aplicat a l’ÀMB, la pandèmia ha obligat a fer-ho a corre-cuita, afortunadament sense baixes personals. Els companys d’informàtica, la majoria d’una empresa externa amb sous vergonyosos, han fet un esforç d’improvisació més que meritori.  I la immensa majoria del personal s’ha adaptat com ha pogut a la situació sense formació prèvia i amb els equips informàtics propis, en moltes ocasions no adients, lluitant amb escriptoris remots i eines informàtiques que fallen amb freqüència i traient finalment la feina amb professionalitat. A banda de boniques felicitacions virtuals al personal en el mateixos Plens en els que els Consellers s’enduen les “percepcions per assistència“, esperem que la Direcció Institucional aboni a la plantilla alguna percepció extra per despeses derivades de l’ús de l’espai propi, la connexió a internet, la energia consumida, equips informàtics, subministraments d’oficina, etc. És una exigència sindical que s’està tractant a altres Meses de Negociació i que esperem que aquí també tingui ressò.

Salut!

dimarts, 10 de març de 2020

Tot el que sempre has volgut saber sobre les eleccions sindicals però mai has gosat preguntar


Haureu vist a la Intranet informació sobre les properes eleccions sindicals, però a la CGT ens preguntem: realment la plantilla sap de què va aquest assumpte? Per si de cas us oferim unes breus informacions que poden ser del vostre interès.

Què és un sindicat?
Una associació que té la finalitat principal de defensar els interessos professionals, socials i econòmics dels treballadors/es. Els afiliats/des paguen una quota que es poden descomptar de la Declaració de la Renda. Hi ha diferents sindicats amb càrregues ideològiques i formes de funcionament diferents. També amb àmbits d’actuació diferents, sectorials o generals.

Què és la representació de personal?
La llei obliga que en el món laboral els empleats puguin tenir veu per mitjà de representants davant la direcció, de manera que les relacions laborals siguin ajustades a la legalitat i fins i tot puguin participar del esdevenir de l’empresa o institució pública. Per escollir aquests representants es celebren eleccions sindicals a tots els centres de treball. Segons la quantitat de treballadors/es a representar poden haver Delegats de Personal (si hi ha menys de 50 treballadors/es) o, si ja són més, es constitueix el Comitè de Personal en el cas de personal laboral o la Junta de Personal en el cas de personal funcionari. Els candidats es poden presentar en llistes amb l’aixopluc d’un sindicat o com a independents. El funcionament d’aquests òrgans ha de ser democràtic i el seu mandat dura quatre anys. La plantilla en Assemblea pot revocar el Comitè o Junta, és a dir, cessar la seva representació.
Alhora, els afiliats a un sindicat que hagi constituït legalment una Secció Sindical en un centre de treball per mitjà del seu Delegat Sindical (representant del Sindicat a l’empresa) pot també defensar legalment els interessos del personal.

Què és el Comitè Unitari de l’ÀMB?
És l’òrgan de representació conjunta del personal de les institucions metropolitanes i està constituït pels representants electes, tant laborals com funcionaris. Aquest òrgan no ho exigeix la llei, però el constituïm per un funcionament més racional de les relacions laborals. És l’interlocutor prioritari en temes de personal amb la direcció i té unes competències i responsabilitats. Malgrat tot, les decisions finals sempre són responsabilitat de la Direcció Institucional, no dels sindicats o del Comitè, que poden o no donar suport als acords.

Com t’afecten les eleccions sindicals?
A banda de que treballis a Recursos Humans o t’hagi tocat formar part de les Meses Electorals i se t’hagi girat una mica de feina, els comicis suposen un fita laboral cada quatre anys. És el moment de replantejar-se si estem satisfets o no amb les relacions laborals, si volem un canvi o una continuïtat. Temes com l’estabilitat laboral, les promocions, la formació, la salut laboral, les retribucions o les condicions socials, tornen a ser motiu de debat i reflexió. Si et presentes com a candidat o candidata tindràs, a banda de drets associats al càrrec, el plaer de la participació, l’enriquiment personal que comporta l’exercici de la solidaritat i, en cas de ser escollit, l’honor de representar per un període de temps als teus companys.
Exercir el teu dret a vot només et costarà un parell de minuts el dia 26 de març entre les 8h i les 14h a la planta setena de l’edifici A.

dimecres, 26 de febrer de 2020

El 2%


Sí. El 2, no el 3. No volem parlar del percentatge que han rebut alguns partits polítics com a comissions per adjudicació d’obra pública, sinó de l’augment de sou que veureu reflectit a la vostra nòmina aquest mes. Efectivament, aquest mes es materialitzarà a les nostres retribucions l’increment salarial acordat per les directrius polítiques parlamentaries. Ara bé, perquè aquesta xifra i no altra? Bé, no disposem de les argumentacions tècniques que avalen la mesura però sabem que tot té a veure amb un sostre de dèficit fixat per decisions d’experts econòmics considerats infal·libles. Fals sostre, podem dir. Perquè, a aquestes alçades de la pel·lícula, ningú es creu les xifres macroeconòmiques que es fan públiques vist tot el que ha anat sortint a la llum en quant a números d’ençà la gestió de la crisi econòmica. Que ens diguin que amb el 2% estem recuperant part del poder adquisitiu que ens han robat durant els darrers anys, no deixa de ser un cruel acudit quan a final de mes comparem despeses bàsiques amb el que percebem per la nostra feina. I aquesta classe política ens diu de tant en tant que hem de considerar que tenim sort, tot i recordant-nos el teòric caràcter estable del nostre lloc de treball. Allò de la precarietat laboral, més del 50% a l’ÀMB, no compta. O allò de la necessitat de lluitar contra els baixos salaris i les deficients condicions laborals en molts dels nostres proveïdors, fruit de les contractacions a la baixa, tampoc sembla prioritari.

Però bé, aquests polítics nostres també veuran un canvi a l’alça dels seus emoluments; en concret, les 76 persones (l’11% de la plantilla!) que tenen la consideració de Personal eventual, és a dir aquells nomenats a dit pels partits polítics representats a la casa. D’ells, uns quants sembla que fan feina d’alta direcció i uns altres són assessors. En total tenim 39 assessors i assessores a jornada completa (52.075,80 €/any) i 8 a mitja jornada (27.000 i escaig €/any). Ens assessoren 47 persones. Caldria pensar que estem ben assessorats, però no. Aquesta gent no assessora en realitat a l’ÀMB ni s’interessa de forma prioritària pels temes metropolitans. Treballen pel seu partit, recordem, unes organitzacions de caràcter polític amb uns interessos no necessàriament coincidents amb l’interès públic i general, dient-ho de forma suau. Tots els grups polítics amb representació al Consell Metropolità disposen d’assessors en funció de la seva representativitat. I què fan aquests senyors i senyores? Bé, a banda de viure al Twitter, també demanen consulta d’expedients o presenten acurades propostes en els Plens metropolitans, simulant que controlen la gestió d’aquesta entitat pública. Tenen horaris molt especials -es lliuren de fixar 1/3 part de la jornada-, tenen dietes pagades, els mateixos beneficis socials que la plantilla de l’ÀMB i més prebendes que ara no toca explicar. Aquesta elit benestant amb privilegis socials i econòmics immerescuts, cobren de la caixa pública uns cabdals monetaris que podrien ser destinats per exemple a polítiques socials. O bé, ja que és un fenomen molt estès a totes les administracions, si tots renunciessin als seus emoluments, la massa salarial de tota la funció pública no apujaria tant i potser podríem tenir augments salarials de, posem per cas, un 3%. Però bé, ara ens diran que parlar així del que abans es deia la casta és fer demagògia. Però, qui calla, consent.

divendres, 13 de desembre de 2019

AVALUACIÓ DE RISCOS PSICOSOCIALS A L'ÀMB


Què és això? A grans trets, es tracta de veure si el nostre entorn laboral (companys/es, caps, maneres d’interactuar i relacionar-nos...) ens afecta el nostre benestar i en definitiva la salut.

Totes les feines estan descrites i en principi han de disposar dels equips de protecció individual pertinents. Totes les feines, les d’oficina també, tenen les recomanacions adients per a què, en exercir-les, no prenguem mal físic. A l’ÀMB disposem d’un  equip de Seguretat i Salut que vetlla per tenir actualitzada l’avaluació de riscos dels llocs de treball i la realitat és que som una empresa amb una baixa sinistralitat i hi ha pocs accidents i incidents i aquests provoquen molt poques baixes.

Però hi ha més baixes, a part de les que provenen d’accidents laborals i de les de malaltia comuna. Les baixes per depressió i/o ansietat a la Casa sobrepassen amb molt a les provinents d’accidents i probablement són una causa quantitativament important de les baixes totals. L’origen d’aquestes baixes podria estar a la feina i mai ho podrem saber si no s’avaluen els riscos psicosocials dels llocs de treball.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix l’obligatorietat de l’avaluació de riscos psicosocials, però tradicionalment la direcció de l’ÀMB no ha volgut fer-la malgrat la nostra insistència des de fa molts anys. Sembla ser que una vegada va fer una, però no mereix ni el nom, ja que mai va ser compartida amb els Delegats de Seguretat i Salut (cadascú que tregui la seva conclusió).

Fa un any CGT va començar de nou a exigir-la dins del Comitè de Seguretat i Salut, després de dues denúncies que vam presentar a la Casa per a que donés protecció a treballadores que havien patit tracte denigrant per part dels seus caps -en aquests casos les baixes sí que eren clarament per la feina-. Ens van dir que finalment sí, que la farien, però fa uns tres mesos ens vam veure obligats a presentar una denúncia a Inspecció de Treball perquè no vèiem que efectivament s’iniciés. El passat 28 de novembre la Inspectora de Treball va donar un termini fins l’1 d’abril de 2020 per a  què se li presentés l’avaluació de riscos psicosocials. El dia 9 de desembre es va incoar el corresponent expedient per contractar l’empresa que l’ha de realitzar i és previsible que entre gener i febrer tot el personal rebem enquestes que podran acompanyar-se d’entrevistes personals. La participació serà voluntària, però és molt recomanable, tenint en compte que es mantindrà en tot moment l’anonimat. Queixar-se a la persona de confiança ja no serà l’únic recurs.

S’hauran de proposar mesures de correcció allà on es detecti risc pels treballadors. A CGT sospitem que la situació d’alguns departaments pot donar força feina a l’empresa que en resulti adjudicatària quan redacti els seus informes, abans de l’1 d’abril de 2020.

dimecres, 20 de novembre de 2019

Cap dona més assassinada


Prou Violències! Per tu, per nosaltres, per totes.


Des de CGT, un any més, tornem a alçar la veu contra qualsevol tipus d’agressió per qüestió de gènere. Des de l’any 2013, ja són més de mil dones assassinades al nostre país i milions al món, però aquesta massacre encara no es diu pel seu nom: TERRORISME MASCLISTA.

Assassinats que són permesos per un Estat masclista i patriarcal, que ens veu a les dones com a objectes a explotar en tots els àmbits de la vida. Un sistema patriarcal que deixa al carrer assassins, que després de violar i assassinar les dones estan en llibertat i exercint la seva professió.

Dones que pateixen maltractaments, que també estan vivint el maltractament institucional per part de la justícia i que veuen com a única sortida si suïcidi en no aguantar més la pressió, les amenaces i l’assetjament. Les seves morts no computen com assassinats per aquest Estat i sistema tan culpable com el mateix assetjador per continuar permetent que això succeeixi impunement.

Menors que també són víctimes dels feminicidis o deixats en situació de desemparament i que tampoc es comptabilitzen com a víctimes de violència de gènere.

Ens presenten cada dia com a cosa quotidiana que vagin sortint “manades” de violadors i agressors, fent a més al·lusió a la culpabilitat de la víctima (no es va defensar, no portava una roba adequada, era tard ...). No volem haver de defensar-nos, no volem tenir por, volem viure lliures i tranquil·les.

Des de CGT proposem unir les nostres forces contra aquesta xacra que ens està matant. Fem una crida a la mobilització social, a l’organització i a continuar lluitant tots els dies per plantar cara amb fermesa a aquest sistema neoliberal, capitalista, patriarcal i masclista que considera a les dones poc més que un objecte sexual a la seva plena disposició.

Davant de qualsevol agressió: acció directa i autodefensa, sense por, sense sentiment de culpa.


Ens volem vives i combatives

Contra tot abús de poder

Contra qualsevol violència per raó de gènere

VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

VISCA LA LLUITA ANARCOFEMINISTA!

Manifestació 18h30' als Jardinets de Gràcia. Acte final a Plaça Catalunya.