Tot el que sempre has volgut saber sobre les eleccions sindicals però mai has gosat preguntar

Haureu vist a la Intranet informació sobre les properes eleccions sindicals, però a la CGT ens preguntem: realment la plantilla sap de què va aquest assumpte? Per si de cas us oferim unes breus informacions que poden ser del vostre interès.

Què és un sindicat?

Una associació que té la finalitat principal de defensar els interessos professionals, socials i econòmics dels treballadors/es. Els afiliats/des paguen una quota que es poden descomptar de la Declaració de la Renda. Hi ha diferents sindicats amb càrregues ideològiques i formes de funcionament diferents. També amb àmbits d’actuació diferents, sectorials o generals.

Què és la representació de personal?

La llei obliga que en el món laboral els empleats puguin tenir veu per mitjà de representants davant la direcció, de manera que les relacions laborals siguin ajustades a la legalitat i fins i tot puguin participar del esdevenir de l’empresa o institució pública. Per escollir aquests representants es celebren eleccions sindicals a tots els centres de treball. Segons la quantitat de treballadors/es a representar poden haver Delegats de Personal (si hi ha menys de 50 treballadors/es) o, si ja són més, es constitueix el Comitè de Personal en el cas de personal laboral o la Junta de Personal en el cas de personal funcionari. Els candidats es poden presentar en llistes amb l’aixopluc d’un sindicat o com a independents. El funcionament d’aquests òrgans ha de ser democràtic i el seu mandat dura quatre anys. La plantilla en Assemblea pot revocar el Comitè o Junta, és a dir, cessar la seva representació.

Alhora, els afiliats a un sindicat que hagi constituït legalment una Secció Sindical en un centre de treball per mitjà del seu Delegat Sindical (representant del Sindicat a l’empresa) pot també defensar legalment els interessos del personal.

Què és el Comitè Unitari de l’ÀMB?

És l’òrgan de representació conjunta del personal de les institucions metropolitanes i està constituït pels representants electes, tant laborals com funcionaris. Aquest òrgan no ho exigeix la llei, però el constituïm per un funcionament més racional de les relacions laborals. És l’interlocutor prioritari en temes de personal amb la direcció i té unes competències i responsabilitats. Malgrat tot, les decisions finals sempre són responsabilitat de la Direcció Institucional, no dels sindicats o del Comitè, que poden o no donar suport als acords.

Com t’afecten les eleccions sindicals?

A banda de que treballis a Recursos Humans o t’hagi tocat formar part de les Meses Electorals i se t’hagi girat una mica de feina, els comicis suposen un fita laboral cada quatre anys. És el moment de replantejar-se si estem satisfets o no amb les relacions laborals, si volem un canvi o una continuïtat. Temes com l’estabilitat laboral, les promocions, la formació, la salut laboral, les retribucions o les condicions socials, tornen a ser motiu de debat i reflexió. Si et presentes com a candidat o candidata tindràs, a banda de drets associats al càrrec, el plaer de la participació, l’enriquiment personal que comporta l’exercici de la solidaritat i, en cas de ser escollit, l’honor de representar per un període de temps als teus companys.

Exercir el teu dret a vot només et costarà un parell de minuts el dia 26 de març entre les 8h i les 14h a la planta setena de l’edifici A.

El 2%

Sí. El 2, no el 3. No volem parlar del percentatge que han rebut alguns partits polítics com a comissions per adjudicació d’obra pública, sinó de l’augment de sou que veureu reflectit a la vostra nòmina aquest mes. Efectivament, aquest mes es materialitzarà a les nostres retribucions l’increment salarial acordat per les directrius polítiques parlamentaries. Ara bé, perquè aquesta xifra i no altra? Bé, no disposem de les argumentacions tècniques que avalen la mesura però sabem que tot té a veure amb un sostre de dèficit fixat per decisions d’experts econòmics considerats infal·libles. Fals sostre, podem dir. Perquè, a aquestes alçades de la pel·lícula, ningú es creu les xifres macroeconòmiques que es fan públiques vist tot el que ha anat sortint a la llum en quant a números d’ençà la gestió de la crisi econòmica. Que ens diguin que amb el 2% estem recuperant part del poder adquisitiu que ens han robat durant els darrers anys, no deixa de ser un cruel acudit quan a final de mes comparem despeses bàsiques amb el que percebem per la nostra feina. I aquesta classe política ens diu de tant en tant que hem de considerar que tenim sort, tot i recordant-nos el teòric caràcter estable del nostre lloc de treball. Allò de la precarietat laboral, més del 50% a l’ÀMB, no compta. O allò de la necessitat de lluitar contra els baixos salaris i les deficients condicions laborals en molts dels nostres proveïdors, fruit de les contractacions a la baixa, tampoc sembla prioritari.

Però bé, aquests polítics nostres també veuran un canvi a l’alça dels seus emoluments; en concret, les 76 persones (l’11% de la plantilla!) que tenen la consideració de Personal eventual, és a dir aquells nomenats a dit pels partits polítics representats a la casa. D’ells, uns quants sembla que fan feina d’alta direcció i uns altres són assessors. En total tenim 39 assessors i assessores a jornada completa (52.075,80 €/any) i 8 a mitja jornada (27.000 i escaig €/any). Ens assessoren 47 persones. Caldria pensar que estem ben assessorats, però no. Aquesta gent no assessora en realitat a l’ÀMB ni s’interessa de forma prioritària pels temes metropolitans. Treballen pel seu partit, recordem, unes organitzacions de caràcter polític amb uns interessos no necessàriament coincidents amb l’interès públic i general, dient-ho de forma suau. Tots els grups polítics amb representació al Consell Metropolità disposen d’assessors en funció de la seva representativitat. I què fan aquests senyors i senyores? Bé, a banda de viure al Twitter, també demanen consulta d’expedients o presenten acurades propostes en els Plens metropolitans, simulant que controlen la gestió d’aquesta entitat pública. Tenen horaris molt especials -es lliuren de fixar 1/3 part de la jornada-, tenen dietes pagades, els mateixos beneficis socials que la plantilla de l’ÀMB i més prebendes que ara no toca explicar. Aquesta elit benestant amb privilegis socials i econòmics immerescuts, cobren de la caixa pública uns cabdals monetaris que podrien ser destinats per exemple a polítiques socials. O bé, ja que és un fenomen molt estès a totes les administracions, si tots renunciessin als seus emoluments, la massa salarial de tota la funció pública no apujaria tant i potser podríem tenir augments salarials de, posem per cas, un 3%. Però bé, ara ens diran que parlar així del que abans es deia la casta és fer demagògia. Però, qui calla, consent.

AVALUACIÓ DE RISCOS PSICOSOCIALS A L'ÀMB

Què és això? A grans trets, es tracta de veure si el nostre entorn laboral (companys/es, caps, maneres d’interactuar i relacionar-nos...) ens afecta el nostre benestar i en definitiva la salut.

Totes les feines estan descrites i en principi han de disposar dels equips de protecció individual pertinents. Totes les feines, les d’oficina també, tenen les recomanacions adients per a què, en exercir-les, no prenguem mal físic. A l’ÀMB disposem d’un  equip de Seguretat i Salut que vetlla per tenir actualitzada l’avaluació de riscos dels llocs de treball i la realitat és que som una empresa amb una baixa sinistralitat i hi ha pocs accidents i incidents i aquests provoquen molt poques baixes.

Però hi ha més baixes, a part de les que provenen d’accidents laborals i de les de malaltia comuna. Les baixes per depressió i/o ansietat a la Casa sobrepassen amb molt a les provinents d’accidents i probablement són una causa quantitativament important de les baixes totals. L’origen d’aquestes baixes podria estar a la feina i mai ho podrem saber si no s’avaluen els riscos psicosocials dels llocs de treball.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix l’obligatorietat de l’avaluació de riscos psicosocials, però tradicionalment la direcció de l’ÀMB no ha volgut fer-la malgrat la nostra insistència des de fa molts anys. Sembla ser que una vegada va fer una, però no mereix ni el nom, ja que mai va ser compartida amb els Delegats de Seguretat i Salut (cadascú que tregui la seva conclusió).

Fa un any CGT va començar de nou a exigir-la dins del Comitè de Seguretat i Salut, després de dues denúncies que vam presentar a la Casa per a que donés protecció a treballadores que havien patit tracte denigrant per part dels seus caps -en aquests casos les baixes sí que eren clarament per la feina-. Ens van dir que finalment sí, que la farien, però fa uns tres mesos ens vam veure obligats a presentar una denúncia a Inspecció de Treball perquè no vèiem que efectivament s’iniciés. El passat 28 de novembre la Inspectora de Treball va donar un termini fins l’1 d’abril de 2020 per a  què se li presentés l’avaluació de riscos psicosocials. El dia 9 de desembre es va incoar el corresponent expedient per contractar l’empresa que l’ha de realitzar i és previsible que entre gener i febrer tot el personal rebem enquestes que podran acompanyar-se d’entrevistes personals. La participació serà voluntària, però és molt recomanable, tenint en compte que es mantindrà en tot moment l’anonimat. Queixar-se a la persona de confiança ja no serà l’únic recurs.

S’hauran de proposar mesures de correcció allà on es detecti risc pels treballadors. A CGT sospitem que la situació d’alguns departaments pot donar força feina a l’empresa que en resulti adjudicatària quan redacti els seus informes, abans de l’1 d’abril de 2020.

L’OFICINA ANTIFRAU INVESTIGA L’ÀMB

L’acurada gestió dels diners per part d’una institució pública és un dels principis que regeixen el procedir de les Administracions. Si més no, hauria de ser així. Però en el cas de la concessió de subvencions sovint s’han fet servir per captar adhesions o pagar favors a determinades associacions o organitzacions. Allò que se’n diu clientelisme.

L’ÀMB no és una excepció i així els sindicats UGT (FESP-UGT CATALUNYA) i CCOO (FSC-CCOO CATALUNYA) poden rebre aquest any ajuts econòmics a compte dels pressupostos de l’entitat per un total de més de 54.000€. És una quantitat que si fa no fa s’ha mantingut estable des de fa 22 anys superant així el milió d’euros recaptats per aquestes organitzacions per tal de contribuir a la consolidació i desenvolupament de les estructures sindicals. Així figura en la documentació d’uns acords que s’inicien en 1995 avalats pel llavors Secretari General de la Secció Sindical d’UGT a l’ÀMB, que era al mateix temps Coordinador de Relacions Laborals. Eren temps en què aquest sindicat era una de les potes del PSC com recorda bé el nostre Vicepresident Sr. Balmón, impulsor aquí i al seu municipi de les polítiques d’ajuda econòmica a determinades associacions. No entrarem aquí a valorar ara els més de 150.000€ que es reparteixen cada any els partits polítics a l’ÀMB. Ara no toca.

Creiem que la independència econòmica és fonamental per tal de poder defensar els interessos dels treballadors sense cap tipus d’hipoteques. CGT no rep ni ha rebut mai ni un euro de subvenció dels pressupostos de l’ÀMB. Tenim les mans lliures i no devem cap favor. Diuen que ningú mossega la mà de qui li dona de menjar i així hem defensat sempre que els sindicats han de mantenir-se bàsicament amb les quotes de la seva afiliació per tal de no esdevenir unes macroestructures burocratitzades, l’objectiu de les quals no és més que la seva supervivència i no pas la millora de condicions laborals. Així ho dèiem al 1998 quan es va constituir la Secció Sindical de CGT a les Entitats Metropolitanes (veure a la part dreta del bloc els antics exemplars de la nostra revista El Brollador núm.1) i des de llavors ho hem denunciat en les Meses de Negociació, en al·legacions als Pressupostos i en escrits públics.

L’any 2017 vàrem presentar escrit a l’Oficina Antifrau de Catalunya denunciant aquests fets i vet aquí que, coincidint amb la inclusió a l’ordre del dia del proper Consell Metropolità de la concessió dels ajuts a UGT i CCOO, ha arribat una notificació oficial de la Resolució de l’esmentada Oficina Antifrau que entre d’altres coses diu:

- La concessió dels ajuts és un presumible atemptat a la llibertat sindical i podria comportar l'obligació a retornar les quantitats percebudes.

- No consta el control financer de les quantitats atorgades.

- Adverteix d'una possible infracció greu en la normativa d'ordre social per la qual s'interpel·la per a què es depurin responsabilitats.

Aquesta Secció Sindical ha sol·licitat la retirada de l’ordre del dia del proper Consell Metropolità dels punts referits a aquestes subvencions, donada la seva possible nul·litat jurídica.

Fa uns anys, abans de la anomenada obsolescència programada, un anunci d’electrodomèstics deia que “el tiempo nos dará la razón”. Nosaltres no ho dubtem: un altre sindicalisme honest, autònom i solidari és possible.