COMUNICAT PER AL 8 DE MARÇ DE 2012

RETALLADES PER A LA

DESIGUALTAT

  

La dona amb la pota trencada i a casa. Així és com volen veure’ns des del poder. Perquè saben que si ens deixen, podem fer un món molt diferent. Però no volen. Les successives retallades i suspensions de lleis i decrets previstos, fan que la paraula IGUALTAT vagi perdent el sentit poc a poc i demostren que, ficar la tisora ​​en els serveis socials, ens afecta més a totes que a tots.

Ens retallen les prestacions de la llei de dependència, perjudicial tant per a les dones que es queden a cuidar els seus familiars directes com per a les contractades amb aquesta finalitat. Les empreses d’ajuda a domicili porten mesos sense cobrar. Cada vegada es fan menys centres de dia públics. I aquests treballs tenen cara de dona.

Les empreses de neteja contractades per les diferents administracions estan plenes de dones amb contractes a temps parcial a les que, en molts casos, se’ls deuen diversos mesos de salari.

En educació, aquest any es quedaran buides milers de places de professorat interí, amb el consegüent deteriorament en l’educació de les nostres filles i fills. Cada any que passa és més difícil trobar plaça en una escola infantil pública. Els menjadors escolars estan saturats de nens i nenes i el personal que els atén és insuficient, i se’ls deuen diners en alguns casos també.

En sanitat amenacen amb el copagament i, en tenir major esperança de vida, les dones carregarem amb ell més que els homes. La supressió o el no compliment dels concerts amb els hospitals privats per les interrupcions voluntàries de l’embaràs, fa que en diverses comunitats estiguin avançant els diners per avortar les mateixes dones.

Segueix sense ser reconegut el treball que s’exerceix a casa, que és el pilar de la nostra societat masclista i patriarcal, i que acaba convertint-se en treball gratuït.

Semblant és la situació de les dones de fer feines perquè, tot i haver-se aprovat al novembre la reforma del règim de la seguretat social, la precarietat del seu treball fa que les persones treballadores pensin que no els val la pena i les ocupadores s’estiguin qüestionant el seguir amb el seu servei, més quan gairebé no hi ha subvencions estatals que reconeguin la finalitat conciliatòria del treball d’aquestes dones.

No volem acabar sense nomenar a les dones maltractades, que estan veient com es retallen les subvencions a les organitzacions que gestionen els centres d’assistència i com disminueixen els recursos destinats a la seva protecció, convertint-se en el més evident símbol de tots els drets que les dones estem perdent amb aquesta estafa que anomenen crisi.

Davant d’aquesta situació només hi cap la rebel·lió massiva i decidida de totes les persones que creiem i lluitem perquè la paraula IGUALTAT tingui sentit.

EL 8 DE MARÇ (I TOTS ELS DIES) SIGUES LLIURE I LLUITA.

SEGUIM INTENTANT QUE COMPLEIXIN LES SEVES LLEIS

Tal com us vam dir en una anterior entrada al nostre bloc, el passat 31 de gener teníem un judici als Jutjats del Social de Barcelona referent al personal extern que fa feines estructurals a la seu de l’ÀMB, en concret el personal que realitza tasques d’ordenança, telefonista o d’auxiliar de règim interior. El judici es va ajornar a petició de l’advocat de la Casa degut a una qüestió de forma. El seu dia, havíem plantejat el conflicte col•lectiu contra la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona però, en extingir-se aquesta, no es podia fer el judici contra una empresa que ja no existeix, malgrat la successió administrativa de l’ÀMB. Tot plegat un tripijoc legal que la Casa s’ha tret per allargar el procés: el temps va passant, les condicions laborals es van endurint i els drets es van esvaint. Ja tenim, però, nova data de judici pel proper mes de juny (sí, la justícia no és gaire ràpida i gens barata, i això ho saben ben bé uns quants).

Sobre altres temes del vostre interès, divendres 17 de febrer vam rebre la visita d’una Inspectora de Treball, degut a vàries denúncies presentades per aquesta Secció sindical. A la visita va comprovar la manca de sortida d’emergències al costat sud-est de l’edifici B i la mala adequació dels passos d’evacuació del personal en aquest costat del mateix edifici. També va examinar els perillosos accessos del personal als edificis per la tarda i en caps de setmana i festius (pel pàrquing). La Inspectora va prendre nota també del fet que hi ha molts treballadors de la Casa que fan visita d’obra sense els EPI’s corresponents (equips de protecció individual) perquè la Casa no els els facilita. Finalment, també es va interessar pel fet que, a les darreries de l’any passat, hi havia moltes persones treballant a l’Àrea amb un contracte fins a final de legislatura i a les quals la Direcció els va adreçar una nota on els deia que el seu contracte s’extingia en data 31 de desembre.

Quan tinguem alguna resolució al respecte, us continuarem informant sobre aquests temes.

RESULTAT DE LES ELECCIONS SINDICALS 2012

“El día después”
Tots hem guanyat! ( com sempre...)

Un cop finalitzats tots els processos d’Eleccions Sindicals de les Entitats Metropolitanes a Zona Franca, des de la nostra Secció Sindical, us fem una primera valoració i us oferim els resultats.

1. Hem guanyat tots els treballadors/es metropolitans pel fet mateix de la celebració de les Eleccions pel que suposa d’exercici d’un dels drets fonamentals i per l’ús de la llibertat sindical que la llei ens reconeix a tots. Valorem com a molt positiu l’índex mig de participació del 68% i esperem que aquesta alta participació no sigui només electoral i que suposi una major implicació col•lectiva en tot allò que ens afecta laboralment.

2. Ha guanyat la Direcció Institucional perquè ara té de nou uns interlocutors de diferents opcions sindicals ben recolzats pel personal.

3. Han guanyat UGT i CCOO, doncs han tret tots dos representació i és per això que els felicitem públicament.

4. Nosaltres també hem guanyat, clar: tenim una digna representació del 31,25% del total i hem augmentat significativament el nombre total de vots. La il•lusió i l’experiència d’aquests anys ens consolida com a força sindical a la casa: Ja no som nouvinguts i continuarem fent un sindicalisme basat en la informació, l’aportació de propostes, la denúncia de les injustícies, la solidaritat i la mobilització. I ho farem a les taules de negociació, en els òrgans de representació que s’estableixin o allà on calgui, sempre defensant responsablement els drets de tots el personal.

Agraïm el suport rebut per la gent que ha confiat en nosaltres i us convidem a participar aportant des d’ara propostes i idees, continuant sent una opció oberta i participativa.

Salut!

ELECCIONS SINDICALS 2012

Els vostres Delegats /des:

Salva Clarasó ext. 2307

J. Miquel Espinosa ext. 2238

Margarita Royo ext. 2024

Jordi Pérez ext. 2476

Carme Bonet ext. 2520

JUDICI CONTRA L’EXTERNALITZACIÓ

La nostra Secció des de sempre ha lluitat contra els privilegis d’uns quants, contra la precarització laboral i a favor dels drets tant laborals com socials dels treballadors.

Referent als privilegis d’aquests que estan per sobre nostre (i de vegades sembla que també per sobre del bé i del mal), ja sabeu què en pensem si heu seguit les entrades que hem fet al nostre bloc des del seu inici fent públiques aquestes situacions.

Pel que fa a la situació laboral dels treballadors a l’ÀMB, hem tingut i tenim unes quantes lluites en marxa, de les quals destaquem algunes a continuació.

A l’any 2006, després de molts anys de reivindicar-ho (i no sense paraules de desànim per totes bandes al llarg d’aquells anys), es va aconseguir que les places fixes de laborals a l’ÀMB passessin a ser de funcionaris.

Malgrat que s’havia arribat a l’acord que, a partir d’aquell moment, les places serien per a funcionaris, a la nostra estimada ÀMB es va seguir fent contractes temporals per a unes feines que, si alguns no les volen veure com a estructurals, les podem qualificar com amb necessitat de continuïtat, si més no. Degut a aquesta gestió de personal, a les darreries del 2011 tota una colla de companys es trobaven que no sabien si podrien continuar treballant el 2012 amb nosaltres. Com que molts d’ells tenien contracte fins final de legislatura, no quedava clar si estaven treballant sense contracte o bé encara els faltaven tres anys i mig per a la finalització d’aquest (tal com ho varem fer saber a la direcció mitjançant una nota registrada). Amb posterioritat, i degut a que la Direcció va enviar una nota als afectats dient que els acabava el contracte a finals d’any, la nostra Secció va registrar el darrer 15 de novembre un escrit a Inspecció de Treball denunciant aquests fets i del qual encara esperem resposta. Malgrat molta feina de despatxos per part nostre (en la que varem visitar a alguns caps per tal que hi hagués el mínim d’acomiadats i s’intentés recol·locar a aquells amb més punts per marxar), tres companys ens han hagut de deixar. Som conscients que, malgrat que el percentatge ha estat baix, no hem aconseguit el nostre objectiu: que tothom pogués seguir al seu lloc de feina.

Seguint contra la precarització laboral, durant anys hem estat lluitant contra l’externalització de feines estructurals, arribant vàries vegades a denunciar-ho davant la Inspecció de Treball i donant-nos els inspectors sempre la raó, arribant un d’aquests -després de diversos requeriments - a imposar una sanció econòmica a la Casa. Aquesta sanció va ser retirada pels Serveis Territorials del Departament de Treball, fet que pel mateix departament de sancions de Serveis Territorials va ser titllat d’estrany i d’inusual. Degut a que la Direcció ha insistit en tenir treballadors d’una empresa externa fent d’ordenances, de telefonista, d’auxiliars de servei, varem posar una demanda de conflicte col·lectiu degut a que no es respecta l’article 24.1 sobre aprofitament dels recursos propis del Conveni col·lectiu vigent per al personal laboral. Per fi, el proper dimarts, 31 de gener, es farà el judici contra l’ÀMB en els jutjats del Social de Barcelona. Sobre aquest judici, volem fer-vos saber que ni les persones afectades són afiliades al nostre Sindicat, ni han de pagar res del judici; d’això ja ens ocupem nosaltres amb els nostres recursos (no tenim la desgràcia d’estar subvencionats des de la Casa i, per tant, podem actuar amb llibertat i amb dignitat). Quan tinguem més informació, ja us la farem saber.

La Secció sindical de CGT a les entitats metropolitanes seguirà lluitant per a què es respectin els nostres drets com a treballadors, com a ciutadans i com a persones.

“MATEIXA FEINA, MATEIX SOU I CONDICIONS DE TREBALL”

AREAMETROPOLIX

La crisi econòmica. És l’excusa que rebem per les retallades socials i la contenció de despeses de tots tipus... de tots? No!, tots no: un “petit” reducte de despeses resisteixen a les retallades com el poblat d’Astèrix als romans. Posem la lupa i veiem les darreres retallades i quines són aquestes despeses que es resisteixen.
Aquest any ens han abaixat el sou un mínim d’un 4,5%: un 2,5% de l’IPC de l’any 2011 a Catalunya que no ens reconeixen i el 2% de pujada mínima d’IRPF. Ens hem acomiadat de tres companys no renovats per una estranya necessitat d’estar en sintonia amb l’ambient general. Les ments pensants no paren i de continu pensen en més baixades del que sigui, sobretot de condicions de treball, que diuen que vivim molt bé...
A dins del reducte, només el flamant Delegat del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana (PMMU) ja cobra des de l’1 de gener més que els tres no renovats junts. Hem donat la benvinguda a nous assessors polítics –no sabem si formen part dels 31 o se sumen a la festa- al mòdic preu de 48.947,64 € la unitat. A part n’hi ha cinc assessors d’Àrea, que es veu que assessoren més i millor, a 55.427,65 €.
Als retallats ens cau simpàtica aquesta gent del reducte. Podem pujar a l’ascensor amb ells a les dues del migdia i sabem quan pleguem que ja no hi són o que estan dinant a taula parada. Podem sentir-los comentar entre ells com està de malament la cosa i sabem que si fan aquesta rutina de menys d’una hora dues vegades al mes s’enduran cap a casa el mateix que nosaltres amb una carrera, unes oposicions, i moltes jornades de feina. No som envejosos i ens entendreix la seva proximitat, la seva similitud amb nosaltres. Entenem que si creuen i treballen per una Catalunya lliure i pròspera, es cobrin la seva part per endavant.
Ironies a banda, us explicaven a finals de novembre que vam registrar una al•legació al pressupost del 2012 sobre el Delegat del PMMU. De fet l’al•legació era contra les despeses irreductibles: primer l’esmentat Delegat, després les aportacions a partits polítics (350.000 €) i finalment les aportacions a les Federacions Sindicals de CCOO i UGT (54.812,30 €). Sobre aquesta última aportació hem fet al•legacions al pressupost repetides vegades als darrers anys i l’hem denunciat abastament de forma pública perquè no entenem que qui hagi de defensar als treballadors de la casa cobri precisament d’aquells amb qui hauran de negociar. Però deu ser costum dels dirigents que tenim, ja que a TMB (els mateixos polítics, dietes acumulables) continuen pagant 185.000 euros per alliberats sindicals declarats il•legals per la justícia.
Aquest any s’han superat en l’elaboració de l’informe que justifica la denegació de les nostres al•legacions. La seva resposta ha estat: “és una opinió de la CGT”. I és clar! Han descobert la sopa d’all. No es qüestionen, però, si és correcte o si és l’opinió de la majoria de ciutadans d’aquest país. Presentem al•legacions als pressupostos per a que s’assabentin els responsables polítics, aquells que es senten amb tant de suport que no els importa continuar la sagnia de la despesa èticament injustificable fins i tot en temps de bonança. No hi ha prou amb les dietes, els sous anticrisi i els assessors; a sobre hem de subvencionar als partits polítics (a tots !) i als sindicats que es dobleguen als seus dictats. Són els nostres diners i tenim dret a denunciar-ho.
Per acabar us expliquem que al reducte deuen haver pres poció màgica: ja no veiem en el resum de premsa cap notícia sobre els sous i les dietes dels polítics.
I molt lluny, a Barcino, l’emperador Trias creu, o fa creure, que la Gàl•lia està tota ocupada.
Continuarà...