ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

divendres, 29 d’abril del 2022

1r de Maig: ni ens faran creure ni ens faran callar

El que s’havia promès com la solució als problemes de la classe treballadora no ha suposat res més que una nova decepció i enorme fracàs: la nova reforma laboral suposa la definitiva legitimació i consagració, per part de l’autodenominat govern més progressista de la història, dels aspectes més lesius que ja es van avançar a les reformes laborals de 2010 (govern Zapatero) i 2012 (govern Rajoy).

Entre altres qüestions continuen els mecanismes que facilitaven els acomiadaments (no es recuperen indemnitzacions ni els salaris de tramitació), es queden les raons intangibles de les previsions econòmiques (pèrdues previstes o futuresper poder dur a terme acomiadaments col·lectius o la no intervenció de l’autoritat laboral als ERO.

Dels convenis d’empresa només es garanteix la igualtat salarial, però no la resta. I en matèria de subcontractació caldrà lluitar-la als jutjats, sense cap dubte, ja que no es dona una solució clara als que fan la mateixa feina, però no reben el mateix salari.

Mentrestant, el cost de la vida continua encarint-se a tota velocitat, sense que les rendes de la classe treballadora creixin al mateix ritme. En alguns casos, amb la complicitat activa dels sindicats majoritaris. En altres, per culpa d’una passivitat estudiada per part del que governen. Béns de primera necessitat arriben al seu preu rècord un mes darrere l’altre. Ni els salaris ni les rendes bàsiques tenen una actualització que s’equipari a l’encariment del cost de la vida. A tots els fronts podem observar el mateix: pensions que no es revaloren, convenis que es queden congelats…

Ara, a més, quan tot just hem començat a pagar les conseqüències de la Covid-19 s’acosten les de la guerra d’Ucraïna. El sistema capitalista ja ha posat a funcionar la seva maquinària perquè de nou siguem les treballadores i treballadors els qui assumim els sacrificis i ho faran com sempre, amb la complicitat dels sindicats majoritaris, que sens dubte ens vendran una vegada més, com ja ho han fet amb les reformes laborals, amb l’anomenat Pacte de Rendes.

A la CGT ni la faran creure ni la faran callar, per més operacions propagandístiques que duguin a terme el que prometien assaltar el cel. Les conquestes socials s’aconsegueixen al carrer i no a les urnes. Les veritables conquestes socials, les que suposen una veritable transformació no han sorgit mai d’un pacte entre oligarquies.