ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dimecres, 20 de novembre del 2019

Cap dona més assassinada


Prou Violències! Per tu, per nosaltres, per totes.


Des de CGT, un any més, tornem a alçar la veu contra qualsevol tipus d’agressió per qüestió de gènere. Des de l’any 2013, ja són més de mil dones assassinades al nostre país i milions al món, però aquesta massacre encara no es diu pel seu nom: TERRORISME MASCLISTA.

Assassinats que són permesos per un Estat masclista i patriarcal, que ens veu a les dones com a objectes a explotar en tots els àmbits de la vida. Un sistema patriarcal que deixa al carrer assassins, que després de violar i assassinar les dones estan en llibertat i exercint la seva professió.

Dones que pateixen maltractaments, que també estan vivint el maltractament institucional per part de la justícia i que veuen com a única sortida si suïcidi en no aguantar més la pressió, les amenaces i l’assetjament. Les seves morts no computen com assassinats per aquest Estat i sistema tan culpable com el mateix assetjador per continuar permetent que això succeeixi impunement.

Menors que també són víctimes dels feminicidis o deixats en situació de desemparament i que tampoc es comptabilitzen com a víctimes de violència de gènere.

Ens presenten cada dia com a cosa quotidiana que vagin sortint “manades” de violadors i agressors, fent a més al·lusió a la culpabilitat de la víctima (no es va defensar, no portava una roba adequada, era tard ...). No volem haver de defensar-nos, no volem tenir por, volem viure lliures i tranquil·les.

Des de CGT proposem unir les nostres forces contra aquesta xacra que ens està matant. Fem una crida a la mobilització social, a l’organització i a continuar lluitant tots els dies per plantar cara amb fermesa a aquest sistema neoliberal, capitalista, patriarcal i masclista que considera a les dones poc més que un objecte sexual a la seva plena disposició.

Davant de qualsevol agressió: acció directa i autodefensa, sense por, sense sentiment de culpa.


Ens volem vives i combatives

Contra tot abús de poder

Contra qualsevol violència per raó de gènere

VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

VISCA LA LLUITA ANARCOFEMINISTA!

Manifestació 18h30' als Jardinets de Gràcia. Acte final a Plaça Catalunya.


dilluns, 4 de novembre del 2019

EL 'NEGOCI DELS PLANS DE PENSIONS


EL 'NEGOCI' DELS PLANS DE PENSIONS


Heu pogut veure a l’Intranet les aportacions que enguany farà la casa al Pla de Pensions. Nosaltres, aquest any també, us volem donar elements per a ser més conscients del què significa aquest insegur sistema d’estalvi privat, especialment en aquests temps de tantes reivindicacions socials.

La nostra Direcció Institucional es va afegir amb entusiasme a aquests plans  a principi de segle. Eren els temps que un visionari recomanava que s’instaurés l’obligatorietat que tots els treballadors tinguessin un pla de pensions. Es deia Rodrigo Rato.

Aquests teòrics complements de les nostres pensions públiques formen part d’un projecte polític perfectament planificat des del capital i transversal a la majoria de partits. Són l’amenaça més gran que té el sistema públic de pensions a causa de la cobdícia de la banca i de les polítiques neoliberals que condemnen a la pobresa a gran part de la població mundial. A Xile, i degut a les pràctiques de l'escola de Chicago, teniu un exemple recent. Els mitjans de desinformació ja fa anys que ens bombardegen amb missatges donant per fet la insostenibilitat de l’actual sistema de prestacions, tot i tenir en contra l’opinió de molts economistes de prestigi (òbviament d'altres escoles, no de la de Chicago), als quals es silencia.

En aquest negoci, els únics que hi guanyen són els bancs, als quals, no oblideu, l’Estat va haver de rescatar amb milions d’euros. Euros que, com a contribuents, van sortir de les nostres butxaques en detriment del sistema de salut, de l’educació etc. A banda, les rendes altes també són beneficiàries ja què quan es jubilen perden poder adquisitiu perquè la pensió pública màxima està limitada. És curiosa la coincidència de la propera jubilació d’un element de la Direcció amb l’augment substancial de l’aportació institucional al pla els darrers anys.

El diari Cinco Días informava l’any passat que El Pla de Pensions de l’ÀMB va quedar en el 8è lloc del rànquing dels 20 pitjors de tota l’administració espanyola. La seva baixa rendibilitat econòmica -pot ser fins i tot negativa- porta a qüestionar aquests diners que figura que ‘ens dóna’ la casa. Si aportes 51€ la casa aportarà 1000€... que tu no veuràs! Perquè s’ingressaran a una entitat financera que especularà amb ells com vulgui: les possibilitats que té la Comissió de Control d’influir en les seves inversions són més que minses. En el cas que al saldo quedés alguna cosa a l’hora de la teva jubilació, hauràs de restar tota la fiscalitat corresponent. Com a negoci deixa molt que desitjar.

Darrerament, informes de sesudes universitats americanes molt a favor dels plans de pensions, advertien què, amb els tipos d'interés actuals, caldria invertir el 30% dels nostres guanys totals durant els darrers 30 anys de la nostra vida laboral per a tenir una pensió similar al nostre salari... Qui pot estalviar el 30% del seu sou?

Des de la CGT sempre hem apostat pel sistema solidari de pensions de la Seguretat Social, gestionat públicament i perfectament sostenible si, com cada dia més veus demanen, es reduïssin les bonificacions a les quotes empresarials, es revisessin a l’alça els topalls de cotització i es traspassés el finançament de la Seguretat Social i les pensions als Pressupostos Generals de l’Estat.

Com cada any, aquest també hem demanat sense èxit que aquests diners s’integrin dins del nostre sou com la majoria del personal desitjaria i així, amb la seva cotització, contribuiríem a la bossa de la seguretat social.

I mentrestant tot això arriba, què hem de fer a l’ÀMB? Doncs, si no vols contribuir a trinxar les nostres pensions públiques i permetre als bancs fer encara més negoci amb les nostres vides, no ho acceptis. Dedica aquests 51€ a alguna causa solidària o a tu mateix –autèntic jubileu-. Som molts que ja ho fem des de fa anys.