Barcelona en Comú (BeC) va irrompre amb força a la política
de la ciutat i va aixecar moltes esperances, sobretot pel que fa a les maneres
de fer.
Alguns de nosaltres vam rebre a la nova formació
aquí a l'ÀMB molt esperançats i il·lusionats, però no il·lusos, perquè
coneixíem amb qui s'havia embarcat per fer ruta metropolitana. Resolt el tema
del cartipàs, la coalició de govern es formà amb majoria de forces polítiques
«de les de sempre». Els il·lusionats, que no il·lusos, vam comprendre que poc
més podrien fer que canviar una mica les formes en les cacicades, imposicions,
i altres maneres a les que ens tenen acostumats. Ens ho van ratificar les seves
formes obertes, disposades i col·laboradores amb tothom qui truca a la seva
porta.
Ara, però, us hem d'informar d'un canvi rellevant en
la seva actuació aquí, a la nostra casa. És un canvi a les seves accions, tot i
que continuen mantenint una actitud oberta. Lluny de combatre l'amiguisme i el
nepotisme de sempre, BeC s'ha repartit amb la resta de forces polítiques de
govern (PSC i ERC) una vintena de vacants de comandaments que han aprovat ara
al febrer, sense tremolar-los la mà, en
una nova Relació de Llocs de Treball, absolutament amagada i d’esquenes als
representants del personal de l’AMB.
Sabíem que les competències en temes de personal se
les va quedar el PSC, amb la qual cosa no podíem esperar que hi haguessin massa
canvis, però el que no podíem sospitar, ni arribar a imaginar, és que
participessin en això. Ens han expressat la seva voluntat de cobrir aquestes
vacants per promoció interna però, com es pot participar en un repartiment
d'unes places, que haurien de respondre a criteris tècnics i d'organització, on
l'únic que compta és el pes polític? Si literalment se les han repartit, com es
pot esperar que vagin a parar a qui se les mereix i no a qui ells desitgen?
De nou, tota la feina de RR.HH. es reduirà a donar
aparença de legalitat a allò que èticament és injustificable. I l’«entitat de
gestió» engrandirà la seva fama de pessebre dels amics de qui manen. Com que gestionem
superbé i gastem un percentatge del pressupost ridícul en personal (en
plantilla, en realitat molt del que hauríem de fer nosaltres ho fan empreses
externes, també amigues), hi ha diners de sobra per pujar al nivell màxim
(30) als més amics, per després pagar-los bufandes de 7.800 € anuals i per fer
més vacants d'aquest nivell (enllaç a la RLLT) equivalent a un Director General de la Generalitat ,
que es cobriran amb gent molt preparada segons l'expedient però amb carnets de
colors diferents, depenent del pes de cada partit a l'equip de govern.
Senyora Presidenta, que lluny la veiem ara de quan
la vam conèixer donant esperança a qui estava a punt de perdre el pis! El bon
karma que havia acumulat l'està dilapidant a marxes forçades. Per molt que es
justifiqui amb la poca força que té als diferents governs i consells
d'administració que encapçala, ara sabem que pot ser còmplice de cada pessebre
que s'ompli i, per afegitó, de totes les misèries amb aparença de legalitat que
se'ls ocorrin als seus socis.
Volem que canviïn les regles del joc. Prou
d’engreixar la plantilla de l’AMB amb alts càrrecs i directius “amiguets”. El
què necessitem és acabar d’una vegada amb les situacions injustes, de
precarietat i d’inseguretat. Cal que
hi hagi una valoració real dels llocs de
treball, que no es creïn els llocs especialment per encabir als companys
del partit o s’apugi el nivell d’altres llocs per premiar als més pilotes o als
que cal agrair els serveis personals prestats. Algú de la Direcció s’ha llegit
allò referent a la carrera
administrativa a l’Acord de Condicions de Treball?
També cal que
surtin a concurs les vacants ocupades interinament des de fa massa temps;
no es pot eternitzar aquesta situació d’inseguretat per als treballadors i treballadores
i que, al mateix temps, es reparteixin el pastís per dalt. Exigim que surtin els concursos d’aquests llocs, però per ordre
d’arribada a la Casa de qui els ocupa, no segons criteris classistes o clientelistes.
Transparència i Participació... BeC, se t'han transparentat
les intencions participant en el repartiment del botí! Esperem que
prengueu nota i podeu tornar a aixecar-nos les esperances que havíem dipositat
en vosaltres. Potser alguns volen botins per repartir; la CGT i molts
treballadors el que volem és justícia i que les places es proveeixin pels
principis constitucionals de igualtat, capacitat, mèrit i publicitat. I és per
això que continuarem fent de la transparència un senyal d'identitat.
Us felicito. Molt bona anàlisi de la situació, que la majoria de treballadors segur que compartim malgrat pocs s'atreveixen a dir-ho obertament...
ResponElimina