ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dijous, 6 de desembre de 2012


REFERÈNDUM

Ens referim al de modificacions de condicions laborals al personal de l’ÀMB, no al de la independència. Tranquils.

El resultat va ser aclaparador. Fins i tot comptant el percentatge de vots positius sobre el total de possibles votants (la participació va ser prop del 70%), més de la meitat de les treballadores i treballadors de l’ÀMB (un 51%) van aprovar el preacord que la direcció va posar sobre la taula i UGT i CCOO van acceptar.

Amb aquest ‘èxit’, importa poc que realment no existís negociació durant tot el llarg procés. D’una part es llençaven propostes i de l’altre no es deia quasi mai que no, però tampoc que sí. Tot plegat ha durat el que la direcció considerava que havia de durar per tal de donar la impressió d’àrdues negociacions. Quan va tenir prou va posar sobre la taula la seva primera i darrera proposta, un ultimàtum, vaja. Però no importa.

Al referèndum, el personal va agafar-se al clau ardent que se’ls oferia, perquè l’alternativa que nosaltres, la CGT, els presentaven tenia massa incertesa, massa perill, massa possibilitat de confrontació. Va ser el vot de la por.
Ara haurem d’enfrontar-nos a la incertesa de saber com quedarà el Reglament de Control de Presència –que pot canviar radicalment el resultat real de la nostra certa desgràcia -. Haurem d’enfrontar-nos al perill d’haver de preguntar cada vegada què hem de fer per tal que no ens retallin encara més el sou. I, qui s’atreveixi, haurà de confrontar l’arbitrarietat de l’aplicació d’un acord amb massa serrells.

A CGT el que ens sap més greu són aquell 19% de votants (o 13% de la plantilla) que, davant el naufragi, van preferir seguir nedant i no agafar-se al clau ardent. Estaven disposats a més esforços, a no deixar-se trepitjar per una direcció que s’ha fregat les mans amb els decrets del PP mentre proclamava que ells també els lamentaven. Estaven disposats a fer palesa la seva dignitat i a reclamar a la direcció la voluntat política que sempre li falta. Per aquestes persones ens sap greu. Elles patiran la mateixa sort que les que han dit amén mig a cegues. Per aquesta gran majoria no ens lamentem, no podem fer-ho, seria com menysprear la seva decisió i ans al contrari, la respectem. Però no és la nostra ni la de –almenys- un 13% de la plantilla.

Quan hi ha eleccions diem sempre que “Tots hem guanyat”. En aquest cas creiem que caldria dir que “Tots hem perdut”: els treballadors els nostres drets, la direcció la possibilitat de tenir una plantilla motivada i els sindicats el respecte i les bones maneres.

En tot cas, la Secció Sindical de la CGT a la casa no hem perdut la il·lusió de continuar treballant per millorar – o mantenir – les condicions de treball de tota la plantilla. Potser hem perdut una batalla, però no la guerra contra la hipocresia sociolaboral. Aquesta història tindrà més capítols.

Salut i alegria 

dimarts, 30 d’octubre de 2012

CGT CONVOCA VAGA GENERAL

EL 14 DE NOVEMBRE VAGA GENERAL
La CGT decideix traslladar la seva convocatòria de Vaga General, que ja té registrada per al 31 d’Octubre, a la data del 14 de Novembre de 2012 a fi de coincidir amb la Vaga General que s’ha convocat en l’Estat Espanyol, a Portugal, en altres països del sud d’Europa i les mobilitzacions d’àmbit europeu que s’estan convocant, per a aquesta data, per desenes de sindicats de la Unió Europea.
La CGT segueix mantenint per al 14 de Novembre, la seva pròpia convocatòria de Vaga General, els seus propis objectius, reivindicacions, motius, pels quals va convocar la Vaga General del 31 d’octubre.
Aquesta decisió de la CGT respon a la necessitat de confluència i d’unitat d’acció sindical que demanda la població i la classe treballadora en aquests moments tan dramàtics i d’emergència social per la qual està travessant la majoria de la població com a conseqüència de les polítiques econòmiques i antisocials que emanen del govern i de la Unió Europea (retallades, pagament d’un deute il·legítim, privatitzacions...).
La CGT ha manifestat des de sempre la seva sensibilitat per la confluència, amb altres organitzacions sindicals i socials, en les convocatòries de Vagues i mobilitzacions en benefici exclusiu de la defensa dels drets laborals i socials.

PERQUÈ UNA VAGA GENERAL?
El 14 de novembre de 2012, la Confederació General del Treball (CGT) convoca Vaga General (VG) de 24 hores de durada en tot l’estat espanyol perquè el Govern, amb la seva política de retallades i reformes, ens està portant a una autèntica situació d’emergència social, perquè està aplicant una política econòmica, neoliberal i antisocial que està al servei dels mercats financers, els especuladors, al servei d’una Unió Europea (UE) governada per la banca alemanya, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI). En definitiva, una VG perquè volem un nou model social que no afavoreixi a una minoria de privilegiats (1%), no exploti a la majoria de la població (99%), un nou model social que es fonamenti en el repartiment, la llibertat i la justícia social.
Per a la CGT, aquesta VG és una proposta des de la dignitat, que presenta i proposa a la societat, a tota la població, a totes les organitzacions perquè la facin seva, la utilitzem, la guanyem i comencem un nou camí de restauració de drets i llibertats.
La CGT convoca VG el 14 de novembre, perquè aquestes polítiques han provocat que 6 milions de persones estiguin en atur, que el 52% de la joventut no tingui treball i hagi d’emigrar, que més de 700.000 persones hagin estat desallotjades del seu habitatge, que milions de persones estiguin en el llindar de la pobresa, que ens estiguin estafant a tota la població per a pagar la seva crisi.
La CGT convoca VG perquè el Govern està aplicant una política de retallades en despeses socials, en sanitat, en educació, en serveis públics per a privatitzar-los i desmantellar els serveis públics bàsics.
Una VG perquè amb les retallades, la pujada de l’Iva, pujada d’impostos, congelació de pensions, la pèrdua de salaris, reducció de prestacions a l’atur, eliminació de beques, la pèrdua d’ocupació, estan robant milers de milions d’euros a tot el poble i a les arques públiques per a pagar el deute il·legítim i els seus interessos, per a rescatar a la banca i les grans empreses.
Una VG perquè hi ha amnistia fiscal als defraudadors, hi ha privilegis fiscals a les grans fortunes. Una VG perquè la crisi la paguin qui l’han provocat, perquè es persegueixi a qui defrauden.
QUI ESTEM CONVOCATS A LA VAGA? QUIN TIPUS DE VAGA?
La VG del 14 de novembre és, en primer lloc, una Vaga Laboral, una Vaga dels i les treballadores per a parar les empreses, els transports, els serveis, les comunicacions, les administracions. És una Vaga per a confluir totes les lluites sectorials i exigir la restauració de tots els drets laborals que ens arrabassat.
La VG és també una Vaga de Consum per a atacar al capitalisme en la seva essència i redefinir el model desenvolupista que s’està carregant la vida en el planeta.
La VG és una Vaga Social per a exigir els drets, les llibertats, el canvi de model que beneficia a la majoria de la població, des d’una democràcia directa, participativa.
Per tant, tota la població estem cridats a no anar al treball, a no consumir, a formar part dels piquets informatius, a participar en les accions i mobilitzacions, a visibilitzar-se en el carrer amb tota la pluralitat de reivindicacions.
Totes i tots, treballadors, aturats, joves, estudiants, pensionistes, desnonats, exclosos, amb papers o sense papers... tota la població, totes les organitzacions socials, sindicals, estem cridats a la VG per a fer-la gran, per a aconseguir els objectius proposats i que el Govern i els poders atenguin al clam del carrer, al poble.
PERQUÈ LA VAGA GENERAL? PROPOSTES I ALTERNATIVES A LA CRISI
- Derogar tota la legislació i reformes aprovades contra els drets de la població (Reforma Laboral, Negociació Col·lectiva, Pensions, Reforma Constitucional, Estrangeria, exigència de les 35 peonades per a cobrar el subsidi, Projecte de Llei sobre l’avortament...)
- Protecció econòmica suficient als milions de persones aturades.
- Protecció davant els desnonaments. Moratòria fins a la sortida de la crisi i programa social d’accés a l’habitatge.
- Repartiment de l’ocupació, reducció de la jornada laboral, reducció de l’edat de jubilació, prohibició dels ERO, hores extres, treball a preu fet i beques que oculten llocs de treball.
- No a la privatització de la Sanitat, Educació, Transports, energia, aigua... Expropiació de les empreses que van ser públiques anteriorment i que presten serveis bàsics a la societat
- Garantia d’accés universal als serveis públics a les persones amb i sense papers.
- Repartiment del treball de cures. Desenvolupament de les ajudes a la Dependència.
- Reforma fiscal perquè paguin més qui més tenen i augment de la tributació de les empreses i grans fortunes. Persecució del frau fiscal.
- Banca Pública sota control social que permeti l’accés als recursos a les famílies.
- No pagar el deute ni els seus interessos. Auditoria del deute mitjançant un procés participatiu sota control ciutadà com pas previ a l’anul·lació de tot el deute il·legítim. Exigència de responsabilitats penals als causants de la crisi.
- Ús dels diners públics per a la satisfacció de les necessitats de les persones i no per a rescatar bancs. Exigim el tancament dels casinos financers, paradisos fiscals.
- Llibertat sense càrrecs per a totes les persones jutjades amb motiu de la seva militància sindical o social. No a la repressió i la seva criminalització.
- El seu model de democràcia no ens val. Apostem per un nou model de democràcia directa, participativa i des de baix.
- Rebutgem a la Unió Europea com institució impulsora de les polítiques neoliberals.
- Abandó d’una política econòmica encaminada al creixement il·limitat i substitució per una altra que s’inscrigui en els límits de recursos del nostre planeta.
- Afrontar decididament les crisis energètica, climàtica i de biodiversitat, claus per a la supervivència de milions de persones.

EL 14 DE NOVEMBRE VAGA GENERAL, LABORAL, SOCIAL, DE CONSUM, CIUTADANA
http://youtu.be/8Y-H_KssDdk

dilluns, 1 d’octubre de 2012

NEGOCIACIONS: DEMANEM VALENTIA POLÍTICA

La darrera reunió de dijous passat 27 de setembre amb la Direcció per tractar el tema de les retallades no ens va deixar bon gust de boca. La Direcció s’entesta en aplicar gairebé fil per randa el decret que restringeix els nostres drets aconseguits en anys de negociacions. Les negociacions continuaran aquesta setmana.


La Secció sindical de CGT a les Entitats metropolitanes seguim mantenint que les retallades es poden resoldre amb el mínim impacte sobre el personal sempre que hi hagi voluntat.

Una mostra, entre d’altres, que corrobora això és la valentia política demostrada a Santa Coloma de Gramenet en la moció aprovada pels grups municipals de PSC, ICV-EUiA, CiU i GC en el darrer Ple de l’Ajuntament de data 25 de setembre, en la qual demanen a la Direcció de Recursos Humans de l’Ajuntament, tot dins del marc normatiu i amb total respecte a la legalitat vigent, que arribin a solucions el menys desfavoridores possibles per al personal respecte d’aquest tema i, si calgués, a la no aplicació cautelar de les retallades.

Esperem que els polítics que tenim més a prop siguin capaços de fer una moció semblant per a que es pugui aplicar a l’àmbit de l’ÀMB i la valentia política demostrada a Santa Coloma no quedi com una flor aïllada.

divendres, 21 de setembre de 2012

MÉS NEGOCIACIONS


La reunió entre els representants del personal i la casa, que havia de tenir lloc aquest dimecres per negociar l’aplicació del RDL 20/2012 (horari, PA, vacances, ILT…), s’ha suspès. Problemes d’agenda del Director de Serveis Generals. S’ha posposat fins el dia 27 de setembre.


Rebrà el personal comunicació del nou horari el divendres per aplicar-ho dilluns (1 d’octubre)? Esperem que no. No seria propi d’una entitat que planifica el seu futur no deixar que el seu personal faci el mateix.


Hi ha rumors que potser alguna cosa es podrà salvar. Hi ha rumors, també rumors, que amb els PA, les vacances i els permisos voldran ser inflexibles i aplicar el RDL fil per randa. No ho diem per a que us aneu fent a la idea, sinó tot el contrari. Alguna mesura al Decret, de moment, és provisional per aquest any, però tota la resta és per sempre.


Tots els representants del personal coincidim que l’aplicació de tot això pot fer-se de moltes maneres i només és qüestió de voluntat política el fet que s’apliqui sense “fer-nos mal”. Si l’apliquen tal qual, més enllà del que diguin, voldrà dir que els dirigents metropolitans pensen que som uns privilegiats i que ens han d’alleugerir d’aquests "privilegis". No cal que recordem quants anys de negociacions i fins i tot augments salarials no rebuts ens han costat. El cost econòmic de tot això que ens volen treure –paga extra a banda- pot superar en alguns casos més que una paga. Per sempre. I no parlem del daltabaix de conciliació personal i familiar que ens pot arribar a suposar.

“Per uns grans de blat ens heu tret la força per volar…”, deia Llach a “La Gallineta”. Si ens volen donar les engrunes, allò que puguem rebre només són grans de blat. Que no ens treguin la força per reivindicar, més que mai, tota la resta. Que ningú us convenci de que no hi ha res a fer. A Eibar fan armes i els exèrcits, mercenaris i terroristes de tot el mon les fan servir a tot arreu. A cap víctima d’aquestes armes se li ha acudit culpar a la fàbrica d’Eibar. A Madrid el PP fa les llei i arreu d’Espanya els polítics de torn ens agredeixen amb elles…

divendres, 27 de juliol de 2012

AIXÒ SÓN NEGOCIACIONS?

A la darrera Assemblea de Personal –ens vam alegrar molt que fos tan multitudinària- us vam dir tots els sindicats presents que us informaríem. Sense trencar la unitat sindical, hem decidit fer-ho nosaltres sense consultar amb els nostres companys d’UGT i CCOO per tal que conegueu com ho veiem nosaltres (és una opinió). Potser un altre té una altra visió i està bé tenir-les totes. Està bé que veieu en quines coses coincidim i en quines no. I si veieu que coincidim en tot o quasi… encara sabreu més bé com és d’important lluitar dia a dia al nostre lloc de treball.

Amb el RDL20/2012 ens canvien les condicions de treball de tal manera que la rebaixa salarial en realitat supera amb escreix el 20%. Perquè no només és la paga extra de desembre, sinó tots els PA i vacances que ens volen treure, que són diners... a banda de la pujada de l’IVA.

Ras i curt: les negociacions van ben malament. La Direcció s’entesta a ser mooooolt respectuosa amb aquesta llei. Per altra banda, estranyament, també diu deplorar-la tant com nosaltres perquè opina que no servirà per a les finalitats que teòricament ha estat creada.

Respecte al tema de les 37,5 h. (ja imposat als PGE, amb aplicació des de l’1 de juliol i que ells no aplicaran fins l’octubre) han admès ampliar una miqueta (quasi proporcionalment) el marge que actualment tenim per no complir les hores mensuals sense minva de retribucions. No entenem perquè un marge sí i un altre més favorable per als treballadors no: en tots dos casos les hores computables serien 37,5 setmanals, i la llei es compliria.

Pel que fa a la paga extra, continuen fent lectures de certs aspectes de la llei per veure si podem salvar una molt mínima part. El RDL, respecte a la majoria dels conceptes que cobrem, és molt clar i no se’l poden saltar. Nosaltres els hi hem mostrat escletxes per salvar molt més; ja veurem si només les aprofiten per a uns quants…

I, per fi, el tema dels PA i vacances. Es nota que frueixen com boixos pensant en que només tindrem 25 dies en total. Són tan generosos que esperen les nostres propostes per flexibilitzar el gaudi d'aquests 25 dies. No escolten solucions imaginatives “perquè s’ha de complir la llei”.

Malgrat haver tingut ja diverses reunions i els tres sindicats haver ofert solucions per a tots els temes plantejats per rebre el “mínim mal possible” (segons paraules del President Trias), la Direcció s'entesta en aplicar gairebé fil per randa tot el que els PGE i el RDL 20/2012 diuen sense mirar les escletxes que els sindicats contemplem.

Ja ho veieu. Malgrat tot, us encoratgem a no resignar-vos, que és el que volen. No parleu de com us ho fareu si… És el que pretenen: que ho tingueu coll avall. En comptes de pensar en l’escenari que ells ens presenten, pensem tots en lluitar pel que nosaltres volem. No deixem que ens prenguin el que és nostre i a més gaudeixin fent-ho, perquè no és veritat que ells lamentin la llei igual que nosaltres. Ni de lluny…

 
Finalment, us sol•licitem que assistiu a tots els actes que us convoqui la Mesa de la Junta de delegats al respecte d’aquestes “negociacions”.

dimecres, 18 de juliol de 2012

SI VOLEM PAU, HAUREM DE DONAR GUERRA

Està clar que darrerament s’ha reforçat la dinàmica que des de principis dels 80 del segle passat ve succeint: atiar l’odi contra el funcionariat i, per extensió, contra tots els treballadors públics.

Sabem que dins d’aquest, el nostre sector, han col•locat i estan col•locant “enxufats” i clients de tota mena de les forces politiques dominants. No ens hem cansat de denunciar-ho. Sabem que el buidatge de contingut de funcions i les externalitzacions promogudes des de dins de les administracions han contribuït al desprestigi dels seus treballadors, així com les politiques de personal que no persegueixen als infractors sinó que criminalitzen a tot@s les treballador@s. De tot això hem fet una part important de la nostra feina sindical, però res no justifica la campanya en contra de les treballadores i treballadors que fem la feina, que cobrem els sous més baixos i que, encara, som majoria.

La Llei de Pressupostos Generals de l’Estat del 2012, publicada el 30 de juny, ja ens va atacar amb l’horari de 37,5 h. Ara el Reial Decret Llei 20/2012, publicat el 14 de juliol, ens criminalitza sense miraments. No busca la “racionalització” ni l’estalvi quan ens treu la paga de desembre (sencera!), o ens treu PA o vacances; simplement ens assenyala com posseïdors d’uns “privilegis” i ens els arrabassa com feien els dictadors romans quan baixaven el polze indicant la mort de l’esclau vençut. I el poble, fotut per totes bandes pels mateixos que els conviden a la festa, aplaudeix pensant que ja no hi ha “privilegiats”, sense adonar-se que els serveis que rebran de les administracions seran pitjors. “La Roja” ja no els distreu, necessiten més enemics i el funcionari és perfecte per això. El PP està utilitzant als funcionaris com ho ha fet amb els catalans: enemics públics contra els quals viuen millor aquells que no veuen més enllà d’allò que diguin els mitjans de comunicació populistes i comprats de sempre. L’atac és contra tothom (reforma de la Llei de dependencia, augment de l’IVA...) i cal centrar l’atenció en el boc expiatori.

De tot això (Decrets Llei a l’empara de la Constitució i carregant-se tot el que s’oposi), segur que heu parlat en el vostre entorn personal i professional. Parlar amb els i les companyes és important. Mostrar la vostra indignació també ho és. Informar-se és començar a lluitar.
Mostrar que tenim dignitat i no ens resignem és fonamental perquè l’aplicació de totes aquestes nefastes mesures serà complexa i a qui li toca aplicar-les potser tampoc està d’acord i es pot mostrar més o menys “diligent”. El pitjor escenari que us pugueu imaginar serà una realitat ben aviat si us limiteu a murmurar.
La CGT està treballant contra tot això i es planteja mobilitzacions unitàries amb els altres sindicats. La participació de tothom en les mobilitzacions és important si volem estalviar-nos aquest escenari dantesc en que ens volen fer viure, però és igualment important la lluita en el nostre lloc de treball, i en tots els àmbits en que us mogueu (barri, associacions, etc.). Us demanem que participeu en les accions que es puguin plantejar, que les proposeu vosaltres, que us posicioneu ben clarament davant de qui us pregunti, que no tingueu por i que recordeu quan lluiteu que ho feu per vosaltres, però també per tothom.


CONCENTRACIÓ DIJOUS 19 DE JULIOL
 A LES 18.00 HORES A LA SEU DE CiU, CARRER CÒRSEGA AMB PAU CLARIS, PER UNIR-NOS A LA MANIFESTACIÓ AMB SORTIDA  A LES 19.30 HORES DES DE PAU CLARIS / URQUINAONA



divendres, 15 de juny de 2012

EL QUE NO TROBARÀS AL RECULL DE PREMSA: 2 MILIONS D'EUROS NO SÓN XANCLETES

Al darrer número del Setmanari Directa podem veure un article molt sucós sobre els assessors metropolitans (http://directa.cat/noticia/larea-metropolitana-barcelona-destina-2-milions-deuros-assessors-pels-partits-politics)
A continuació us hem adjuntat uns gràfics que hem confeccionat per a que us ajudin a situar-vos.


divendres, 8 de juny de 2012

16J CONTRA LA REPRESSIÓ

MANIFESTACIÓ - BARCELONA


Dissabte 16 de juny
A les 11.30h

Diputació 355 / P. Sant Joan


Contra la repressió, la reforma laboral i les retallades socials
 
Els treballadors hem deixat de sofrir resignats els atacs de la patronal neoliberal i dels polítics corruptes. Hem ocupat el carrer, hem paralitzat la producció, hem començat a autoorganitzar-nos en barris i ciutats. Amb la nostra mobilització, hem posat de manifest la falta de legitimitat del poder polític que ens imposa una reforma laboral que anul·la els nostres drets com a treballadors i una estafa disfressada de crisi que ens endeuta per a tota la vida individualment i col·lectivament com a ciutadans.

Els polítics i els capitalistes, incapaços de contenir la protesta, han donat una resposta covarda a la nostra mobilització: l'absurd atestat policial, la desbordant petició fiscal, i l'entrada a la presó de la Laura. La independència dels tres poders està avui pel terra, com reconeixen acreditats periodistes, multitud d'advocats i un sector important de la pròpia judicatura. Els 24 dies que ha passat Laura empresonada i el procediment judicial obert a la companya Eva són la resposta bàrbara del poder polític a l'anarcosindicalisme combatiu. En Rubén i l’ Andreu passen en aquests moments per la mateixa situació que abans en Xavi, en Dani i l’Isma, i moltes altres persones detingudes, arrestades i finalment empresonades o encausades.

La reforma laboral i les retallades socials continuen causant estralls. Milions de persones veiem la pobresa i la misèria aguaitant les nostres vides, se'ns roben les nostres cases, se'ns deixa sense lloc de treball, se'ns expulsa als països d'on vam venir buscant una vida nova i digna, veiem a la nostra gent gran desatesa i agonitzant en hospitals i als nostres fills atapeïts en aules com un ramat d’ovelles. La repressió compleix la funció de fer callar als qui ens rebel·lem contra tota aquesta injustícia social. Amb la seva violència institucionalitzada pretenen atemorir-nos, pretenen desorganitzar-nos, pretenen desmobilitzar-nos. Però no ho aconseguiran.

El 16 de juny la CGT sortirem al carrer per exigir el cessament de la violència policial, per exigir l'anul·lació dels processos contra la Laura i l’Eva, per exigir l'absolució d’en Xavi, en Dani i l’Isma, per exigir la posada en llibertat d’en Rubén i l’Andreu, així com la retirada de totes les denúncies penals i administratives pendents.

El 16 de juny CGT sortirem al carrer perquè no acceptem que aquest règim de democràcia fictícia ens reservi el paper de resignats súbdits. Som homes i dones lliures i, en nom de la llibertat, anem a ocupar el carrer, per cridar-los ben alt, que estem contra la repressió, contra la reforma laboral i contra les retallades socials.

El 16 de juny surt amb nosaltres al carrer per un futur de llibertat, solidaritat i suport mutu.



PROU REPRESSIÓ

PUIG DIMISSIÓ













dilluns, 14 de maig de 2012

COMPROMISOS MÍNIMS - JA N'HI HA PROU DE DEMANAR!

Ja fa un any, les assemblees formades arrel del 15 M de tot l'Estat Espanyol van consensuar unes demandes mínimes dirigides a les elits que ens governen. Tot i ser una àmplia majoria de la població les que recolzàvem aquests “mínims”, els poderosos no només no han fet cas de les demandes, sinó que han precaritzat encara molt més les vides del conjunt de la població.  

Encara algú es creu que això és una democràcia? Aquí només decideixen uns pocs, quan hauríem de decidir totes!  

Ja no ens creiem que serveixi d'alguna cosa demanar-los o exigir-los un canvi, els poderosos no voldran mai cedir els seus privilegis.  

És per això que proposem aprovar uns punts mínims que cadascú es comprometi a complir, per a apropar-nos a la autonomia.

Ens comprometem a:
  • Utilitzar mitjans de comunicació alternatius, que no depenguin d'empreses multinacionals, bancs o governs
  • Auto-formar-nos, maximitzant el nostre esperit crític i dialogant, sobre els models de societat alternatius al capitalisme
  • Organitzar-nos per, progressivament, dependre menys dels que ens volen governar, fins a ser-ne totalment independents
  • Ser més coherents amb el nostre consum i diners, prioritzant sempre el consum local i sostenible, les entitats més democràtiques i crítiques en la seva activitat
  • Lluitar contra el patriarcat, el racisme i tot tipus de discriminació o dominació
  • Desobeir quan no estiguem d'acord amb el que aquesta oligarquia ens vol imposar
  • Lluitar contra l'individualisme i els altres valors que aquest sistema ha promogut per ser contraris a l'autonomia i la llibertat, començant per nosaltres mateixos
  • Minimitzar els nostres impactes sobre la natura i rebutjar la seva dominació humana
  • En definitiva, a acabar amb el poder de les elits i amb tot el que el fa possible. Això implica esforç i una part del nostre temps. Per això ens comprometem a dedicar almenys un 3% del nostre temps (cinc hores setmanals) a col·laborar amb iniciatives que vagin en aquest sentit.
JA N'HI HA PROU DE SER NOMÉS VÍCTIMES;
ARA ENS TOCA FORMAR PART ACTIVAMENT DEL CANVI!
 


divendres, 27 d’abril de 2012

PRISION PARA LA SECRETARIA DE ORGANIZACIÓN DE CGT-BARCELONA. FELIP PUIG AUMENTA SU NUMERO DE REHENES.



Este miércoles la Jueza del Juzgado de Instrucción Nº 23 de Barcelona decretó prisión sin fianza para la Secretaria de Organización de la CGT-Barcelona con los cargos de incendio subsidiariamente de daños, coacciones, delito de desordenes públicos y delito contra los derechos fundamentales.

La CGT considera que están dando resultado las presiones políticas, tanto al juzgado como a la fiscalía, ya que a una persona sin antecedentes penales, con domicilio fijo, trabajo fijo, una hija que vive con ella, se dice por la fiscalía que tiene riesgo de fuga y de reincidir antes incluso de ser juzgada y condenada. Estos baremos no se  aplican a los banqueros, ni a los políticos investigados por la fiscalía anticorrupción  a quienes se deja en libertad. Realmente nos cuestionamos la llamada “independencia judicial” con respecto al resto de poderes dentro de un mal llamado “estado de derecho”.  

 Desde la CGT consideramos que no hay ningún motivo que justificara su detención, ni mucho menos para su ingreso en prisión, lo que supone un claro abuso de poder y una violación del derecho a no ser privado de libertad. No hacia falta un circo mediático como el montado por los mossos d´esquadra, necesitados de intentar dar ejemplo deteniendo y reprimiendo a personas y organizaciones que protestan y cuestionan el sistema sin ser canalizadas por los “agentes sociales autorizados y adiestrados”.

Los afiliados y afiliadas de CGT vamos con la cara descubierta, no escondemos nuestras acciones, las consideramos justas y sin peligro para la integridad de nadie, por lo tanto descartamos que los mossos d´esquadra tengan que investigar mucho para saber que hacemos o dejamos de hacer. La CGT empleara los medios que siempre hemos utilizado y de los que estamos orgullosos, el apoyo mutuo, la solidaridad y la movilización, nuestras señas de identidad la de los afiliados y afiliadas de esta organización, para que este ataque mal calibrado por el Conseller Puig, no salga indemne.  

La CGT nos preguntamos, para cuando una fiscalía especial que investigue a los banqueros, políticos corruptos y empresarios que han creado una crisis que están llevando a millones de personas  a la exclusión social y la miseria. Para cuando una web con todas las fotos de los delincuentes de guante blanco que son tratados como señores por los poderes públicos. Para cuando una web con las fotos de los mossos que han mutilado con bolas de goma y machacado a porrazos a ciudadanos. Señor Puig eso sí es violencia y usted siempre la justifica.

Consideramos que este encarcelamiento es una venganza por parte del gobierno de la Generalitat y su cuerpo armado. No han podido asimilar que el día de la Huelga General por la mañana, la CGT con otras organizaciones, aglutináramos a más de 15.000 personas recorriendo el centro de la ciudad y por la tarde más de 50.000. Lo que se pretende es provocar el miedo entre la ciudadanía, para que no nos movilicemos y acatemos las políticas económicas sin rechistar y para ello necesitan crear una imagen de violentos totalmente prefabricada desde alguna oficina.

La CGT, que no quede duda, seguiremos saliendo a la calle y protestando al igual que hicieron nuestros abuelos, para defender la libertad y una sociedad más justa, seguiremos luchando contra las injusticias, no permitiremos que nos lleven a las condiciones laborales y sociales del siglo XIX como están pretendiendo entre los banqueros y los políticos.

BASTA DE REPRESIÓN, LIBERTAD INMEDIATA PARA LAURA.

divendres, 20 d’abril de 2012

ESTALVIAR, SÍ: COMENÇANT PEL MÉS LEGÍTIM

Els directius i gestors de l’ÀMB s’afanyen a estalviar diners en aquesta illa de bonança i estabilitat. De la mateixa manera que van retallar alguns llocs de treball temporal “perquè tocava” (ja s’han fet més contractes temporals dels que van prescindir i, fins i tot, acaba de sortir un concurs per a les mateixes tasques que feia un dels acomiadats... amb un nivell superior!), ara exigeixen als contractistes que treballen amb la Casa que baixin el preu dels seus serveis en un percentatge gens menyspreable “perquè sí”. Aquests estalvis d’aquesta administració sanejada signifiquen inexorablement que les empreses contractistes hauran d’engrossir les llistes d’atur: dones de la neteja, jardiners, titulats diversos... i donaran pitjor qualitat de servei.

A la pràctica, aquesta Administració dóna suport al govern del PP en la qüestió de la Reforma Laboral: convida descaradament a les empreses amb les que treballa a que en facin ús. 

Tant se val que el nostre Vicepresident executiu hagi donat suport públic a la Vaga General del 29-M i que, al seu municipi, els diners dels salaris estalviats es destinin a ONG’s (a l’ÀMB no ens diuen res d’això); la realitat és que aquesta és una Administració pro-Reforma Laboral. Obres, no paraules... (de què em sona això?).

Perquè hi ha moltes maneres d’estalviar que no impliquen augmentar l’atur, com renunciar a les indemnitzacions per assistència als òrgans de govern i prescindir d’assessors de partits polítics. No són acceptables 31 sous de quasi 50.000 € per tasques no declarades i ens temem que difícilment descriptibles. No és acceptable que molts d’aquests assessors compatibilitzin el seu sou  d’aquí amb d’altres de l’empresa privada, o en altres ajuntaments, com regidors o fins i tot alcaldes. Potser és legal, però no és legítim. Ni tan sols és acceptable que no se’ls controli la presència.

Exemples d’estalvi en sobren i aquesta Secció Sindical ja n’ha dit alguns: no donar ni  cèntim als partits polítics. ni als sindicats CCOO i UGT. Segur que tu saps d’algun exemple més.

divendres, 13 d’abril de 2012

ACONSEGUIREM QUE COMPLEIXIN LES SEVES LLEIS?


En l'entrada al nostre bloc de data 1 de març de 2012 “Seguim intentant que compleixin les seves lleis” us fèiem coneixedors de la visita d'una Inspectora de Treball a la seu de l'ÀMB motivades per unes denúncies presentades per aquesta Secció Sindical. Us informem del resultat d’aquesta actuació, segons la notificació de la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social de Barcelona:


  • En el referent a les sortides d'emergència de l'edifici B, després d'analitzar el pla d'emergència, la Inspectora les ha considerat adequades a la normativa d'aplicació.
  • Respecte a l'accés del personal als edificis a la tarda i en caps de setmana i festius (actualment pel pàrquing) ha efectuat un requeriment a la Casa per a que, en el termini de dos mesos, aporti un informe elaborat pel Servei de Prevenció en el qual s'avaluïn els possibles riscos existents d'aquest accés i en que es contemplin la seva idoneïtat i les vies d'evacuació en cas d'emergència.
  • Sobre el fet que molts treballadors de l'ÀMB fan visita d'obra sense que la Casa els faciliti els EPI's (equips de protecció individual) corresponents, la Inspectora ha efectuat un requeriment d'immediat i obligat compliment per a que la Casa els els proporcioni.

D'altra banda i en referència als contractes laborals temporals extingits el darrer 31 de desembre, assabentats que no s'havia donat cap indemnització als afectats, en data 23 de març aquesta Secció Sindical va registrar una nota al Coordinador de Recursos Humans amb còpia al Director de Serveis Generals en la qual exigíem que es retribuís a aquests treballadors amb els vuit dies d'indemnització marcats per llei per a casos com el seu.

Seguirem informant-vos.

dimarts, 20 de març de 2012

COMUNICAT DE VAGA GENERAL DE LA CGT

CGT convoca Vaga General el 29M contra la Reforma Laboral i el Pacte Social
L’objectiu de CGT no és negociar la reforma laboral sinó derogar-la juntament amb la resta de mesures econòmiques i antisocials que agredeixen directament a la classe treballadora

La Confederació General del Treball (CGT), reunida en el V Congrés Confederal Extraordinari celebrat a la ciutat de Toledo els dies 9 i 10 març 2012 ha acordat:

1r - Convocar Vaga General a l’estat espanyol el proper dia 29 de març contra la Reforma Laboral i el Pacte Social.

2n - La CGT presentarà (la va presentar el dia 16 de març) la seva pròpia convocatòria de Vaga, absolutament diferenciada, i amb actes, mítings i manifestacions pròpies (a Barcelona, 16h.30' als Jardinets de Gràcia).

3r - L’objectiu de CGT no és negociar la reforma laboral sinó derogar-la juntament amb la resta de mesures econòmiques i antisocials que agredeixen directament a la classe treballadora. Per això, l a CGT continuarà treballant per la convocatòria d’una altra Vaga General fins a aconseguir aquest objectiu.

4t - Per a això, la CGT buscarà el màxim d’unitat i confluència amb aquelles altres organitzacions sindicals i moviments socials que no hagin optat pel pacte social.

5è - Així mateix, la CGT seguirà treballant per la convocatòria d’una Vaga General Europea , coordinant-se amb tot el sindicalisme de classe i alternatiu a nivell europeu.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

dimecres, 14 de març de 2012

REFORMA LABORAL

Entrevista a Vidal Aragonés,
advocat laboralista del Col·lectiu Ronda
(Catalunya 137, 8 de març de 2012)


En quin context es dona l’onada reformista i concretament aquesta darrera Reforma Laboral?
Per entendre-ho ens hem de fixar en dos qüestions. Per una banda és evident que estem passant una crisi capitalista de més profunditat de la que s’esperava, i s’està posant sobre la taula qui la pagarà, i qui n’assumirà les conseqüències, els treballadors o els empresaris. I la política governamental en cada reforma està aprofundint en una sortida de la crisis a costa dels treballadors. Per tant, el primer que ens estem trobant és que s’està dilucidant qui pagarà la crisi, i el govern, les instàncies de la UE i el FMI aposten clarament per a la càrrega de la crisi sigui a costa dels treballadors.
Alhora, el segon fet a tenir en compte és la pressió dels sectors ultres de la dreta neoliberal, que estan expandint la idea de que els drets laborals serien una trava per a l’economia. Aquesta onada ideològica ens ve de l’escola de Chicago dels anys 1970, que defensa rebaixar al límit el cost del treball, apostant per un model en que l’empresari pot agafar la mà d’obra quan la necessita i només fins quan el necessita, sense cap cost. Treballa 3 hores aquí, i dos dies allà, però sempre segons les fluctuacions de les necessitats del mercat i sense cap cost durant i en el final del contracte.


Aquesta base ideològica hauria estat assumida per la pròpia esquerra…
Desgraciadament si, sobretot per part de les cúpules sindicals de CCOO i UGT. I aquest fet es reflexa en el llenguatge que fins i tot fem servir els sectors més combatius, que hem assumit el terme “mercat laboral”, com si el treballador fos una mercaderia més. Però els treballadors no som mercaderia que pugui fluctuar en el mercat capitalista, sinó persones amb drets i necessitats que han de ser cobertes per a poder conviure i viure.
Tan forta és la pressió ideològica, que s’està assumint que quan més drets laborals més crisi, quan no és cert, és una teoria que no es compleix a la realitat, doncs molts països sense drets laborals també han sofert la crisi econòmica, igual o més que els que tenien crisi.
Per tant, hi ha una estratègia deliberada de rebaixar els costos laborals amb l’argument de que ens farà sortir de la crisi, quan és totalment fals; la Reforma Laboral farà més fàcil l’acomiadament, per tant hi haurà més acomiadaments i atur, es reduirà el consum i haurà encara més crisi. És un cercle viciós del que aquestes reformes no ens trauran.

Fa menys de dos anys el PSOE va fer una altre Reforma Laboral, no en tenien prou amb aquella que han hagut de fer-ne un altre?
Home, vista la actual, la passada del PSOE van ser “petites retallades”, que podien facilitar la rebaixa de drets dels treballadors, però que deixava encara un marge important per a defensar els drets dels treballadors.
La reforma actual del PP és molt més profunda i agressiva; ataca en tots els fronts i amb molta agressivitat; l’acomiadament objectiu de 20 dies es facilita a l’empresari de forma exagerada amb uns requisits que avui en dia compleixen (o poden dir que compleixen) moltes empreses, es rebaixa la indemnització per a tothom als 33 dies per any, es suprimeixen els salaris de tramitació i s’eliminen els controls per a les modificacions empresarials dels salaris o els torns, per posar uns exemples.
La agressivitat d’aquesta reforma deixa clar com s’han sentit de forts la Patronal i el PP.


La nova norma dona prioritat als Pactes d’empresa per sobre dels Convenis Col·lectius. Quin tipus d’acords ens trobarem a partir d’ara?
La nova llei farà possible (però no necessàriament legal) que aquests acords d’empresa regulin els salaris o els torns de treball per sota del Conveni de sector, i això representa un risc pels drets dels treballadors, i un procés de pauperització social: salaris més baixos, jornades més llargues i irregulars i menys drets en general.


Com es podran resistir els treballadors?
El primer que hem de tenir clar és que no podem assumir el discurs de que tot és modificable, i que no hi hauria marge legal i sindical per a reclamar. Hem sofert un atac molt profund, però es pot accionar i guanyar judicialment, i sobretot es poden tenir eines extrajudicials i extrajurídiques. Caldrà donar resposta des de la vessant col·lectiva, social i sindical.
El que hem de tenir clar, abans i encara més després de l’aprovació de la nova llei, que l’advocat no és el que fa efectiu un dret laboral dins l’empresa, sinó que són els propis treballadors amb la seva lluita els que obliguen a l’empresa a respectar drets.
Estem davant d’una conjuntura on la resposta i activitat sindical seran bàsiques. Només hem de recordar com en anteriors èpoques històriques es tenien menys drets encara, i es va lluitar i aconseguir moltes victòries pels treballadors.


Creus que hi hauran més reformes en els propers mesos?
Si, i tot apunta a que es restringirà el dret de vaga en un termini curt de temps. Les continues agressions socials i laborals poden crear processos de mobilització, i el govern espanyol està avançant-se a una possible resposta intentant impossibilitar el dret a vaga dels treballadors, i aquesta és la propera reforma que ens espera en els propers mesos.


Com analitzes l’actuació de CCOO i UGT en aquesta darrera reforma?
Crec que han comès un gran error, i és assumir el discurs neoliberal de que la desregularització de drets laborals pot servir per sortir de la crisi, i això no és cert , i a més no és eficaç en la defensa dels nostres drets, com s’ha demostrat ara.
Fa poques setmanes CCOO i UGT van signar amb la Patronal el IIº Acord de la Negociació Col·lectiva, amb una pèrdua de drets dels treballadors sense cap contraprestació, sempre per salvar-nos de la crisi. I aquesta signatura a la baixa no només no ha evitat la reforma del PP, com ens deien, sinó que han demostrat debilitat i assumpció del discurs patronal, que ha fet sentir-se encara més forts al govern espanyol i la CEOE. Per tant, si assumim el seu discurs i cedim anirem molt més enrera.
En tot cas, és evident que la tasca de representació dels treballadors avui en dia és molt complicada, i desgraciadament a dia d’avui només CCOO i UGT tenen prou força com per fer una aturada real a nivell de l’Estat espanyol.


Creus que es convocarà Vaga General en els propers mesos? Quin creus que hauria de ser el paper del sindicalisme combatiu?
Estic convençut de que tindrem Vaga General. L’agressió és tan brutal que les cúpules de CCOO i UGT difícilment podran aturar-la molt més temps.
I el sindicalisme alternatiu i combatiu entenc que ha de sumar-se, doncs la Vaga General no serà de tal o qual sindicat, sinó que és dels treballadors. Cal donar una resposta contundent a totes les contrareformes amb mobilització al carrer, i convertint el que intentaran que sigui un dia únic de lluita en un procés de mobilització sostinguda contra totes aquestes reformes, i no només en l’àmbit laboral, sinó també en referència a molts altres drets socials que estem perdent, com l’habitatge, l’educació, la sanitat…
Cal sumar el sindicalisme alternatiu, les organitzacions polítiques combatives i els moviments socials com el 15-M, per fer una pressió permanent, tant al govern com a CCOO i UGT.



dimecres, 7 de març de 2012

COMUNICAT PER AL 8 DE MARÇ DE 2012

RETALLADES PER A LA
DESIGUALTAT
  
La dona amb la pota trencada i a casa. Així és com volen veure’ns des del poder. Perquè saben que si ens deixen, podem fer un món molt diferent. Però no volen. Les successives retallades i suspensions de lleis i decrets previstos, fan que la paraula IGUALTAT vagi perdent el sentit poc a poc i demostren que, ficar la tisora ​​en els serveis socials, ens afecta més a totes que a tots.

Ens retallen les prestacions de la llei de dependència, perjudicial tant per a les dones que es queden a cuidar els seus familiars directes com per a les contractades amb aquesta finalitat. Les empreses d’ajuda a domicili porten mesos sense cobrar. Cada vegada es fan menys centres de dia públics. I aquests treballs tenen cara de dona.

Les empreses de neteja contractades per les diferents administracions estan plenes de dones amb contractes a temps parcial a les que, en molts casos, se’ls deuen diversos mesos de salari.

En educació, aquest any es quedaran buides milers de places de professorat interí, amb el consegüent deteriorament en l’educació de les nostres filles i fills. Cada any que passa és més difícil trobar plaça en una escola infantil pública. Els menjadors escolars estan saturats de nens i nenes i el personal que els atén és insuficient, i se’ls deuen diners en alguns casos també.

En sanitat amenacen amb el copagament i, en tenir major esperança de vida, les dones carregarem amb ell més que els homes. La supressió o el no compliment dels concerts amb els hospitals privats per les interrupcions voluntàries de l’embaràs, fa que en diverses comunitats estiguin avançant els diners per avortar les mateixes dones.

Segueix sense ser reconegut el treball que s’exerceix a casa, que és el pilar de la nostra societat masclista i patriarcal, i que acaba convertint-se en treball gratuït.

Semblant és la situació de les dones de fer feines perquè, tot i haver-se aprovat al novembre la reforma del règim de la seguretat social, la precarietat del seu treball fa que les persones treballadores pensin que no els val la pena i les ocupadores s’estiguin qüestionant el seguir amb el seu servei, més quan gairebé no hi ha subvencions estatals que reconeguin la finalitat conciliatòria del treball d’aquestes dones.

No volem acabar sense nomenar a les dones maltractades, que estan veient com es retallen les subvencions a les organitzacions que gestionen els centres d’assistència i com disminueixen els recursos destinats a la seva protecció, convertint-se en el més evident símbol de tots els drets que les dones estem perdent amb aquesta estafa que anomenen crisi.

Davant d’aquesta situació només hi cap la rebel·lió massiva i decidida de totes les persones que creiem i lluitem perquè la paraula IGUALTAT tingui sentit.

EL 8 DE MARÇ (I TOTS ELS DIES) SIGUES LLIURE I LLUITA.