L'últim aperitiu ? ... de qui ?

Ahir algunes vàreu tenir el plaer d’assistir al nostradíssim aperitiu de Nadal. Vàreu escoltar amb dubtosa atenció el discurset d’un polític que hauria de ser el nostre cap com treballadores d’aquesta administració, però que amb prou feines el patim com a ciutadanes.

Com a cap, res de res; ni pincha, ni corta. Si fos d’una altra manera, la vostra actitud mentre ell parlava no hagués estat la de la velocista a la línia de sortida, amb suculents menjars a la meta, o sigui a les taules. Si la seva influència en la nostra vida laboral fos major que zero, no hagués rebut centenars de mirades més o menys dissimulades cridant sense veu “acaba ja!”.

El Senyor Trias és el President d’una administració que s’ha llençat a créixer aprofitant-se de la seva ombra –o del seu partit, més aviat-, però sense que se li deixi dir ni una paraula sobre com s’ha de governar. Així, som les úniques del nostre entorn –i de més enllà- que fem les 7 hores i mitja, on les retallades de drets aprovades pel PP s’han fet més efectives (més que a consistoris governats pel PP) i on l’enfonsament del nostre poder adquisitiu és més abissal que enlloc. Si el senyor Trias tingués algun poder sobre les nostres condicions de treball suposem que hauria fet com a l’ajuntament on presideix de veritat: tindríem de facto el mateix horari d’abans, s’hagués pactat que rebéssim alguna compensació que escalfés la ultracongelació que patim i no s’haguessin acarnissat tant amb el nostre mulladíssim conveni.

Però qui mana de veritat… no és el vicepresident executiu? També presideix un consistori de l’ÀMB on s’ha fet com arreu: complir convenientment la llei.  Si, així és. Sembla que s’enfonsa la teoria de que qui mana aquí fa com a casa seva… És possible, però els tarannàs són diferents. El Senyor Balmón és capaç de veure com desapareixen les bases del seu partit i dir que hi sobra gent. Pot exigir-nos que creixem (ahir es va aprovar definitivament un pressupost pel 2015 un 5% superior al del 2014) i deixar que se’ns governi amb malfiança. Malfiança i fins i tot menyspreu, ja que les disposicions que ens afecten es comuniquen per correu a la representació del personal.

Al partit del senyor Balmón ell és corresponsable de l’estratègia i a la primavera veurà la mesura de l’èxit d’aquesta. A l’ÀMB l’estratègia potser consisteix en aplicar el classisme i el nepotisme a parts iguals, en premiar molt més la fidelitat, l’actitud, que l’aptitud. L’èxit d’aquesta estratègia potser l’hauran de copsar altres…

I a nosaltres, a la CGT, com sempre, no ens alimenten ni discursos ni aperitius: sempre viurem de les
primaveres que han d’arribar… que ningú no pot retallar…

BON SOLSTICI D’HIVERN I BONA ENTRADA D’ANY !

29Nov2014 Les Marxes de la Dignitat contra el nou intent d'apropiació de CCOO-UGT

A les Marxes de la Dignitat (enllaç) hi participem desinteressadament moltes organitzacions, moviments socials i persones a títol individual independentment del seu lloc de militància. Tenim en comú el nostre treball per un món nou, on la dignitat i els drets de les persones estiguin per sobre dels interessos d'uns pocs.
Tenim clar també que la responsabilitat principal de l'estat actual d'emergència social la té aquesta minoria, però considerem també que la política de pau i concertació dels autoanomenats 'agents socials', els sindicats majoritaris, ha estat condició necessària pel seu èxit.

En el curt any d'existència d'aquesta plataforma, volem constatar el següent:

-Els sindicats CCOO i UGT rebutgen signar el manifest fundacional per les seves referències, entre d’altres, al no pagament del deute i a la millora de les pensions. De fet, el proper gener farà 4 anys de l'anomenat 'Pensionazo', signat per aquestes dues organitzacions.
-A 3 dies del 22M a Madrid, els secretaris generals de CCOO i UGT participen en una escenificació amb el president Rajoy i la Patronal, col•laborant en la fracassada estratègia governamental per intentar fer punxar la mobilització d'aquell dissabte.
-Un cop realitzada una de les majors mobilitzacions de la història a l'Estat espanyol, el 30 d'Abril de 2014 els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya es presenten a la jornada d'ocupacions del  Servei d'Ocupació de Catalunya, planificades per les Marxes de la Dignitat, i n’usurpen la representació de cara als mitjans, com si fos una iniciativa de les seves organitzacions.
-A tot el ja esmentat, cal sumar-hi ara els nombrosos casos de corrupció en els que estan implicats dirigents i quadres sindicals d’ambdues organitzacions sindicals.
-Novament, ara ens trobem que les direccions de CCOO i UGT s'atribueixen el lideratge en l'organització de les mobilitzacions preparades per les Marxes de la Dignitat el proper 29N fent coincidir unes suposades mobilitzacions pròpies sota el nom 'Dignidad y derechos'.

Com a Marxes de la Dignitat a Catalunya volem fer constar:

-Ni CCOO, ni UGT, ni les seves plataformes properes 'Cumbre Social' o ‘Catalunya Social’ són membres de les Marxes de la Dignitat, ni participen en la seva estructura d'acords com tampoc en la seva organització.
-Els objectius de lluita, i confrontació contra els Governs de la Troika i dels seus còmplices, de les Marxes xoquen amb l'estratègia de la concertació i la imbricació en l'aparell del sistema que lideren els anomenats sindicats majoritaris. Com la pròpia convocatòria de CCOO i UGT diu, el seu objectiu és influir en el desenvolupament del “Diálogo Social”. Tanmateix, diuen que les demandes i objectius del “Diálogo Social que afavoreixi la competitivitat i la flexibilitat interna a les empreses” coincideixen amb les reivindicacions dels moviments i col•lectius socials. Des de les Marxes diem que tots aquest anys de “diàleg social” l´ únic que han provocat és una retallada darrera una altra, algunes de les quals amb la signatura d’aquets dos sindicats, com la retallada de les pensions o la moderació salarial, que a la pràctica ha provocat una important reducció dels salaris.
-Ni la presencia de les cúpules dels 2 sindicats, ni com organitzacions signants de retallades volem que vinguin a fer una apropiació de l'unitat de lluites aconseguida.
-Som companys de lluita de totes les persones que decideixin anar a la manifestació del proper 29N, independentment de la seva filiació sindical o política, i per tant, també de la militància combativa de CC.OO. i UGT. Recordem que és l'assamblea de la Marxa de la Dignitat la que ha convocat la manifestació i hem escollit els portanveus unitaris per la premsa pel 29N i convidem a tothom a difondre: 17;30h a Pça Universitat de Barcelona.

http://marxadeladignitat.org/                 comunicacio@marxadeladignitat.org

25 novembre 2014 Dia Internacional Contra la Violència Masclista

El 25 de novembre, tornem a sortir al carrer per a seguir lluitant per l’eradicació de tota violència de gènere, per a cridar juntes que estem fartes de tanta violència i de tanta impunitat, per a cridar a la participació en la lluita que estem portant a terme les dones treballadores. Una lluita global contra aquest sistema explotador i patriarcal, per a exigir que els governs deixin de retallar els drets socials i laborals i que inverteixin tot el necessari perquè no es produeixi ni un assassinat més de dones a les mans dels seus agressors.

 Un dia més en el qual diem ja n’hi ha prou! de la violència masclista, de la violència d’estat que genera la desigualtat entre els sexes dintre d’aquest sistema patriarcal en el qual vivim.

Vergonya els hauria de donar a les i els governants de les diferents administracions que amb la seva deixadesa, ineptitud i desídia contribuïxen a la perpetuació d’aquests crims patriarcals. Són responsables directes que la xifra de dones assassinades per violència masclista aquest any, com l’anterior i l’anterior, sigui escandalosa, augmentant cada any el nombre de víctimes.

El 25 de novembre és un dia, però la violència de gènere està present diàriament en el carrer, en l’escola, en la televisió... En qualsevol espai social pot amagar-se un agressor. Perquè existeixen moltes formes d’exercir la violència de gènere hem de treballar des de tots els àmbits que estan al nostre abast- laboral, cultural, sindical, educatiu, solidari, jurídic, etc.- per a eliminar-la d’una vegada per sempre de les nostres vides.

Els assassinats de dones són la cara més visible de tota la cultura patriarcal en la qual vivim i a la qual estem sotmeses, cultura que està basada en la dominació de l’home sobre la dona, en minusvalorar a les dones, en fer-les sentir inferiors, a ocupar papers i rols socials secundaris, una cultura en la qual la dona es concep només com un objecte, una mercaderia d’usar i llençar.

Des de la CGT cridem a l’autoorganització de les dones per a defensar-nos millor, cridem a l’acció directa per a lluitar per la nostra emancipació. Les nostres eines de lluita són la denúncia pública, l’exercici dels nostres drets, l’exercici de les nostres llibertats, la pràctica de la solidaritat entre nosaltres, l’educació en la igualtat, la rebel•lió contra la injustícia i la discriminació que sofrim.

Acció Directa per a l’eradicació de totes les violències.
Cap agressió sense resposta.

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

L'ÀMB, només gestió?

Després d’una etapa inicial de fer el menor soroll possible, l’ÀMB ja fa temps que va apostar fort per donar-se a conèixer per tots els mitjans possibles. No sabem si l'enllaç que us presentem forma part de l’estratègia del departament de comunicació perquè, encara que des del vessant més crític, l’article d’aquest diari digital atorga a l’ÀMB la rellevància que tants esforços i diners està costant... En qualsevol cas, val molt la pena fer-hi una bona ullada.

Salut !

MAMA, POR...!

Mentre ens tenen distretes (procés, consulta si, consulta no...) i esporuguides (ebola), els nostres dirigents –els nostres de debò, els que manen a l’administració que servim- han reprès aquell antic costum metropolità de viatjar ben lluny. Que sapiguem no s’han endut la família perquè el destí és un congrés mundial on presentaran les seves polítiques i experiències en àmbits de la governança metropolitana, tal com informa el nostre despampanant web. A més, per marcar distàncies amb èpoques pretèrites, només han anat cinc càrrecs: president, vicepresident executiu, un altre vicepresident, una consellera i el gerent.

Resulta interessant observar la composició d’aquest “comando” metropolità: una sola dona, un sol representant del PSC i un sol tècnic... Els del Polònia segur que els farien fer un cameo de “Missió Impossible”. No m’atreveixo a assegurar qui faria de Tom Cruise, però el glamour del plató està assegurat amb la Ciudad de las Perlas (Hyderabad, al centre-sud de l’India) i la trama podria ser prou interessant amb algú del comando despenjant-se amb un cable sobre un micròfon per ensenyar a les metròpolis del mon com es pot tenir una política de personal diametralment oposada a la ciutat que governes i a l’administració de l’àrea metropolitana que la inclou.

Sigui com sigui, l’esforçat comando que ens representa a Metropolis i al Fons Mundial de Desenvolupament de Ciutats (l’ÀMB ostenta la vicepresidència en aquests organismes; deu ser per la seva demostrada experiència en aquest càrrec: en tenim 9, de vicepresidents), ens ha deixat soles una setmana. Soles i sense líders ni herois que ens defensin dels molts perills que assetgen a la ciutadania i a les treballadores metropolitanes -i treballadors, per qui no entengui que el femení també ens inclou a totes les persones-.
L’altra dia, sense anar més lluny, forces d’una malèfica organització es van infiltrar a la casa i ens van donar un bon ensurt amb sorollosos petards i el fum resultant. Estareu d’acord que no dóna tanta tranquil•litat que el servei de seguretat t’engabiï al teu lloc de treball, com saber que especialistes en prometre i no donar res s’encarreguen de la situació.
Per sort, segurament estaran de tornada pel 12 d’octubre, per celebrar alguna cosa o no, o per tot el contrari, que tot és respectable. I a nosaltres ja no ens caldrà dir: “Mama, por...”