CRÒNICA ESPERADA I JA ANUNCIADA D'UNA REUNIÓ DESESPERANT

No tenim constància que els nostres companys dels altres sindicats presents a la casa us hagin informat de la reunió de la Comissió Negociadora (i que poc té a veure amb negociacions) que va tenir lloc el passat dimecres 23 d’octubre. Ens preguntem per les raons del seu “destrempament” en la tasca d’informació que amb tant d’entusiasme havien exercit a les darreres reunions.

No pot ser una causa que aquesta fos una reunió “menor”.  De fet, totes les esperances que van transmetre després de la reunió de maig s’havien de materialitzar ara. No ha estat així i la síntesi de la reunió la va fer el Director de Serveis Generals a l’inici d’aquesta amb la frase “sense que serveixi de precedent, he de donar la raó a la CGT”. Es referia, ja ho sabeu, al resum anticipat de la reunió que vam fer al nostre bloc (ni un duro, ni ara ni al 2014). Tenien tant present el nostre vaticini (físicament a les mans del coordinador de RR.HH.) que van proposar -en broma, suposem- no aixecar acta de la reunió perquè ja l’havíem fet nosaltres...

Com no podia ser d’una altra manera, qualsevol rescabalament econòmic de tot el que hem perdut, incrementava la massa salarial i no era possible legalment. Tot era “no” i agafar-se al famós decret com s’agafa el PP a la Constitució per negar els drets més evidents.  Tenim una Direcció que és ferma defensora de la legalitat vigent, malgrat aquesta sigui evidentment injusta i tot el seu entorn -entitats locals- hagi adoptat les mesures necessàries per no maltractar als seus treballadors/es, ciutadans en definitiva, a cops de decret.

Després de la piconadora, també va arribar el moment en que la casa es posà medalles i, tal com vèiem a la nostra bola de vidre, “arreglava molt mínimament allò que ells i només ells havien espatllat”. Així, ens “donen” 3 h. per assistir a l’enterrament d’un company/a o jubilat/da  de l’ÀMB, ens “deixaran” treballar el divendres fins les 18:00 h. i  ens “donaran” 3 dies per hospitalització d’un familiar, encara que només estigui 1 ingressat. També van recordar que la part fixa del Fons Social la cobrarem repartida mes a mes a partir de l’any vinent.

Dins el mateix apartat de medalles per la Direcció (recordeu: estan pensant en vosaltres...), hi havia les mesures en que es van estirar una mica, amb cost econòmic, com per recordar-nos que, quan volen, ho fan. Llàstima que tinguin la voluntat més escassa que la vergonya alguns polítics... Aquí  ens vam presentar a bombo i plateret la nova assegurança de vida que haurà de sortir d’un concurs en marxa, amb majors cobertures de les quals sereu informats per la casa quan sigui efectiva. També ens faran una revisió oftalmològica exhaustiva cada dos anys i s’ampliaran els conceptes pels quals podrem cobrar els 1.200 € anuals de l’art. 25.2 del nostre Conveni, incloent ulleres si ho prescriu la revisió acabada d’esmentar. Els detalls no us els expliquem perquè la casa es va reservar el comodí dels serrells, on habitualment s’escola l’arbitrarietat o directament la no aplicació mentre no es resolen.

Mentrestant, estem a una setmaneta de que els nostres benvolguts polítics aprovin inicialment el pressupost pel 2014, que inclourà, com sempre, una substanciosa subvenció als partits polítics. Amb aquests diners n’hi hauria prou per a què cada una de les treballadores i treballadors d’aquesta casa cobrés una pagueta similar a la que han cobrat a l’Ajuntament de Barcelona.

També inclourà l’habitual aportació a les Federacions dels altres sindicats presents a la casa, cada una de les quals serviria per pagar la generosa revisió oftalmològica bianual que ens regalaran. La nostra característica malfiança ens porta a pensar que potser els nostres companys callen la seva immensa decepció amb la casa fins que s’hagi aprovat el pressupost...