ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dimecres, 14 de març de 2012

REFORMA LABORAL

Entrevista a Vidal Aragonés,
advocat laboralista del Col·lectiu Ronda
(Catalunya 137, 8 de març de 2012)


En quin context es dona l’onada reformista i concretament aquesta darrera Reforma Laboral?
Per entendre-ho ens hem de fixar en dos qüestions. Per una banda és evident que estem passant una crisi capitalista de més profunditat de la que s’esperava, i s’està posant sobre la taula qui la pagarà, i qui n’assumirà les conseqüències, els treballadors o els empresaris. I la política governamental en cada reforma està aprofundint en una sortida de la crisis a costa dels treballadors. Per tant, el primer que ens estem trobant és que s’està dilucidant qui pagarà la crisi, i el govern, les instàncies de la UE i el FMI aposten clarament per a la càrrega de la crisi sigui a costa dels treballadors.
Alhora, el segon fet a tenir en compte és la pressió dels sectors ultres de la dreta neoliberal, que estan expandint la idea de que els drets laborals serien una trava per a l’economia. Aquesta onada ideològica ens ve de l’escola de Chicago dels anys 1970, que defensa rebaixar al límit el cost del treball, apostant per un model en que l’empresari pot agafar la mà d’obra quan la necessita i només fins quan el necessita, sense cap cost. Treballa 3 hores aquí, i dos dies allà, però sempre segons les fluctuacions de les necessitats del mercat i sense cap cost durant i en el final del contracte.


Aquesta base ideològica hauria estat assumida per la pròpia esquerra…
Desgraciadament si, sobretot per part de les cúpules sindicals de CCOO i UGT. I aquest fet es reflexa en el llenguatge que fins i tot fem servir els sectors més combatius, que hem assumit el terme “mercat laboral”, com si el treballador fos una mercaderia més. Però els treballadors no som mercaderia que pugui fluctuar en el mercat capitalista, sinó persones amb drets i necessitats que han de ser cobertes per a poder conviure i viure.
Tan forta és la pressió ideològica, que s’està assumint que quan més drets laborals més crisi, quan no és cert, és una teoria que no es compleix a la realitat, doncs molts països sense drets laborals també han sofert la crisi econòmica, igual o més que els que tenien crisi.
Per tant, hi ha una estratègia deliberada de rebaixar els costos laborals amb l’argument de que ens farà sortir de la crisi, quan és totalment fals; la Reforma Laboral farà més fàcil l’acomiadament, per tant hi haurà més acomiadaments i atur, es reduirà el consum i haurà encara més crisi. És un cercle viciós del que aquestes reformes no ens trauran.

Fa menys de dos anys el PSOE va fer una altre Reforma Laboral, no en tenien prou amb aquella que han hagut de fer-ne un altre?
Home, vista la actual, la passada del PSOE van ser “petites retallades”, que podien facilitar la rebaixa de drets dels treballadors, però que deixava encara un marge important per a defensar els drets dels treballadors.
La reforma actual del PP és molt més profunda i agressiva; ataca en tots els fronts i amb molta agressivitat; l’acomiadament objectiu de 20 dies es facilita a l’empresari de forma exagerada amb uns requisits que avui en dia compleixen (o poden dir que compleixen) moltes empreses, es rebaixa la indemnització per a tothom als 33 dies per any, es suprimeixen els salaris de tramitació i s’eliminen els controls per a les modificacions empresarials dels salaris o els torns, per posar uns exemples.
La agressivitat d’aquesta reforma deixa clar com s’han sentit de forts la Patronal i el PP.


La nova norma dona prioritat als Pactes d’empresa per sobre dels Convenis Col·lectius. Quin tipus d’acords ens trobarem a partir d’ara?
La nova llei farà possible (però no necessàriament legal) que aquests acords d’empresa regulin els salaris o els torns de treball per sota del Conveni de sector, i això representa un risc pels drets dels treballadors, i un procés de pauperització social: salaris més baixos, jornades més llargues i irregulars i menys drets en general.


Com es podran resistir els treballadors?
El primer que hem de tenir clar és que no podem assumir el discurs de que tot és modificable, i que no hi hauria marge legal i sindical per a reclamar. Hem sofert un atac molt profund, però es pot accionar i guanyar judicialment, i sobretot es poden tenir eines extrajudicials i extrajurídiques. Caldrà donar resposta des de la vessant col·lectiva, social i sindical.
El que hem de tenir clar, abans i encara més després de l’aprovació de la nova llei, que l’advocat no és el que fa efectiu un dret laboral dins l’empresa, sinó que són els propis treballadors amb la seva lluita els que obliguen a l’empresa a respectar drets.
Estem davant d’una conjuntura on la resposta i activitat sindical seran bàsiques. Només hem de recordar com en anteriors èpoques històriques es tenien menys drets encara, i es va lluitar i aconseguir moltes victòries pels treballadors.


Creus que hi hauran més reformes en els propers mesos?
Si, i tot apunta a que es restringirà el dret de vaga en un termini curt de temps. Les continues agressions socials i laborals poden crear processos de mobilització, i el govern espanyol està avançant-se a una possible resposta intentant impossibilitar el dret a vaga dels treballadors, i aquesta és la propera reforma que ens espera en els propers mesos.


Com analitzes l’actuació de CCOO i UGT en aquesta darrera reforma?
Crec que han comès un gran error, i és assumir el discurs neoliberal de que la desregularització de drets laborals pot servir per sortir de la crisi, i això no és cert , i a més no és eficaç en la defensa dels nostres drets, com s’ha demostrat ara.
Fa poques setmanes CCOO i UGT van signar amb la Patronal el IIº Acord de la Negociació Col·lectiva, amb una pèrdua de drets dels treballadors sense cap contraprestació, sempre per salvar-nos de la crisi. I aquesta signatura a la baixa no només no ha evitat la reforma del PP, com ens deien, sinó que han demostrat debilitat i assumpció del discurs patronal, que ha fet sentir-se encara més forts al govern espanyol i la CEOE. Per tant, si assumim el seu discurs i cedim anirem molt més enrera.
En tot cas, és evident que la tasca de representació dels treballadors avui en dia és molt complicada, i desgraciadament a dia d’avui només CCOO i UGT tenen prou força com per fer una aturada real a nivell de l’Estat espanyol.


Creus que es convocarà Vaga General en els propers mesos? Quin creus que hauria de ser el paper del sindicalisme combatiu?
Estic convençut de que tindrem Vaga General. L’agressió és tan brutal que les cúpules de CCOO i UGT difícilment podran aturar-la molt més temps.
I el sindicalisme alternatiu i combatiu entenc que ha de sumar-se, doncs la Vaga General no serà de tal o qual sindicat, sinó que és dels treballadors. Cal donar una resposta contundent a totes les contrareformes amb mobilització al carrer, i convertint el que intentaran que sigui un dia únic de lluita en un procés de mobilització sostinguda contra totes aquestes reformes, i no només en l’àmbit laboral, sinó també en referència a molts altres drets socials que estem perdent, com l’habitatge, l’educació, la sanitat…
Cal sumar el sindicalisme alternatiu, les organitzacions polítiques combatives i els moviments socials com el 15-M, per fer una pressió permanent, tant al govern com a CCOO i UGT.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada