ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

divendres, 29 d’abril de 2022

1r de Maig: ni ens faran creure ni ens faran callar

El que s’havia promès com la solució als problemes de la classe treballadora no ha suposat res més que una nova decepció i enorme fracàs: la nova reforma laboral suposa la definitiva legitimació i consagració, per part de l’autodenominat govern més progressista de la història, dels aspectes més lesius que ja es van avançar a les reformes laborals de 2010 (govern Zapatero) i 2012 (govern Rajoy).

Entre altres qüestions continuen els mecanismes que facilitaven els acomiadaments (no es recuperen indemnitzacions ni els salaris de tramitació), es queden les raons intangibles de les previsions econòmiques (pèrdues previstes o futuresper poder dur a terme acomiadaments col·lectius o la no intervenció de l’autoritat laboral als ERO.

Dels convenis d’empresa només es garanteix la igualtat salarial, però no la resta. I en matèria de subcontractació caldrà lluitar-la als jutjats, sense cap dubte, ja que no es dona una solució clara als que fan la mateixa feina, però no reben el mateix salari.

Mentrestant, el cost de la vida continua encarint-se a tota velocitat, sense que les rendes de la classe treballadora creixin al mateix ritme. En alguns casos, amb la complicitat activa dels sindicats majoritaris. En altres, per culpa d’una passivitat estudiada per part del que governen. Béns de primera necessitat arriben al seu preu rècord un mes darrere l’altre. Ni els salaris ni les rendes bàsiques tenen una actualització que s’equipari a l’encariment del cost de la vida. A tots els fronts podem observar el mateix: pensions que no es revaloren, convenis que es queden congelats…

Ara, a més, quan tot just hem començat a pagar les conseqüències de la Covid-19 s’acosten les de la guerra d’Ucraïna. El sistema capitalista ja ha posat a funcionar la seva maquinària perquè de nou siguem les treballadores i treballadors els qui assumim els sacrificis i ho faran com sempre, amb la complicitat dels sindicats majoritaris, que sens dubte ens vendran una vegada més, com ja ho han fet amb les reformes laborals, amb l’anomenat Pacte de Rendes.

A la CGT ni la faran creure ni la faran callar, per més operacions propagandístiques que duguin a terme el que prometien assaltar el cel. Les conquestes socials s’aconsegueixen al carrer i no a les urnes. Les veritables conquestes socials, les que suposen una veritable transformació no han sorgit mai d’un pacte entre oligarquies.


divendres, 4 de març de 2022

8M 2022: Juntes i en lluita contra les desigualtats. VAGA GENERAL

Així és com ens trobem les dones, especialment els darrers segles, JUNTES I EN LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS, juntes i en lluita per la nostra emancipació, per un humanisme integral, per una societat d’igualtat, justícia social, democràcia directa i llibertat solidària, com ens va llegar el moviment anarquista Mujeres Libres.

Les dones, l’anarcofeminisme, tot el moviment feminista inclusiu actual, portem molts anys en lluita, ja que el patiment que ens infligeix l’enemic és insuportable. Un patiment que abasta allò físic, allò psicològic i allò ètic; que ens afecta a tots els nivells: vida política, pública, laboral, social, econòmica, personal, afectiva, sexual, cultural, educativa, creativa…

L’enemic al qual ens enfrontem és molt fort, polifacètic i agressiu. Derrotar-lo significaria haver aconseguit la plena transformació social, haver construït una nova societat de justícia, llibertat i igualtat plena per a la totalitat dels éssers humans.

Aquest enemic s’anomena patriarcat, ha existit pràcticament des de sempre, s’ha disfressat de múltiples formes, ha comptat amb àmplies aliances i no ha dubtat a servir i utilitzar un ampli ventall d’ideologies polítiques, socials i econòmiques per aconseguir perpetuar el seu gran objectiu: la dominació de l’home sobre la dona, gestant els pilars de la seva societat masclista, sexista i androcèntrica, acompanyada pel racisme, la xenofòbia, el colonialisme i imbricada pel reaccionarisme, l’explotació del neoliberalisme i el supremacisme autoritari, totalitari i negacionista.

Però si hi ha un aliat amb què s’identifica especialment és el capitalisme. Tots dos, patriarcat i capitalisme, es retroalimenten mútuament per tal que la societat actual que seguim suportant sigui la societat de les desigualtats.

En aquesta societat, la desigualtat més gran és la que patim les dones enfront dels homes. Discriminació, extorsió, abús, menyspreu, explotació, marginació… en igualtat d’oportunitats, en visibilitat pública, en accés a llocs de treball de responsabilitat i gestió, en el desenvolupament professional, a la injusta bretxa salarial i de pensions, en el repartiment del treball domèstic i el treball de cures, a l’explotació mercantilista i objectualització sexual.

Per a la CGT, com a organització anarcosindicalista, el 8 de març continua sent el Dia Internacional de la Dona Treballadora perquè en aquesta societat de desigualtats i classista, la classe treballadora és explotada i aquesta explotació es multiplica quan parlem de dona treballadora.

Aquesta és la nostra lluita com a dones i com a treballadores: una lluita feminista, anarcofeminista, inclusiva, unitària, on hi tenen cabuda totes les sensibilitats sobre la conceptualització de ser dona, de la identitat personal, el gènere, el moviment Trans, LGTIQ+… la nostra lluita planteja una revolució social integral basada en la justícia social i la llibertat, la igualtat absoluta i real entre homes i dones, una societat anticapitalista i plenament llibertària, sense dones explotades, sense cap ésser humà exclòs.


Per què cal fer vaga aquest 8M de 2022?

Fem vaga per visualitzar i acabar amb la discriminació que pateixen les dones en l’àmbit laboral pel fet de ser dones. Alguns exemples:

• La contractació a temps parcial per poder «conciliar» el treball fora i dins de casa

• Dificultat superior per accedir a un lloc de treball pel «risc» que es puguin quedar embarassades i/o haver de tenir cura de tercers.

• Salaris inferiors: les dones cobren un 23% menys que els homes.

• Salaris inferiors per aquelles feines atribuïdes històricament a les dones.

• Majors dificultats d’ascendir professionalment.

• Major taxa d’atur femení.

• Discriminació i maltracte al lloc de treball de les dones migrants i refugiades. sobretot treballs sense contracte ni seguretat social.

• Assetjament laboral pel fet de ser dones

Fem vaga perquè volem visualitzar i eliminar l’existència de la divisió sexual del treball: les dones realitzen dobles i triples jornades laborals fora però també dins de casa: tenint cura dels fills, dels més grans de la casa, d’aquells que es troben impossibilitats i necessiten suport el seu dia a dia, de les tasques domèstiques. de tot el que suposi cuidar i a sobre les dones migrants són molt sovint les que acaben realitzant aquestes tasques de cures en domicilis sense contracte ni seguretat social.

Fem vaga contra les violències masclistes a les que ens trobem sotmeses les dones. El passat 2021 han estat assassinades 44 dones. No només és violència això, aquesta és la més brutal, però diàriament les dones ens veiem sotmeses a violències pel judici al nostre cos, a la nostra conducta, per complir amb els cànons imposats per aquesta societat capitalista i patriarcal.

Si sóc home, què he de fer el 8M?

Fer vaga a la teva empresa: sigues solidari amb les teves companyes. En el cas que a la teva empresa hi hagués serveis mínims ordenats per la Generalitat, ofereix-te per a que no hi hagi cap dona a qui es negui el dret de vaga. Encarrega’t dels treballs de cures a casa o de logística de la vaga.

 

Aquí pots consultar les diferents concentracions o accions que hi haurà durant la jornada - > https://www.vagafeminista.cat/

Punt trobada CGT Barcelona per a la manifestació del 8M: 17.30h C/Aribau cantonada amb Plaça Universitat.

dijous, 25 de novembre de 2021

25N Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones

Obre els ulls davant les Violències Masclistes

És molta la violència que diàriament patim les dones en aquest sistema capitalista i patriarcal, que en moltes ocasions s’invisibilitza i es normalitza. No serem còmplices amb el nostre silenci.

Per això, el dia 25 de novembre, obrim els ulls i alcem la veu totes juntes per dir: Prou!!

Prou d´assassinats masclistes, Prou violència vicaria, de violència econòmica ... en definitiva, Prou de violència patriarcal! Alcem la veu, per exigir seguretat, respecte i igualtat, en tots els espais de les nostres vides.

El nostre cos i la nostra sexualitat no són armes per destruir l'enemic, ni objectes de tràfic en mans d'explotadors, ni receptacles reproductius al servei del mercat, ni són el territori de cap religió, ni de violadors solitaris o en manada.

La violència que ens treu la vida, que ens tortura i oprimeix, que ens viola, que cosifica els nostres cossos i ens empobreix, és aquí i arreu del món. Algunes vegades dolorosament visible, però moltes altres conviuen amb nosaltres i és acceptada per aquesta societat com, per exemple, l'omissió de la perspectiva de gènere en la medicina.

Per a aquest capitalisme hetero-patriarcal és "natural", i fins i tot necessària, l'existència d'una ultradreta que nega la violència masclista, persegueix la diversitat sexual, fomenta l'odi cap a les persones Trans i es declara obertament racista, sabent-se protegida per una justícia punitiva. Ens volen callades, submises, obedients, trencades ... Però ens trobaran més unides, amb més sororitat i diversitat, més independents, més lluitadores.

L'actual mercat laboral no és aliè a la violència que patim les dones. Tenim els salaris més baixos, les ocupacions més precàries, som la majoria en les cues de l'atur i, quan ens jubilem, percebem pensions de misèria, perpetuant la bretxa salarial i les discriminacions sofertes durant la nostra vida laboral.

Per contra, som la base que suporta els treballs no remunerats, les cures imprescindibles per mantenir la vida i al propi sistema.

Des de la CGT seguirem organitzant-nos per visibilitzar i denunciar la xacra de la violència d'estat.

Un patriarcat
Més de 1.300 dones assassinades

Barcelona: la manifestació central es farà avui 25 de novembre a les 18.30 al Passeig de Gràcia amb Diagonal.

dimecres, 2 de juny de 2021

MISÈRIES TELEMÀTIQUES METROPOLITANES

Arran del proppassat atac informàtic sofert a la nostra institució, havíem pensat a escriure sobre la incompetència gestora d’alguns directius responsables de l’AMB, com aquells que havien tingut responsabilitats en la informàtica corporativa. Però el missatge conciliador de la Gerència i la creença que no tot es pot preveure ens va fer declinar la idea.

Volíem escriure també sobre la dependència informàtica en software de l’AMB relativa a programes Microsoft o aplicacions Google enfront a la utilització d’eines informàtiques en codi obert que fan servir altres administracions i el risc de patir incidències en la protecció de dades institucionals. Però com que no ens considerem experts informàtics vam considerar millor no dir res.

També vàrem pensar en queixar-nos pel ritme sabrosón de les negociacions per establir a les entitats el teletreball o per les confuses indicacions sobre el treball presencial o per la garreperia en lliurar material informàtic al personal. Però les informacions sobre que s’està esperant les decisions del nou Govern de la Generalitat sobre teletreball, el proper Decret de Gerència sobre treball presencial i les notícies sobre el lliurament de nous portàtils a càrrecs polítics de la casa ens han fet retornar l’esperança en què tot es solucionarà aviat.

Mentrestant, el Servei TIC desenvolupa l’encàrrec –prioritari!- del marcatge del personal mitjançant l'escaneig de la mà. No estem pas segurs que no hi hagi conflicte entre la cessió de les nostres dades biomètriques i la Llei Orgànica de Protecció de dades, malgrat ens han fet arribar un embullat informe d’una gestoria signat per un “Delegat de protecció de dades” (¡?). Bé, com sigui que la Direcció ha promès més informació al respecte, de moment no parlarem tampoc d’aquest tema.

Ara bé, dilluns  se’ns comunicava que ha hagut un canvi d’empresa de suport als usuaris i que cinc companys no continuaran treballant amb nosaltres. I ara sí que ens toca dir alguna cosa! El missatge informatiu que hem rebut el que no explica és que aquest suport fa anys era un departament més del Servei TIC i que es va externalitzar de manera que va caure en una empresa que, dins de la lògica capitalista, prima el benefici i l’explotació laboral. Aquest fet va anar en detriment dels sous i les condicions de treball d’aquest personal, vergonyoses i inferiors a les del personal AMB. Ara, amb la nova empresa, els hi paguen encara menys i no els reconeixen l’antiguitat –alguns portaven dotze anys-. Aquest fet és indignant i burxarem en el tema alhora que oferim tot el nostre suport i assessorament a aquests companys.

S’ha de dir que tampoc entenem l’oportunitat o els motius tècnics de canviar en aquests moments l’empresa que està ajudant a solucionar el desgavell informàtic que ens impedeix treballar en condicions, com ens agradaria. D’aquestes decisions, en tot allò referit a la gestió pública, se’n deriven tot plegat unes conseqüències i unes repercussions que tenen uns responsables als quals se'ls podria fer un bonic informe, si més no, de danys al servei a la ciutadania...

Però clar, la seva resposta, com sempre, és dir que tot això és demagògia.

dilluns, 26 d’abril de 2021

Reformes laborals NO. Treballar menys per treballar totes.

L’any passat vam viure un 1 de Maig sota confinament i van voler limitar la nostra acció reivindicativa. Al llarg d’aquest any hem continuat estant als carrers, fent front als atacs que estem patint com a classe treballadora.

Portem anys arrossegant les conseqüències de dues reformes laborals, que lluny de solucionar els problemes d’ocupació, s’han demostrat només un ardit del sistema capitalista per reduir salaris, agreujant la precarització i privatitzant allò públic per obtenir més beneficis.

Aquestes reformes, desenvolupades per les dues potes del bipartidisme, donen sentit a l’eslògan «PSOE i PP, la mateixa merda és», a l’igual que la resta de partits polítics, que demostra que la solució als nostres problemes no els podem deixar en mans d’una classe política al servei del capital. Han materialitzat una diversitat de contractes absurda, un abaratiment dels acomiadaments sota l’excusa de fomentar l’ocupació (que l’únic que ha aconseguit són condicions cada vegada més esclaves), una reducció dels sous i una inestabilitat laboral tremenda. Arribant actualment a un nivell de precarització que mai haguéssim imaginat: la joventut que entra en el mercat laboral s’enfronta a una temporalitat inadmissible, a una explotació permanent, mentre ens allarguen l’edat de jubilació i els anys cotitzats per poder accedir-hi.

A més, s’acosta el moment que venim alertant, on després de la fi de l’estat d’alarma i el termini d’aplicació dels ERTOS, molts d’aquests es convertiran directament en EROs, o sigui en ACOMIADAMENTS. Haurem d’estar atentes per lluitar i aturar aquesta futura sagnia laboral.

L’empobriment general de milers de treballadores i treballadors està generant una societat cada vegada més desigual. Una quarta part de la població catalana en edat de treballar (24,2%) es troba en situació de risc de pobresa o exclusió social. Actualment a Barcelona gairebé 150.000 persones viuen en llars sense ingressos laborals i més de la meitat són dones. Per contra, cada any es fan centenars de milers d'hores extraordinàries, una gran majoria no són remunerades i, de nou, som les dones les més afectades. Al que cal sumar els milers de desnonaments executats durant aquests últims anys, que ara es dispararan un cop s’aixequin les escasses restriccions de l’estat d’alarma. Veiem cada dia com trepitgen les nostres vides, aplicant lleis que protegeixen rics i poderosos i enviant-nos als seus esbirros, siguin policies o feixistes disfressats, per fer-nos fora dels nostres espais i de les nostres cases, atropellaments continus als drets humans, lleis mordassa… Ens reprimeixen als carrers i ens persegueixen en les nostres legítimes accions, ja sigui de protesta o d’acció directa per exercir el nostre dret a una vida digna.

L’auge de l’extrema dreta, la fustigació a persones refugiades i migrants i el racisme incrustat, la violència institucional i estructural cap a les persones vulnerables, el patriarcat latent que amenaça les nostres vides, el col·lapse programat a força de retallades sempiternes del sistema públic (especialment Sanitat, Educació i Serveis Socials) … El capitalisme en la seva fase més salvatge i agònica segueix posant amb absoluta impunitat l'interès econòmic per davant de les nostres vides, els nostres drets i la supervivència de la planeta, protegint els seus interessos privats per sobre de les necessitats de la gran majoria.

Estem immerses en temps convulsos i difícils, en els quals es disfressa d’indiferència un gran control social i tecnològic, temps on els interessos de les elits intentaran imposar-se novament a la classe treballadora. No podem permetre que la crisi la paguem, un cop més, les de sempre. Perquè seria intolerable que permetéssim un nou rescat a les entitats financeres, mentre les condicions de vida de la classe obrera se segueixen degradant a velocitat de vertigen.

Malgrat tot això, seguim defensant que l’única manera de sobreviure és l’autoorganització, la solidaritat amb les nostres companyes i companys, generant alternatives, acció directa i per descomptat, prenent la iniciativa de les nostres pròpies vides i decisions!

Aquest any, l’1 de maig, tornem al carrer a exigir el repartiment de la feina i de la riquesa, i a reivindicar la lluita i la solidaritat com l’únic camí per garantir els nostres drets, tant laborals com socials.

.- Un treball digne, amb unes condicions laborals que ens permetin viure i arribar a final de mes;

.- Una jornada laboral que possibiliti la conciliació de la feina amb la vida;

.- Salaris i prestacions socials suficients, a través d’ocupació i de la Renda Bàsica de les Iguals;

.- Unes pensions adequades i una edat de jubilació avançada, que ens possibilitin i garanteixin sobreviure, i permetent a la gent jove començar a treballar. Un cop més reivindiquem una reducció de la jornada de treball perquè puguem treballar totes les persones, una eliminació de les hores extraordinàries per ser insolidàries i fraudulentes, i reclamem la implantació JA de la REBIs (Renda Bàsica de les Iguals) com a mecanisme de redistribució de la riquesa i forma d’aconseguir una vida digna sense dependre de l’esclavitud que representen uns sous de misèria.

Visca l’1 de maig

Visca la lluita de la classe obrera

Visca la CGT