AVALUACIÓ DE RISCOS PSICOSOCIALS A L'ÀMB

Què és això? A grans trets, es tracta de veure si el nostre entorn laboral (companys/es, caps, maneres d’interactuar i relacionar-nos...) ens afecta el nostre benestar i en definitiva la salut.

Totes les feines estan descrites i en principi han de disposar dels equips de protecció individual pertinents. Totes les feines, les d’oficina també, tenen les recomanacions adients per a què, en exercir-les, no prenguem mal físic. A l’ÀMB disposem d’un  equip de Seguretat i Salut que vetlla per tenir actualitzada l’avaluació de riscos dels llocs de treball i la realitat és que som una empresa amb una baixa sinistralitat i hi ha pocs accidents i incidents i aquests provoquen molt poques baixes.

Però hi ha més baixes, a part de les que provenen d’accidents laborals i de les de malaltia comuna. Les baixes per depressió i/o ansietat a la Casa sobrepassen amb molt a les provinents d’accidents i probablement són una causa quantitativament important de les baixes totals. L’origen d’aquestes baixes podria estar a la feina i mai ho podrem saber si no s’avaluen els riscos psicosocials dels llocs de treball.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix l’obligatorietat de l’avaluació de riscos psicosocials, però tradicionalment la direcció de l’ÀMB no ha volgut fer-la malgrat la nostra insistència des de fa molts anys. Sembla ser que una vegada va fer una, però no mereix ni el nom, ja que mai va ser compartida amb els Delegats de Seguretat i Salut (cadascú que tregui la seva conclusió).

Fa un any CGT va començar de nou a exigir-la dins del Comitè de Seguretat i Salut, després de dues denúncies que vam presentar a la Casa per a que donés protecció a treballadores que havien patit tracte denigrant per part dels seus caps -en aquests casos les baixes sí que eren clarament per la feina-. Ens van dir que finalment sí, que la farien, però fa uns tres mesos ens vam veure obligats a presentar una denúncia a Inspecció de Treball perquè no vèiem que efectivament s’iniciés. El passat 28 de novembre la Inspectora de Treball va donar un termini fins l’1 d’abril de 2020 per a  què se li presentés l’avaluació de riscos psicosocials. El dia 9 de desembre es va incoar el corresponent expedient per contractar l’empresa que l’ha de realitzar i és previsible que entre gener i febrer tot el personal rebem enquestes que podran acompanyar-se d’entrevistes personals. La participació serà voluntària, però és molt recomanable, tenint en compte que es mantindrà en tot moment l’anonimat. Queixar-se a la persona de confiança ja no serà l’únic recurs.

S’hauran de proposar mesures de correcció allà on es detecti risc pels treballadors. A CGT sospitem que la situació d’alguns departaments pot donar força feina a l’empresa que en resulti adjudicatària quan redacti els seus informes, abans de l’1 d’abril de 2020.

LA SANITAT, UN DRET DE TOTHOM

Darrerament heu rebut missatges en obrir l’ordinador respecte al tema de les mútues sanitàries. També heu pogut llegir informació que es troba penjada a la Intranet referent a diferents ofertes que s'han realitzat i a les quals podeu optar, tot això signat per la Comissió d’Afers Socials. Aquesta Comissió es compon per representants de la Direcció, dels tres sindicats presents a la Casa, CCOO, UGT i CGT i del col·lectiu de funcionaris de l’IMET.

La posició de la CGT al respecte sempre ha estat i és la de lluitar per una sanitat pública de qualitat i a l'abast de tota la ciutadania.

Ara com ara la sanitat pública es troba molt minvada en recursos i inversions i el seu funcionament deixa molt que desitjar. Per aquest motiu, malgrat les nostres aspiracions de ser fidels a l'ideari que ens mou per un bé comú, a la Secció de CGT a les Entitats metropolitanes trobem comprensible i humà que moltes persones busquin una millor cobertura i seguretat mèdica per a elles i la seva família contractant una mútua.

Tot i l'exposat, us animem a lluitar per una sanitat pública de qualitat per a tothom, ja que el sistema en el qual vivim ens aboca irremeiablement a ser més individualistes i a lluitar pel que és al nostre abast, sense pensar en qui igualment té dret a la seva salut però no pot costejar-se una mútua. 

Salut!

ABRACADABRA

És la paraula que solen dir els màgics per fer-nos veure el que no és.

Així podia haver començat, o encara millor acabat, la nota que divendres passat ens va fer arribar el Delegat de Prevenció Rubén Camacho. Amb aquesta paraula màgica potser hauria aconseguit que tothom veiés com una feina del conjunt dels representants dels treballadors al Comitè de Seguretat i Salut el que s’hagi aconseguit un accés segur als edificis per les tardes. Per aconseguir que semblés una feina seva, o del seu sindicat, calia un encanteri més fort, un que potser estava contingut al “resum” de la darrera  reunió del Comitè de Seguretat i Salut que havia enviat uns dies abans. Sí, devia estar amagat allà on parlava de les ratlles antilliscants del paviment de dit accés.

Però ja som grans: ni abracadabra ni supercalifragilísticoespialidoso. Els representants del personal de la CGT, i més encara tots i totes qui al llarg dels anys hem estat presents al Comitè de Seguretat i Salut, sabem que si ara tenim un accés i sortida per a vianants segur per les tardes ha estat després d’anys de lluitar en solitari davant la Casa. Recordem que la nostra Delegada de Seguretat i Salut va registrar el Comunicat de Risc el 21 d’octubre de 2009 i, després de lluitar en solitari en moltes reunions del Comitè, va haver de posar una denúncia a Inspecció de Treball. Ens hagués agradat que les coses haguessin anat diferents; hagués estat realment màgic que la Casa s’hagués avingut a construir-ho de seguida davant un consens i unitat al respecte dels representants del personal. Hem estat de sort i mentre la Casa s’ha fet el ronso, mentre no ha estat obligada per una resolució de Inspecció de Treball, no hem tingut cap desgràcia. També vam tenir sort tots els anys que no hem tingut aparells desfibril·ladors i els anys que hem tingut treballadors sense el corresponent Equip de Protecció Individual (EPI’s). Hem tingut sort, no unitat.

Els Delegats i Delegades de la CGT (recordem, han estat molts anys) han patit esbroncades per part de qui ha de vetllar per la nostra Seguretat quan posaven sobre la taula aquests temes. No han rebut – mai-  cap suport ni explícit ni implícit per part dels seus “companys” de Comitè. Les Actes de les reunions així ho mostren. Encara estem esperant que qualsevol dels nostres “companys” signi una denúncia a Inspecció per qualsevol tema de Seguretat. L’altíssima probabilitat d’accident o les mostres evidents de la Casa de no fer res excepte si no és obligada, no ha estat mai suficient per ells per trencar la meravellosa harmonia i clima dialogant que devien tenir amb la Casa. A CGT mai hem canviat –ni ho farem- seguretat per diàleg.

I ara, abracadabra, arriba un Delegat de Prevenció que encara no ha fet res i vol tenir notorietat apuntant-se una diana per la qual ni tant sols ha fet un tret. Perquè preguntar pel paviment antilliscant està bé, però si ho considera important  li podem dir un munt de coses més eficaces que ironitzar sobre la resposta de la Casa en el seu resum tant personal de la reunió. Ah! Les coses com són: agraïm ser convidats a fer servir la nova entrada i sortida per les tardes encara que, si no ho haguessin fet, ja sabríem que existia perquè a RR.HH. alguna cosa hauran dit quan ens han canviat les targetes… o potser no.

Cómo debemos sentarnos frente al ordenador