REFERÈNDUM

Ens referim al de modificacions de condicions laborals al personal de l’ÀMB, no al de la independència. Tranquils.

El resultat va ser aclaparador. Fins i tot comptant el percentatge de vots positius sobre el total de possibles votants (la participació va ser prop del 70%), més de la meitat de les treballadores i treballadors de l’ÀMB (un 51%) van aprovar el preacord que la direcció va posar sobre la taula i UGT i CCOO van acceptar.

Amb aquest ‘èxit’, importa poc que realment no existís negociació durant tot el llarg procés. D’una part es llençaven propostes i de l’altre no es deia quasi mai que no, però tampoc que sí. Tot plegat ha durat el que la direcció considerava que havia de durar per tal de donar la impressió d’àrdues negociacions. Quan va tenir prou va posar sobre la taula la seva primera i darrera proposta, un ultimàtum, vaja. Però no importa.

Al referèndum, el personal va agafar-se al clau ardent que se’ls oferia, perquè l’alternativa que nosaltres, la CGT, els presentaven tenia massa incertesa, massa perill, massa possibilitat de confrontació. Va ser el vot de la por.

Ara haurem d’enfrontar-nos a la incertesa de saber com quedarà el Reglament de Control de Presència –que pot canviar radicalment el resultat real de la nostra certa desgràcia -. Haurem d’enfrontar-nos al perill d’haver de preguntar cada vegada què hem de fer per tal que no ens retallin encara més el sou. I, qui s’atreveixi, haurà de confrontar l’arbitrarietat de l’aplicació d’un acord amb massa serrells.

A CGT el que ens sap més greu són aquell 19% de votants (o 13% de la plantilla) que, davant el naufragi, van preferir seguir nedant i no agafar-se al clau ardent. Estaven disposats a més esforços, a no deixar-se trepitjar per una direcció que s’ha fregat les mans amb els decrets del PP mentre proclamava que ells també els lamentaven. Estaven disposats a fer palesa la seva dignitat i a reclamar a la direcció la voluntat política que sempre li falta. Per aquestes persones ens sap greu. Elles patiran la mateixa sort que les que han dit amén mig a cegues. Per aquesta gran majoria no ens lamentem, no podem fer-ho, seria com menysprear la seva decisió i ans al contrari, la respectem. Però no és la nostra ni la de –almenys- un 13% de la plantilla.

Quan hi ha eleccions diem sempre que “Tots hem guanyat”. En aquest cas creiem que caldria dir que “Tots hem perdut”: els treballadors els nostres drets, la direcció la possibilitat de tenir una plantilla motivada i els sindicats el respecte i les bones maneres.

En tot cas, la Secció Sindical de la CGT a la casa no hem perdut la il·lusió de continuar treballant per millorar – o mantenir – les condicions de treball de tota la plantilla. Potser hem perdut una batalla, però no la guerra contra la hipocresia sociolaboral. Aquesta història tindrà més capítols.

Salut i alegria 

CGT CONVOCA VAGA GENERAL

EL 14 DE NOVEMBRE VAGA GENERAL

La CGT decideix traslladar la seva convocatòria de Vaga General, que ja té registrada per al 31 d’Octubre, a la data del 14 de Novembre de 2012 a fi de coincidir amb la Vaga General que s’ha convocat en l’Estat Espanyol, a Portugal, en altres països del sud d’Europa i les mobilitzacions d’àmbit europeu que s’estan convocant, per a aquesta data, per desenes de sindicats de la Unió Europea.

La CGT segueix mantenint per al 14 de Novembre, la seva pròpia convocatòria de Vaga General, els seus propis objectius, reivindicacions, motius, pels quals va convocar la Vaga General del 31 d’octubre.

Aquesta decisió de la CGT respon a la necessitat de confluència i d’unitat d’acció sindical que demanda la població i la classe treballadora en aquests moments tan dramàtics i d’emergència social per la qual està travessant la majoria de la població com a conseqüència de les polítiques econòmiques i antisocials que emanen del govern i de la Unió Europea (retallades, pagament d’un deute il·legítim, privatitzacions...).

La CGT ha manifestat des de sempre la seva sensibilitat per la confluència, amb altres organitzacions sindicals i socials, en les convocatòries de Vagues i mobilitzacions en benefici exclusiu de la defensa dels drets laborals i socials.

PERQUÈ UNA VAGA GENERAL?

El 14 de novembre de 2012, la Confederació General del Treball (CGT) convoca Vaga General (VG) de 24 hores de durada en tot l’estat espanyol perquè el Govern, amb la seva política de retallades i reformes, ens està portant a una autèntica situació d’emergència social, perquè està aplicant una política econòmica, neoliberal i antisocial que està al servei dels mercats financers, els especuladors, al servei d’una Unió Europea (UE) governada per la banca alemanya, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI). En definitiva, una VG perquè volem un nou model social que no afavoreixi a una minoria de privilegiats (1%), no exploti a la majoria de la població (99%), un nou model social que es fonamenti en el repartiment, la llibertat i la justícia social.

Per a la CGT, aquesta VG és una proposta des de la dignitat, que presenta i proposa a la societat, a tota la població, a totes les organitzacions perquè la facin seva, la utilitzem, la guanyem i comencem un nou camí de restauració de drets i llibertats.
La CGT convoca VG el 14 de novembre, perquè aquestes polítiques han provocat que 6 milions de persones estiguin en atur, que el 52% de la joventut no tingui treball i hagi d’emigrar, que més de 700.000 persones hagin estat desallotjades del seu habitatge, que milions de persones estiguin en el llindar de la pobresa, que ens estiguin estafant a tota la població per a pagar la seva crisi.
La CGT convoca VG perquè el Govern està aplicant una política de retallades en despeses socials, en sanitat, en educació, en serveis públics per a privatitzar-los i desmantellar els serveis públics bàsics.
Una VG perquè amb les retallades, la pujada de l’Iva, pujada d’impostos, congelació de pensions, la pèrdua de salaris, reducció de prestacions a l’atur, eliminació de beques, la pèrdua d’ocupació, estan robant milers de milions d’euros a tot el poble i a les arques públiques per a pagar el deute il·legítim i els seus interessos, per a rescatar a la banca i les grans empreses.
Una VG perquè hi ha amnistia fiscal als defraudadors, hi ha privilegis fiscals a les grans fortunes. Una VG perquè la crisi la paguin qui l’han provocat, perquè es persegueixi a qui defrauden.
QUI ESTEM CONVOCATS A LA VAGA? QUIN TIPUS DE VAGA?

La VG del 14 de novembre és, en primer lloc, una Vaga Laboral, una Vaga dels i les treballadores per a parar les empreses, els transports, els serveis, les comunicacions, les administracions. És una Vaga per a confluir totes les lluites sectorials i exigir la restauració de tots els drets laborals que ens arrabassat.
La VG és també una Vaga de Consum per a atacar al capitalisme en la seva essència i redefinir el model desenvolupista que s’està carregant la vida en el planeta.
La VG és una Vaga Social per a exigir els drets, les llibertats, el canvi de model que beneficia a la majoria de la població, des d’una democràcia directa, participativa.
Per tant, tota la població estem cridats a no anar al treball, a no consumir, a formar part dels piquets informatius, a participar en les accions i mobilitzacions, a visibilitzar-se en el carrer amb tota la pluralitat de reivindicacions.
Totes i tots, treballadors, aturats, joves, estudiants, pensionistes, desnonats, exclosos, amb papers o sense papers... tota la població, totes les organitzacions socials, sindicals, estem cridats a la VG per a fer-la gran, per a aconseguir els objectius proposats i que el Govern i els poders atenguin al clam del carrer, al poble.
PERQUÈ LA VAGA GENERAL? PROPOSTES I ALTERNATIVES A LA CRISI
 Derogar tota la legislació i reformes aprovades contra els drets de la població (Reforma Laboral, Negociació Col·lectiva, Pensions, Reforma Constitucional, Estrangeria, exigència de les 35 peonades per a cobrar el subsidi, Projecte de Llei sobre l’avortament...)
 Protecció econòmica suficient als milions de persones aturades.
 Protecció davant els desnonaments. Moratòria fins a la sortida de la crisi i programa social d’accés a l’habitatge.
 Repartiment de l’ocupació, reducció de la jornada laboral, reducció de l’edat de jubilació, prohibició dels ERO, hores extres, treball a preu fet i beques que oculten llocs de treball.
 No a la privatització de la Sanitat, Educació, Transports, energia, aigua... Expropiació de les empreses que van ser públiques anteriorment i que presten serveis bàsics a la societat
 Garantia d’accés universal als serveis públics a les persones amb i sense papers.
 Repartiment del treball de cures. Desenvolupament de les ajudes a la Dependència.
 Reforma fiscal perquè paguin més qui més tenen i augment de la tributació de les empreses i grans fortunes. Persecució del frau fiscal.
 Banca Pública sota control social que permeti l’accés als recursos a les famílies.
 No pagar el deute ni els seus interessos. Auditoria del deute mitjançant un procés participatiu sota control ciutadà com pas previ a l’anul·lació de tot el deute il·legítim. Exigència de responsabilitats penals als causants de la crisi.
 Ús dels diners públics per a la satisfacció de les necessitats de les persones i no per a rescatar bancs. Exigim el tancament dels casinos financers, paradisos fiscals.
 Llibertat sense càrrecs per a totes les persones jutjades amb motiu de la seva militància sindical o social. No a la repressió i la seva criminalització.
 El seu model de democràcia no ens val. Apostem per un nou model de democràcia directa, participativa i des de baix.
 Rebutgem a la Unió Europea com institució impulsora de les polítiques neoliberals.
 Abandó d’una política econòmica encaminada al creixement il·limitat i substitució per una altra que s’inscrigui en els límits de recursos del nostre planeta.
 Afrontar decididament les crisis energètica, climàtica i de biodiversitat, claus per a la supervivència de milions de persones.

EL 14 DE NOVEMBRE VAGA GENERAL, LABORAL, SOCIAL, DE CONSUM, CIUTADANA
http://youtu.be/8Y-H_KssDdk

http://www.youtube.com/watch?v=Ba3TXkAyfSY&feature=plcp

NEGOCIACIONS: DEMANEM VALENTIA POLÍTICA

La darrera reunió de dijous passat 27 de setembre amb la Direcció per tractar el tema de les retallades no ens va deixar bon gust de boca. La Direcció s’entesta en aplicar gairebé fil per randa el decret que restringeix els nostres drets aconseguits en anys de negociacions. Les negociacions continuaran aquesta setmana.


La Secció sindical de CGT a les Entitats metropolitanes seguim mantenint que les retallades es poden resoldre amb el mínim impacte sobre el personal sempre que hi hagi voluntat.

Una mostra, entre d’altres, que corrobora això és la valentia política demostrada a Santa Coloma de Gramenet en la moció aprovada pels grups municipals de PSC, ICV-EUiA, CiU i GC en el darrer Ple de l’Ajuntament de data 25 de setembre, en la qual demanen a la Direcció de Recursos Humans de l’Ajuntament, tot dins del marc normatiu i amb total respecte a la legalitat vigent, que arribin a solucions el menys desfavoridores possibles per al personal respecte d’aquest tema i, si calgués, a la no aplicació cautelar de les retallades.

Esperem que els polítics que tenim més a prop siguin capaços de fer una moció semblant per a que es pugui aplicar a l’àmbit de l’ÀMB i la valentia política demostrada a Santa Coloma no quedi com una flor aïllada.

MÉS NEGOCIACIONS

La reunió entre els representants del personal i la casa, que havia de tenir lloc aquest dimecres per negociar l’aplicació del RDL 20/2012 (horari, PA, vacances, ILT…), s’ha suspès. Problemes d’agenda del Director de Serveis Generals. S’ha posposat fins el dia 27 de setembre.

Rebrà el personal comunicació del nou horari el divendres per aplicar-ho dilluns (1 d’octubre)? Esperem que no. No seria propi d’una entitat que planifica el seu futur no deixar que el seu personal faci el mateix.

Hi ha rumors que potser alguna cosa es podrà salvar. Hi ha rumors, també rumors, que amb els PA, les vacances i els permisos voldran ser inflexibles i aplicar el RDL fil per randa. No ho diem per a que us aneu fent a la idea, sinó tot el contrari. Alguna mesura al Decret, de moment, és provisional per aquest any, però tota la resta és per sempre.

Tots els representants del personal coincidim que l’aplicació de tot això pot fer-se de moltes maneres i només és qüestió de voluntat política el fet que s’apliqui sense “fer-nos mal”. Si l’apliquen tal qual, més enllà del que diguin, voldrà dir que els dirigents metropolitans pensen que som uns privilegiats i que ens han d’alleugerir d’aquests "privilegis". No cal que recordem quants anys de negociacions i fins i tot augments salarials no rebuts ens han costat. El cost econòmic de tot això que ens volen treure –paga extra a banda- pot superar en alguns casos més que una paga. Per sempre. I no parlem del daltabaix de conciliació personal i familiar que ens pot arribar a suposar.

“Per uns grans de blat ens heu tret la força per volar…”, deia Llach a “La Gallineta”. Si ens volen donar les engrunes, allò que puguem rebre només són grans de blat. Que no ens treguin la força per reivindicar, més que mai, tota la resta. Que ningú us convenci de que no hi ha res a fer. A Eibar fan armes i els exèrcits, mercenaris i terroristes de tot el mon les fan servir a tot arreu. A cap víctima d’aquestes armes se li ha acudit culpar a la fàbrica d’Eibar. A Madrid el PP fa les llei i arreu d’Espanya els polítics de torn ens agredeixen amb elles…

AIXÒ SÓN NEGOCIACIONS?

A la darrera Assemblea de Personal –ens vam alegrar molt que fos tan multitudinària- us vam dir tots els sindicats presents que us informaríem. Sense trencar la unitat sindical, hem decidit fer-ho nosaltres sense consultar amb els nostres companys d’UGT i CCOO per tal que conegueu com ho veiem nosaltres (és una opinió). Potser un altre té una altra visió i està bé tenir-les totes. Està bé que veieu en quines coses coincidim i en quines no. I si veieu que coincidim en tot o quasi… encara sabreu més bé com és d’important lluitar dia a dia al nostre lloc de treball.

Amb el RDL20/2012 ens canvien les condicions de treball de tal manera que la rebaixa salarial en realitat supera amb escreix el 20%. Perquè no només és la paga extra de desembre, sinó tots els PA i vacances que ens volen treure, que són diners... a banda de la pujada de l’IVA.

Ras i curt: les negociacions van ben malament. La Direcció s’entesta a ser mooooolt respectuosa amb aquesta llei. Per altra banda, estranyament, també diu deplorar-la tant com nosaltres perquè opina que no servirà per a les finalitats que teòricament ha estat creada.

Respecte al tema de les 37,5 h. (ja imposat als PGE, amb aplicació des de l’1 de juliol i que ells no aplicaran fins l’octubre) han admès ampliar una miqueta (quasi proporcionalment) el marge que actualment tenim per no complir les hores mensuals sense minva de retribucions. No entenem perquè un marge sí i un altre més favorable per als treballadors no: en tots dos casos les hores computables serien 37,5 setmanals, i la llei es compliria.

Pel que fa a la paga extra, continuen fent lectures de certs aspectes de la llei per veure si podem salvar una molt mínima part. El RDL, respecte a la majoria dels conceptes que cobrem, és molt clar i no se’l poden saltar. Nosaltres els hi hem mostrat escletxes per salvar molt més; ja veurem si només les aprofiten per a uns quants…

I, per fi, el tema dels PA i vacances. Es nota que frueixen com boixos pensant en que només tindrem 25 dies en total. Són tan generosos que esperen les nostres propostes per flexibilitzar el gaudi d'aquests 25 dies. No escolten solucions imaginatives “perquè s’ha de complir la llei”.

Malgrat haver tingut ja diverses reunions i els tres sindicats haver ofert solucions per a tots els temes plantejats per rebre el “mínim mal possible” (segons paraules del President Trias), la Direcció s'entesta en aplicar gairebé fil per randa tot el que els PGE i el RDL 20/2012 diuen sense mirar les escletxes que els sindicats contemplem.

Ja ho veieu. Malgrat tot, us encoratgem a no resignar-vos, que és el que volen. No parleu de com us ho fareu si… És el que pretenen: que ho tingueu coll avall. En comptes de pensar en l’escenari que ells ens presenten, pensem tots en lluitar pel que nosaltres volem. No deixem que ens prenguin el que és nostre i a més gaudeixin fent-ho, perquè no és veritat que ells lamentin la llei igual que nosaltres. Ni de lluny…

 Finalment, us sol•licitem que assistiu a tots els actes que us convoqui la Mesa de la Junta de delegats al respecte d’aquestes “negociacions”.