L’any
passat vam viure un 1 de Maig sota confinament i van voler limitar la
nostra acció reivindicativa. Al llarg d’aquest any hem continuat
estant als carrers, fent front als atacs que estem patint com a
classe treballadora.
Portem anys arrossegant les conseqüències de dues
reformes laborals, que lluny de solucionar els problemes
d’ocupació, s’han demostrat només un ardit del sistema
capitalista per reduir salaris, agreujant la precarització i
privatitzant allò públic per obtenir més beneficis.
Aquestes reformes, desenvolupades per les dues potes del
bipartidisme, donen sentit a l’eslògan «PSOE i PP, la mateixa
merda és», a l’igual que la resta de partits polítics, que
demostra que la solució als nostres problemes no els podem
deixar en mans d’una classe política al servei del capital.
Han materialitzat una diversitat de contractes absurda, un
abaratiment dels acomiadaments sota l’excusa de fomentar
l’ocupació (que l’únic que ha aconseguit són condicions cada
vegada més esclaves), una reducció dels sous i una
inestabilitat laboral tremenda. Arribant actualment a un
nivell de precarització que mai haguéssim imaginat: la joventut
que entra en el mercat laboral s’enfronta a una temporalitat
inadmissible, a una explotació permanent, mentre ens
allarguen l’edat de jubilació i els anys cotitzats per poder
accedir-hi.
A més, s’acosta el moment que venim alertant, on després de la
fi de l’estat d’alarma i el termini d’aplicació dels ERTOS,
molts d’aquests es convertiran directament
en EROs, o sigui en ACOMIADAMENTS. Haurem d’estar atentes
per lluitar i aturar aquesta futura sagnia laboral.
L’empobriment general de milers de
treballadores i treballadors està generant una societat cada
vegada més desigual. Una quarta part de la població
catalana en edat de treballar (24,2%) es troba en
situació de risc de pobresa o exclusió social. Actualment
a Barcelona gairebé 150.000 persones viuen en llars sense
ingressos laborals i més de la meitat són dones.
Per contra, cada any es fan centenars de milers d'hores extraordinàries, una gran majoria no són
remunerades i, de nou, som les dones les més
afectades. Al que cal sumar els milers de
desnonaments executats durant aquests últims anys, que ara
es dispararan un cop s’aixequin les escasses restriccions de
l’estat d’alarma. Veiem cada dia com trepitgen les nostres vides,
aplicant lleis que protegeixen rics i poderosos i enviant-nos als
seus esbirros, siguin policies o feixistes disfressats, per fer-nos
fora dels nostres espais i de les nostres cases, atropellaments
continus als drets humans, lleis mordassa… Ens reprimeixen
als carrers i ens persegueixen en les nostres legítimes accions, ja
sigui de protesta o d’acció directa per exercir el nostre dret a
una vida digna.
L’auge de l’extrema dreta, la fustigació a persones
refugiades i migrants i el racisme incrustat, la violència
institucional i estructural cap a les persones vulnerables, el
patriarcat latent que amenaça les nostres vides, el col·lapse
programat a força de retallades sempiternes del sistema públic
(especialment Sanitat, Educació i Serveis Socials) … El
capitalisme en la seva fase més salvatge i agònica segueix posant
amb absoluta impunitat l'interès econòmic per davant de les
nostres vides, els nostres drets i la supervivència de la planeta,
protegint els seus interessos privats per sobre de les necessitats de
la gran majoria.
Estem immerses en temps convulsos i difícils, en els quals es
disfressa d’indiferència un gran control social i tecnològic,
temps on els interessos de les elits intentaran imposar-se novament a
la classe treballadora. No podem permetre que la crisi la
paguem, un cop més, les de sempre. Perquè seria intolerable que
permetéssim un nou rescat a les entitats financeres, mentre les
condicions de vida de la classe obrera se segueixen degradant a
velocitat de vertigen.
Malgrat tot això, seguim defensant que l’única manera de
sobreviure és l’autoorganització, la solidaritat amb les
nostres companyes i companys, generant alternatives, acció directa i
per descomptat, prenent la iniciativa de les nostres pròpies vides i
decisions!
Aquest any, l’1 de maig, tornem al carrer a exigir el
repartiment de la feina i de la riquesa, i a reivindicar la lluita i
la solidaritat com l’únic camí per garantir els nostres drets,
tant laborals com socials.
.- Un treball digne, amb unes condicions laborals
que ens permetin viure i arribar a final de mes;
.- Una jornada laboral que possibiliti la
conciliació de la feina amb la vida;
.- Salaris i prestacions socials suficients, a
través d’ocupació i de la Renda Bàsica de les Iguals;
.- Unes pensions adequades i una edat de
jubilació avançada, que ens possibilitin i garanteixin
sobreviure, i permetent a la gent jove començar a treballar. Un cop
més reivindiquem una reducció de la jornada de treball
perquè puguem treballar totes les persones, una eliminació
de les hores extraordinàries per ser insolidàries i
fraudulentes, i reclamem la implantació JA de la REBIs
(Renda Bàsica de les Iguals) com a mecanisme de
redistribució de la riquesa i forma d’aconseguir una vida digna
sense dependre de l’esclavitud que representen uns sous de misèria.
Visca l’1 de maig
Visca la lluita de la classe obrera
Visca la CGT
És molta la violència que diàriament patim les dones en aquest sistema capitalista i patriarcal, que en moltes ocasions s’invisibilitza i es normalitza. No serem còmplices amb el nostre silenci.
