ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dimecres, 30 d’octubre de 2013

CRÒNICA ESPERADA I JA ANUNCIADA D'UNA REUNIÓ DESESPERANT



No tenim constància que els nostres companys dels altres sindicats presents a la casa us hagin informat de la reunió de la Comissió Negociadora (i que poc té a veure amb negociacions) que va tenir lloc el passat dimecres 23 d’octubre. Ens preguntem per les raons del seu “destrempament” en la tasca d’informació que amb tant d’entusiasme havien exercit a les darreres reunions.

No pot ser una causa que aquesta fos una reunió “menor”.  De fet, totes les esperances que van transmetre després de la reunió de maig s’havien de materialitzar ara. No ha estat així i la síntesi de la reunió la va fer el Director de Serveis Generals a l’inici d’aquesta amb la frase “sense que serveixi de precedent, he de donar la raó a la CGT”. Es referia, ja ho sabeu, al resum anticipat de la reunió que vam fer al nostre bloc (ni un duro, ni ara ni al 2014). Tenien tant present el nostre vaticini (físicament a les mans del coordinador de RR.HH.) que van proposar -en broma, suposem- no aixecar acta de la reunió perquè ja l’havíem fet nosaltres...

Com no podia ser d’una altra manera, qualsevol rescabalament econòmic de tot el que hem perdut, incrementava la massa salarial i no era possible legalment. Tot era “no” i agafar-se al famós decret com s’agafa el PP a la Constitució per negar els drets més evidents.  Tenim una Direcció que és ferma defensora de la legalitat vigent, malgrat aquesta sigui evidentment injusta i tot el seu entorn -entitats locals- hagi adoptat les mesures necessàries per no maltractar als seus treballadors/es, ciutadans en definitiva, a cops de decret.

Després de la piconadora, també va arribar el moment en que la casa es posà medalles i, tal com vèiem a la nostra bola de vidre, “arreglava molt mínimament allò que ells i només ells havien espatllat”. Així, ens “donen” 3 h. per assistir a l’enterrament d’un company/a o jubilat/da  de l’ÀMB, ens “deixaran” treballar el divendres fins les 18:00 h. i  ens “donaran” 3 dies per hospitalització d’un familiar, encara que només estigui 1 ingressat. També van recordar que la part fixa del Fons Social la cobrarem repartida mes a mes a partir de l’any vinent.

Dins el mateix apartat de medalles per la Direcció (recordeu: estan pensant en vosaltres...), hi havia les mesures en que es van estirar una mica, amb cost econòmic, com per recordar-nos que, quan volen, ho fan. Llàstima que tinguin la voluntat més escassa que la vergonya alguns polítics... Aquí  ens vam presentar a bombo i plateret la nova assegurança de vida que haurà de sortir d’un concurs en marxa, amb majors cobertures de les quals sereu informats per la casa quan sigui efectiva. També ens faran una revisió oftalmològica exhaustiva cada dos anys i s’ampliaran els conceptes pels quals podrem cobrar els 1.200 € anuals de l’art. 25.2 del nostre Conveni, incloent ulleres si ho prescriu la revisió acabada d’esmentar. Els detalls no us els expliquem perquè la casa es va reservar el comodí dels serrells, on habitualment s’escola l’arbitrarietat o directament la no aplicació mentre no es resolen.

Mentrestant, estem a una setmaneta de que els nostres benvolguts polítics aprovin inicialment el pressupost pel 2014, que inclourà, com sempre, una substanciosa subvenció als partits polítics. Amb aquests diners n’hi hauria prou per a què cada una de les treballadores i treballadors d’aquesta casa cobrés una pagueta similar a la que han cobrat a l’Ajuntament de Barcelona.
També inclourà l’habitual aportació a les Federacions dels altres sindicats presents a la casa, cada una de les quals serviria per pagar la generosa revisió oftalmològica bianual que ens regalaran. La nostra característica malfiança ens porta a pensar que potser els nostres companys callen la seva immensa decepció amb la casa fins que s’hagi aprovat el pressupost...

dilluns, 21 d’octubre de 2013

RESUM DE LA PROPERA REUNIÓ DE NEGOCIACIÓ


Hem decidit encetar la cursa dels sindicats de la casa per informar-vos de les negociacions amb la direcció. Partim amb tant d’avantatge que us informem abans de la reunió de 23 d’octubre. Era tot un estrés posar el que ens havien dit ràpidament en un text i mirar que fóssim els primers, que si no ho érem la cosa perdia interès... Ara segur que guanyem!
Trobeu, potser, que la nostra crònica no es pot cenyir a la realitat només per ser anterior als fets? Ja ens agradaria donar-vos la raó, i de fet ho farem si la teniu i no encertem en explicar-vos el que sortirà de la reunió.

Ja us ho hem dit vàries vegades: nosaltres pensem que aquestes reunions no tenen res de negociació, que la direcció aboca en elles allò que se li ha acudit per tenir-nos entretinguts. Nosaltres en demanem, però ells fan com si sentissin ploure i esmercen el 90% de les reunions en explicar-nos sopars de duro. A la darrera –abans de l’estiu- ens van dir que volien “compensar-nos” d’alguna manera que fos legal i que li anaven donant voltes al cap – per nosaltres, amb idees del professor Franz de Copenhague-. Més enllà de la nostra informació, ells es van cuidar que el concepte “la Direcció està pensant en vosaltres” s’escampés. Si us ho creieu, vosaltres mateixos. Nosaltres sabem que algú es posa medalles fent evident que l’ÀMB ha estat l’entitat local del seu àmbit que ha aplicat amb més cruesa i acarnissament  el famós decret del PP. Aquí la massa salarial no es pot incrementar el més mínim i a l’ajuntament de Barcelona (qui rep molta més atenció per part dels qui fiscalitzen el compliment del decret) les treballadores i treballadors ja han rebut una paga més. Per no parlar de permisos i horaris, on ens han tret més drets dels que se’ls podrien acudir mai al “Mariano team”, ni per suposat se’ls ha acudit a cap dels consistoris de l’ÀMB.

Era necessària aquesta introducció per entendre la nostre “crònica d’una reunió anunciada”: no veurem ni un duro, ni ara ni al 2014. Potser –això sembla que va depenent d’humors particulars- ens faran el gran favor d’arreglar-nos molt mínimament el que ens han espatllat ells i només ells. Si se’ls acut una manera de “compensar-nos” (no us molesteu a pensar maneres vosaltres, totes no seran legals ni possibles) serà amb fórmules que acabaran premiant més a uns que a uns altres i mai, però mai, amb el que necessitem després de tantes retallades i hipercongelacions.

 
Penseu en els divendres de negre i per on se’ls van passar. Penseu en totes les notes que ni s’han dignat contestar. I ara sigueu positius i penseu que estaven ocupats “pensant en nosaltres”.


Salut i peles - no posem euros perquè com que anem tant cap enrere...