ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dimarts, 29 d’abril de 2014

1r. DE MAIG: DIA INTERNACIONAL DE LES TREBALLADORES



MANIFESTACIÓ DE CGT A BARCELONA:
1r. DE MAIG A LES 11 HORES. VIA LAIETANA / JAUME I


Si hi ha quelcom tan incommovible i rígid com la pedra és, sens dubte, la nostra classe política i els que ens governen, malgrat que no ens representen. Les recents mobilitzacions a Barcelona del 29 de març i les marxes a Madrid del 22 de març han estat tractades pels governs d’aquí i d’allà amb la coneguda recepta d’aquesta democràcia: desaparició dels mitjans de comunicació, ocultació de les reivindicacions, violència policial i detencions. Davant la raó, silenci i menyspreu; davant la protesta, repressió.

La classe política, els empresaris, els sindicalistes de estilogràfica i tertúlia televisiva, la banca i la delinqüència organitzada entorn dels parlaments i alcaldies, la justícia polititzada, la policia brutal i repressora, tots ells i alguns més, són el problema.

El moment actual és un moment de lluita i reivindicació. L’anarcosindicalisme no ha estat fent una altra cosa al llarg de la història; una història que té un punt de referència en el 1r de maig, commemoració dels fets ocorreguts a Chicago que es van endur la vida de les que lluitaven per la dignitat i els drets de la classe treballadora i a les que honrem en aquesta data, al costat de totes les que han donat la seva lluita i la seva sang per millorar les nostres condicions de vida, algunes dels quals segueixen enterrades a les cunetes d’aquest país, per mal de les consciències dels molt catòlics cardenals i ministres populars i convergents, devots de sagristia.

Davant la repressió, lluita. Aquesta és la nostra recepta davant la barbàrie capitalista i el discurs polític. Lluita a les empreses i als carrers, davant del sindicalisme pactista i claudicant i davant els qui exerceixen la violència uniformada. L’oligarquia i l’empresariat continuen abocant a les treballadores a la precarietat, l’atur i l’exclusió social. Mentre van dessagnant a la classe treballadora i es desmunten tots els béns i serveis públics, el capital i la banca prossegueixen amb l’espoli d’una riquesa que generem nosaltres amb la nostra feina.

La consciència social progressa i la unió de la lluita sindical i la lluita social és una necessitat ja que els enemics són els mateixos. Per això la CGT està implicada amb moviments socials combatius i assemblearis, per sumar des de la participació i la solidaritat.

La defensa dels drets és una de les causes per les quals la CGT sortirà al carrer l’1 de Maig i moltes vegades més al llarg del que resta d’any. Mirem al passat perquè estem convençuts que tenim futur i que el present és de totes les que lluiten per una societat d’iguals, per una societat llibertària en el nostre cas. Que la nostra lluita d’avui sigui el millor homenatge a la memòria de la classe obrera, i la garantia que la revolució social està cada dia més pròxima.

VISCA EL 1r DE MAIG, VISCA LA CGT, VISCA L’ANARCOSINDICALISME

divendres, 25 d’abril de 2014

28 d'abril: Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball


Les seves crisis ens emmalalteixen encara més:
no t’empassis el que sigui al teu lloc de treball !

La declaració dels Drets Universals de Nacions Unides de 1948 proclama el dret a la vida, al treball, a la salut i a un habitatge digne com drets fonamentals i inalienables de tots els éssers humans. Aquesta igualtat, proclamada també constitucionalment, en realitat no existeix i les desigualtats es converteixen en norma en aquests temps d’estafa social, denominada pels poderosos “crisi econòmica” o “recessió”. Per a la majoria de la població, tots aquest suposats drets no són altra cosa que paraules.

La sortida a la “crisi econòmica” s’està fent sobre dues potes fonamentals: una major precarització de les condicions d’ocupació i un empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora, tot desproveint-la de serveis públics essencials per a una bona salut.

Una treballadora precària -la temporalitat del seu contracte és una característica- és més vulnerable perquè ocupa amb major freqüència un lloc de treball amb pitjors condicions i es veu impel·lida a “empassar-se el que sigui”. La seva capacitat per exercir el dret de protecció a la salut es veu disminuïda, quan no anul·lada, per la fràgil seguretat jurídica del seu contracte i l’absoluta llibertat de l’empresari per desprendre’s d’ella. Això no només disciplina a la treballadora, sinó que li crea una consciència que li fa treballar en qualsevol condició i que fa augmentar l’accidentabilitat, la sinistralitat i les agressions a la salut mental.

Els col·lectius més joves es veuen immersos en la perplexitat d’un “sense futur i sense diners”. Les conseqüències són dissociacions, agressivitat, ansietat, depressions… En el cas de les treballadores de més edat la possibilitat de perdre l’ocupació i la certesa de no tornar a ingressar al mercat de treball, amb el conseqüent descens a les seves cotitzacions i, per tant, a la pensió també fan aparèixer les mateixes malalties.

La desigualtat de tracte ha crescut dramàticament a l’Estat Espanyol amb les polítiques “anti-crisi” dels governs i els poderosos. Les persones assalariades, excloses, pensionistes, joves, dones…, som cada vegada més pobres i les persones riques i poderoses, no han notat “les seves crisis” i han traslladat a la majoria de la població una pitjor salut laboral, social i mental.

Una bona salut és acabar amb aquest sistema, el Capitalisme. Ens hi va la Vida!