ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dijous, 25 de novembre del 2021

25N Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones

Obre els ulls davant les Violències Masclistes

És molta la violència que diàriament patim les dones en aquest sistema capitalista i patriarcal, que en moltes ocasions s’invisibilitza i es normalitza. No serem còmplices amb el nostre silenci.

Per això, el dia 25 de novembre, obrim els ulls i alcem la veu totes juntes per dir: Prou!!

Prou d´assassinats masclistes, Prou violència vicaria, de violència econòmica ... en definitiva, Prou de violència patriarcal! Alcem la veu, per exigir seguretat, respecte i igualtat, en tots els espais de les nostres vides.

El nostre cos i la nostra sexualitat no són armes per destruir l'enemic, ni objectes de tràfic en mans d'explotadors, ni receptacles reproductius al servei del mercat, ni són el territori de cap religió, ni de violadors solitaris o en manada.

La violència que ens treu la vida, que ens tortura i oprimeix, que ens viola, que cosifica els nostres cossos i ens empobreix, és aquí i arreu del món. Algunes vegades dolorosament visible, però moltes altres conviuen amb nosaltres i és acceptada per aquesta societat com, per exemple, l'omissió de la perspectiva de gènere en la medicina.

Per a aquest capitalisme hetero-patriarcal és "natural", i fins i tot necessària, l'existència d'una ultradreta que nega la violència masclista, persegueix la diversitat sexual, fomenta l'odi cap a les persones Trans i es declara obertament racista, sabent-se protegida per una justícia punitiva. Ens volen callades, submises, obedients, trencades ... Però ens trobaran més unides, amb més sororitat i diversitat, més independents, més lluitadores.

L'actual mercat laboral no és aliè a la violència que patim les dones. Tenim els salaris més baixos, les ocupacions més precàries, som la majoria en les cues de l'atur i, quan ens jubilem, percebem pensions de misèria, perpetuant la bretxa salarial i les discriminacions sofertes durant la nostra vida laboral.

Per contra, som la base que suporta els treballs no remunerats, les cures imprescindibles per mantenir la vida i al propi sistema.

Des de la CGT seguirem organitzant-nos per visibilitzar i denunciar la xacra de la violència d'estat.

Un patriarcat
Més de 1.300 dones assassinades

Barcelona: la manifestació central es farà avui 25 de novembre a les 18.30 al Passeig de Gràcia amb Diagonal.

dimecres, 2 de juny del 2021

MISÈRIES TELEMÀTIQUES METROPOLITANES

Arran del proppassat atac informàtic sofert a la nostra institució, havíem pensat a escriure sobre la incompetència gestora d’alguns directius responsables de l’AMB, com aquells que havien tingut responsabilitats en la informàtica corporativa. Però el missatge conciliador de la Gerència i la creença que no tot es pot preveure ens va fer declinar la idea.

Volíem escriure també sobre la dependència informàtica en software de l’AMB relativa a programes Microsoft o aplicacions Google enfront a la utilització d’eines informàtiques en codi obert que fan servir altres administracions i el risc de patir incidències en la protecció de dades institucionals. Però com que no ens considerem experts informàtics vam considerar millor no dir res.

També vàrem pensar en queixar-nos pel ritme sabrosón de les negociacions per establir a les entitats el teletreball o per les confuses indicacions sobre el treball presencial o per la garreperia en lliurar material informàtic al personal. Però les informacions sobre que s’està esperant les decisions del nou Govern de la Generalitat sobre teletreball, el proper Decret de Gerència sobre treball presencial i les notícies sobre el lliurament de nous portàtils a càrrecs polítics de la casa ens han fet retornar l’esperança en què tot es solucionarà aviat.

Mentrestant, el Servei TIC desenvolupa l’encàrrec –prioritari!- del marcatge del personal mitjançant l'escaneig de la mà. No estem pas segurs que no hi hagi conflicte entre la cessió de les nostres dades biomètriques i la Llei Orgànica de Protecció de dades, malgrat ens han fet arribar un embullat informe d’una gestoria signat per un “Delegat de protecció de dades” (¡?). Bé, com sigui que la Direcció ha promès més informació al respecte, de moment no parlarem tampoc d’aquest tema.

Ara bé, dilluns  se’ns comunicava que ha hagut un canvi d’empresa de suport als usuaris i que cinc companys no continuaran treballant amb nosaltres. I ara sí que ens toca dir alguna cosa! El missatge informatiu que hem rebut el que no explica és que aquest suport fa anys era un departament més del Servei TIC i que es va externalitzar de manera que va caure en una empresa que, dins de la lògica capitalista, prima el benefici i l’explotació laboral. Aquest fet va anar en detriment dels sous i les condicions de treball d’aquest personal, vergonyoses i inferiors a les del personal AMB. Ara, amb la nova empresa, els hi paguen encara menys i no els reconeixen l’antiguitat –alguns portaven dotze anys-. Aquest fet és indignant i burxarem en el tema alhora que oferim tot el nostre suport i assessorament a aquests companys.

S’ha de dir que tampoc entenem l’oportunitat o els motius tècnics de canviar en aquests moments l’empresa que està ajudant a solucionar el desgavell informàtic que ens impedeix treballar en condicions, com ens agradaria. D’aquestes decisions, en tot allò referit a la gestió pública, se’n deriven tot plegat unes conseqüències i unes repercussions que tenen uns responsables als quals se'ls podria fer un bonic informe, si més no, de danys al servei a la ciutadania...

Però clar, la seva resposta, com sempre, és dir que tot això és demagògia.

dilluns, 26 d’abril del 2021

Reformes laborals NO. Treballar menys per treballar totes.

L’any passat vam viure un 1 de Maig sota confinament i van voler limitar la nostra acció reivindicativa. Al llarg d’aquest any hem continuat estant als carrers, fent front als atacs que estem patint com a classe treballadora.

Portem anys arrossegant les conseqüències de dues reformes laborals, que lluny de solucionar els problemes d’ocupació, s’han demostrat només un ardit del sistema capitalista per reduir salaris, agreujant la precarització i privatitzant allò públic per obtenir més beneficis.

Aquestes reformes, desenvolupades per les dues potes del bipartidisme, donen sentit a l’eslògan «PSOE i PP, la mateixa merda és», a l’igual que la resta de partits polítics, que demostra que la solució als nostres problemes no els podem deixar en mans d’una classe política al servei del capital. Han materialitzat una diversitat de contractes absurda, un abaratiment dels acomiadaments sota l’excusa de fomentar l’ocupació (que l’únic que ha aconseguit són condicions cada vegada més esclaves), una reducció dels sous i una inestabilitat laboral tremenda. Arribant actualment a un nivell de precarització que mai haguéssim imaginat: la joventut que entra en el mercat laboral s’enfronta a una temporalitat inadmissible, a una explotació permanent, mentre ens allarguen l’edat de jubilació i els anys cotitzats per poder accedir-hi.

A més, s’acosta el moment que venim alertant, on després de la fi de l’estat d’alarma i el termini d’aplicació dels ERTOS, molts d’aquests es convertiran directament en EROs, o sigui en ACOMIADAMENTS. Haurem d’estar atentes per lluitar i aturar aquesta futura sagnia laboral.

L’empobriment general de milers de treballadores i treballadors està generant una societat cada vegada més desigual. Una quarta part de la població catalana en edat de treballar (24,2%) es troba en situació de risc de pobresa o exclusió social. Actualment a Barcelona gairebé 150.000 persones viuen en llars sense ingressos laborals i més de la meitat són dones. Per contra, cada any es fan centenars de milers d'hores extraordinàries, una gran majoria no són remunerades i, de nou, som les dones les més afectades. Al que cal sumar els milers de desnonaments executats durant aquests últims anys, que ara es dispararan un cop s’aixequin les escasses restriccions de l’estat d’alarma. Veiem cada dia com trepitgen les nostres vides, aplicant lleis que protegeixen rics i poderosos i enviant-nos als seus esbirros, siguin policies o feixistes disfressats, per fer-nos fora dels nostres espais i de les nostres cases, atropellaments continus als drets humans, lleis mordassa… Ens reprimeixen als carrers i ens persegueixen en les nostres legítimes accions, ja sigui de protesta o d’acció directa per exercir el nostre dret a una vida digna.

L’auge de l’extrema dreta, la fustigació a persones refugiades i migrants i el racisme incrustat, la violència institucional i estructural cap a les persones vulnerables, el patriarcat latent que amenaça les nostres vides, el col·lapse programat a força de retallades sempiternes del sistema públic (especialment Sanitat, Educació i Serveis Socials) … El capitalisme en la seva fase més salvatge i agònica segueix posant amb absoluta impunitat l'interès econòmic per davant de les nostres vides, els nostres drets i la supervivència de la planeta, protegint els seus interessos privats per sobre de les necessitats de la gran majoria.

Estem immerses en temps convulsos i difícils, en els quals es disfressa d’indiferència un gran control social i tecnològic, temps on els interessos de les elits intentaran imposar-se novament a la classe treballadora. No podem permetre que la crisi la paguem, un cop més, les de sempre. Perquè seria intolerable que permetéssim un nou rescat a les entitats financeres, mentre les condicions de vida de la classe obrera se segueixen degradant a velocitat de vertigen.

Malgrat tot això, seguim defensant que l’única manera de sobreviure és l’autoorganització, la solidaritat amb les nostres companyes i companys, generant alternatives, acció directa i per descomptat, prenent la iniciativa de les nostres pròpies vides i decisions!

Aquest any, l’1 de maig, tornem al carrer a exigir el repartiment de la feina i de la riquesa, i a reivindicar la lluita i la solidaritat com l’únic camí per garantir els nostres drets, tant laborals com socials.

.- Un treball digne, amb unes condicions laborals que ens permetin viure i arribar a final de mes;

.- Una jornada laboral que possibiliti la conciliació de la feina amb la vida;

.- Salaris i prestacions socials suficients, a través d’ocupació i de la Renda Bàsica de les Iguals;

.- Unes pensions adequades i una edat de jubilació avançada, que ens possibilitin i garanteixin sobreviure, i permetent a la gent jove començar a treballar. Un cop més reivindiquem una reducció de la jornada de treball perquè puguem treballar totes les persones, una eliminació de les hores extraordinàries per ser insolidàries i fraudulentes, i reclamem la implantació JA de la REBIs (Renda Bàsica de les Iguals) com a mecanisme de redistribució de la riquesa i forma d’aconseguir una vida digna sense dependre de l’esclavitud que representen uns sous de misèria.

Visca l’1 de maig

Visca la lluita de la classe obrera

Visca la CGT