ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

divendres, 18 de gener de 2013

COM SEMPRE, BATALLAR ANYS PER A QUÈ LA CASA COMPLEIXI EN SALUT LABORAL

La nostra Secció ha de lluitar moltes vegades per fets que, per la seva importància, haurien de tenir una solució molt més fàcil, i molts cops aquesta queda encallada o és negada directament, ja sigui per falta de voluntat o per altres raons que preferim no tenir en compte.

A l'octubre de 2009, la nostra delegada de prevenció va fer un comunicat de risc (C.R.44) per la perillosa situació que es dóna per al personal que entra i surt de les oficines de l'ÀMB a partir de les 15h30', moment en què es tanquen les portes principals i en què l'únic accés possible per als vianants és per la rampa del pàrquing. L'amplada de la vorera d’aquesta rampa és de 0,60m en la seva major part, però arriba a quedar reduïda a 0,13m d'accés, amb la conseqüent obligació per al treballador que va a peu de baixar a la zona de pas de vehicles, els quals no tenen bona visibilitat en venir d’una corba.

Des d'aquell moment hem estat traient el tema per tractar-lo al Comitè de Seguretat i Salut per fer veure la necessitat d’un accés exclusiu per a vianants i hem estat veient tota una sèrie de despropòsits per part de la Casa com respostes del tipus “s'està estudiant i encarpetant pendent de decissió” per la D.S.de l'Espai Públic. També hem fet denúncies a Inspecció, hem rebut la visita de la Inspectora, hem observat incompliments de la sol•licitud primer i l'exigència després que va fer la Inspectora d'un informe del Servei de Prevenció en que s'avaluessin els riscos existents i es contemplessin les vies d'evacuació i la idoneïtat de l'accés a l'edifici. Hem hagut de sentir a l'advocat de la Casa, en una compareixença a Inspecció, que no havien rebut cap notificació al respecte, fet que clarament va quedar demostrat que era fals gràcies a l’aportació per part nostre de les actes del Comitè de Seguretat i Salut.

Finalment, ahir 17 de gener de 2013, a Inspecció de Treball, la Casa de nou no va portar l'informe (vàrem haver de donar-li nosaltres una còpia a la inspectora) però va portar uns plànols de l'obra que es pensa fer per donar accés als vianants, en l'horari no comprés entre les 7h30' i les 15h30', just darrera de la sala de màquines expenedores.
Ara només cal esperar que realment s'habiliti un accés correcte i que, en aquest temps, no haguem de lamentar cap desgràcia degut a la situació actual.

A Inspecció de Treball també es va tractar el tema dels EPI's (equips de protecció individual) de bona part del personal que visita obres i que fins fa poc no en tenia cap d'assignat. Això també va tenir un procés semblant al de l'accés als edificis quan les portes principals estan tancades ja que, després de tractar-ho en el Comitè de Seguretat i Salut, la nostra delegada va haver de denunciar el fet a Inspecció i, malgrat el requeriment d'immediat i obligat compliment que va fer la Inspectora el març de l'any passat, la Casa es va negar a donar-los. Vàrem haver d'insistir amb més escrits i denúncies a Inspecció fins que la Casa, per fi, s'ha dignat a complir amb les seves obligacions.

Us animem a què, sempre que veieu una situació que no és correcta al respecte de la Seguretat i Salut laboral, feu un Comunicat de Risc al Servei de Prevenció o us poseu en contacte amb la nostra Secció sindical. No dubteu que farem tot el que estigui en les nostres mans per aconseguir que es complexi la normativa vigent.

dijous, 10 de gener de 2013

AMB DESGAVELL NORMATIU DE RECURSOS HUMANS NO HI HA GUANY PER A L’ÀMB

L’acord sobre l’horari, p.a. i vacances i les normatives arbitràries amb que ens ha obsequiat la Direcció sense cap tipus de negociació han portat un considerable desgavell i incertesa per a tothom respecte a què es pot fer i què no.
Ja vàrem dir que trobàvem precipitat aquell acord, que valia la pena continuar negociant, i el temps ens ha donat la raó: a la Diputació de Barcelona -una administració més gran que la nostra- han adoptat solucions que aquí la part social ja havíem aportat: 15 minuts diaris per formació voluntària a càrrec dels treballadors i 5 hores mensuals per conciliar la vida laboral i familiar.
La normativa es compleix i les solucions imaginatives s’imposen. És simplement mentida dir que li devem a Rajoy el nou horari, etc. Hi ha hagut una voluntat retalladora de drets per part de la nostra Direcció i una pressa injustificada per signar per part dels nostres companys d’UGT i CCOO. Se’ns al•legava cansament per les negociacions, duresa de les mateixes; i ara què? No haurem de negociar els enormes “serrells” que queden pendents? O li deixarem a la Direcció que faci el que vulgui? Pel que sembla, ha entès que algú li ha donat el vistiplau per tirar endavant el que més li plagui, com per exemple no acceptar justificants mèdics no emesos per l’ICS, quan a la Casa hi ha pòlisses col•lectives de diferents mútues.
Per part de CGT, és cert que tenim la temptació de deixar aquesta feina afegida a aquells que l’han provocada, però hem de fer allò pel qual hem estat elegits: defensar els interessos de les treballadores i treballadors. Per això exigim que es negociïn totes les normatives que han sortit del no-res i exigim estar-hi en aquestes negociacions, que han de ser degudament convocades i amb presència de tots. Tenim un Acord de Condicions de Treball caducat i en tot cas convertit en paper mullat. Cal refer-ho completament i en aquesta feina (que no se’ns cansi ningú, si us plau) es poden introduir nous acords que esmorteeixin o fins i tot anul•lin els anteriors.
Els nostres dirigents metropolitans sembla que pensin que sense cap normativa ens va millor, que Recursos Humans ja pot anar solucionant tota la casuística que es produeixi. Per això li agrada que es signin acords que deixin tota concreció a l’arbitrarietat i l’humor circumstancial d’un coordinador. Mentrestant, el personal va perdent el temps mirant de saber quans minuts li falten o li sobren, esperant davant del rellotge de marcar o fent consultes a tort i a dret, perquè el Servei de Recursos Humans està col•lapsat.
Nosaltres pensem que les normatives clares, explícites al 100% i publicades són l’oli que engreixa un bon funcionament del personal. I si aquesta normativa no està pensada per retallar-li tants drets com pugui, millor, perquè la gent estarà més pendent de la seva feina, menys fastigueixada per uns atacs que no mereix i menys pendent dels minuts que han o no han de fer.

Salut!