Doncs sí, el
passat dilluns 27 de maig, dia de ressaca electoral per a alguns, nosaltres ens vam
llevar a la mateixa hora de sempre per venir a treballar.
Fa quatre anys
quan es va iniciar la legislatura municipal ara esgotada també ens vàrem
aixecar del llit a la mateixa hora si fa no fa. Llavors el nostre bloc
descrivia l’ÀMB així: L'anomenada ÀMB és un entramat institucional amb centenars de
consellers, assessors i polítics vivint dels diners públics i uns quants
funcionaris, contractats, becaris i personal d'empreses externes suportant-los
i donant servei públic als ciutadans.
En
aquells moments van sortir escollits un munt de representants de candidatures que representaven la ‘nova
política’ i, malgrat la nostra idiosincràsia contrària a la democràcia
delegada, ens vàrem il·lusionar una miqueta. Si més no, confiàvem que les
Institucions Metropolitanes deixessin de ser la menjadora d’un seguit
d’incapacitats/des per a treballar a l’empresa privada o superar un procés
selectiu a l’àmbit públic, d’una tropa d’endollats pel partit. Doncs no, de
seguida vàrem veure com totes les formacions polítiques s’afanyaven a col·locar
tots els assessors que tenien adjudicats. Tots ells, malgrat la seva empatia inicial amb el personal que els va
portar a reclamar – i aconseguir- equiparar-se
en les prestacions socials de la plantilla, mai han fet l’esforç de fitxar els
marcatges horaris com nosaltres. Per a ells la nova
Normativa estatal de Registre Obligatori de la jornada laboral no és d’aplicació.
Vàrem creure que a l’ÀMB moltes coses canviarien i sí, algunes varen
canviar i en positiu, no totes són negatives. Així la multiplicació de serveis
de ‘planificació’, ‘transparència’, ‘coordinació’, ‘innovació’, ‘organització’,
‘gestió de processos’, ‘qualitat’, ‘planejament’, ‘programes i estudis’,
‘desenvolupament’, ‘promoció’, ‘estratègia’, ‘avaluació’, ‘prospectiva’ i fins
i tot ‘convivència’ han fet que la plantilla augmentés la qual cosa ja era
necessària, tot i que de molts serveis no entenem sincerament la seva utilitat
més enllà de donar feina com a Caps a quadres del partit que veuen en l’ÀMB una
oportunitat de treure’n profit. Fins i tot alguns, malgrat les seves
remuneracions substancials, han aprofitat per endur-se a casa ampolletes
d’aigua a la cartera...
Vàrem suposar que la denúncia d’episodis anecdòtics però il·lustradors
com el que vàrem fer respecte de l’entrepà diari per esmorzar del Senyor Gerent,
pagat amb diners públics, tindria solució. Doncs no. No només això, sinó que els
Grups Polítics es varen enfangar en una discussió per justificar els milers
d’euros que reben de l’ÀMB com a finançament i, a la fi, han seguit destinant
els diners a finançar les estructures de partit i alguns a atipar-se els dies
de reunió amb uns bons àpats pagats pels contribuents.
Ens pensàvem que s’aprofundiria en polítiques en favor dels ciutadans,
en resolució de problemes reals donant servei públic de qualitat, però hem vist
com les discussions en el Consells en moltes ocasions només s’animaven en
parlar a favor o en contra del ‘Procés’ i com inversions en municipis o
problemes del conjunt del territori es despatxaven amb desinterès, malgrat el
munt d’euros invertits. Això sí, hem innovat amb idees brillants com un
Festival de Dansa Metropolitana, el disseny d’objectes reutilitzats amb
armilles dels refugiats a Lesbos –que segueixen en la mateixa situació- o la “tremenda”
incidència que ha tingut la creació d’Agències de Desenvolupament econòmic
donant suport als serveis locals de promoció econòmica...
Malgrat tot, alguna cosa bona s’ha aconseguit: La classe política que
dirigeix l’ÀMB va deixar per una estoneta de viure al twitter i va
decidir que ens poguéssim apropar al seu món i veure’ls en plenitud als
Consells Metropolitans en streaming, en viu i amb tota la brillantor que
es mereixen, sense spoilers. Això ha estat fantàstic, de debò, tot i què
se’ns acumula la feina: Joc de Trons, Consells Metropolitans...
Fa quatre anys el nostre bloc descrivia l’ÀMB de la mateixa forma que
la descriu ara. I nosaltres, com sempre, amb la vella o la nova política ens
llevarem demà a la mateixa hora, si fa no fa, per anar a treballar.
