ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dijous, 20 de setembre de 2018

ESCLAUS DEL SEGLE XXI

Després de molts anys pagant les becàries i becaris a 900 €/mes, l'ÀMB ha decidit posar-se a l'alçada del mercat i rebaixar en una sisena part aquesta retribució. Era massa. Enlloc cobraven això i calia no destacar-se en la lluita contra la precarietat, no fos cas que despertessin i comencessin a reclamar més. Diners? No, drets.

L'ÀMB (si més no, departaments molt importants) ho té clar: són mà d'obra qualificada i barata. No cotitzen a la seguretat social, els cobreix l'assegurança escolar. Els seus representants són a la universitat. No són treballadors/es i per tant no tenen drets, només aquells que els diuen quan entren i els deixen clars els seus deures. Arriben emparats per convenis bilaterals entre la seva universitat i aquesta administració. Per molt que se'ls digui estudiants en pràctiques, la realitat és altra. Reben una "ajuda", mai un salari i la universitat rep un percentatge d'aquesta. Tenen un tutor o persona de referència aquí a la casa que és qui hauria de vetllar pel seu aprenentatge constantment i acompanyar-li i ensenyar-li les 4-5 hores diàries que -en teoria- estan aquí.

En realitat vénen a produir, a treballar, a treure feina; hi ha departaments sencers que simplement no complirien els seus objectius sense ells. Arriben a ser majoria. Els demanen compromís per quedar-se més de la durada d'un conveni (normalment 900 hores) i s'atreveixen a escriure-ho als anuncis que pengen als taulells de les facultats. Estan desemparats per la universitat que els ofereix com si es tractés d'una ETT. El seu aprenentatge no dóna per més d'un any, però en qualsevol cas ho faran sobre la marxa del treball dia a dia, ensenyats per becaris amb més "antiguitat" que ells.

Diuen que aporten nous aires, coneixements recents, noves visions... no és estrany; molts són graduats o llicenciats, ja que estudiar qualsevol cosa en una universitat (un màster o un doctorat) ja et qualifica per optar a un lloc de becari. Però en comptes d'oferir-los un contracte laboral en pràctiques, que és el que tocaria, els hi ofereixen ser becaris d'un sol ús, en el termini que convingui a la casa, sense els drets, lligams i sou que un contracte laboral implica.
Hi ha despatxos professionals privats que tenen molts becaris que fan totes les hores del món i reben poquíssim a canvi, sempre amb la pastanaga de "potser en un futur et contractem". Aquí a la casa hi ha massa responsables que creuen que una administració no val res si no adopta les formes despòtiques i classistes d'aquests despatxos privats. Els polítics que governen l'ÀMB es van posar d'acord per unanimitat al fet que les persones contractades directament o indirecta per aquesta administració no cobressin menys de 1000 € mensuals. Però els becaris no són contractats; són estudiants.


Representants polítics que us presentareu a eleccions d'aquí a pocs mesos: precaritzar és precaritzar sempre. I mirar cap a una altra banda quan es fa un ús absolutament fraudulent i abusiu de la figura de les becàries i els becaris és beneir la precarització. Ara, a més, reduint-los l'assignació quan se'ls havia demanat compromís per més d'un any, canviant les regles a mitjan joc. Tant se val, no tenen drets.