Des que es va empitjorar la
massacre a Gaza per part d'Israel, hem estat testimonis de multitud de
concentracions, actes, manifestacions i acampades en solidaritat amb Palestina
convocades amb un sol objectiu: el cessament de la complicitat de les nostres
institucions i governs amb el genocidi del poble palestí i l’ocupació del seu
territori
Davant d'aquesta situació
d'urgència extrema, el Govern fa gestos simbòlics que no serveixen sinó per
endarrerir el màxim possible la implementació de mesures reals. Mentre
teatralitza el seu suport per desmobilitzar les diferents accions socials i
sindicals, reprimeix manifestacions, desallotja acampades pro-palestines, i
recorre a infiltrar les forces repressives dins dels moviments socials.
Un de tants gestos simbòlics va
ser el del 28 de maig passat, quan, mentre mantenia el seu suport material al
genocidi, va reconèixer l'Estat Palestí, amb les fronteres del 1967, moment en
què el 78% del seu territori ja havia estat ocupat per un Estat colonial i
d'apartheid. La suposada solució dels dos estats és impossible en un context en
què Israel, l'únic estat sense fronteres definides del món, segueix en una
constant expansió colonial mitjançant l’espoli i l'opressió dels palestins i
les palestines. Palestina no pot ni ha de conviure amb un etnoestat genocida
que a més fa servir la fam com a arma de guerra, bloquejant l'entrada a la zona
d'ajuda humanitària.
Exigim al Govern espanyol: la
ruptura immediata de relacions diplomàtiques, comercials i militars amb Israel,
perquè deixi de ser còmplice de la neteja ètnica en curs; el reconeixement i
l'empara del dret de retorn de totes les persones palestines refugiades; i que
s'implementin totes les mesures possibles que condueixin a la fi de l'ocupació
i que garanteixin la plena igualtat de totes les persones palestines que viuen
des del riu fins al mar. És crucial aturar el suport vital d’aquest règim
colonial.
Denunciem la política neoliberal
i imperialista del Govern, que ens ha portat a una conjuntura de crisi social
d'extrema emergència, mentre que les grans empreses obtenen guanys històrics.
El brutal augment del pressupost de defensa contrasta amb les retallades als
sectors públics, especialment en sanitat i educació, ja expoliats anteriorment
i crucials en un moment d'inflació i caiguda del poder adquisitiu de les
treballadores.
Per això fem una crida a tots els
sindicats i a tota la societat civil a solidaritzar-se i emprendre accions
col·lectives que ens permetran lluitar contra la misèria i la violència
estructural a l'Estat espanyol i fora d’aquest.
Contra la complicitat de les
nostres institucions i governs, i atenent la crida dels treballadors i
treballadores palestines, convoquem una jornada de lluita i vaga general el dia
27 de setembre.
No farem ni un pas enrere en la
lluita contra el genocidi sionista.
Per la
redistribució de la despesa pública, invertim en vida i no en armes!
Visca
Palestina lliure!
