ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dimecres, 26 de febrer de 2020

El 2%


Sí. El 2, no el 3. No volem parlar del percentatge que han rebut alguns partits polítics com a comissions per adjudicació d’obra pública, sinó de l’augment de sou que veureu reflectit a la vostra nòmina aquest mes. Efectivament, aquest mes es materialitzarà a les nostres retribucions l’increment salarial acordat per les directrius polítiques parlamentaries. Ara bé, perquè aquesta xifra i no altra? Bé, no disposem de les argumentacions tècniques que avalen la mesura però sabem que tot té a veure amb un sostre de dèficit fixat per decisions d’experts econòmics considerats infal·libles. Fals sostre, podem dir. Perquè, a aquestes alçades de la pel·lícula, ningú es creu les xifres macroeconòmiques que es fan públiques vist tot el que ha anat sortint a la llum en quant a números d’ençà la gestió de la crisi econòmica. Que ens diguin que amb el 2% estem recuperant part del poder adquisitiu que ens han robat durant els darrers anys, no deixa de ser un cruel acudit quan a final de mes comparem despeses bàsiques amb el que percebem per la nostra feina. I aquesta classe política ens diu de tant en tant que hem de considerar que tenim sort, tot i recordant-nos el teòric caràcter estable del nostre lloc de treball. Allò de la precarietat laboral, més del 50% a l’ÀMB, no compta. O allò de la necessitat de lluitar contra els baixos salaris i les deficients condicions laborals en molts dels nostres proveïdors, fruit de les contractacions a la baixa, tampoc sembla prioritari.

Però bé, aquests polítics nostres també veuran un canvi a l’alça dels seus emoluments; en concret, les 76 persones (l’11% de la plantilla!) que tenen la consideració de Personal eventual, és a dir aquells nomenats a dit pels partits polítics representats a la casa. D’ells, uns quants sembla que fan feina d’alta direcció i uns altres són assessors. En total tenim 39 assessors i assessores a jornada completa (52.075,80 €/any) i 8 a mitja jornada (27.000 i escaig €/any). Ens assessoren 47 persones. Caldria pensar que estem ben assessorats, però no. Aquesta gent no assessora en realitat a l’ÀMB ni s’interessa de forma prioritària pels temes metropolitans. Treballen pel seu partit, recordem, unes organitzacions de caràcter polític amb uns interessos no necessàriament coincidents amb l’interès públic i general, dient-ho de forma suau. Tots els grups polítics amb representació al Consell Metropolità disposen d’assessors en funció de la seva representativitat. I què fan aquests senyors i senyores? Bé, a banda de viure al Twitter, també demanen consulta d’expedients o presenten acurades propostes en els Plens metropolitans, simulant que controlen la gestió d’aquesta entitat pública. Tenen horaris molt especials -es lliuren de fixar 1/3 part de la jornada-, tenen dietes pagades, els mateixos beneficis socials que la plantilla de l’ÀMB i més prebendes que ara no toca explicar. Aquesta elit benestant amb privilegis socials i econòmics immerescuts, cobren de la caixa pública uns cabdals monetaris que podrien ser destinats per exemple a polítiques socials. O bé, ja que és un fenomen molt estès a totes les administracions, si tots renunciessin als seus emoluments, la massa salarial de tota la funció pública no apujaria tant i potser podríem tenir augments salarials de, posem per cas, un 3%. Però bé, ara ens diran que parlar així del que abans es deia la casta és fer demagògia. Però, qui calla, consent.