Després d’una etapa inicial de fer el menor soroll possible, l’ÀMB ja fa temps que va apostar fort per donar-se a conèixer per tots els mitjans possibles. No sabem si l'enllaç que us presentem forma part de l’estratègia del departament de comunicació perquè, encara que des del vessant més crític, l’article d’aquest diari digital atorga a l’ÀMB la rellevància que tants esforços i diners està costant... En qualsevol cas, val molt la pena fer-hi una bona ullada.
Salut !
dijous, 16 d’octubre del 2014
divendres, 10 d’octubre del 2014
MAMA, POR...!
Resulta interessant observar la composició d’aquest “comando” metropolità: una sola dona, un sol representant del PSC i un sol tècnic... Els del Polònia segur que els farien fer un cameo de “Missió Impossible”. No m’atreveixo a assegurar qui faria de Tom Cruise, però el glamour del plató està assegurat amb la Ciudad de las Perlas (Hyderabad, al centre-sud de l’India) i la trama podria ser prou interessant amb algú del comando despenjant-se amb un cable sobre un micròfon per ensenyar a les metròpolis del mon com es pot tenir una política de personal diametralment oposada a la ciutat que governes i a l’administració de l’àrea metropolitana que la inclou.
Sigui com sigui, l’esforçat comando que ens representa a Metropolis i al Fons Mundial de Desenvolupament de Ciutats (l’ÀMB ostenta la vicepresidència en aquests organismes; deu ser per la seva demostrada experiència en aquest càrrec: en tenim 9, de vicepresidents), ens ha deixat soles una setmana. Soles i sense líders ni herois que ens defensin dels molts perills que assetgen a la ciutadania i a les treballadores metropolitanes -i treballadors, per qui no entengui que el femení també ens inclou a totes les persones-.
L’altra dia, sense anar més lluny, forces d’una malèfica organització es van infiltrar a la casa i ens van donar un bon ensurt amb sorollosos petards i el fum resultant. Estareu d’acord que no dóna tanta tranquil•litat que el servei de seguretat t’engabiï al teu lloc de treball, com saber que especialistes en prometre i no donar res s’encarreguen de la situació.
Per sort, segurament estaran de tornada pel 12 d’octubre, per celebrar alguna cosa o no, o per tot el contrari, que tot és respectable. I a nosaltres ja no ens caldrà dir: “Mama, por...”
dijous, 19 de juny del 2014
MARXES DE LA DIGNITAT: EL 21 DE JUNY, ENCERCLEM LA GENERALITAT DE CATALUNYA
El 21 de Juny “ENVOLTA ELS PARLAMENTS”
Donant continuïtat a la mobilització de les Marxes de la Dignitat del 22 de Març, aquest Moviment portarà a terme una nova acció de protesta en el carrer el 21 de Juny de 2014. Es tracta d’envoltar tots els Parlaments autonòmics de l’estat per a exigir conjuntament:
- No al pagament del DEUTE, per il·legítim, fraudulent i injust.
- No a la Unió Europea dels Mercats.- No a les retallades socials.
- No a les Reformes Laborals.
- No a la supressió de drets i llibertats ciutadanes.
- No a les privatitzacions del sector públic.
- Per unes Pensions públiques suficients i dignes.
- Pel dret a les cures de les persones depenents.
- Per la Renda Bàsica de les iguals.
- Pel dret a l’habitatge com bé inembargable. No als desnonaments!
- Pel dret a la Sanitat i l’Educació per a totes i tots.
- Per la justícia gratuïta i universal.
- Pel dret a l’avortament lliure i gratuït.
- Per la fi de la repressió a les protestes ciutadanes.
- Contra la Corrupció política i empresarial.
- Fora la Monarquia! - Per la convocatòria d’una VAGA GENERAL, laboral, social i de consum, fins que sigui determinant per a canviar el model social que estem sofrint.
El Moviment Marxes 22M, integrat per nombrosos col·lectius socials, polítics i sindicals, entre ells la CGT, segueix la seva trajectòria reivindicativa, ocupant el carrer amb les milers de persones que estan sofrint la gran estafa social a la qual ens tenen sotmesos aquest Govern i els anteriors, la Troica, la UE, el FMI i les grans Corporacions empresarials i financeres de l’estat espanyol i de la resta del món.
Després del 22 M a Madrid (manifestació històrica), es van ocupar centenars d’oficines de l’antic INEM i s’han fet manifestacions exigint la llibertat de les detingudes i el sobreseïment de les seves causes.
Ara aquesta nova mobilització “Envolta els Parlaments” i, aviat, s’acordaran noves actuacions amb l’objectiu de “donar la volta” entre tots i totes a aquest sistema corrupte, injust, discriminador, masclista, totalitari, repressor, etc…
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ!
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT MANIFEST UNITARI MARXA DE LA DIGNITAT CATALUNYA
Ens trobem davant d’un moment absolutament límit. L’atur, la precarietat, la pobresa, la repressió i les polítiques retrògrades, entre molts altres motius, ens posicionen en un moment de màxima alerta que necessita que tots i totes ens mobilitzem per recuperar els nostres drets i revertir la situació de manera contundent.
La situació demana una resposta col·lectiva de la classe treballadora, de la ciutadania en general i de tots i cadascun dels pobles que dia rere dia veuen com els seus drets s’esvaeixen sota governs corruptes que com el del PPSOE o el de CiU, en el nostre cas, dediquen els seus esforços a aplicar polítiques antisocials que retallen i empobreixen les nostres vides amb el fi de complaure les institucions que conformen la Troika com l’FMI, la UE i el BCE. Polítiques que es veuen condicionades per un deute il·legítim, adquirit pels governs amb el BCE i la banca alemanya i francesa amb l’únic objectiu de salvar la banca. Els interessos d’aquest deute, suposen el desmantellament de la sanitat pública, de l’ensenyament, de la llei de dependència i de tot el conjunt de les ajudes socials.
A Catalunya, som més de 800 mil aturats, i així mateix els llocs de treball van acompanyats de la precarietat en la seva major part i no permeten sortir, en molts casos, de la pobresa, la qual creix dia a dia mentre uns pocs veuen com augmenta la seva riquesa. El 65% dels aturats han vist ja esgotades les seves prestacions socials, la qual cosa significa que aproximadament 90 mil famílies es troben ja sense cap tipus d’ingrés.
A més, les últimes reformes laborals han suposat un nou atac als treballadors i treballadores com també a les organitzacions sindicals, facilitant, encara més, els acomiadaments, i provocant més retrocessos en les conquestes socials i laborals assolides amb tants anys de lluita i patiment. Precarietat, subcontractació, disminució dels salaris… són algunes de les conseqüències més sagnants d’aquestes reformes. D’altra banda, la violència estructural s’ha imposat als centres de treball, mitjançant la por i les represàlies i amb la voluntat d’aturar qualsevol protesta i possibilitat d’organització per part dels treballadors i treballadores.
Tot i així, resistim, i les respostes socials davant la conjuntura es succeeixen dia rere dia amb lluites de treballadors i treballadores d’empreses com Panrico sent un gran exemple i havent dut a terme la vaga més llarga dels últims anys a Catalunya; d’Alstom, de Cosmocaixa, d’HP, de TMB, de TV3; com també en els sectors públics, com la sanitat i l’ensenyament, que han donat respostes contundents davant les mesures i les lleis aplicades amb la voluntat de desmantellar un sistema públic i de qualitat, com és el cas de la Llei Wert , la qual suposa a més, un atac directe a la nostra cultura i la nostra llengua i la LEC la qual avança en la privatització de l’ensenyament i s’allunya de la seva laïcitat. La mobilització, dóna fruits, com demostren les lluites dels treballadors i treballadores de recollida d’escombraries de Madrid i Alacant entre d’altres, la lluita veïnal de Gamonal, de la marea blanca contra la privatització dels hospitals a Madrid.
Els desallotjaments d’habitatges han continuat sense interrupció, tot i el rebuig social i els forts moviments de solidaritat veïnal que la PAH i altres col·lectius han canalitzat i organitzat; milers de famílies continuen quedant-se al carrer mitjançant pràctiques absolutament inhumanes, fruit de la fam insaciable dels bancs i de les grans promotores immobiliàries. Així doncs, l’expropiació d’habitatges i els lloguers socials són encara un objectiu de lluita per assolir.
La situació es veu, encara més, agreujada quan les conseqüències d’aquest sistema injust, que ens maltracta i ens reprimeix, recau sobre col·lectius més vulnerabilitzats com: la dona, els infants, els joves, els immigrants o les persones grans, receptors directes del càstig que suposa aquesta crisi que a hores d’ara tenim més que clar que és una estafa. La desigualtat, és escandalosa i intolerable, el dret de les persones a una vida digna, ha d’estar assegurat: s’ha de garantir l’habitatge, els subministraments d’aigua i energia, pensions adequades, com també una Renda Garantida que permeti cobrir com a mínim les necessitats bàsiques.
El poble de Catalunya, s’ha mobilitzat en contra de les polítiques del PPSOE com també de CiU que amb el suport d’ERC, és còmplice directe impulsant i inspirant retallades en tots els sectors com també les privatitzacions dels drets socials en general.
La majoria de la població, rebutja i no se sent identificada amb un sistema que aplica mesures criminals, que defensa i deixa impunes els abusos policials, que vol aplicar lleis repressores com la llei mordassa o la contrareforma de la llei de l’avortament, la qual suposa un retrocés vergonyós i inadmissible en els drets de la dona.
El nostre poble no se sent identificat amb un sistema basat en la desigualtat, la misèria i la submissió. No se sent identificat amb uns governs que retallen drets fonamentals mentre inverteixen milers de milions en armament i en mesures repressores.
El poble català no se sent identificat amb un Estat espanyol que s’empara en una Constitució que no garanteixen l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.
La MARXA DE LA DIGNITAT vol recollir totes i cadascuna de les reivindicacions i lluites del nostre país i, per tal d’aconseguir-ho, ens plantegem articular un moviment col·lectiu i amb continuïtat que defensi amb contundència els següents objectius:
- Dir NO al pagament d’un deute il·legítim, enfrontant-nos a la banca europea (BCE, UE)
- Acabar amb l’atur, la precarietat mitjançant el repartiment del treball i la riquesa.
- Retirada immediata de totes i cadascuna de les retallades com també de les reformes laborals.
- Garantir feina, educació, sanitat, aliment, l’habitatge i les pensions dignes per a totes les persones sigui quina sigui la seva procedència. Així com també una renda garantida de ciutadania.
- Combatre la repressió, la impunitat i els abusos policials.
- Rebutjar les polítiques patriarcals que humilien la dona trepitjant els seus drets com el de decidir sobre el seu propi cos. Diem NO a la contrareforma de la lli de l’avortament d’en Gallardón.
- Exigir la dimissió del govern del PP, el de CiU; els governs fidels a la Troika. Que se’n vagin TOTS!
- Garantir l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.
LA LLUITA I LA MOBILITZACIÓ ACABEN DONANT EL SEU FRUIT!
dimarts, 29 d’abril del 2014
1r. DE MAIG: DIA INTERNACIONAL DE LES TREBALLADORES
MANIFESTACIÓ DE CGT A BARCELONA:
1r. DE MAIG A LES 11 HORES. VIA LAIETANA / JAUME I
Si
hi ha quelcom tan incommovible i rígid com la pedra és, sens dubte, la nostra
classe política i els que ens governen, malgrat que no ens representen. Les
recents mobilitzacions a Barcelona del 29 de març i les marxes a Madrid del 22
de març han estat tractades pels governs d’aquí i d’allà amb la coneguda
recepta d’aquesta democràcia: desaparició dels mitjans de comunicació,
ocultació de les reivindicacions, violència policial i detencions. Davant la
raó, silenci i menyspreu; davant la protesta, repressió.
La
classe política, els empresaris, els sindicalistes de estilogràfica i tertúlia
televisiva, la banca i la delinqüència organitzada entorn dels parlaments i alcaldies,
la justícia polititzada, la policia brutal i repressora, tots ells i alguns
més, són el problema.
El
moment actual és un moment de lluita i reivindicació. L’anarcosindicalisme no ha
estat fent una altra cosa al llarg de la història; una història que té un punt
de referència en el 1r de maig, commemoració dels fets ocorreguts a Chicago que
es van endur la vida de les que lluitaven per la dignitat i els drets de la
classe treballadora i a les que honrem en aquesta data, al costat de totes les
que han donat la seva lluita i la seva sang per millorar les nostres condicions
de vida, algunes dels quals segueixen enterrades a les cunetes d’aquest país,
per mal de les consciències dels molt catòlics cardenals i ministres populars i
convergents, devots de sagristia.
Davant
la repressió, lluita. Aquesta és la nostra recepta davant la barbàrie
capitalista i el discurs polític. Lluita a les empreses i als carrers, davant
del sindicalisme pactista i claudicant i davant els qui exerceixen la violència
uniformada. L’oligarquia i l’empresariat continuen abocant a les treballadores
a la precarietat, l’atur i l’exclusió social. Mentre van dessagnant a la classe
treballadora i es desmunten tots els béns i serveis públics, el capital i la
banca prossegueixen amb l’espoli d’una riquesa que generem nosaltres amb la
nostra feina.
La
consciència social progressa i la unió de la lluita sindical i la lluita social
és una necessitat ja que els enemics són els mateixos. Per això la CGT està
implicada amb moviments socials combatius i assemblearis, per sumar des de la
participació i la solidaritat.
La
defensa dels drets és una de les causes per les quals la CGT sortirà al carrer
l’1 de Maig i moltes vegades més al llarg del que resta d’any. Mirem al passat
perquè estem convençuts que tenim futur i que el present és de totes les que
lluiten per una societat d’iguals, per una societat llibertària en el nostre
cas. Que la nostra lluita d’avui sigui el millor homenatge a la memòria de la
classe obrera, i la garantia que la revolució social està cada dia més pròxima.
VISCA
EL 1r DE MAIG, VISCA LA CGT, VISCA L’ANARCOSINDICALISME
Subscriure's a:
Missatges (Atom)