ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dijous, 27 de març del 2014

DESOBEDIÈNCIA 2014: DAVANT LES [RE]TALLADES DE DRETS I LLIBERTATS, ENS PLANTEM!


En aquest país i a les nostres ciutats, el feixisme, el gran capital i les oligarquies de sempre van posant en pràctica, amb pas ferm i constant, les polítiques més reaccionàries d'Europa.

La llei de l'avortament d'un ministre castís, representant avantatjat del clericalisme més ranci i obscur, tira pels sòls els drets recuperats per les dones en els últims 50 anys. La llei Wert suposa una volta a l'educació dels temps del “florit pensil” i l'esperit nacional. La reforma laboral continua pas a pas el dictat del Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, aprofundint en la pèrdua de drets de les treballadores, aplicant un ERO i un altre, abocant a la joventut a la precarietat i a l'emigració i enfonsant en l'abisme de l'atur a sis milions de persones.

La banca espanyola somriu mentre veiem atònites com ara el que està de moda són els “bancs dolents”, expulsar als jutges que persegueixen els delictes fiscals i destinar fons públics per rescatar negocis privats. La destrucció dels serveis públics segueix sense parar mentre paguem busos, metros i trens a preu de limusines. La cadena de privatitzacions dels serveis bàsics com l’aigua, llum, gas, etc. no cessa; com tampoc es deté la destrucció de la sanitat pública, la retallada fins a la nàusea de les pensions de la nostra gent gran, les prestacions per dependència, les ajudes socials a les cada vegada més nombroses persones que aquest injust sistema deixa de banda i a les quals en molts casos se les roba, fins i tot, la dignitat de tenir un sostre.

Ens volen callades i submises. La llei mordassa i els judicis i condemnes a les qui no van fer sinó exercir el seu dret a la vaga (que aviat desapareixerà també) i protestar enfront de tanta injustícia, són un intent d’acovardir a la joventut, a la classe treballadora i a qualsevol ciutadana assenyada que no estigui disposada a que li col·loquin de nou un jou disfressat de democràcia.

Aquesta democràcia resideix en un parlament al qual no podem ni apropar-nos a risc de ser apallissades i mutilades, detingudes, empresonades, jutjades i condemnades com es pretén ara fer amb les qui fa un any es van manifestar davant el Parlament de Catalunya i amb les quals ens solidaritzem en aquesta manifestació.

Des de CGT, fartes de la inconsistència i la docilitat dels grans sindicats, de les falses promeses dels polítics, de la covardia de molts jutges, del terror de les forces policials, de l’embrutiment i manipulació de molts mitjans de comunicació, de les polítiques municipals que converteixen a les barcelonines en figurantes d’un parc temàtic per a turistes i congressistes de jaqué al que anomenen Barcelona, fem una crida conjuntament amb altres col·lectius i organitzacions a participar en aquesta manifestació i a continuar amb la mobilització i la desobediència, fins a aconseguir un canvi real.

El 29 de març, defensem tots els nostres drets, lluitem per una societat justa, que no ens llevin allò que més temen: la LLIBERTAT.

Resistència i lluita per tenir futur


Manifestació "Resistència i lluita per tenir futur"
DIA: 29 de Març
LLOC: Plaça Catalunya de Barcelona
HORA: 18’30 Hores
Convoquen diverses entitats i moviments socials, entre elles la Federació Local de CGT Barcelona

dilluns, 24 de març del 2014

REUNIONS DEL 19 DE MARÇ: PADRE, PADRONE

Dimecres passat, dia del pare, els sindicats amb representació a la Casa vam tenir dues reunions amb la Direcció.

La primera reunió paritària va ser la “Comissió relació llocs de treball”. El mateix de sempre: la Casa va presentar un llistat d’allò que ha decidit i ha fet respecte a nivells del personal. Cal destacar però,  atès que enguany  la promoció interna no compta com a taxa de reposició, que la Casa està disposada a regularitzar la situació de 9 persones que treballen en un grup superior al que tenen consolidat i que no han fet oposició per accedir a l’actual lloc de treball.
CCOO va recordar el tema de 3 administratives C1 12 que porten bastant temps a la Casa i a qui no se les ha pujat a C1 13, com es va fer en un altre moment amb la resta. El Director de Serveis Generals va dir que “es mirarà de resoldre i s’acabarà de consensuar”; al desembre havia dit que “s’ho estudiaria i miraria de resoldre-ho”. Hem guanyat quelcom: sembla que ja no cal que s’ho estudiïn.
La Comissió Tècnica de la RLLT (el Director de Serveis  Generals, el Coordinador de RRHH i el Coordinador de Serveis Jurídics) emet una Acta prèvia a la reunió amb els sindicats on es diu que es convocarà aquesta reunió paritària “per tal de documentar els canvis a la RLLT”. Vam voler que constés en Acta que no se’ns havia entregat cap documentació. La seva resposta fora de l’Acta, molt coherent, va ser que en properes ocasions traurien aquesta frase...

Després va haver l’anomenada “Comissió Negociadora” i que nosaltres anomenem “Comissió No Negociadora”. Es van tractar diversos temes, intentarem fer cinc cèntims del més rellevant.
En primer lloc es va tornar a tractar del tema del Calendari laboral 2014, quan ha transcorregut més del 20% de l’any i quasi tres mesos des de la resolució d’Administraciones Públicas que l’afectava. Per no avorrir ni embolicar:  aquest 2014, a més de les festes nacionals, autonòmiques i locals, podem gaudir d’11 PA’s  a més del  31 de desembre.
El següent tema va ser el d’autocars d’empresa. La Casa va exposar que eren retribució en espècie i que “la llei obliga a tributar tant a la Casa com als usuaris que ho reben” . Es va arribar a dir que cotitzessin només els qui manifestessin ser  usuaris d’aquest servei o que caldria eliminar-los i repartir els diners entre tots. Davant d’això, CGT vam dir que, si es treies el servei, els diners fossin repartits només entre els seus usuaris. Fora d’acta, naturalment, es va dir clarament que caldria cotitzar a la Seguretat Social i tributar l’IRPF pel servei d’autocar. Cotitzar a la S.S. suposa un 4,8% del cost imputat ; és a dir, si se’ns imputés a tots, només 80 cèntims mensuals per aquells que cotitzessin per sota del màxim, aproximadament els que tenen un nivell inferior a 17. Tributar IRPF pot ser entre un 13 i un 28% -segons el salari- per a tothom:  molts més diners. Però CGT ha esbrinat que una de les exempcions de tributació per IRPF el 2014 és precisament el servei de transport col•lectiu, pel qual no cal practicar retenció ni ingrés a compte perquè NO és considerat per Hisenda retribució en espècie.
També es va parlar del Pla de Pensions. La Direcció va dir que, a finals d’any,  faran l’aportació actualitzada segons l’IPC acumulat i que podria haver una aportació extraordinària. CGT vam sol•licitar que, ja que aquests diners surten de la massa salarial, fossin ingressats en les nòmines d’aquells que no desitgessin fer aportacions al pla; la resposta va ser que no es faria. Davant d’això vam sol•licitar que les aportacions de la Casa no s’incrementessin amb l’IPC,  ja que no deixen de ser salari diferit i, si no ens poden apujar el sou, tampoc cal que els hi pugin als bancs i altres gestors.
Després va tocar el torn a l’acord pel tractament de les incapacitats temporals i els ajuts socials. El resum, per no exasperar al personal, és que no hi ha cap variació.
Al torn de paraules es va parlar de la recuperació de la part meritada de la famosa paga de Nadal que ens van treure al 2012 i aquí no va haver cap sorpresa respecte al que es va signar en el seu moment: que es pagarà quan hi hagi una sentència vinculant a l’ÀMB.

Com sempre, la Casa posa presses per allò que vol fer ... i alguns s’ho creuen. Cal que estem alerta amb el tema del servei d’autocars i que no ens tornin a enganyar ... que d’això en saben molt. No sembla que tinguin la mateixa pressa en l’aplicació de la vigent Reforma del Règim Local, segons la qual només poden tenir 4 ó 5 assessors. Posaran tant d’entusiasme a fer tributar retribucions en espècie com són esmorzars diaris pujats al despatx o ampolles d’aigua que s’arriben a emportar a casa seva? Els dinars al Set Portes pagats amb VISA de la Casa passen una mica dels 9 euros lliures de tributació per ajut per dinars... Les places assignades al pàrking fan tota la pinta de retribució en espècie... Tenen tantes coses per aplicar la llei que sembla escandalós que comencin sempre pel que ens afecta als de baix.

dijous, 13 de març del 2014

PUJADA DE TARIFES DEL 2014 : PLOU SOBRE MULLAT



El transport públic, cada vegada més car

Aquest 1 de gener ha entrat en vigor una nova pujada del transport públic promoguda per l'ATM (Autoritat del Transport Metropolità) de Barcelona. Afecta tant al transport de la capital (bus i metro) com de les seves corones: Rodalies de Renfe, FGC i diverses línies d'autobús operades per diferents companyies. Aquesta nova pujada ha estat de l'ordre del 5% en els títols més utilitzats, la T‐10 i la T‐50/30 (en aquesta última, l'encariment ha estat de més del 7% per recorreguts de 3 zones o més).
Desgraciadament, la pujada del transport públic per sobre l'IPC i els salaris no és una situació nova. Entre el 2006 i el 2014 les tarifes han augmentat més d'un 50% de mitjana. En aquest mateix període, l'IPC acumulat amb prous feines ha arribat al 25 %.

D'altra banda, si comparem el preu del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona amb el nostre nivell adquisitiu, podem comprovar que es tracta d'un dels més cars de tota Europa. Alguns exemples els tenim aquí:

Ciutat          Preu Metro            Salari Mínim (SMI)
Estocolm     1,50 €                     2000 €
París           1,70 €                     1398 €
Barcelona    2,15 €                      645 €

En un context de crisi econòmica com l'actual, aquest augment és encara més lesiu dels interessos de la majoria de la població. Des del 2006 l'atur a Catalunya ha passat de 253.700 persones enregistrades a 820.400 el tercer trimestre de 2013 (dades de l'EPA) i s'ha disparat el percentatge d'aquestes que no cobren la prestació per desocupació. Entre el 2008 i el 2011 (últim any del que hi ha dades de l'INE) els salaris a Catalunya van pujar de mitjana un 4,8%, molt per sota de l'IPC acumulat en aquest període (9,9%) i de la pujada dels preus del transport. Només entre 2008 i 2011, per exemple, la T‐10 d'una zona va passar de 7,20 a 8,25 €, fet que suposa que va pujar un 14,5%. Aquest desequilibri s'ha accentuat els darrers anys quan, a més, els salaris han baixat fins i tot nominalment, segons tots els indicis. Mentre els nostres governants pugen les tarifes del transport , els salaris i pensions de la gent pateixen retallades o romanen congelats: quina bona manera de fomentar el transport públic.

CGT denuncia també el caràcter antiecològic de les nostres autoritats , que obliden premeditadament la pèssima qualitat de l'aire de les ciutats i els seus nocius efectes per a la salut de les persones. Prefereixen fomentar els desplaçaments del vehicle privat , afavorint d'una manera descarada els interessos de les patronals de la carretera.

En definitiva, l'augment del preu del transport públic ens afecta al conjunt de la població i va en detriment de les nostres condicions de vida.

Des de CGT fem una crida a les nostres companyes a mostrar la seva indignació com a ciutadanes. La política de transport, inclosa la tarifària, no la fem les treballadores, la fan els polítics i la plaga de càrrecs altíssims que creixen en empreses i òrgans de govern a expenses de la societat.

Davant d'aquesta situació, des d'inicis d'any sota l'eslògan de "STOP PUJADES DE TRANSPORT" s'han anat realitzant els dimecres cada cop més accions de protesta a cada vegada més llocs de Barcelona i altres comarques catalanes.
Les reivindicacions bàsiques són:
- La retirada de l’augment del 2014 i congelació del preu del transport públic d’acord amb les tarifes del 2013.
- Convocatòria d'una taula social per fixar tarifes i criteris, un cop aplicada la retirada de l'augment de preus de 2014.

Podeu consultar a http://stoppujadestransport.blogspot.com.es/ i a www.cgtcatalunya.cat  les convocatòries més properes al vostre lloc de treball o de residència. Des d'aquí cridem a participar‐hi i a que les difongueu.

dimecres, 5 de març del 2014

8 DE MARÇ: DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA


Ni precària, ni submisa, ni devota, ni invisible

Tots els dies, i de manera especial el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, en el context actual que estem vivint de constant pèrdua de drets i llibertats, les persones que conformem la CGT, lluitem contra totes les discriminacions i per aconseguir la igualtat i ho fem al costat de totes aquelles altres persones, col·lectius, moviments, assemblees, organitzacions que així ho volen i senten.


A nivell global ens sobren els motius per a la lluita, però particularment en aquest país les causes per les quals rebel·lar-se són múltiples:
- La precarietat laboral
- La bretxa salarial entre homes i dones
- La desigualtat d’oportunitats
- La feminització de la pobresa
- La sobrecàrrega i Invisibilitat de les cures
- L’absència de corresponsabilitat en el treball domèstic i de cures
- La violència masclista
- La cultura patriarcal
- La llei de l’avortament
- La repressió del dret a la identitat personal
- L’expropiació del cos
En definitiva contra la precarietat, l’explotació i l’exclusió social.

Agraïm públicament en aquest 8 de Març de 2014 a totes les persones que ens han precedit en la lluita, a les que lluiten dia a dia i a les que ara s’incorporen amb la il·lusió de construir totes juntes un món millor, nou i igualitari.

Des de CGT cridem a tota la societat a la mobilització, a seguir defensant la igualtat i la justícia social.

SENSE MITJANS DE SUBSISTÈNCIA, ENS PORTEN A LA INDIGÈNCIA
ACCIÓ DIRECTA, SORORITAT I AUTOGESTIÓ !!!