Hem decidit encetar la
cursa dels sindicats de la casa per informar-vos de les negociacions amb la
direcció. Partim amb tant d’avantatge que us informem abans de la reunió
de 23 d’octubre. Era tot un estrés posar el que ens havien dit ràpidament en un
text i mirar que fóssim els primers, que si no ho érem la cosa perdia interès...
Ara segur que guanyem!
Trobeu, potser, que la
nostra crònica no es pot cenyir a la realitat només per ser anterior als fets? Ja
ens agradaria donar-vos la raó, i de fet ho farem si la teniu i no encertem en
explicar-vos el que sortirà de la reunió.
Ja us ho hem dit vàries
vegades: nosaltres pensem que aquestes reunions no tenen res de negociació, que
la direcció aboca en elles allò que se li ha acudit per tenir-nos entretinguts.
Nosaltres en demanem, però ells fan com si sentissin ploure i esmercen el 90%
de les reunions en explicar-nos sopars de duro. A la darrera –abans de l’estiu-
ens van dir que volien “compensar-nos” d’alguna manera que fos legal i que li
anaven donant voltes al cap – per nosaltres, amb idees del professor Franz de
Copenhague-. Més enllà de la nostra informació, ells es van cuidar que el
concepte “la Direcció està pensant en vosaltres” s’escampés. Si us ho creieu, vosaltres
mateixos. Nosaltres sabem que algú es posa medalles fent evident que l’ÀMB ha
estat l’entitat local del seu àmbit que ha aplicat amb més cruesa i
acarnissament el famós decret del PP.
Aquí la massa salarial no es pot incrementar el més mínim i a l’ajuntament de
Barcelona (qui rep molta més atenció per part dels qui fiscalitzen el
compliment del decret) les treballadores i treballadors ja han rebut una paga més.
Per no parlar de permisos i horaris, on ens han tret més drets dels que se’ls
podrien acudir mai al “Mariano team”, ni per suposat se’ls ha acudit a cap dels
consistoris de l’ÀMB.
Era necessària aquesta
introducció per entendre la nostre “crònica d’una reunió anunciada”: no veurem
ni un duro, ni ara ni al 2014. Potser –això sembla que va depenent d’humors
particulars- ens faran el gran favor d’arreglar-nos molt mínimament el que ens
han espatllat ells i només ells. Si se’ls acut una manera de “compensar-nos”
(no us molesteu a pensar maneres vosaltres, totes no seran legals ni possibles)
serà amb fórmules que acabaran premiant més a uns que a uns altres i mai, però
mai, amb el que necessitem després de tantes retallades i hipercongelacions.
Penseu en els divendres
de negre i per on se’ls van passar. Penseu en totes les notes que ni s’han
dignat contestar. I ara sigueu positius i penseu que estaven ocupats “pensant
en nosaltres”.
Salut i peles -
no posem euros perquè com que anem tant cap enrere...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada