EL 'NEGOCI' DELS PLANS DE PENSIONS
Heu pogut veure
a l’Intranet les aportacions que enguany farà la casa al Pla de Pensions.
Nosaltres, aquest any també, us volem donar
elements per a ser més conscients del què significa aquest insegur sistema
d’estalvi privat, especialment en aquests temps de tantes reivindicacions
socials.
La nostra
Direcció Institucional es va afegir amb entusiasme a aquests plans a principi de segle. Eren els temps que un
visionari recomanava que s’instaurés l’obligatorietat que tots els
treballadors tinguessin un pla de pensions. Es deia Rodrigo Rato.
Aquests teòrics
complements de les nostres pensions públiques formen part d’un projecte polític
perfectament planificat des del capital i transversal a la majoria de partits.
Són l’amenaça més gran que té el sistema públic de pensions a causa de la
cobdícia de la banca i de les polítiques neoliberals que condemnen a la pobresa
a gran part de la població mundial. A Xile, i degut a les pràctiques de l'escola de Chicago, teniu un exemple recent. Els mitjans
de desinformació ja fa anys que ens bombardegen amb missatges donant per fet la
insostenibilitat de l’actual sistema de prestacions, tot i tenir en contra
l’opinió de molts economistes de prestigi (òbviament d'altres escoles, no de la de Chicago), als quals es silencia.
En aquest
negoci, els únics que hi guanyen són els bancs, als quals, no oblideu, l’Estat va haver
de rescatar amb milions d’euros. Euros que, com a contribuents, van
sortir de les nostres butxaques en detriment del sistema de salut, de
l’educació etc. A banda, les rendes altes també són beneficiàries ja què quan
es jubilen perden poder adquisitiu perquè la pensió pública màxima està limitada. És
curiosa la coincidència de la propera jubilació d’un element de la Direcció amb l’augment substancial de l’aportació institucional al pla els darrers anys.
El diari Cinco Días informava l’any passat que El Pla de Pensions de l’ÀMB va quedar
en el 8è lloc del rànquing dels 20 pitjors de tota l’administració espanyola.
La seva baixa rendibilitat econòmica -pot ser fins i tot negativa- porta a
qüestionar aquests diners que figura que ‘ens dóna’ la casa. Si aportes 51€ la
casa aportarà 1000€... que tu no veuràs! Perquè s’ingressaran a una entitat
financera que especularà amb ells com vulgui: les possibilitats que té la
Comissió de Control d’influir en les seves inversions són més que minses. En el
cas que al saldo quedés alguna cosa a l’hora de la teva jubilació, hauràs de
restar tota la fiscalitat corresponent. Com a negoci deixa molt que desitjar.
Darrerament, informes de sesudes universitats americanes molt a favor dels plans de pensions, advertien què, amb els tipos d'interés actuals, caldria invertir el 30% dels nostres guanys totals durant els darrers 30 anys de la nostra vida laboral per a tenir una pensió similar al nostre salari... Qui pot estalviar el 30% del seu sou?
Des de la CGT
sempre hem apostat pel sistema solidari de pensions de la Seguretat Social,
gestionat públicament i perfectament sostenible si, com cada dia més veus
demanen, es reduïssin les bonificacions a les quotes empresarials, es revisessin a
l’alça els topalls de cotització i es traspassés el finançament de la Seguretat
Social i les pensions als Pressupostos Generals de l’Estat.
Com cada any,
aquest també hem demanat sense èxit que aquests diners s’integrin dins del
nostre sou com la majoria del personal desitjaria i així, amb la seva
cotització, contribuiríem a la bossa de la seguretat social.
I mentrestant
tot això arriba, què hem de fer a l’ÀMB? Doncs, si no vols contribuir a trinxar
les nostres pensions públiques i permetre als bancs fer encara més negoci amb
les nostres vides, no ho acceptis. Dedica aquests 51€ a alguna causa solidària
o a tu mateix –autèntic jubileu-. Som molts que ja ho fem des de fa anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada