ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dilluns, 24 de febrer de 2014

HOMENATGE A LA MEMÒRIA DE SALVADOR PUIG ANTICH


40 aniversari de la mort a garrote vil del company Puig Antich a la Model


El 2 de març de 1974 era assassinat per l’estat franquista Salvador Puig Antich, militant del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), militant anticapitalista autònom i llibertari.

Actes d’homenatge a la memòria de Salvador Puig Antich el 28 de febrer i el 2 de març a Barcelona:

Divendres 28 de febrer de 2014, 
19h Concentració a la presó Model, al lloc del seu assassinat

El diumenge 2 març, 40 anys després de l’assassinat franquista de Puig Antich, a Barcelona diversos actes de recordatori:

12h Ofrena floral al Cementiri de Montjuïc
Agrupació 14, nínxol 2737

17:30h Acte recordatori a Can Batlló
(Bloc 11, c/ Constitució, 19 - [FGC] La Magòria)
Introducció:
Jann-Marc Rouillan (ex-MIL)
Ricard de Vargas Golarons (ex-MIL)
Recordatori:
Juanito Piquete
Iagoalaiaga
Ràbia Positiva
Cesk Freixas
Lectura de poesies per Bio-lentos


Organitza: Comissió 40 anys de l’assassinat de Puig Antich
http://40anys.salvadorpuigantich.info

dilluns, 10 de febrer de 2014

ABRACADABRA


És la paraula que solen dir els màgics per fer-nos veure el que no és.

Així podia haver començat, o encara millor acabat, la nota que divendres passat ens va fer arribar el Delegat de Prevenció Rubén Camacho. Amb aquesta paraula màgica potser hauria aconseguit que tothom veiés com una feina del conjunt dels representants dels treballadors al Comitè de Seguretat i Salut el que s’hagi aconseguit un accés segur als edificis per les tardes. Per aconseguir que semblés una feina seva, o del seu sindicat, calia un encanteri més fort, un que potser estava contingut al “resum” de la darrera  reunió del Comitè de Seguretat i Salut que havia enviat uns dies abans. Sí, devia estar amagat allà on parlava de les ratlles antilliscants del paviment de dit accés.

Però ja som grans: ni abracadabra ni supercalifragilísticoespialidoso. Els representants del personal de la CGT, i més encara tots i totes qui al llarg dels anys hem estat presents al Comitè de Seguretat i Salut, sabem que si ara tenim un accés i sortida per a vianants segur per les tardes ha estat després d’anys de lluitar en solitari davant la Casa. Recordem que la nostra Delegada de Seguretat i Salut va registrar el Comunicat de Risc el 21 d’octubre de 2009 i, després de lluitar en solitari en moltes reunions del Comitè, va haver de posar una denúncia a Inspecció de Treball. Ens hagués agradat que les coses haguessin anat diferents; hagués estat realment màgic que la Casa s’hagués avingut a construir-ho de seguida davant un consens i unitat al respecte dels representants del personal. Hem estat de sort i mentre la Casa s’ha fet el ronso, mentre no ha estat obligada per una resolució de Inspecció de Treball, no hem tingut cap desgràcia. També vam tenir sort tots els anys que no hem tingut aparells desfibril·ladors i els anys que hem tingut treballadors sense el corresponent Equip de Protecció Individual (EPI’s). Hem tingut sort, no unitat.

Els Delegats i Delegades de la CGT (recordem, han estat molts anys) han patit esbroncades per part de qui ha de vetllar per la nostra Seguretat quan posaven sobre la taula aquests temes. No han rebut – mai-  cap suport ni explícit ni implícit per part dels seus “companys” de Comitè. Les Actes de les reunions així ho mostren. Encara estem esperant que qualsevol dels nostres “companys” signi una denúncia a Inspecció per qualsevol tema de Seguretat. L’altíssima probabilitat d’accident o les mostres evidents de la Casa de no fer res excepte si no és obligada, no ha estat mai suficient per ells per trencar la meravellosa harmonia i clima dialogant que devien tenir amb la Casa. A CGT mai hem canviat –ni ho farem- seguretat per diàleg.

I ara, abracadabra, arriba un Delegat de Prevenció que encara no ha fet res i vol tenir notorietat apuntant-se una diana per la qual ni tant sols ha fet un tret. Perquè preguntar pel paviment antilliscant està bé, però si ho considera important  li podem dir un munt de coses més eficaces que ironitzar sobre la resposta de la Casa en el seu resum tant personal de la reunió. Ah! Les coses com són: agraïm ser convidats a fer servir la nova entrada i sortida per les tardes encara que, si no ho haguessin fet, ja sabríem que existia perquè a RR.HH. alguna cosa hauran dit quan ens han canviat les targetes… o potser no.