ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dilluns, 28 d’octubre de 2019

L’OFICINA ANTIFRAU INVESTIGA L’ÀMB


L’acurada gestió dels diners per part d’una institució pública és un dels principis que regeixen el procedir de les Administracions. Si més no, hauria de ser així. Però en el cas de la concessió de subvencions sovint s’han fet servir per captar adhesions o pagar favors a determinades associacions o organitzacions. Allò que se’n diu clientelisme.

L’ÀMB no és una excepció i així els sindicats UGT (FESP-UGT CATALUNYA) i CCOO (FSC-CCOO CATALUNYA) poden rebre aquest any ajuts econòmics a compte dels pressupostos de l’entitat per un total de més de 54.000€. És una quantitat que si fa no fa s’ha mantingut estable des de fa 22 anys superant així el milió d’euros recaptats per aquestes organitzacions per tal de contribuir a la consolidació i desenvolupament de les estructures sindicals. Així figura en la documentació d’uns acords que s’inicien en 1995 avalats pel llavors Secretari General de la Secció Sindical d’UGT a l’ÀMB, que era al mateix temps Coordinador de Relacions Laborals. Eren temps en què aquest sindicat era una de les potes del PSC com recorda bé el nostre Vicepresident Sr. Balmón, impulsor aquí i al seu municipi de les polítiques d’ajuda econòmica a determinades associacions. No entrarem aquí a valorar ara els més de 150.000€ que es reparteixen cada any els partits polítics a l’ÀMB. Ara no toca.

Creiem que la independència econòmica és fonamental per tal de poder defensar els interessos dels treballadors sense cap tipus d’hipoteques. CGT no rep ni ha rebut mai ni un euro de subvenció dels pressupostos de l’ÀMB. Tenim les mans lliures i no devem cap favor. Diuen que ningú mossega la mà de qui li dona de menjar i així hem defensat sempre que els sindicats han de mantenir-se bàsicament amb les quotes de la seva afiliació per tal de no esdevenir unes macroestructures burocratitzades, l’objectiu de les quals no és més que la seva supervivència i no pas la millora de condicions laborals. Així ho dèiem al 1998 quan es va constituir la Secció Sindical de CGT a les Entitats Metropolitanes (veure a la part dreta del bloc els antics exemplars de la nostra revista El Brollador núm.1) i des de llavors ho hem denunciat en les Meses de Negociació, en al·legacions als Pressupostos i en escrits públics.

L’any 2017 vàrem presentar escrit a l’Oficina Antifrau de Catalunya denunciant aquests fets i vet aquí que, coincidint amb la inclusió a l’ordre del dia del proper Consell Metropolità de la concessió dels ajuts a UGT i CCOO, ha arribat una notificació oficial de la Resolució de l’esmentada Oficina Antifrau que entre d’altres coses diu:

- La concessió dels ajuts és un presumible atemptat a la llibertat sindical i podria comportar l'obligació a retornar les quantitats percebudes.
- No consta el control financer de les quantitats atorgades.
- Adverteix d'una possible infracció greu en la normativa d'ordre social per la qual s'interpel·la per a què es depurin responsabilitats.

Aquesta Secció Sindical ha sol·licitat la retirada de l’ordre del dia del proper Consell Metropolità dels punts referits a aquestes subvencions, donada la seva possible nul·litat jurídica.

Fa uns anys, abans de la anomenada obsolescència programada, un anunci d’electrodomèstics deia que “el tiempo nos dará la razón”. Nosaltres no ho dubtem: un altre sindicalisme honest, autònom i solidari és possible.


dilluns, 14 d’octubre de 2019

La repressió continua. Tot segueix igual.

Transcripció d'un fragment del discurs que l'advocat August Gil Matamala féu a la Primera Jornada Internacional de Familiars de Persones Represaliades el 18 de març de 2015 al Saló del Tinell a Barcelona:

Acabo. La repressió política a l’Estat espanyol en la present etapa de democràcia autoritària té les seves arrels en el franquisme. Han canviat sens dubte les formes, els procediments, la intensitat i l’àmbit d’aplicació, però la repressió continua essent una realitat vigent. Aquesta persistència no és més que el reflex de la continuïtat, malgrat els canvis de règim, d’uns principis estructurals que determinen la política espanyola i que venen històricament de molt lluny. Aquests principis, que el franquisme va portar a la seva exasperació i que els governs de la monarquia estan decidits a preservar, es poden resumir en tres: la defensa de la indissoluble unitat d’Espanya, la defensa de la propietat privada i del sistema d’explotació capitalista, i la defensa d’un ordre social fonamentat en els principis de jerarquia i autoritat. Qualsevol que amb la seva actuació posi en perill real algun dels esmentats principis, vertebradors de l’actual sistema de dominació reaccionària, trobarà la resposta repressiva de l’Estat. No disposo de més temps per estendre’m en aquest punt, i potser no cal, ja que tots els presents podeu trobar exemples del que dic en l’actualitat més recent. Només en la mesura que es faci realitat la utopia revolucionària d’una societat plenament democràtica, respectuosa amb els drets humans fonamentals i les llibertat individuals, que hagi abolit l’explotació de l’home per l’home i la dominació de l’home sobre la dona, així com d’una nació sobre una altra, s’hauran creat les condicions per posar fi a la llarga i dolorosa història de la repressió política i social. Mentre seguim lluitant perquè aquest dia s’acosti, no oblidem la indispensable solidaritat amb les víctimes de la repressió i, sobre tot, amb els qui sovint la pateixen: els seus familiars.