Pla 21 dies i +

Ens ho trobem als ascensors, en obrir l’ordinador, en correus específics... Està clar que tenen ganes que aquest Pla funcioni. I ens diuen com a primera mesura de sostenibilitat del transport a la feina: “utilitza els autocars de l’ÀMB” .
Malgrat algun directiu no gaire sostenible sostenia que es referien als autobusos públics, no hi ha error possible perquè un altre punt del Pla és “utilitza el transport públic”. Al directiu gens sostenible i a molts “companys” i “companyes” els pesa molt més la seva enveja que les tones de CO2 que s’estalvien. No és just –diuen- que ells hagin de venir en cotxe, o tren o bus i pagar-s’ho i els dels busos de l’ÀMB vinguin gratis. Saben, però no els importa, que l’origen d’aquest busos està en un trasllat forçat. Saben també que les bondats d’aquest servei no s’acaben amb la jubilació de tota la gent que va viure aquell trasllat (encara falta), però malden per anihilar aquest “privilegi” insofrible per a ells, que van arribar més tard i no els anava bé cap de les tres rutes.

Si la direcció fos única diríem que té doble personalitat. El fet que el col·legi de Directors de Servei sigui pluricèfal, no amaga que es projecten missatges contradictoris i que ens provoquen una mica d’esquizofrènia. Si es reconeix la sostenibilitat dels busos d’empresa i s’escarrassen per obtenir un certificat de qualitat que ens nomeni com sostenibles, no és de rebut que es vagi bombardejant contínuament amb el tema de treure’ls. Van voler donar el primer pas amb el reglament de control de presència que va anular els codis de bus i que l’assemblea va aprovar sense saber-ho, ja que era un dels serrells que quedaven quan el personal va votar positivament l’acord sobre la jornada laboral (malgrat que ja vam avisar que faltava una normativa de presència que podia canviar moltes coses). Quan arriben tard (i no importa la raó, ens ho han dit per activa i per passiva un munt de vegades) la culpa la té la treballadora o el treballador que estalvia CO2 i ho ha de pagar quedant-se a recuperar els minuts que el bus li ha portat tard. Encara que s’aixequi més d’hora, no podrà arribar abans, una diferència amb els que venen en cotxe que aquests es neguen a veure. I si els busos arriben més d’hora, de res els serveixen els 10’ que tan amablement la casa ens “regala”, ja que tenen horari fix de sortida de l’Àrea. Recuperar els codis bus seria coherent amb intentar obtenir el certificat SIGQMA; no tenir aquests codis és pura hipocresia.

També ens sembla hipocresia comparar unes subvencions que es reben per l’aplicació d’una llei a les que es pacten lliurement amb la casa. Oh, sÍ, una altra vegada el mateix... ! És què –els companys tenen raó- la cosa ve de lluny i ja s’ha complert el 20è aniversari del conveni entre la casa i dues Federacions d’Administració de dos sindicats que no som nosaltres. De la primera vegada que ho explicàvem ja ha plogut: el juny de 1999, al Brollador núm. 5 (ho podeu trobar a la 3a.pàgina, a l'article "Expedients 329/97 i 206/98: Diners de butxaca", clicant aquest link), on qui vulgui pot veure que no es dóna a ningú més responsabilitat de la que té. Continuarem denunciant-ho, fent al·legacions al pressupost per fer avinent que la casa no té perquè subvencionar els sindicats i no deixarem de fer-ho fins que els nostres companys mostrin públicament la carta en que demanen a la seva federació que deixi de rebre aquests diners –o un alliberat- i la resposta corresponent.

Salut i codis de bus