Ens continuem llevant a la mateixa hora

Doncs sí, el passat dilluns 27 de maig, dia de ressaca electoral per a alguns, nosaltres ens vam llevar a la mateixa hora de sempre per venir a treballar.

Fa quatre anys quan es va iniciar la legislatura municipal ara esgotada també ens vàrem aixecar del llit a la mateixa hora si fa no fa. Llavors el nostre bloc descrivia l’ÀMB així: L'anomenada ÀMB és un entramat institucional amb centenars de consellers, assessors i polítics vivint dels diners públics i uns quants funcionaris, contractats, becaris i personal d'empreses externes suportant-los i donant servei públic als ciutadans.

En aquells moments van sortir escollits un munt de representants  de candidatures que representaven la ‘nova política’ i, malgrat la nostra idiosincràsia contrària a la democràcia delegada, ens vàrem il·lusionar una miqueta. Si més no, confiàvem que les Institucions Metropolitanes deixessin de ser la menjadora d’un seguit d’incapacitats/des per a treballar a l’empresa privada o superar un procés selectiu a l’àmbit públic, d’una tropa d’endollats pel partit. Doncs no, de seguida vàrem veure com totes les formacions polítiques s’afanyaven a col·locar tots els assessors que tenien adjudicats. Tots ells, malgrat la seva empatia inicial amb el personal que els va portar a reclamar – i aconseguir-  equiparar-se en les prestacions socials de la plantilla, mai han fet l’esforç de fitxar els marcatges horaris com nosaltres. Per a ells la nova Normativa estatal de Registre Obligatori de la jornada laboral no és d’aplicació.

Vàrem creure que a l’ÀMB moltes coses canviarien i sí, algunes varen canviar i en positiu, no totes són negatives. Així la multiplicació de serveis de ‘planificació’, ‘transparència’, ‘coordinació’, ‘innovació’, ‘organització’, ‘gestió de processos’, ‘qualitat’, ‘planejament’, ‘programes i estudis’, ‘desenvolupament’, ‘promoció’, ‘estratègia’, ‘avaluació’, ‘prospectiva’ i fins i tot ‘convivència’ han fet que la plantilla augmentés la qual cosa ja era necessària, tot i que de molts serveis no entenem sincerament la seva utilitat més enllà de donar feina com a Caps a quadres del partit que veuen en l’ÀMB una oportunitat de treure’n profit. Fins i tot alguns, malgrat les seves remuneracions substancials, han aprofitat per endur-se a casa ampolletes d’aigua a la cartera...

Vàrem suposar que la denúncia d’episodis anecdòtics però il·lustradors com el que vàrem fer respecte de l’entrepà diari per esmorzar del Senyor Gerent, pagat amb diners públics, tindria solució. Doncs no. No només això, sinó que els Grups Polítics es varen enfangar en una discussió per justificar els milers d’euros que reben de l’ÀMB com a finançament i, a la fi, han seguit destinant els diners a finançar les estructures de partit i alguns a atipar-se els dies de reunió amb uns bons àpats pagats pels contribuents.

Ens pensàvem que s’aprofundiria en polítiques en favor dels ciutadans, en resolució de problemes reals donant servei públic de qualitat, però hem vist com les discussions en el Consells en moltes ocasions només s’animaven en parlar a favor o en contra del ‘Procés’ i com inversions en municipis o problemes del conjunt del territori es despatxaven amb desinterès, malgrat el munt d’euros invertits. Això sí, hem innovat amb idees brillants com un Festival de Dansa Metropolitana, el disseny d’objectes reutilitzats amb armilles dels refugiats a Lesbos –que segueixen en la mateixa situació- o la “tremenda” incidència que ha tingut la creació d’Agències de Desenvolupament econòmic donant suport als serveis locals de promoció econòmica...

Malgrat tot, alguna cosa bona s’ha aconseguit: La classe política que dirigeix l’ÀMB va deixar per una estoneta de viure al twitter i va decidir que ens poguéssim apropar al seu món i veure’ls en plenitud als Consells Metropolitans en streaming, en viu i amb tota la brillantor que es mereixen, sense spoilers. Això ha estat fantàstic, de debò, tot i què se’ns acumula la feina: Joc de Trons, Consells Metropolitans...

Fa quatre anys el nostre bloc descrivia l’ÀMB de la mateixa forma que la descriu ara. I nosaltres, com sempre, amb la vella o la nova política ens llevarem demà a la mateixa hora, si fa no fa, per anar a treballar.