ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dimarts, 1 de febrer de 2011

Temps era temps...

Un peó de manteniment va tenir una idea brillant...
I decebut del sindicalisme institucional va dir: "Y porqué no montamos una Sección Sindical de la CGT a la casa". I així ens vàrem ajuntar un grup de gent al voltant d'en Pedro Banderas per a constituir-nos legalment. Això va ser el 12 de març 1998 i es va comunicar a la direcció el dia 16. Aquell mateix dia ens van cridar urgentment a una reunió el llavors Gerent de Serveis Generals, el Responsable de Recursos Humans i la Cap d'Administració de personal per tal de saber quants érem i què volíem. Una agre reunió que va ser l'inici de 13 anys de constant activitat sindical en defensa dels interessos de les treballadores i treballadors de la casa, des d'una pràctica anarcosindicalista, sense interferències de partits polítics.
Durant tots aquest anys, i malgrat les variades i inútils estratègies contraries de la direcció institucional i els altres dos sindicats subvencionats, la nostra Secció Sindical ha anat creixent en afiliats i suport, en accions i en mobilitzacions.
El balanç és positiu i així hem estat els impulsors en el seu moment de la creació del Comitè de Salut laboral, de la Valoració de llocs de treball que va suposar una millora pels grups més baixos de la casa, de la funcionarització de la plantilla i de la resolució d'un munt de conflictes laborals individuals i col·lectius.
En la nostra petita intrahistòria recordem com també un mes de març, en aquest cas de l'any 2000, ens va deixar en un atac de cor a mitja reunió sindical el nostre company Pedro, que sempre diem que se'ns va anar en meitat d'un vers. I des de llavors, ens vàrem conjurar per tal l’oblit no ens allunyés del seu somriure i la seva persona continués viva en el nostre record.