ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

divendres, 7 de juny de 2013

INFORMACIÓ TRANQUIL·LA I ESBIAIXADA DE LA CGT

Ja fa quasi un mes que vam tenir una reunió inqualificable (van deixar molt clar que no era de negociació ni de res i no es va aixecar acta) amb la casa. No us vam informar llavors perquè considerem que no cal córrer per no dir res. Ens van exposar idees que tenien -imaginatives, però gens desenvolupades- per pagar-nos alguna cosa més i complir amb les lleis. No hi havia res decidit i en qualsevol cas seria per l'any vinent. Quan tornin a respirar (van a poc a poc i ens tenen entretinguts) i concretin alguna cosa, ja us ho direm.
La petita part de la reunió en la que van escoltar les reivindicacions d'UGT i CCOO va ser un diàleg de sords: molt amablement i lacònicament es van “donar per assabentats”. CGT no va aprofitar la jugada per reivindicar res: ja saben el que volem i ho tenen per escrit i per registre.

També tindran per escrit i per registre la nostra idea del que és intentar recuperar alguna cosa en l'actual context: fer una nova valoració de llocs de treball (V.L.T.) amb els necessaris retocs de la graella per a llimar desigualtats. I no estem parlant de les valoracions parcials individuals que de tant en tant premien a alguns escollits. Es podria aprofitar aquest procés per a encabir solucions no fetes servir abans per incentivar la jubilació i, sobretot, salvaria la greu amenaça que ara mateix plana sobre l'administració local: els límits salarials per llei per a cada grup i nivell i pel conjunt dels conceptes.

Nosaltres no estem tancats a cap solució; és més, valorem positivament l'esforç d'imaginació que puguin fer, però veiem clarament que una nova V.L.T. podria resoldre-ho tot legalment. Repetim: nosaltres no estem tancats, però ja fa temps que sentim dir al Director de Serveis Generals “mentre jo hi sigui no es tornarà a fer una V.L.T.”. Això sí que és tancar-se en banda, tal com ha passat durant molts mesos; en realitat anys.

Hem assistit a llarguíssims mal anomenats processos de negociació on, després d'escoltar-nos (calia salvar les aparences) s'ha imposat la posició de partida de la casa. Alguns encara es pensen que continuem negociant serrells d'allò que vam signar “perquè era l'única opció”, però la realitat és que mai travessaran les línies vermelles que van establir de bon principi i que han servit d'excusa a qui decideix per fer només aparicions estel•lars i per tenir-nos entretinguts amb reunions que no han anat enlloc. D'això, nosaltres, en diem negociar de mala fe. Fins i tot existeixen sentències del Tribunal Suprem on es descriu exactament aquesta manera de fer per declarar nuls alguns processos negociadors. Ho saben; com saben que la justícia en aquest país es posa del costat del poder ja des del moment que triga tants anys a fer-se efectiva.

Per a bastants qüestions, els sindicats majoritaris podrien (nosaltres no) acudir a l'arbitratge, però mai ho han fet. Un exemple: des de fa uns mesos la casa ens ha negat el dret d'assistir als concursos. Sempre han fet i desfet com els ha convingut, però havien de sentir-nos i els molestava. No s'ha portat a arbitratge, però la UGT, amb el beneplàcit de CCOO, continua beneint amb la seva signatura els contractes que surten d'aquests concursos on no ens queda ni el dret al pataleig.

Són altres maneres de reivindicar. La veritat és què en cada assumpte trobem formes diferents de fer. Com a la Comissió de Seguretat i Salut, quan CCOO va proposar que es fessin públiques les actes, nosaltres els vam donar suport fent totes les salvaguardes necessàries i l'UGT va fer una defensa aferrissada de totes les raons que ells veien per no fer-ho. Per altra banda, aviat tindrem dos desfibril•ladors a la casa i una colla de voluntaris per fer-los servir quan calguin. Fa anys que la CGT els reclamava i ningú ens feia costat; fins i tot a última hora hem tingut entrebancs. És una altra manera d'entendre les relacions laborals. Només esperem que entre unes i altres maneres aconseguirem alguna cosa i si no és així ho sentirem per tothom, però aquelles i aquells que clameu per la unitat sindical, heu d'entendre que hi ha maneres diferents de fer...

EL ROTO
Una de les “idees” que ens va exposar la direcció va ser el retorn dels complements…