Com podeu veure a la notícia de l’enllaç al final d’aquestes
reflexions, ara la CUP denuncia despeses de 20.000 euros en “dinars de treball”
i viatges.
Tot és xavalla (simples menús del Club de Polo), quatre quartos
que no van enlloc. Fins i tot hi ha un comentari al diari digital que d’alguna
manera “exculpa” els menús de 10 i 12 euros... No és això... Les conselleres
metropolitanes són treballadores al servei del ciutadà (ho saben?) i reben un
bon sou per la seva tasca pública i/o dietes. Perquè, a més, els hem de pagar els
dinars i altres despeses? Perquè elles ho valen? Sobren les paraules pels
càrrecs “tècnics”, amb sous astronòmics i posats a dit pels polítics, que ens
obliguen a convidar-los a l’esmorzar a diari i es gasten 6.000 euros amb la
targeta que també paguem totes les ciutadanes amb els nostres impostos.
De res valdrà la indignació de la senyora Colau ja què, sens
dubte, li deu saber greu estar per davant del PDECat en aquestes despeses i ser
líder del classisme institucionalitzat almenys en aparença... Perquè el PSC
només ha presentat despeses per 43 euros...; en aparença, repetim.
Les targetes de crèdit institucionals, de moment, són patrimoni
exclusiu del PSC i les despeses que sumen –molt més opaques- són més que la
resta de grups junts. Deu ser per això que a l’últim Ple del Consell Metropolità,
quan el portaveu de la CUP va preguntar per aquestes despeses, el vicepresident
executiu, del PSC, va acabar dient, d’una tirada: “Ja li donaré resposta. Alguna
pregunta més? S’aixeca la sessió”.
Des de la CGT, demostrades visionàries que som, augurem que:
- No hi
haurà resposta del vicepresident executiu; la representació del personal, i en
particular la nostra secció sindical, tenim experiència al respecte.
- Les
targetes de crèdit s’estendran a tots els partits del govern metropolità. Els
sobresous opacs a hisenda i que se’n riuen de les contribuents augmentaran,
però amb menys visibilitat. No hi haurà més “gambes al ajillo” per mostrar.
Perquè som tan pessimistes? Perquè els partits del govern s’han
repartit càrrecs que han creat especialment per col·locar als seus amics. Fins
i tot s’estan repartint llocs de treball de funcionari amb convocatòries
“públiques” més que dirigides amb resultat assegurat i predit, sense error, per
aquesta secció sindical. La suposada transparència no ha aparegut en cap d’aquests
casos i tot allò que abominàvem d’anteriors etapes es continua produint.
Pessimistes, si. Mudes, no.
Salut i bon estiu.
