ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dijous, 12 de desembre del 2013

PROCÉS CREATIU

+
 60.000 €
+
 Franquicias inmobiliarias: Venta y valoración de inmuebles - Tecnocasa
____________________________________________ 

Àrea metropolitana







divendres, 22 de novembre del 2013

LA SEGURIDAD SOCIAL SE DISPARA EN EL PIE



LA SEGURIDAD SOCIAL FACILITARÁ, CON SUS PROPIOS MEDIOS,  LA SUSCRIPCIÓN DE PLANES PRIVADOS DE PENSIONES.



Privatizar es  moderno, solvente, sostenible. Lo público es retrógrado, antiguo, un derroche insufrible dentro de esta sociedad globalizada.

Esta es la idea que repiten como un mantra los jerarcas que han puesto a dirigir -hacia el abismo- los servicios públicos.

La  AISS (Asociación Internacional de la Seguridad Social) celebró un seminario en abril de este año en un centro de Formación de la Seguridad Social sito en Pozuelo al que asistieron 200 personas de distintas nacionalidades. Algunas de ellas se alojaron en el Hotel Colón. El importe del evento, que duró tres días, ascendió a 70.408,90 €.

En las jornadas para Directores del INSS celebradas en el mismo centro de Formación de Pozuelo, los días 5 y 6 de noviembre de este año, se pasaron a limpio los acuerdos de la AISS y así se ha decidido que las  empresas financieras y de seguros metan las narices en el sistema público, claro que con otras palabras, utilizando el lenguaje  eufemístico con  términos que dirían algo así como “Con el fin de colaborar responsablemente en la sostenibilidad y adecuación del sistema público en un entorno de crisis global……..”. El caso es que uno de los grandes acuerdos de aquel doble encuentro, encuentro personal y encuentro en los fines, fue el compromiso de enviar a toda la población trabajadora mayor de 50 años un informe anual donde se les informara de la cuantía de su futura pensión. La intención es clara: invitar al personal, a la vista de la miseria en que se convertirá su futura pensión, a suscribir, si puede, un plan privado de pensiones. La Ministra Báñez defendió esta medida “innovadora” como un “avance histórico” que facilitará a la ciudadanía la “toma de decisiones”  … ”Un camino hacia sistemas más solventes (léase planes privados de pensiones…) y también más sostenibles (léase lo mismo)” . En estas jornadas, se informó de que este compromiso se llevaría a cabo a partir de mayo del año próximo.

Todo esto no es casual, la campaña esta iniciada y pactada de antemano.  

Comprobamos como, desde hace unos meses y cada día con mayor frecuencia, nos inundan las entidades financieras con anuncios multicolores protagonizados por supuestos jubilados sin arrugas,  quienes con una sonrisa perlada de implantes dentales perfectamente alineados,  arrullados por una música sugerente, en un paisaje de praderío gallego a pleno sol o en playas caribeñas donde mulatos y mulatas miran con arrobo al plan pensionista del BBVA, de Bankia, del Popular, de ING…, invitando a suscribir tan preciados planes. Vamos, que dan ganas de salir pitando a pillar tan atrayentes planes de pensiones … si no fuera porque la nómina no da para más.

Todo encaja perfectamente: la responsabilidad corporativa con imagen de “corporación dermoestética”, bisturí en ristre, apañan un certero tajo al viejo y trasnochado sistema público de pensiones; la modernidad de la caverna anida en sus corazones.

La estrategia es clara y una muestra más de cómo el fenómeno llamado de la puerta giratoria (“responsables” de lo público que pasan al sector privado y viceversa) se ha simplificado; ya no hace falta dar la vuelta, están dentro y quieren quedárselo todo.


SECCION ESTATAL DE CGT-CAT EN LA SEGURIDAD SOCIAL

dimarts, 12 de novembre del 2013

Pla 21 dies i +



Ens ho trobem als ascensors, en obrir l’ordinador, en correus específics... Està clar que tenen ganes que aquest Pla funcioni. I ens diuen com a primera mesura de sostenibilitat del transport a la feina: “utilitza els autocars de l’ÀMB” .
Malgrat algun directiu no gaire sostenible sostenia que es referien als autobusos públics, no hi ha error possible perquè un altre punt del Pla és “utilitza el transport públic”. Al directiu gens sostenible i a molts “companys” i “companyes” els pesa molt més la seva enveja que les tones de CO2 que s’estalvien. No és just –diuen- que ells hagin de venir en cotxe, o tren o bus i pagar-s’ho i els dels busos de l’ÀMB vinguin gratis. Saben, però no els importa, que l’origen d’aquest busos està en un trasllat forçat. Saben també que les bondats d’aquest servei no s’acaben amb la jubilació de tota la gent que va viure aquell trasllat (encara falta), però malden per anihilar aquest “privilegi” insofrible per a ells, que van arribar més tard i no els anava bé cap de les tres rutes.

Si la direcció fos única diríem que té doble personalitat. El fet que el col·legi de Directors de Servei sigui pluricèfal, no amaga que es projecten missatges contradictoris i que ens provoquen una mica d’esquizofrènia. Si es reconeix la sostenibilitat dels busos d’empresa i s’escarrassen per obtenir un certificat de qualitat que ens nomeni com sostenibles, no és de rebut que es vagi bombardejant contínuament amb el tema de treure’ls. Van voler donar el primer pas amb el reglament de control de presència que va anular els codis de bus i que l’assemblea va aprovar sense saber-ho, ja que era un dels serrells que quedaven quan el personal va votar positivament l’acord sobre la jornada laboral (malgrat que ja vam avisar que faltava una normativa de presència que podia canviar moltes coses). Quan arriben tard (i no importa la raó, ens ho han dit per activa i per passiva un munt de vegades) la culpa la té la treballadora o el treballador que estalvia CO2 i ho ha de pagar quedant-se a recuperar els minuts que el bus li ha portat tard. Encara que s’aixequi més d’hora, no podrà arribar abans, una diferència amb els que venen en cotxe que aquests es neguen a veure. I si els busos arriben més d’hora, de res els serveixen els 10’ que tan amablement la casa ens “regala”, ja que tenen horari fix de sortida de l’Àrea. Recuperar els codis bus seria coherent amb intentar obtenir el certificat SIGQMA; no tenir aquests codis és pura hipocresia.

També ens sembla hipocresia comparar unes subvencions que es reben per l’aplicació d’una llei a les que es pacten lliurement amb la casa. Oh, sÍ, una altra vegada el mateix... ! És què –els companys tenen raó- la cosa ve de lluny i ja s’ha complert el 20è aniversari del conveni entre la casa i dues Federacions d’Administració de dos sindicats que no som nosaltres. De la primera vegada que ho explicàvem ja ha plogut: el juny de 1999, al Brollador núm. 5 (ho podeu trobar a la 3a.pàgina, a l'article "Expedients 329/97 i 206/98: Diners de butxaca", clicant aquest link), on qui vulgui pot veure que no es dóna a ningú més responsabilitat de la que té. Continuarem denunciant-ho, fent al·legacions al pressupost per fer avinent que la casa no té perquè subvencionar els sindicats i no deixarem de fer-ho fins que els nostres companys mostrin públicament la carta en que demanen a la seva federació que deixi de rebre aquests diners –o un alliberat- i la resposta corresponent.

Salut i codis de bus