ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

dimecres, 2 de juny de 2021

MISÈRIES TELEMÀTIQUES METROPOLITANES

Arran del proppassat atac informàtic sofert a la nostra institució, havíem pensat a escriure sobre la incompetència gestora d’alguns directius responsables de l’AMB, com aquells que havien tingut responsabilitats en la informàtica corporativa. Però el missatge conciliador de la Gerència i la creença que no tot es pot preveure ens va fer declinar la idea.

Volíem escriure també sobre la dependència informàtica en software de l’AMB relativa a programes Microsoft o aplicacions Google enfront a la utilització d’eines informàtiques en codi obert que fan servir altres administracions i el risc de patir incidències en la protecció de dades institucionals. Però com que no ens considerem experts informàtics vam considerar millor no dir res.

També vàrem pensar en queixar-nos pel ritme sabrosón de les negociacions per establir a les entitats el teletreball o per les confuses indicacions sobre el treball presencial o per la garreperia en lliurar material informàtic al personal. Però les informacions sobre que s’està esperant les decisions del nou Govern de la Generalitat sobre teletreball, el proper Decret de Gerència sobre treball presencial i les notícies sobre el lliurament de nous portàtils a càrrecs polítics de la casa ens han fet retornar l’esperança en què tot es solucionarà aviat.

Mentrestant, el Servei TIC desenvolupa l’encàrrec –prioritari!- del marcatge del personal mitjançant l'escaneig de la mà. No estem pas segurs que no hi hagi conflicte entre la cessió de les nostres dades biomètriques i la Llei Orgànica de Protecció de dades, malgrat ens han fet arribar un embullat informe d’una gestoria signat per un “Delegat de protecció de dades” (¡?). Bé, com sigui que la Direcció ha promès més informació al respecte, de moment no parlarem tampoc d’aquest tema.

Ara bé, dilluns  se’ns comunicava que ha hagut un canvi d’empresa de suport als usuaris i que cinc companys no continuaran treballant amb nosaltres. I ara sí que ens toca dir alguna cosa! El missatge informatiu que hem rebut el que no explica és que aquest suport fa anys era un departament més del Servei TIC i que es va externalitzar de manera que va caure en una empresa que, dins de la lògica capitalista, prima el benefici i l’explotació laboral. Aquest fet va anar en detriment dels sous i les condicions de treball d’aquest personal, vergonyoses i inferiors a les del personal AMB. Ara, amb la nova empresa, els hi paguen encara menys i no els reconeixen l’antiguitat –alguns portaven dotze anys-. Aquest fet és indignant i burxarem en el tema alhora que oferim tot el nostre suport i assessorament a aquests companys.

S’ha de dir que tampoc entenem l’oportunitat o els motius tècnics de canviar en aquests moments l’empresa que està ajudant a solucionar el desgavell informàtic que ens impedeix treballar en condicions, com ens agradaria. D’aquestes decisions, en tot allò referit a la gestió pública, se’n deriven tot plegat unes conseqüències i unes repercussions que tenen uns responsables als quals se'ls podria fer un bonic informe, si més no, de danys al servei a la ciutadania...

Però clar, la seva resposta, com sempre, és dir que tot això és demagògia.

dilluns, 26 d’abril de 2021

Reformes laborals NO. Treballar menys per treballar totes.

L’any passat vam viure un 1 de Maig sota confinament i van voler limitar la nostra acció reivindicativa. Al llarg d’aquest any hem continuat estant als carrers, fent front als atacs que estem patint com a classe treballadora.

Portem anys arrossegant les conseqüències de dues reformes laborals, que lluny de solucionar els problemes d’ocupació, s’han demostrat només un ardit del sistema capitalista per reduir salaris, agreujant la precarització i privatitzant allò públic per obtenir més beneficis.

Aquestes reformes, desenvolupades per les dues potes del bipartidisme, donen sentit a l’eslògan «PSOE i PP, la mateixa merda és», a l’igual que la resta de partits polítics, que demostra que la solució als nostres problemes no els podem deixar en mans d’una classe política al servei del capital. Han materialitzat una diversitat de contractes absurda, un abaratiment dels acomiadaments sota l’excusa de fomentar l’ocupació (que l’únic que ha aconseguit són condicions cada vegada més esclaves), una reducció dels sous i una inestabilitat laboral tremenda. Arribant actualment a un nivell de precarització que mai haguéssim imaginat: la joventut que entra en el mercat laboral s’enfronta a una temporalitat inadmissible, a una explotació permanent, mentre ens allarguen l’edat de jubilació i els anys cotitzats per poder accedir-hi.

A més, s’acosta el moment que venim alertant, on després de la fi de l’estat d’alarma i el termini d’aplicació dels ERTOS, molts d’aquests es convertiran directament en EROs, o sigui en ACOMIADAMENTS. Haurem d’estar atentes per lluitar i aturar aquesta futura sagnia laboral.

L’empobriment general de milers de treballadores i treballadors està generant una societat cada vegada més desigual. Una quarta part de la població catalana en edat de treballar (24,2%) es troba en situació de risc de pobresa o exclusió social. Actualment a Barcelona gairebé 150.000 persones viuen en llars sense ingressos laborals i més de la meitat són dones. Per contra, cada any es fan centenars de milers d'hores extraordinàries, una gran majoria no són remunerades i, de nou, som les dones les més afectades. Al que cal sumar els milers de desnonaments executats durant aquests últims anys, que ara es dispararan un cop s’aixequin les escasses restriccions de l’estat d’alarma. Veiem cada dia com trepitgen les nostres vides, aplicant lleis que protegeixen rics i poderosos i enviant-nos als seus esbirros, siguin policies o feixistes disfressats, per fer-nos fora dels nostres espais i de les nostres cases, atropellaments continus als drets humans, lleis mordassa… Ens reprimeixen als carrers i ens persegueixen en les nostres legítimes accions, ja sigui de protesta o d’acció directa per exercir el nostre dret a una vida digna.

L’auge de l’extrema dreta, la fustigació a persones refugiades i migrants i el racisme incrustat, la violència institucional i estructural cap a les persones vulnerables, el patriarcat latent que amenaça les nostres vides, el col·lapse programat a força de retallades sempiternes del sistema públic (especialment Sanitat, Educació i Serveis Socials) … El capitalisme en la seva fase més salvatge i agònica segueix posant amb absoluta impunitat l'interès econòmic per davant de les nostres vides, els nostres drets i la supervivència de la planeta, protegint els seus interessos privats per sobre de les necessitats de la gran majoria.

Estem immerses en temps convulsos i difícils, en els quals es disfressa d’indiferència un gran control social i tecnològic, temps on els interessos de les elits intentaran imposar-se novament a la classe treballadora. No podem permetre que la crisi la paguem, un cop més, les de sempre. Perquè seria intolerable que permetéssim un nou rescat a les entitats financeres, mentre les condicions de vida de la classe obrera se segueixen degradant a velocitat de vertigen.

Malgrat tot això, seguim defensant que l’única manera de sobreviure és l’autoorganització, la solidaritat amb les nostres companyes i companys, generant alternatives, acció directa i per descomptat, prenent la iniciativa de les nostres pròpies vides i decisions!

Aquest any, l’1 de maig, tornem al carrer a exigir el repartiment de la feina i de la riquesa, i a reivindicar la lluita i la solidaritat com l’únic camí per garantir els nostres drets, tant laborals com socials.

.- Un treball digne, amb unes condicions laborals que ens permetin viure i arribar a final de mes;

.- Una jornada laboral que possibiliti la conciliació de la feina amb la vida;

.- Salaris i prestacions socials suficients, a través d’ocupació i de la Renda Bàsica de les Iguals;

.- Unes pensions adequades i una edat de jubilació avançada, que ens possibilitin i garanteixin sobreviure, i permetent a la gent jove començar a treballar. Un cop més reivindiquem una reducció de la jornada de treball perquè puguem treballar totes les persones, una eliminació de les hores extraordinàries per ser insolidàries i fraudulentes, i reclamem la implantació JA de la REBIs (Renda Bàsica de les Iguals) com a mecanisme de redistribució de la riquesa i forma d’aconseguir una vida digna sense dependre de l’esclavitud que representen uns sous de misèria.

Visca l’1 de maig

Visca la lluita de la classe obrera

Visca la CGT


divendres, 16 d’octubre de 2020

 

OCURRÈNCIES “AYUSO” A L’AMB!

Potser la nostra cúpula directiva no és la més eficaç, eficient i efectiva malgrat disposar de molts serveis d’assessorament, planificació, estratègia, coordinació i prospectiva, però sí que de tant en tant té bones pensades.

Al proppassat mes de març hi havia por per la pandèmia i el confinament, fins i tot va haver-hi ingressos hospitalaris entre la plantilla. Després van venir les felicitacions posteriors pel nostre treball des de casa i els elogis pel nostre compromís.

I vet aquí que amb la tornada al col·le, com si les calors de l’estiu haguessin afectat el raciocini d’alguna ment dirigent, se’ns fa arribar un Pla de treball presencial que contempla establir com a modalitat de treball per a tota la plantilla el treball presencial en el 100% de la jornada laboral. El Pla es recull en un Decret de Vicepresidència executiva i és a aquest Vicepresident a qui totes les fonts consultades descarreguen la responsabilitat ja que a la seva alcaldia diuen que tots els funcionaris treballen presencialment.

Tant se val, aquí totes les decisions són col·legiades i no entrarem en batalletes internes de la direcció, però malgrat les boniques FAQS -modern acrònim anglès en voga- que l’acompanyen, gran part dels caps de la casa no saben ben bé com aplicar-ho en els seus departaments. El tema dels percentatges va vorejar el ridícul en les primeres versions del Decret on figuraven percentatges d’assistència senars que suposaven mig dia... La bústia coronavirus@amb.cat ha deixat de funcionar, com a símptoma que tot ja està coll avall, però les instruccions de què fer si us trobeu malament i heu d’anar al CAP sanitari són ben ocurrents. Les càmeres termogràfiques situades elegantment en els accessos tenen el límit en 37,5ºC quan se’ns diu per tot arreu que el límit de la febre està en 37ºC. Les recomanacions de clima per a usuaris a l’ÀMB estan generant un munt de nous experts en climatització que sostenen amb perícia que cal tenir totes les finestres obertes constantment anunciant un hivern rigorós a les nostres oficines...

I el teletreball? Ah! Això no s’ha fet mai a l’ÀMB. El que fèiem -i continuem fent- és “treballar des de casa”, a distància si voleu dir-ho més correctament. La direcció no contempla la instauració del teletreball com a mesura de conciliació laboral, només l’interessa organitzar una Time Use Week 2020  i penjar-se medalles de l’ús del temps per a millorar el benestar de les persones. Què bonic!.

Ni tampoc creu el més mínim en la mobilitat sostenible, malgrat el discurs de postureig: obligar a assistir a la feina a més de 750 persones cada dia no és sostenible ni per a la mobilitat ni per al planeta.

I en el fons, i així ho manifesten en privat, creuen que quan treballem des de casa “estem de vacances”. I a més, que guanyem diners! Posar a disposició de la casa els nostres equips informàtics, els nostres telèfons, el mobiliari, la llum, etc. no compta, com tampoc compta la nostra disponibilitat horària. Ens diuen que estalviem en desplaçament i amb això ja tenim prou. I tot això malgrat que a Madrid el govern dels dos principals partits de l’equip de govern de l’ÀMB ha aprovat una llei de teletreball que comporta compensacions a qui en realitzi. Aquí no volen ni sentir a parlar. Però els Consellers i Conselleres metropolitans sí que cobren dietes per assistir telemàticament a les reunions.

El personal de l’ÀMB no està content i ho demostren les més de 200 signatures recollides contràries a la implantació del Pla de treball presencial d’un text que ha corregut per whatsap. No en són més perquè la majoria de la plantilla és temporal i té por a signar res. No se’n refien de la Direcció i fan bé. El Comitè Unitari, òrgan de representació del personal, i les tres Seccions Sindicals presents a la casa hem argumentat en contra de la decisió però la resposta rebuda és que les Resolucions de la Conselleria de Salut no els obliguen. Si finalment alguna mesura els obliga, ho faran (només faltaria!), però llavors potser no tindran motius per felicitar al maltractat i cabrejat personal.

Avui mateix ens comuniquen què, per atendre a les circumstàncies (què sensibles i empàtics que son...!) congelaran la presencialitat fins a nou avís en el 50%. No han estat capaços d’entendre que això no és el que les autoritats sanitàries els estan demanant però, com sempre, es tracta de “sostenella i no emmendalla”.

Ayuso va obeïr les mesures sanitàries quan no li va quedar més remei, com farà aquí la direcció institucional, amb la diferència que aquí serà el mateix partit el que els obligarà, sense afegir raons, només el poder i el color polític. La salut de les treballadores i de la societat en general al servei de les creences de qui ens dirigeix...

Cuideu-vos molt.

Salut!

dimecres, 17 de juny de 2020

S’acaba l’estat d’alarma però, per a segons qui, segueix l’estat d’excepcionalitat


Parlem d’excepcionalitat perquè només així es pot entendre que l’expresident de la Generalitat, exalcalde de Cornellà i exmembre del Consell Metropolità d’aquesta casa, el Molt Honorable Sr. José Montilla passi a ser membre del Consell d’Enagás amb un sou no inferior a 180.000 a l’any. L’expresident ha renunciat al sou que li corresponia per haver ocupat la màxima institució de la Generalitat perquè la llei catalana estableix que és incompatible cobrar totes dues nòmines. Però no renuncia pas a la infraestructura de expresident, que implica 400.000 euros anuals per a l'erari públic entre lloguer de l'Oficina i salaris. Que un exministre d'Indústria que s'incorpora al consell d'administració d'una empresa com Enagás, responsable del polèmic projecte Castor, que precisament va ser aprovat per un Govern socialista, si més no és un fet derivat de l’estat d’excepcionalitat en que viu aquesta casta.

La Secció Sindical de CGT a les Entitats Metropolitanes en aquests temps de virus va demanar per escrit, en referència a les videoconferències dels òrgans de l'ÀMB (Junta de Govern, Comissió Informativa, Consell Metropolità) si els representants polítics municipals cobraven dietes per assistència a les videoconferències. Oficialment encara esperem resposta, la qual cosa és habitual, però extraoficialment hem sabut que sí, que han cobrat “percepcions per assistència“, tot i no assistir-hi.

Nosaltres, en la nostra ignorància, enteníem que dins les retribucions que perceben com a representants electes a cada ajuntament està inclòs el seu temps per dedicar-lo a tot allò que les seves funcions de representativitat comportin. És per això que les dietes que cobren quan assisteixen a l'ÀMB crèiem que eren per desplaçament i no com a doble retribució de les seves tasques. Però es veu que no, que forma part també de l’estat d’excepcionalitat d’aquesta casta política. Aquestes “percepcions per assistència“ –i per no assistència!- són de 265€ per Conseller a cada Consell, 885€ en el cas del Vicepresident Executiu, 420€ a cada Conseller que assisteix a la Junta Govern, 885€ en el cas del Vicepresident i 145€ a cada Conseller que assisteix a una Comissió Informativa, 795€ en el cas dels Portaveus de cada grup polític metropolità. Reunions en la majoria dels casos de caire formal i minsa duració (Font: web ÀMB). Però es veu que no és pas un cas aïllat: https://www.elperiodico.com/es/politica/20200615/diputados-congreso-cobran-dietas-desplazamiento-estado-alarma-8000706

I amb tot això ens preguntem si al personal de la casa, a qui no li afecta aquesta classista excepcionalitat, la nova normalitat li portarà la regularització de les noves situacions de teletreball. Ens expliquem: tot i que aquell que remena les cireres en la Direcció Institucional jurés que s’hauria de passar per sobre el seu cadàver abans que el teletreball fos aplicat a l’ÀMB, la pandèmia ha obligat a fer-ho a corre-cuita, afortunadament sense baixes personals. Els companys d’informàtica, la majoria d’una empresa externa amb sous vergonyosos, han fet un esforç d’improvisació més que meritori.  I la immensa majoria del personal s’ha adaptat com ha pogut a la situació sense formació prèvia i amb els equips informàtics propis, en moltes ocasions no adients, lluitant amb escriptoris remots i eines informàtiques que fallen amb freqüència i traient finalment la feina amb professionalitat. A banda de boniques felicitacions virtuals al personal en el mateixos Plens en els que els Consellers s’enduen les “percepcions per assistència“, esperem que la Direcció Institucional aboni a la plantilla alguna percepció extra per despeses derivades de l’ús de l’espai propi, la connexió a internet, la energia consumida, equips informàtics, subministraments d’oficina, etc. És una exigència sindical que s’està tractant a altres Meses de Negociació i que esperem que aquí també tingui ressò.

Salut!

dimarts, 10 de març de 2020

Tot el que sempre has volgut saber sobre les eleccions sindicals però mai has gosat preguntar


Haureu vist a la Intranet informació sobre les properes eleccions sindicals, però a la CGT ens preguntem: realment la plantilla sap de què va aquest assumpte? Per si de cas us oferim unes breus informacions que poden ser del vostre interès.

Què és un sindicat?
Una associació que té la finalitat principal de defensar els interessos professionals, socials i econòmics dels treballadors/es. Els afiliats/des paguen una quota que es poden descomptar de la Declaració de la Renda. Hi ha diferents sindicats amb càrregues ideològiques i formes de funcionament diferents. També amb àmbits d’actuació diferents, sectorials o generals.

Què és la representació de personal?
La llei obliga que en el món laboral els empleats puguin tenir veu per mitjà de representants davant la direcció, de manera que les relacions laborals siguin ajustades a la legalitat i fins i tot puguin participar del esdevenir de l’empresa o institució pública. Per escollir aquests representants es celebren eleccions sindicals a tots els centres de treball. Segons la quantitat de treballadors/es a representar poden haver Delegats de Personal (si hi ha menys de 50 treballadors/es) o, si ja són més, es constitueix el Comitè de Personal en el cas de personal laboral o la Junta de Personal en el cas de personal funcionari. Els candidats es poden presentar en llistes amb l’aixopluc d’un sindicat o com a independents. El funcionament d’aquests òrgans ha de ser democràtic i el seu mandat dura quatre anys. La plantilla en Assemblea pot revocar el Comitè o Junta, és a dir, cessar la seva representació.
Alhora, els afiliats a un sindicat que hagi constituït legalment una Secció Sindical en un centre de treball per mitjà del seu Delegat Sindical (representant del Sindicat a l’empresa) pot també defensar legalment els interessos del personal.

Què és el Comitè Unitari de l’ÀMB?
És l’òrgan de representació conjunta del personal de les institucions metropolitanes i està constituït pels representants electes, tant laborals com funcionaris. Aquest òrgan no ho exigeix la llei, però el constituïm per un funcionament més racional de les relacions laborals. És l’interlocutor prioritari en temes de personal amb la direcció i té unes competències i responsabilitats. Malgrat tot, les decisions finals sempre són responsabilitat de la Direcció Institucional, no dels sindicats o del Comitè, que poden o no donar suport als acords.

Com t’afecten les eleccions sindicals?
A banda de que treballis a Recursos Humans o t’hagi tocat formar part de les Meses Electorals i se t’hagi girat una mica de feina, els comicis suposen un fita laboral cada quatre anys. És el moment de replantejar-se si estem satisfets o no amb les relacions laborals, si volem un canvi o una continuïtat. Temes com l’estabilitat laboral, les promocions, la formació, la salut laboral, les retribucions o les condicions socials, tornen a ser motiu de debat i reflexió. Si et presentes com a candidat o candidata tindràs, a banda de drets associats al càrrec, el plaer de la participació, l’enriquiment personal que comporta l’exercici de la solidaritat i, en cas de ser escollit, l’honor de representar per un període de temps als teus companys.
Exercir el teu dret a vot només et costarà un parell de minuts el dia 26 de març entre les 8h i les 14h a la planta setena de l’edifici A.