Últimes reunions del 2014

A la reunió del dia 27 de novembre (anomenada «de negociació»), la direcció va explicar-nos el pla que tenia per regularitzar les pagues extres que ara, des de la supressió de la extra de nadal de 2012, estem cobrant avançades. Per exemple; quan esteu llegint això, al gener, heu cobrat la paga extra avançada de juny.

El pla es resumeix en aquest quadre:

Partim de la situació actual (2014), amb les pagues extres avançades (la del juny la cobrem al gener i la de desembre al juny) des que es va pal·liar l'eliminació de l'esmentada paga de desembre de 2012. Hem d'arribar a la regularització total, on les pagues es cobrin quan toca (2019). Per arribar a això, entre els anys 2015 i 2018 cobrarem 2 pagues i quart cada any, distribuïdes tal com està expressat al quadre.

La casa ens va fer la proposta (que tots els sindicats vam acceptar) abans que es publiqués, el 26 de desembre, la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat pel 2015. A la disposició addicional dotzena s'establia la possibilitat que cada administració pugui fer efectiu el pagament dels dies meritats de la paga extra del 2012 durant aquest any 2015. 

Amb aquesta disposició l'Estat (com la nostra direcció) s'avança a la sentència que el Tribunal Constitucional emetrà en breu reconeixent el dret dels treballadors públics a cobrar els dies meritats (44) abans de la publicació de la disposició que anul·lava la paga extra de 2012. De fet, la casa va sobrepassar la llei almenys en dos aspectes: 1) els PGE reconeixen un 24,04% (44/183) de paga, i 2) El PGE només pot parlar del 2015 i per tant no sabem si en anys successius l'Estat disposarà la recuperació d'altres parts de la paga de 2012.

Així doncs, atès que tant la quantia com el pla de recuperació de la normalitat en el cobrament de les pagues va ser establert per la casa abans de la publicació de cap norma legal que ho permetés, esperem que aquestes mesures, aplaudides per tots els sindicats presents a la casa (inclòs CGT, sense que serveixi de precedent), siguin respectades i no es desdiguin basant-se en aplicació de normatives que no van atendre quan ens les van transmetre.

Sobre el calendari laboral, presentat a la mateixa reunió, ens van enganyar. Els dies de festes estatals, autonòmiques i locals ja estan establerts i per tant l'única cosa a discutir eren els dies de PA que ens corresponen.  Preguntats específicament (perquè no hi havia manera que ho diguessin) van dir que tindríem 13 dies, amb la qual cosa tots vam estar d'acord. Acabada la reunió, mitjançant un correu, ens diuen que es tractava d'un error i que només tindríem 12 dies (8 lliures, 3 per hores i el 31 de desembre). Els representants de CGT estàvem convençuts que el número de dies de PA havia de ser 13, ja que apliquem els mateixos criteris que es van aplicar l'any que el famós decret ens els va limitar. Per això, en data 3 de desembre, vam demanar formalment que es reunís de nou la comissió de negociació per tractar el tema i, amb les mateixes formes de sempre, encara és hora que ens contestin.

La direcció canvia de criteri sobre aquest assumpte any rera any -reunió rera reunió- i l'única cosa que desitjaríem és un criteri clar que es mantingués i no un «a veure si el que resulta enguany ho considero excessiu».  El calendari laboral és un tema clau on els representants del personal han d'expressar la seva conformitat. Any rera any, els representants d'UGT i CCOO signen l'acta on apareix la imposició de la casa, que equival a la seva aprovació.

Després, el dia de l'últim Ple de l'any, el 16 de desembre, els vostres representants varem rebre un correu adjuntant còpia de l'acta de la Comissió Tècnica de la Relació de Llocs de Treball. Normalment aquesta acta es rebia i després es «discutia» (res més lluny de la realitat) en la Comissió Paritària de la RLT. Aquesta vegada per qüestions d'agenda no va ser possible fer la comissió i informar-nos abans (sic).  No van ser capaços de modificar aquests dos paràgrafs finals de l'esmentada acta:
«Es convocarà la corresponent Comissió Paritària de Seguiment en la què hi participen els representants sindicals per tal de documentar aquestes propostes, així com per a actualitzar la informació corresponent a la RLT.
Posteriorment, caldrà que aquests canvis siguin aprovats pel Consell Metropolità de l'ÀMB, atès que és l'òrgan competent per aprovar les relacions de llocs de treball i, per tant, les seves revisions, modificacions i adaptacions.»

Independentment de les formes amb les que ens obsequia la casa, el contingut més sucós d'aquest acta es resumeix en el següent quadre que representa els canvis de nivell:

No s'han representat els canvis de nivell fruit d'un automatisme prèviament pactat (3 C1 de nivell 12 a 13) ni els canvis de nivells als contractes temporals (tots de grups A1 o A2; 6 són canvis de subnivell, fruit també d'un acord previ, un canvi de subnivell sense que provingui d'aquest acord, un de dos nivells i un canvi de grup). Cap canvi de nivell l'ha gaudit un lloc de treball de caire administratiu, vetats pel que sembla.

El dia 17 de desembre varem ser convocats a la Comissió d'Afers Socials, on la casa ens va lliurar la relació de despeses pagades, per mesos i per tipus. Malgrat el nostre Conveni i Acord de condicions de treball especifica que tenim dret a ser reemborsats fins a un màxim de 1.200 € per persona i any per determinades despeses mèdiques (conceptes que s'han anat ampliant), el pressupost per aquestes despeses és d'uns 105.000 € anuals per al conjunt de la casa. Les despeses del 2014 han estat lleugerament superiors i les darreres presentades s'afrontaran amb el pressupost del 2015.
La direcció vol que la Comissió funcioni com a una comissió real de verificació, amb la qual cosa, malgrat moltes vegades s'escudava en l'opinió de la comissió, queda palès que qui decidia era la direcció sense comptar amb ningú.  Ara la comissió es reunirà periòdicament per revisar aquelles despeses dubtoses respecte a la seva inclusió i mirarà d'atendre les màximes possibles sense que les que són clares puguin quedar excloses per raons pressupostàries.

Continuarem informant,

Salut.

L'últim aperitiu ? ... de qui ?

Ahir algunes vàreu tenir el plaer d’assistir al nostradíssim aperitiu de Nadal. Vàreu escoltar amb dubtosa atenció el discurset d’un polític que hauria de ser el nostre cap com treballadores d’aquesta administració, però que amb prou feines el patim com a ciutadanes.

Com a cap, res de res; ni pincha, ni corta. Si fos d’una altra manera, la vostra actitud mentre ell parlava no hagués estat la de la velocista a la línia de sortida, amb suculents menjars a la meta, o sigui a les taules. Si la seva influència en la nostra vida laboral fos major que zero, no hagués rebut centenars de mirades més o menys dissimulades cridant sense veu “acaba ja!”.

El Senyor Trias és el President d’una administració que s’ha llençat a créixer aprofitant-se de la seva ombra –o del seu partit, més aviat-, però sense que se li deixi dir ni una paraula sobre com s’ha de governar. Així, som les úniques del nostre entorn –i de més enllà- que fem les 7 hores i mitja, on les retallades de drets aprovades pel PP s’han fet més efectives (més que a consistoris governats pel PP) i on l’enfonsament del nostre poder adquisitiu és més abissal que enlloc. Si el senyor Trias tingués algun poder sobre les nostres condicions de treball suposem que hauria fet com a l’ajuntament on presideix de veritat: tindríem de facto el mateix horari d’abans, s’hagués pactat que rebéssim alguna compensació que escalfés la ultracongelació que patim i no s’haguessin acarnissat tant amb el nostre mulladíssim conveni.

Però qui mana de veritat… no és el vicepresident executiu? També presideix un consistori de l’ÀMB on s’ha fet com arreu: complir convenientment la llei.  Si, així és. Sembla que s’enfonsa la teoria de que qui mana aquí fa com a casa seva… És possible, però els tarannàs són diferents. El Senyor Balmón és capaç de veure com desapareixen les bases del seu partit i dir que hi sobra gent. Pot exigir-nos que creixem (ahir es va aprovar definitivament un pressupost pel 2015 un 5% superior al del 2014) i deixar que se’ns governi amb malfiança. Malfiança i fins i tot menyspreu, ja que les disposicions que ens afecten es comuniquen per correu a la representació del personal.

Al partit del senyor Balmón ell és corresponsable de l’estratègia i a la primavera veurà la mesura de l’èxit d’aquesta. A l’ÀMB l’estratègia potser consisteix en aplicar el classisme i el nepotisme a parts iguals, en premiar molt més la fidelitat, l’actitud, que l’aptitud. L’èxit d’aquesta estratègia potser l’hauran de copsar altres…

I a nosaltres, a la CGT, com sempre, no ens alimenten ni discursos ni aperitius: sempre viurem de les
primaveres que han d’arribar… que ningú no pot retallar…

BON SOLSTICI D’HIVERN I BONA ENTRADA D’ANY !

29Nov2014 Les Marxes de la Dignitat contra el nou intent d'apropiació de CCOO-UGT

A les Marxes de la Dignitat (enllaç) hi participem desinteressadament moltes organitzacions, moviments socials i persones a títol individual independentment del seu lloc de militància. Tenim en comú el nostre treball per un món nou, on la dignitat i els drets de les persones estiguin per sobre dels interessos d'uns pocs.
Tenim clar també que la responsabilitat principal de l'estat actual d'emergència social la té aquesta minoria, però considerem també que la política de pau i concertació dels autoanomenats 'agents socials', els sindicats majoritaris, ha estat condició necessària pel seu èxit.

En el curt any d'existència d'aquesta plataforma, volem constatar el següent:

-Els sindicats CCOO i UGT rebutgen signar el manifest fundacional per les seves referències, entre d’altres, al no pagament del deute i a la millora de les pensions. De fet, el proper gener farà 4 anys de l'anomenat 'Pensionazo', signat per aquestes dues organitzacions.
-A 3 dies del 22M a Madrid, els secretaris generals de CCOO i UGT participen en una escenificació amb el president Rajoy i la Patronal, col•laborant en la fracassada estratègia governamental per intentar fer punxar la mobilització d'aquell dissabte.
-Un cop realitzada una de les majors mobilitzacions de la història a l'Estat espanyol, el 30 d'Abril de 2014 els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya es presenten a la jornada d'ocupacions del  Servei d'Ocupació de Catalunya, planificades per les Marxes de la Dignitat, i n’usurpen la representació de cara als mitjans, com si fos una iniciativa de les seves organitzacions.
-A tot el ja esmentat, cal sumar-hi ara els nombrosos casos de corrupció en els que estan implicats dirigents i quadres sindicals d’ambdues organitzacions sindicals.
-Novament, ara ens trobem que les direccions de CCOO i UGT s'atribueixen el lideratge en l'organització de les mobilitzacions preparades per les Marxes de la Dignitat el proper 29N fent coincidir unes suposades mobilitzacions pròpies sota el nom 'Dignidad y derechos'.

Com a Marxes de la Dignitat a Catalunya volem fer constar:

-Ni CCOO, ni UGT, ni les seves plataformes properes 'Cumbre Social' o ‘Catalunya Social’ són membres de les Marxes de la Dignitat, ni participen en la seva estructura d'acords com tampoc en la seva organització.
-Els objectius de lluita, i confrontació contra els Governs de la Troika i dels seus còmplices, de les Marxes xoquen amb l'estratègia de la concertació i la imbricació en l'aparell del sistema que lideren els anomenats sindicats majoritaris. Com la pròpia convocatòria de CCOO i UGT diu, el seu objectiu és influir en el desenvolupament del “Diálogo Social”. Tanmateix, diuen que les demandes i objectius del “Diálogo Social que afavoreixi la competitivitat i la flexibilitat interna a les empreses” coincideixen amb les reivindicacions dels moviments i col•lectius socials. Des de les Marxes diem que tots aquest anys de “diàleg social” l´ únic que han provocat és una retallada darrera una altra, algunes de les quals amb la signatura d’aquets dos sindicats, com la retallada de les pensions o la moderació salarial, que a la pràctica ha provocat una important reducció dels salaris.
-Ni la presencia de les cúpules dels 2 sindicats, ni com organitzacions signants de retallades volem que vinguin a fer una apropiació de l'unitat de lluites aconseguida.
-Som companys de lluita de totes les persones que decideixin anar a la manifestació del proper 29N, independentment de la seva filiació sindical o política, i per tant, també de la militància combativa de CC.OO. i UGT. Recordem que és l'assamblea de la Marxa de la Dignitat la que ha convocat la manifestació i hem escollit els portanveus unitaris per la premsa pel 29N i convidem a tothom a difondre: 17;30h a Pça Universitat de Barcelona.

http://marxadeladignitat.org/                 comunicacio@marxadeladignitat.org

25 novembre 2014 Dia Internacional Contra la Violència Masclista

El 25 de novembre, tornem a sortir al carrer per a seguir lluitant per l’eradicació de tota violència de gènere, per a cridar juntes que estem fartes de tanta violència i de tanta impunitat, per a cridar a la participació en la lluita que estem portant a terme les dones treballadores. Una lluita global contra aquest sistema explotador i patriarcal, per a exigir que els governs deixin de retallar els drets socials i laborals i que inverteixin tot el necessari perquè no es produeixi ni un assassinat més de dones a les mans dels seus agressors.

 Un dia més en el qual diem ja n’hi ha prou! de la violència masclista, de la violència d’estat que genera la desigualtat entre els sexes dintre d’aquest sistema patriarcal en el qual vivim.

Vergonya els hauria de donar a les i els governants de les diferents administracions que amb la seva deixadesa, ineptitud i desídia contribuïxen a la perpetuació d’aquests crims patriarcals. Són responsables directes que la xifra de dones assassinades per violència masclista aquest any, com l’anterior i l’anterior, sigui escandalosa, augmentant cada any el nombre de víctimes.

El 25 de novembre és un dia, però la violència de gènere està present diàriament en el carrer, en l’escola, en la televisió... En qualsevol espai social pot amagar-se un agressor. Perquè existeixen moltes formes d’exercir la violència de gènere hem de treballar des de tots els àmbits que estan al nostre abast- laboral, cultural, sindical, educatiu, solidari, jurídic, etc.- per a eliminar-la d’una vegada per sempre de les nostres vides.

Els assassinats de dones són la cara més visible de tota la cultura patriarcal en la qual vivim i a la qual estem sotmeses, cultura que està basada en la dominació de l’home sobre la dona, en minusvalorar a les dones, en fer-les sentir inferiors, a ocupar papers i rols socials secundaris, una cultura en la qual la dona es concep només com un objecte, una mercaderia d’usar i llençar.

Des de la CGT cridem a l’autoorganització de les dones per a defensar-nos millor, cridem a l’acció directa per a lluitar per la nostra emancipació. Les nostres eines de lluita són la denúncia pública, l’exercici dels nostres drets, l’exercici de les nostres llibertats, la pràctica de la solidaritat entre nosaltres, l’educació en la igualtat, la rebel•lió contra la injustícia i la discriminació que sofrim.

Acció Directa per a l’eradicació de totes les violències.
Cap agressió sense resposta.

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

L'ÀMB, només gestió?

Després d’una etapa inicial de fer el menor soroll possible, l’ÀMB ja fa temps que va apostar fort per donar-se a conèixer per tots els mitjans possibles. No sabem si l'enllaç que us presentem forma part de l’estratègia del departament de comunicació perquè, encara que des del vessant més crític, l’article d’aquest diari digital atorga a l’ÀMB la rellevància que tants esforços i diners està costant... En qualsevol cas, val molt la pena fer-hi una bona ullada.

Salut !