ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

divendres, 11 de novembre del 2016

PER SANT MARTÍ... PLA DE PENSIONS !



Fa poc la Comissió de Control del Pla de Pensions ens va informar a la Intranet de l’aportació d’enguany de la empresa. També animava a que qui estigués interessada s’apuntés en cas de tenir més d’un any d’antiguitat.

La CGT no forma part d’aquesta Comissió de Control perquè pública i reiteradament s’ha manifestat en contra dels plans de pensions (entrada al nostre bloc de 14 de maig de 2011: http://areametropolitanabarcelonacgt.blogspot.com.es/2011/05/plans-de-pensions.html). Tornem a la càrrega.

Abans de celebrar la generositat de la casa i felicitar-te pel gran futur que t’espera quan et jubilis, t’oferim un parell de minuts de reflexió.

A la propaganda sobre un pla de pensions d’un dels escassíssims bancs amb algun valor ètic ens sorprèn la sinceritat, tot i estar en lletra petita front als caràcters immensos on et conviden a assegurar-te la teva satisfacció futura. Hi consta el següent:

Indicador de liquiditat : El valor dels drets de mobilització, de les prestacions i dels supòsits excepcionals de liquiditat depèn del valor de mercat dels actius del fons de pensions i pot provocar pèrdues rellevants.

Indicador de risc: Una escala des de “1” (potencialment menys rendiment i menys risc) a “7” (potencialment més rendiment i més risc). La categoria "1" no significa que la inversió estigui lliure de risc.

Com sempre, l’únic segur és la comissió dels bancs, que guanyaran encara que tu et quedis sense un euro. Dècades porten ja fent de lobby i empenyent a tots els estaments i institucions econòmiques per a què es retallin les prestacions dels sistemes públics per ser “insostenibles”. Economistes de prestigi fora de la nòmina dels lobbys bancaris han desemmascarat reiteradament els arguments que es presenten com veritats inqüestionables. Ara sabem que si alguna vegada el sistema públic és incapaç d’afrontar les pensions serà per múltiples decisions polítiques adreçades a soscavar econòmicament el sistema i a la més antisocial de les decisions polítiques que mai es pugui prendre: que pagar les pensions no sigui més prioritari que comprar armament, construir línies de tren d’alta velocitat o mantenir els privilegis  d’una classe política o d’una casa real, per exemple.

Si, però què puc fer jo davant d’això? Si em deixen sense pensió bé hauré de viure...

Per començar, no votar mai a qui ha pres aquestes decisions. Posar els diners que puguis estalviar sota una rajola de casa teva és un mètode més segur que posar-los en un pla de pensions. I té moltes probabilitats, per l’experiència dels últims 25 anys, que sigui més rendible. Si es considera la fiscalitat quan es recupera, no hi ha dubte.

En aquest país hi ha molta gent interessada en els plans de pensions perquè el nostre sistema públic té una pensió màxima i aquesta els representa una considerable pèrdua de poder adquisitiu.

Però si em posen uns diners que jo no he de posar, perquè rebutjar-los?

- Perquè no te’ls donen, li donen al banc que farà el que vulgui amb ells. Les possibilitats que té la Comissió de Control d’influir en les decisions del banc són més que minses.
- Perquè ajudant a engrandir els plans de pensions ajudes a empetitir el sistema públic i dónes arguments als que ens estan espoliant.
- Perquè si totes acceptéssim el Plans de Pensions ja sabem on anirien a parar els possibles augments de sou.

Salut i encert !


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada