L'ÀMB, només gestió?

Després d’una etapa inicial de fer el menor soroll possible, l’ÀMB ja fa temps que va apostar fort per donar-se a conèixer per tots els mitjans possibles. No sabem si l'enllaç que us presentem forma part de l’estratègia del departament de comunicació perquè, encara que des del vessant més crític, l’article d’aquest diari digital atorga a l’ÀMB la rellevància que tants esforços i diners està costant... En qualsevol cas, val molt la pena fer-hi una bona ullada.

Salut !

MAMA, POR...!

Mentre ens tenen distretes (procés, consulta si, consulta no...) i esporuguides (ebola), els nostres dirigents –els nostres de debò, els que manen a l’administració que servim- han reprès aquell antic costum metropolità de viatjar ben lluny. Que sapiguem no s’han endut la família perquè el destí és un congrés mundial on presentaran les seves polítiques i experiències en àmbits de la governança metropolitana, tal com informa el nostre despampanant web. A més, per marcar distàncies amb èpoques pretèrites, només han anat cinc càrrecs: president, vicepresident executiu, un altre vicepresident, una consellera i el gerent.

Resulta interessant observar la composició d’aquest “comando” metropolità: una sola dona, un sol representant del PSC i un sol tècnic... Els del Polònia segur que els farien fer un cameo de “Missió Impossible”. No m’atreveixo a assegurar qui faria de Tom Cruise, però el glamour del plató està assegurat amb la Ciudad de las Perlas (Hyderabad, al centre-sud de l’India) i la trama podria ser prou interessant amb algú del comando despenjant-se amb un cable sobre un micròfon per ensenyar a les metròpolis del mon com es pot tenir una política de personal diametralment oposada a la ciutat que governes i a l’administració de l’àrea metropolitana que la inclou.

Sigui com sigui, l’esforçat comando que ens representa a Metropolis i al Fons Mundial de Desenvolupament de Ciutats (l’ÀMB ostenta la vicepresidència en aquests organismes; deu ser per la seva demostrada experiència en aquest càrrec: en tenim 9, de vicepresidents), ens ha deixat soles una setmana. Soles i sense líders ni herois que ens defensin dels molts perills que assetgen a la ciutadania i a les treballadores metropolitanes -i treballadors, per qui no entengui que el femení també ens inclou a totes les persones-.
L’altra dia, sense anar més lluny, forces d’una malèfica organització es van infiltrar a la casa i ens van donar un bon ensurt amb sorollosos petards i el fum resultant. Estareu d’acord que no dóna tanta tranquil•litat que el servei de seguretat t’engabiï al teu lloc de treball, com saber que especialistes en prometre i no donar res s’encarreguen de la situació.
Per sort, segurament estaran de tornada pel 12 d’octubre, per celebrar alguna cosa o no, o per tot el contrari, que tot és respectable. I a nosaltres ja no ens caldrà dir: “Mama, por...”