ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

divendres, 20 d’abril del 2012

ESTALVIAR, SÍ: COMENÇANT PEL MÉS LEGÍTIM

Els directius i gestors de l’ÀMB s’afanyen a estalviar diners en aquesta illa de bonança i estabilitat. De la mateixa manera que van retallar alguns llocs de treball temporal “perquè tocava” (ja s’han fet més contractes temporals dels que van prescindir i, fins i tot, acaba de sortir un concurs per a les mateixes tasques que feia un dels acomiadats... amb un nivell superior!), ara exigeixen als contractistes que treballen amb la Casa que baixin el preu dels seus serveis en un percentatge gens menyspreable “perquè sí”. Aquests estalvis d’aquesta administració sanejada signifiquen inexorablement que les empreses contractistes hauran d’engrossir les llistes d’atur: dones de la neteja, jardiners, titulats diversos... i donaran pitjor qualitat de servei.

A la pràctica, aquesta Administració dóna suport al govern del PP en la qüestió de la Reforma Laboral: convida descaradament a les empreses amb les que treballa a que en facin ús. 

Tant se val que el nostre Vicepresident executiu hagi donat suport públic a la Vaga General del 29-M i que, al seu municipi, els diners dels salaris estalviats es destinin a ONG’s (a l’ÀMB no ens diuen res d’això); la realitat és que aquesta és una Administració pro-Reforma Laboral. Obres, no paraules... (de què em sona això?).

Perquè hi ha moltes maneres d’estalviar que no impliquen augmentar l’atur, com renunciar a les indemnitzacions per assistència als òrgans de govern i prescindir d’assessors de partits polítics. No són acceptables 31 sous de quasi 50.000 € per tasques no declarades i ens temem que difícilment descriptibles. No és acceptable que molts d’aquests assessors compatibilitzin el seu sou  d’aquí amb d’altres de l’empresa privada, o en altres ajuntaments, com regidors o fins i tot alcaldes. Potser és legal, però no és legítim. Ni tan sols és acceptable que no se’ls controli la presència.

Exemples d’estalvi en sobren i aquesta Secció Sindical ja n’ha dit alguns: no donar ni  cèntim als partits polítics. ni als sindicats CCOO i UGT. Segur que tu saps d’algun exemple més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada