1r. DE MAIG: CONSTRUIR PER VÈNCER

 El 1er de maig, dia internacional de la classe treballadora, reivindiquem el valor del treball i el valor de la lluita col·lectiva per tal de millorar la societat des dels seus fonaments. Aquest any, la CGT sortirà al carrer amb el lema “Construir per vèncer”.

Construir perquè des de la CGT exigim el reconeixement de tot tipus de treball, tant el realitzat a les empreses a canvi d’un salari, com el que es desenvolupa sense cap tipus de remuneració, majoritàriament per dones, en les tasques de cures. Ambdós són l’única font de generació de riquesa i de construcció d’una societat millor. Sense aquests treballs, el món s’aturaria.

Construir perquè reivindiquem també el valor de la lluita col·lectiva per generar una societat a mida de les persones i crear alternatives anarcosindicalistes al capitalisme despietat que patim. Els avenços socials s’han aconseguit amb organització i amb mobilitzacions, tant ahir com avui: des de la vaga de la Canadenca a Barcelona el 1919, que va aconseguir la reducció de la jornada laboral a 8 hores en tot el país, fins a les vagues de les treballadores d’Inditex el 2022 i 2023, que han aconseguit apujar el sou un 25%, passant pels avenços en els drets de les dones, fruit de les mobilitzacions del moviment feminista en els darrers anys. Millores que ha estat conseqüència de la lluita col·lectiva de la classe treballadora.

Construir perquè avui en dia, quan els dos sindicats institucionals de l’Estat espanyol pacten amb el Govern espanyol una nova reforma de les pensions que implica perllongar l’edat de jubilació, disminuir la quantitat a percebre, augmentar el temps de cotització i apostar pels fons privats d’inversió i la privatització, des de la CGT reivindiquem un sistema públic de pensions, gestionat amb fons públics, que elimini la bretxa salarial i de gènere entre pensionistes. Per això tenim el deure i l’obligació de treballar i confluir amb altres col·lectius des de la base de l’acció directa i la solidaritat.

Construir perquè no podem consolar-nos amb el creixement de les nostres organitzacions i amb l'èxit de les mobilitzacions i conflictes oberts, sinó que hem de buscar aliances perquè la pobresa, la desigualtat i la precarietat, cada dia més esteses, especialment entre les dones, les joves, la gent gran i les migrants, siguin combatudes i quedin finalment eradicades.

Construir perquè el 2023 hauria de ser l’any en què el sindicalisme de classe i combatiu, començant per sindicats implantats en tot el territori i tots els sectors, com és la CGT, i continuant per aquells sectors organitzats en noves formes de sindicalisme, com el sindicat de manters, sindicat de cuidadores, associacions de treballadores de la llar, les Kellys, sindicats de barri, plataformes pel dret a l’habitatge, sindicat de llogaters i d’altres, fem un primer pas cap a una confluència àmplia disposada a avançar i conquistar drets socials i laborals, disposada a defensar les pensions públiques i els serveis públics com la sanitat i l’educació entre d’altres, contra la pujada galopant de la inflació que deixa salaris empobrits i contra la sinistralitat laboral que tantes vides s’emporta per davant.

Perquè un any després de l’entrada en vigor de la Reforma Laboral del Govern, la situació laboral a l’Estat espanyol continua sent dramàtica per a milers de persones, essent més necessari que mai un front ampli que lluiti per exigir la derogació per complet de la Reforma Laboral.

Només d’aquesta manera la classe treballadora sortirà reforçada davant dels atacs del capitalisme.

Només si unim les nostres forces podrem revertir el retrocés dels drets laborals que patim des de fa dècades. Només construint podrem aconseguir una societat més justa, ecològica, solidària i feminista.

Recuperem les lluites unitàries feministes, socials, ecològiques, antimilitaristes i sindicals.

PER UN 1r. DE MAIG DE TOTA LA CLASSE TREBALLADORA

 

Manifestació a Barcelona als Jardinets de Gràcia a les 11h.

8 de Març de 2023. Dia Internacional de la Dona Treballadora

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 8 de març d’enguany, com els darrers anys, CGT ha convocat una vaga general. Des de la Secció de CGT a les Entitats Metropolitanes ja s’ha facilitat a RRHH de l’AMB el preavís de vaga que empara a tota aquella persona treballadora que vulgui exercir el seu dret de vaga en el nostre àmbit aquesta diada tan senyalada.

Perquè ens sobren els motius

Ens volen callades, explotades, invisibles, precàries, submises, culpables, inclús assassinades.
Però no callem. JUNTES continuem aixecant-nos en un crit comú contra el sistema patriarcal, el capitalisme, les desigualtats, la precarietat i les violències masclistes. I diem PROU.

Aquest 8 de Març tornem a omplir els carrers, perquè ens sobren els motius:

Per l'eliminació de la divisió sexual del treball i la precarització dels sectors tradicionalment feminitzats: La majoria de treballs de cures assalariats i no assalariats continuen sent realitzats majoritàriament per dones, sent a més els més precaritzats: sanitat, serveis socials, neteja, telemàrqueting, cures de persones dependents, comerç, jornaleres, conserveres, etc.

Per l'eliminació de la bretxa salarial i la precarietat. La discriminació sexual en el treball, la dificultat sistèmica en la conciliació laboral, ens aboca a les reduccions de jornada, de salari i a la temporalitat, condemnant-nos al terra enganxifós afectant-nos finalment a les nostres pensions.

Per l'eliminació dels biaixos de gènere a la salut laboral. Per garantir una perspectiva de gènere a la prevenció de riscos laborals que sigui realment efectiva, incloent-hi a més la salut mental i espais lliures de capacitisme. Perquè nosaltres, també tenim dret a llocs de treball dignes, adaptats i segurs, a la investigació dels riscos laborals amb perspectiva de gènere i al reconeixement de les nostres afeccions com a malalties professionals.

Per la derogació de la reforma laboral i les pensions. Que lluny d’assegurar-nos condicions de vida dignes, aferma la precarietat, manté contractes brossa i ens condemna a la pobresa salarial i de les pensions. Tot això amb la complicitat de la patronal i els sindicats signants.

Per acabar amb la nostra invisibilització i infrarepresentació a tots els àmbits públics: Als espais de participació, de decisió, a la cultura, a la ciència, a l'esport...

Per l'eliminació de les violències en totes les seves manifestacions: estructural, institucional, judicial, mèdica, econòmica... Que empara el masclisme, el racisme, la LGTBI-fòbia i l'assassinat de milers de dones i persones d'identitats dissidents. Que ens arrabassa de tots els nostres drets sobretot a les més precàries. Que és còmplice de l'assetjament sexual i per raó de sexe, orientació sexual i identitat de gènere. Que nega el dret a l'avortament lliure, públic, gratuït, segur i universal...

Per l'eliminació de la llei mordassa. Que reprimeix la llibertat sindical i la llibertat d'expressió, penalitzant els drets fonamentals de protesta i de manifestació. Recordem que algunes companyes continuen sent reprimides pel seu activisme.

Per l'eliminació de la llei d'estrangeria. Que institucionalitza el racisme, i genera una doble opressió per a les dones migrants que es veuen abocades a la marginalitat i a l'esclavitud.

Per l'eliminació de les guerres i les conseqüències de l'emergència climàtica, que causa milions de desplaçades i refugiades. Utilitzant-nos a les dones, criatures i persones de diferent orientació i identitat sexual com a arma de repressió i moneda de canvi. Ens amunteguen durant anys en camps, on la precarietat és generalitzada, i on tasques quotidianes com anar al bany o dutxar-se posen en risc la nostra integritat.

Contra el negacionisme de les desigualtats i la violència masclista, i els atacs a la nostra lluita per part de la dreta, de l'Església i d'aquest sistema patriarcal, capitalista i racista, que vol arrabassar-nos els nostres drets.

I per un milió de raons més.

Promovem un feminisme inclusiu i de classe, que canviï les consciències per avançar cap a un món més just, igualitari i divers posant en el centre la vida de les persones.

Des de CGT com a sindicat de classe, de lluita i combatiu reivindiquem i continuem lluitant avui i sempre per els nostres drets i l’erradicació del sistema patriarcal.

 

Continuem lluitant per les que foren,

les que som i les que seran.

  

Enllaç al vídeo a youtube: https://youtu.be/EBpcUIvahzM

Convocatòries a la ciutat de Barcelona:

Dimarts 7 de març a les 19h. a l’estació de metro de Maria Cristina L3 manifestació nocturna amb “acció sorpresa” al final “se va a armar la gorda”

Dimecres 8 de març a les 12h. a la plaça Universitat manifestació convocada pel Sindicat d’Estudiants “el capitalisme és violència contra les dones”

Dimecres 8 de març a les 18h30’ a la plaça Universitat manifestació convocada per l’Assemblea 8-M “contra el sistema cishetero patriarcal, racista i classista”

1r de Maig: ni ens faran creure ni ens faran callar

El que s’havia promès com la solució als problemes de la classe treballadora no ha suposat res més que una nova decepció i enorme fracàs: la nova reforma laboral suposa la definitiva legitimació i consagració, per part de l’autodenominat govern més progressista de la història, dels aspectes més lesius que ja es van avançar a les reformes laborals de 2010 (govern Zapatero) i 2012 (govern Rajoy).

Entre altres qüestions continuen els mecanismes que facilitaven els acomiadaments (no es recuperen indemnitzacions ni els salaris de tramitació), es queden les raons intangibles de les previsions econòmiques (pèrdues previstes o futures) per poder dur a terme acomiadaments col·lectius o la no intervenció de l’autoritat laboral als ERO.

Dels convenis d’empresa només es garanteix la igualtat salarial, però no la resta. I en matèria de subcontractació caldrà lluitar-la als jutjats, sense cap dubte, ja que no es dona una solució clara als que fan la mateixa feina, però no reben el mateix salari.

Mentrestant, el cost de la vida continua encarint-se a tota velocitat, sense que les rendes de la classe treballadora creixin al mateix ritme. En alguns casos, amb la complicitat activa dels sindicats majoritaris. En altres, per culpa d’una passivitat estudiada per part del que governen. Béns de primera necessitat arriben al seu preu rècord un mes darrere l’altre. Ni els salaris ni les rendes bàsiques tenen una actualització que s’equipari a l’encariment del cost de la vida. A tots els fronts podem observar el mateix: pensions que no es revaloren, convenis que es queden congelats…

Ara, a més, quan tot just hem començat a pagar les conseqüències de la Covid-19 s’acosten les de la guerra d’Ucraïna. El sistema capitalista ja ha posat a funcionar la seva maquinària perquè de nou siguem les treballadores i treballadors els qui assumim els sacrificis i ho faran com sempre, amb la complicitat dels sindicats majoritaris, que sens dubte ens vendran una vegada més, com ja ho han fet amb les reformes laborals, amb l’anomenat Pacte de Rendes.

A la CGT ni la faran creure ni la faran callar, per més operacions propagandístiques que duguin a terme el que prometien assaltar el cel. Les conquestes socials s’aconsegueixen al carrer i no a les urnes. Les veritables conquestes socials, les que suposen una veritable transformació no han sorgit mai d’un pacte entre oligarquies.

8M 2022: Juntes i en lluita contra les desigualtats. VAGA GENERAL

Així és com ens trobem les dones, especialment els darrers segles, JUNTES I EN LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS, juntes i en lluita per la nostra emancipació, per un humanisme integral, per una societat d’igualtat, justícia social, democràcia directa i llibertat solidària, com ens va llegar el moviment anarquista Mujeres Libres.

Les dones, l’anarcofeminisme, tot el moviment feminista inclusiu actual, portem molts anys en lluita, ja que el patiment que ens infligeix l’enemic és insuportable. Un patiment que abasta allò físic, allò psicològic i allò ètic; que ens afecta a tots els nivells: vida política, pública, laboral, social, econòmica, personal, afectiva, sexual, cultural, educativa, creativa…

L’enemic al qual ens enfrontem és molt fort, polifacètic i agressiu. Derrotar-lo significaria haver aconseguit la plena transformació social, haver construït una nova societat de justícia, llibertat i igualtat plena per a la totalitat dels éssers humans.

Aquest enemic s’anomena patriarcat, ha existit pràcticament des de sempre, s’ha disfressat de múltiples formes, ha comptat amb àmplies aliances i no ha dubtat a servir i utilitzar un ampli ventall d’ideologies polítiques, socials i econòmiques per aconseguir perpetuar el seu gran objectiu: la dominació de l’home sobre la dona, gestant els pilars de la seva societat masclista, sexista i androcèntrica, acompanyada pel racisme, la xenofòbia, el colonialisme i imbricada pel reaccionarisme, l’explotació del neoliberalisme i el supremacisme autoritari, totalitari i negacionista.

Però si hi ha un aliat amb què s’identifica especialment és el capitalisme. Tots dos, patriarcat i capitalisme, es retroalimenten mútuament per tal que la societat actual que seguim suportant sigui la societat de les desigualtats.

En aquesta societat, la desigualtat més gran és la que patim les dones enfront dels homes. Discriminació, extorsió, abús, menyspreu, explotació, marginació… en igualtat d’oportunitats, en visibilitat pública, en accés a llocs de treball de responsabilitat i gestió, en el desenvolupament professional, a la injusta bretxa salarial i de pensions, en el repartiment del treball domèstic i el treball de cures, a l’explotació mercantilista i objectualització sexual.

Per a la CGT, com a organització anarcosindicalista, el 8 de març continua sent el Dia Internacional de la Dona Treballadora perquè en aquesta societat de desigualtats i classista, la classe treballadora és explotada i aquesta explotació es multiplica quan parlem de dona treballadora.

Aquesta és la nostra lluita com a dones i com a treballadores: una lluita feminista, anarcofeminista, inclusiva, unitària, on hi tenen cabuda totes les sensibilitats sobre la conceptualització de ser dona, de la identitat personal, el gènere, el moviment Trans, LGTIQ+… la nostra lluita planteja una revolució social integral basada en la justícia social i la llibertat, la igualtat absoluta i real entre homes i dones, una societat anticapitalista i plenament llibertària, sense dones explotades, sense cap ésser humà exclòs.

Per què cal fer vaga aquest 8M de 2022?

Fem vaga per visualitzar i acabar amb la discriminació que pateixen les dones en l’àmbit laboral pel fet de ser dones. Alguns exemples:

• La contractació a temps parcial per poder «conciliar» el treball fora i dins de casa

• Dificultat superior per accedir a un lloc de treball pel «risc» que es puguin quedar embarassades i/o haver de tenir cura de tercers.

• Salaris inferiors: les dones cobren un 23% menys que els homes.

• Salaris inferiors per aquelles feines atribuïdes històricament a les dones.

• Majors dificultats d’ascendir professionalment.

• Major taxa d’atur femení.

• Discriminació i maltracte al lloc de treball de les dones migrants i refugiades. sobretot treballs sense contracte ni seguretat social.

• Assetjament laboral pel fet de ser dones

Fem vaga perquè volem visualitzar i eliminar l’existència de la divisió sexual del treball: les dones realitzen dobles i triples jornades laborals fora però també dins de casa: tenint cura dels fills, dels més grans de la casa, d’aquells que es troben impossibilitats i necessiten suport el seu dia a dia, de les tasques domèstiques. de tot el que suposi cuidar i a sobre les dones migrants són molt sovint les que acaben realitzant aquestes tasques de cures en domicilis sense contracte ni seguretat social.

Fem vaga contra les violències masclistes a les que ens trobem sotmeses les dones. El passat 2021 han estat assassinades 44 dones. No només és violència això, aquesta és la més brutal, però diàriament les dones ens veiem sotmeses a violències pel judici al nostre cos, a la nostra conducta, per complir amb els cànons imposats per aquesta societat capitalista i patriarcal.

Si sóc home, què he de fer el 8M?

Fer vaga a la teva empresa: sigues solidari amb les teves companyes. En el cas que a la teva empresa hi hagués serveis mínims ordenats per la Generalitat, ofereix-te per a que no hi hagi cap dona a qui es negui el dret de vaga. Encarrega’t dels treballs de cures a casa o de logística de la vaga.

 

Aquí pots consultar les diferents concentracions o accions que hi haurà durant la jornada - > https://www.vagafeminista.cat/

Punt trobada CGT Barcelona per a la manifestació del 8M: 17.30h C/Aribau cantonada amb Plaça Universitat.

25N Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones

Obre els ulls davant les Violències Masclistes

És molta la violència que diàriament patim les dones en aquest sistema capitalista i patriarcal, que en moltes ocasions s’invisibilitza i es normalitza. No serem còmplices amb el nostre silenci.

Per això, el dia 25 de novembre, obrim els ulls i alcem la veu totes juntes per dir: Prou!!

Prou d´assassinats masclistes, Prou violència vicaria, de violència econòmica ... en definitiva, Prou de violència patriarcal! Alcem la veu, per exigir seguretat, respecte i igualtat, en tots els espais de les nostres vides.

El nostre cos i la nostra sexualitat no són armes per destruir l'enemic, ni objectes de tràfic en mans d'explotadors, ni receptacles reproductius al servei del mercat, ni són el territori de cap religió, ni de violadors solitaris o en manada.

La violència que ens treu la vida, que ens tortura i oprimeix, que ens viola, que cosifica els nostres cossos i ens empobreix, és aquí i arreu del món. Algunes vegades dolorosament visible, però moltes altres conviuen amb nosaltres i és acceptada per aquesta societat com, per exemple, l'omissió de la perspectiva de gènere en la medicina.

Per a aquest capitalisme hetero-patriarcal és "natural", i fins i tot necessària, l'existència d'una ultradreta que nega la violència masclista, persegueix la diversitat sexual, fomenta l'odi cap a les persones Trans i es declara obertament racista, sabent-se protegida per una justícia punitiva. Ens volen callades, submises, obedients, trencades ... Però ens trobaran més unides, amb més sororitat i diversitat, més independents, més lluitadores.

L'actual mercat laboral no és aliè a la violència que patim les dones. Tenim els salaris més baixos, les ocupacions més precàries, som la majoria en les cues de l'atur i, quan ens jubilem, percebem pensions de misèria, perpetuant la bretxa salarial i les discriminacions sofertes durant la nostra vida laboral.

Per contra, som la base que suporta els treballs no remunerats, les cures imprescindibles per mantenir la vida i al propi sistema.

Des de la CGT seguirem organitzant-nos per visibilitzar i denunciar la xacra de la violència d'estat.

Un patriarcat

Més de 1.300 dones assassinades

Barcelona: la manifestació central es farà avui 25 de novembre a les 18.30 al Passeig de Gràcia amb Diagonal.