Les dones, l’anarcofeminisme, tot el moviment feminista inclusiu
actual, portem molts anys en lluita, ja que el patiment
que ens infligeix l’enemic és insuportable. Un patiment que abasta allò físic,
allò psicològic i allò ètic; que ens afecta a tots els nivells: vida política,
pública, laboral, social, econòmica, personal, afectiva, sexual, cultural,
educativa, creativa…
L’enemic al qual ens enfrontem és
molt fort, polifacètic i agressiu. Derrotar-lo significaria haver aconseguit la
plena transformació social, haver construït una nova societat de justícia,
llibertat i igualtat plena per a la totalitat dels éssers humans.
Aquest enemic s’anomena
patriarcat, ha existit pràcticament des de
sempre, s’ha disfressat de múltiples formes, ha comptat amb àmplies aliances i
no ha dubtat a servir i utilitzar un ampli ventall d’ideologies polítiques,
socials i econòmiques per aconseguir perpetuar el seu gran objectiu: la
dominació de l’home sobre la dona, gestant els pilars de la seva societat
masclista, sexista i androcèntrica, acompanyada pel racisme, la xenofòbia, el
colonialisme i imbricada pel reaccionarisme, l’explotació del neoliberalisme i
el supremacisme autoritari, totalitari i negacionista.
Però si hi ha un aliat amb què
s’identifica especialment és el
capitalisme. Tots dos, patriarcat i capitalisme, es
retroalimenten mútuament per tal que la societat actual que seguim suportant
sigui la societat de les desigualtats.
En aquesta societat, la desigualtat
més gran és la que patim les dones enfront dels homes. Discriminació,
extorsió, abús, menyspreu, explotació, marginació… en igualtat d’oportunitats,
en visibilitat pública, en accés a llocs de treball de responsabilitat i
gestió, en el desenvolupament professional, a la injusta bretxa salarial i de
pensions, en el repartiment del treball domèstic i el treball de cures, a
l’explotació mercantilista i objectualització sexual.
Per a la CGT, com a organització anarcosindicalista, el
8 de març continua sent el Dia Internacional de la Dona Treballadora perquè
en aquesta societat de desigualtats i classista, la classe treballadora és
explotada i aquesta explotació es multiplica quan parlem de dona treballadora.
Aquesta és la nostra lluita com
a dones i com a treballadores:
una lluita feminista, anarcofeminista, inclusiva, unitària, on hi tenen cabuda
totes les sensibilitats sobre la conceptualització de ser dona, de la identitat
personal, el gènere, el moviment Trans, LGTIQ+… la nostra lluita planteja una
revolució social integral basada en la justícia social i la llibertat, la
igualtat absoluta i real entre homes i dones, una societat anticapitalista i
plenament llibertària, sense dones explotades, sense cap ésser humà exclòs.
Per què cal fer vaga aquest 8M de 2022?
Fem vaga per visualitzar i acabar amb la
discriminació que pateixen les dones en l’àmbit laboral pel fet de ser dones.
Alguns exemples:
• La contractació a temps parcial per poder
«conciliar» el treball fora i dins de casa
• Dificultat superior per accedir a un lloc de
treball pel «risc» que es puguin quedar embarassades i/o haver de tenir cura de
tercers.
• Salaris inferiors: les dones cobren un 23%
menys que els homes.
• Salaris inferiors per aquelles feines
atribuïdes històricament a les dones.
• Majors dificultats d’ascendir
professionalment.
• Major taxa d’atur femení.
• Discriminació i maltracte al lloc de treball
de les dones migrants i refugiades. sobretot treballs sense contracte ni
seguretat social.
• Assetjament laboral pel fet de ser dones
Fem vaga perquè volem visualitzar i eliminar
l’existència de la divisió sexual del treball: les dones realitzen dobles i
triples jornades laborals fora però també dins de casa: tenint cura dels fills,
dels més grans de la casa, d’aquells que es troben impossibilitats i necessiten
suport el seu dia a dia, de les tasques domèstiques. de tot el que suposi
cuidar i a sobre les dones migrants són molt sovint les que acaben realitzant
aquestes tasques de cures en domicilis sense contracte ni seguretat social.
Fem vaga contra les violències masclistes a les
que ens trobem sotmeses les dones. El passat 2021 han estat assassinades 44
dones. No només és violència això, aquesta és la més brutal, però diàriament
les dones ens veiem sotmeses a violències pel judici al nostre cos, a la nostra
conducta, per complir amb els cànons imposats per aquesta societat capitalista
i patriarcal.
Si sóc home, què he de fer el 8M?
Fer vaga a la teva empresa: sigues solidari amb
les teves companyes. En el cas que a la teva empresa hi hagués serveis mínims
ordenats per la Generalitat, ofereix-te per a que no hi hagi cap dona a qui es
negui el dret de vaga. Encarrega’t dels treballs de cures a casa o de logística
de la vaga.
Aquí pots consultar les
diferents concentracions o accions que hi haurà durant la jornada - > https://www.vagafeminista.cat/
Punt trobada CGT Barcelona per a la
manifestació del 8M: 17.30h C/Aribau cantonada amb Plaça Universitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada