L’OFICINA ANTIFRAU INVESTIGA L’ÀMB

L’acurada gestió dels diners per part d’una institució pública és un dels principis que regeixen el procedir de les Administracions. Si més no, hauria de ser així. Però en el cas de la concessió de subvencions sovint s’han fet servir per captar adhesions o pagar favors a determinades associacions o organitzacions. Allò que se’n diu clientelisme.

L’ÀMB no és una excepció i així els sindicats UGT (FESP-UGT CATALUNYA) i CCOO (FSC-CCOO CATALUNYA) poden rebre aquest any ajuts econòmics a compte dels pressupostos de l’entitat per un total de més de 54.000€. És una quantitat que si fa no fa s’ha mantingut estable des de fa 22 anys superant així el milió d’euros recaptats per aquestes organitzacions per tal de contribuir a la consolidació i desenvolupament de les estructures sindicals. Així figura en la documentació d’uns acords que s’inicien en 1995 avalats pel llavors Secretari General de la Secció Sindical d’UGT a l’ÀMB, que era al mateix temps Coordinador de Relacions Laborals. Eren temps en què aquest sindicat era una de les potes del PSC com recorda bé el nostre Vicepresident Sr. Balmón, impulsor aquí i al seu municipi de les polítiques d’ajuda econòmica a determinades associacions. No entrarem aquí a valorar ara els més de 150.000€ que es reparteixen cada any els partits polítics a l’ÀMB. Ara no toca.

Creiem que la independència econòmica és fonamental per tal de poder defensar els interessos dels treballadors sense cap tipus d’hipoteques. CGT no rep ni ha rebut mai ni un euro de subvenció dels pressupostos de l’ÀMB. Tenim les mans lliures i no devem cap favor. Diuen que ningú mossega la mà de qui li dona de menjar i així hem defensat sempre que els sindicats han de mantenir-se bàsicament amb les quotes de la seva afiliació per tal de no esdevenir unes macroestructures burocratitzades, l’objectiu de les quals no és més que la seva supervivència i no pas la millora de condicions laborals. Així ho dèiem al 1998 quan es va constituir la Secció Sindical de CGT a les Entitats Metropolitanes (veure a la part dreta del bloc els antics exemplars de la nostra revista El Brollador núm.1) i des de llavors ho hem denunciat en les Meses de Negociació, en al·legacions als Pressupostos i en escrits públics.

L’any 2017 vàrem presentar escrit a l’Oficina Antifrau de Catalunya denunciant aquests fets i vet aquí que, coincidint amb la inclusió a l’ordre del dia del proper Consell Metropolità de la concessió dels ajuts a UGT i CCOO, ha arribat una notificació oficial de la Resolució de l’esmentada Oficina Antifrau que entre d’altres coses diu:

- La concessió dels ajuts és un presumible atemptat a la llibertat sindical i podria comportar l'obligació a retornar les quantitats percebudes.

- No consta el control financer de les quantitats atorgades.

- Adverteix d'una possible infracció greu en la normativa d'ordre social per la qual s'interpel·la per a què es depurin responsabilitats.

Aquesta Secció Sindical ha sol·licitat la retirada de l’ordre del dia del proper Consell Metropolità dels punts referits a aquestes subvencions, donada la seva possible nul·litat jurídica.

Fa uns anys, abans de la anomenada obsolescència programada, un anunci d’electrodomèstics deia que “el tiempo nos dará la razón”. Nosaltres no ho dubtem: un altre sindicalisme honest, autònom i solidari és possible.

La repressió continua. Tot segueix igual.

Transcripció d'un fragment del discurs que l'advocat August Gil Matamala féu a la Primera Jornada Internacional de Familiars de Persones Represaliades el 18 de març de 2015 al Saló del Tinell a Barcelona:

Acabo. La repressió política a l’Estat espanyol en la present etapa de democràcia autoritària té les seves arrels en el franquisme. Han canviat sens dubte les formes, els procediments, la intensitat i l’àmbit d’aplicació, però la repressió continua essent una realitat vigent. Aquesta persistència no és més que el reflex de la continuïtat, malgrat els canvis de règim, d’uns principis estructurals que determinen la política espanyola i que venen històricament de molt lluny. Aquests principis, que el franquisme va portar a la seva exasperació i que els governs de la monarquia estan decidits a preservar, es poden resumir en tres: la defensa de la indissoluble unitat d’Espanya, la defensa de la propietat privada i del sistema d’explotació capitalista, i la defensa d’un ordre social fonamentat en els principis de jerarquia i autoritat. Qualsevol que amb la seva actuació posi en perill real algun dels esmentats principis, vertebradors de l’actual sistema de dominació reaccionària, trobarà la resposta repressiva de l’Estat. No disposo de més temps per estendre’m en aquest punt, i potser no cal, ja que tots els presents podeu trobar exemples del que dic en l’actualitat més recent. Només en la mesura que es faci realitat la utopia revolucionària d’una societat plenament democràtica, respectuosa amb els drets humans fonamentals i les llibertat individuals, que hagi abolit l’explotació de l’home per l’home i la dominació de l’home sobre la dona, així com d’una nació sobre una altra, s’hauran creat les condicions per posar fi a la llarga i dolorosa història de la repressió política i social. Mentre seguim lluitant perquè aquest dia s’acosti, no oblidem la indispensable solidaritat amb les víctimes de la repressió i, sobre tot, amb els qui sovint la pateixen: els seus familiars.

Ens continuem llevant a la mateixa hora

Doncs sí, el passat dilluns 27 de maig, dia de ressaca electoral per a alguns, nosaltres ens vam llevar a la mateixa hora de sempre per venir a treballar.

Fa quatre anys quan es va iniciar la legislatura municipal ara esgotada també ens vàrem aixecar del llit a la mateixa hora si fa no fa. Llavors el nostre bloc descrivia l’ÀMB així: L'anomenada ÀMB és un entramat institucional amb centenars de consellers, assessors i polítics vivint dels diners públics i uns quants funcionaris, contractats, becaris i personal d'empreses externes suportant-los i donant servei públic als ciutadans.

En aquells moments van sortir escollits un munt de representants  de candidatures que representaven la ‘nova política’ i, malgrat la nostra idiosincràsia contrària a la democràcia delegada, ens vàrem il·lusionar una miqueta. Si més no, confiàvem que les Institucions Metropolitanes deixessin de ser la menjadora d’un seguit d’incapacitats/des per a treballar a l’empresa privada o superar un procés selectiu a l’àmbit públic, d’una tropa d’endollats pel partit. Doncs no, de seguida vàrem veure com totes les formacions polítiques s’afanyaven a col·locar tots els assessors que tenien adjudicats. Tots ells, malgrat la seva empatia inicial amb el personal que els va portar a reclamar – i aconseguir-  equiparar-se en les prestacions socials de la plantilla, mai han fet l’esforç de fitxar els marcatges horaris com nosaltres. Per a ells la nova Normativa estatal de Registre Obligatori de la jornada laboral no és d’aplicació.

Vàrem creure que a l’ÀMB moltes coses canviarien i sí, algunes varen canviar i en positiu, no totes són negatives. Així la multiplicació de serveis de ‘planificació’, ‘transparència’, ‘coordinació’, ‘innovació’, ‘organització’, ‘gestió de processos’, ‘qualitat’, ‘planejament’, ‘programes i estudis’, ‘desenvolupament’, ‘promoció’, ‘estratègia’, ‘avaluació’, ‘prospectiva’ i fins i tot ‘convivència’ han fet que la plantilla augmentés la qual cosa ja era necessària, tot i que de molts serveis no entenem sincerament la seva utilitat més enllà de donar feina com a Caps a quadres del partit que veuen en l’ÀMB una oportunitat de treure’n profit. Fins i tot alguns, malgrat les seves remuneracions substancials, han aprofitat per endur-se a casa ampolletes d’aigua a la cartera...

Vàrem suposar que la denúncia d’episodis anecdòtics però il·lustradors com el que vàrem fer respecte de l’entrepà diari per esmorzar del Senyor Gerent, pagat amb diners públics, tindria solució. Doncs no. No només això, sinó que els Grups Polítics es varen enfangar en una discussió per justificar els milers d’euros que reben de l’ÀMB com a finançament i, a la fi, han seguit destinant els diners a finançar les estructures de partit i alguns a atipar-se els dies de reunió amb uns bons àpats pagats pels contribuents.

Ens pensàvem que s’aprofundiria en polítiques en favor dels ciutadans, en resolució de problemes reals donant servei públic de qualitat, però hem vist com les discussions en el Consells en moltes ocasions només s’animaven en parlar a favor o en contra del ‘Procés’ i com inversions en municipis o problemes del conjunt del territori es despatxaven amb desinterès, malgrat el munt d’euros invertits. Això sí, hem innovat amb idees brillants com un Festival de Dansa Metropolitana, el disseny d’objectes reutilitzats amb armilles dels refugiats a Lesbos –que segueixen en la mateixa situació- o la “tremenda” incidència que ha tingut la creació d’Agències de Desenvolupament econòmic donant suport als serveis locals de promoció econòmica...

Malgrat tot, alguna cosa bona s’ha aconseguit: La classe política que dirigeix l’ÀMB va deixar per una estoneta de viure al twitter i va decidir que ens poguéssim apropar al seu món i veure’ls en plenitud als Consells Metropolitans en streaming, en viu i amb tota la brillantor que es mereixen, sense spoilers. Això ha estat fantàstic, de debò, tot i què se’ns acumula la feina: Joc de Trons, Consells Metropolitans...

Fa quatre anys el nostre bloc descrivia l’ÀMB de la mateixa forma que la descriu ara. I nosaltres, com sempre, amb la vella o la nova política ens llevarem demà a la mateixa hora, si fa no fa, per anar a treballar.

1r de Maig contra la societat de la mentida, construïm la resistència

Ens han imposat la mentida que aquest és el funcionament normal de les coses, que així és la vida i no es pot fer res. Que uns estaran a dalt i que tots els altres hem de treballar per a ells, obeir. Que el nostre temps és per a ells, que la nostra salut és secundària, que el fet important és que produïm per a ells.

Fa deu anys i poc de la gran mentida de la «crisi», que hem pagat amb encara més patiment mentre els rics no paren d’incrementar els seus beneficis. Mentre nosaltres patim, el número d’ultrarics a l’estat espanyol s’ha duplicat en 8 anys.

Ara ells parlen de recuperació, però tot segueix igual per a la classe treballadora. Cobrem el mateix que fa deu anys, mentre el preu de la vida ha augmentat a tots els nivells, especialment en béns de primera necessitat com és l’habitatge l’aigua o l’electricitat. El 87% dels nous contractes són temporals, les hores extres no pagades superen a les pagades, la majoria dels convenis col·lectius semblen una broma de mal gust, joves que porten mitja vida respirant crisi i que a poc a poc perden l’esperança en poder viure la seva pròpia vida de forma digna, ofegats per un atur juvenil del 35% i per uns salaris ridículs que no permeten ni independitzar-se ni res.

La mentida es constata amb una bretxa salarial del 15% sobre les dones, amb uns treballs de cures i reproductius invisibilitzats que carreguen majoritàriament en silenci. La vergonyosa llista negra dels assassinats per violència de gènere suma setmana rere setmana, mentre governs de dretes i esquerres treuen feminisme per la boca, i aquí no canvia res de res.

La gran mentida és que les empreses fa anys que recullen beneficis, arribant a doblar-los en els darrers sis anys. La gran mentida és que el 10% més ric acumula més de la meitat de la riquesa, mentre el 10% més pobre ha de subsistir amb 8000 € a l’any. La vergonya és tenir una taxa de treballadors en risc de pobresa que arriba al 18%. La mentida és desenes de desnonaments setmanals, mentre tenim el parc de pisos buits més gran d’Europa, la majoria en mans d’empreses que només busquen el màxim benefici en el menor temps.

La gran mentida és acusar els migrants més desafavorits d’aprofitar-se dels serveis socials escapçats per les retallades, és tancar fronteres i deixar morir persones al mar. Persones que fugen de guerres i espoli creat per mantenir l’statu quo del capitalisme global. La vergonya és que un 47% de les persones migrants a Catalunya estiguin en risc de pobresa.

La gran mentida és l’existència d’un sindicalisme pactista i corrupte que viu agenollat al govern de torn. Un sindicalisme de poltrona on les cúpules fan i desfan sense escoltar a les treballadores, que s’ha carregat el prestigi de les agrupacions obreres que tantes millores ens han portat.

Per això és hora de revertir la situació, de teixir llaços entre les oprimides, de començar a caminar plegats en una mateixa direcció per tal d’enfortir un moviment que pugui fer front als continus cops del capitalisme. Construir un moviment que proposi una alternativa al model productiu, que aturi la bogeria del creixement continu en un planeta finit. Una proposta econòmica enfocada al benestar de les persones treballadores, i al repartiment equitatiu de la riquesa. Una economia que contempli la conciliació amb la vida personal.

Ens diuen que no es pot fer res, però menteixen. Ho veiem als ulls nerviosos dels directius quan fem una vaga, quan els plantem un piquet a la porta i els demostrem qui podria manar aquí, ho escoltem a la veu dels polítics quan intenten contenir la força de les dones al carrer amb xerrameca buida, ho sabem quan la ràbia de la seva policia ens colpeja per mantenir un sistema de privilegis que no serà etern.

Som milions i aquesta és la veritat que els fa por. Fem allò que temen i organitzem la resposta contra el present i futur de patiment que ens ofereixen.

Enguany fa cent anys que una vaga que es va iniciar a una fàbrica per solidaritat contra l’acomiadament de 8 obrers que es van negar a acceptar una reducció de salari, la Vaga de la Canadenca, va canviar per sempre la vida de tota la classe obrera. El moviment obrer, liderat pels anarcosindicalistes de la CNT no es va rendir i finalment es va aconseguir un acord pel qual s’acceptava la jornada de 8 hores diàries i el pagament de la meitat dels salaris del temps que va durar la vaga. A més, el govern es va comprometre a posar en llibertat als presos i preses per causes socials, a aixecar l’estat de guerra i a readmetre a totes i tots els vaguistes sense represàlies. Tot això entre febrer i març de 1919.

Els temps no han canviat tant. Per això és ara tan necessari, com ho era aleshores, que la classe treballadora s’organitzi i prengui els carrers en defensa dels seus drets, de les llibertats d’una igualtat real entre homes i dones, de la defensa del planeta i d’una forma de vida digna.

Construïm l’alternativa llibertaria. La mentida és el capitalisme.

Manifestacions a Barcelona:

12h00’ Jardinets de Gràcia         Manifestació CGT Barcelona

1r.Centenari de la Vaga de la Canadenca

18h30’ Plaça dels Països Catalans     Manifestació Llibertària

Contra l’explotació, construïm la resistència

8 DE MARÇ DE 2019. DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

PER TU, PER NOSALTRES, PER TOTES! Sota els lemes “Sense nosaltres el món no funciona”, “Sense nosaltres no hi ha ni producció ni reproducció”, “Volem parar per a parar el món”, “Vaga per a viure, vaga per a cuidar-nos”, el passat 8M de 2018 vam realitzar una històrica jornada de Vaga General de 24 hores, laboral, de consum, de cures i estudiantil, participant activament en la convocatòria que el Moviment Feminista llançava a la societat. Milions de dones vam ser protagonistes, a primera fila, ocupant l'espai públic, fent un significatiu pas cap endavant, irreversible, en el procés de lluita per la igualtat i l'emancipació total, que venim construint les dones des de fa molts anys, fins a aconseguir que totes les persones siguem “socialment iguals, humanament diferents, totalment lliures” com proposem des de l’anarcofeminisme. Durant tot l'any 2018 s'han mantingut mobilitzacions en contra de la justícia patriarcal, per la despenalització de l'avortament, contra la violència sexual i en general contra les violències masclistes, construint-se una lluita internacional i global imparable.

En aquesta vaga està convocat tothom, dones i homes de qualsevol professió.

Fem vaga per visualitzar i acabar amb la discriminació que pateixen les dones en l’àmbit laboral pel fet de ser dones. Alguns exemples:

. La contractació a temps parcial per poder «conciliar» el treball fora i dins de casa
. Dificultat superior per accedir a un lloc de treball pel «risc» que es puguin quedar embarassades i/o haver de tenir cura de tercers
. Salaris inferiors: les dones cobren un 23% menys que els homes
. Salaris inferiors per aquelles feines atribuïdes històricament a les dones
. Majors dificultats d’ascendir professionalment
. Major taxa d’atur femení
. Discriminació i maltractament al lloc de treball de les dones migrants i refugiades. sobretot treballs sense contracte ni seguretat social
. Assetjament laboral pel fet de ser dones

Fem vaga perquè volem visualitzar i eliminar l’existència de la divisió sexual del treball: les dones realitzen dobles i triples jornades laborals fora però també dins de casa: tenint cura dels fills, dels més grans de la casa, d’aquells que es troben impossibilitats i necessiten suport el seu dia a dia, de les tasques domèstiques. de tot el que suposi cuidar i a sobre les dones migrants són molt sovint les que acaben realitzant aquestes tasques de cures en domicilis sense contracte ni seguretat social.
Si totes les dones de classe treballadora s’aturessin, s’aturaria el món

Fem vaga contra les violències masclistes a les que ens trobem sotmeses les dones. Han estat assassinades 11 dones en el que portem d’any. No només és violència això, aquesta és la més brutal, però diàriament les dones ens veiem sotmeses a violències pel judici al nostre cos, a la nostra conducta, per complir amb els cànons imposats per aquesta societat capitalista i patriarcal.

Aquest 8M de 2019, assumint els arguments i principis antipatriarcals, anticapitalistes i antiracistes, convoquem una nova Vaga General de 24 hores contra tots els abusos del sistema neoliberal, capitalista i patriarcal, basada en quatre eixos fonamentals: • Una Vaga Laboral que paralitzi la producció d'aquest sistema explotador que ens esclavitza. • Una Vaga de Consum que atempti contra l'element essencial del capitalisme globalitzat d'aquest segle XXI. • Una Vaga de Cures i Treball Domèstic que faci visible la complicitat del capitalisme i el patriarcat per a permetre que la dones siguem relegades a la segona fila, al treball domèstic, reproductiu, en un paper sempre secundari, sempre submís. • Una Vaga Estudiantil, en coordinació amb aquest moviment, que paralitzi el sistema educatiu, responsable de reproduir el desigual i penós sistema social en el qual les dones sofrim la violència i el terrorisme masclista.

Si ets home, fes vaga a la teva empresa i sigues solidari amb les teves companyes. En el cas que a la teva empresa hi hagués serveis mínims ordenats per la Generalitat, ofereix-te per a que no hi hagi cap dona a qui es negui el dret de vaga. Encarrega’t dels treballs de cures a casa o de logística de la vaga.

Aquest 2019, cridem alt i clar que no tolerarem passos enrere en els drets conquistats per les dones; que no permetrem que el patriarcat, camuflat en el més ranci i medieval extremisme polític i religiós, continuï exercint la seva violència impunement en el pla laboral, econòmic, social; que no ens agenollarem i acceptar resignades, sense resposta, els assassinats i violències masclistes.

EL PATRIARCAT CAURÀ Per la Igualtat, contra les Violències Masclistes i contra la Discriminació Laboral

En aquest enllaç podeu trobar les diferents convocatòries arreu de Catalunya: 
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13082#.XHed33veKr4