Segurament en alguna part d’algun correu o en entrades al nostre bloc
haureu vist que parlàvem de treballadores
i potser us haureu preguntat: “i el treballadors no?”
L’academicisme no políticament correcte
va decidir el seu dia que per parlar d’ambdós gèneres (neutre) es faria
servir el masculí. Amb tota seguretat, les sàvies (persones sàvies) que van decidir això eren homes educats en un món
de dominància masculina en tots els aspectes de la vida… i així durant
centenars de generacions.
Quan es vol superar aquesta manca de sensibilitat de la llengua amb el tema
del gènere, l’opció políticament correcta és fer servir els noms col·lectius
sempre que sigui possible i quan no, cal esmentar els dos gèneres. Aquest
darrer cas és el majoritari, perquè el nostre idioma (com quasi tots) no
ofereix flexions autènticament neutres en la inmensa majoria dels casos. A
nosaltres ens sembla farragós a l’hora d’escriure i sabem que és
insosteniblement enutjós quan es llegeix.
Per això, en aquesta Secció Sindical de CGT hem decidit fer un pas més
enllà d’allò políticament correcte i emprar el femení com a neutre. No és només
una qüestió de “reparació histórica” (que també), sinó un tema de lògica pràctica.
Al segon paràgraf us hem desvetllat el quid
de la qüestió: totes som persones i
la paraula persona és femení; totes som (persones) treballadores, totes som
(persones) companyes, totes (les persones) estem cabrejades quan ens toquen les
condicions de treball i se’ns momifiquen les condicions salarials. Només cal
pensar en persones i no en homes. No és només un canvi de manera d’escriure,
sinó fonamentalment és un canvi en la
manera de pensar. Quan escribim elidim –obviem- la paraula persona, però
hem de pensar sempre en ella; o sigui, en totes i no només en els homes.
Ho sentim per les academicistes (persones, homes i dones); no és el nostre
“tot femení” contra el seu “tot masculí”; mentre elles invisibilitzen a la
meitat de la humanitat, nosaltres ens obliguem a pensar en totes. Ho sentim per
les políticament correctes; mentre elles fan equilibris intentant tenir-nos en
compte a totes, nosaltres ens posem a totes al centre del nostre pensament.
Als propers comunicats de CGT, a les properes entrades al nostre bloc,
farem esment d’aquest text per a les que es sobtin de l’ús del femení per parlar
de tothom. Recordeu: és un neutre més inclusiu i sobretot més lògic. Que la
nostre vista i oïda estiguin acostumades al masculí no és excusa.
És un tema molt interessant, gràcies per posar-lo sobre la taula...Permeteu-me un comentari:
ResponEliminaNo conec cap lingüista, ni dona ni home, que defensi el que vosaltres dieu. És més, conec més d'una i de dues lingüistes dones, la lluita feminista de les quals és difícil de posar en dubte, que s'oposen precisament al que dieu. Aquí un exemple de la Maria Cabrera, una poetessa, professora de la UB i editora d'un fanzine feminista:
----------------
Bon dia. Voldria comentar-vos que el fet que el gènere masculí inclogui el femení no és un reflex lingüístic dels segles de cultura patriarcal perquè la gramàtica no la fem els parlants, i la marcació afecta el sistema de la llengua i imposa unes jerarquies (A inclou B, verd implica que hi ha vermell, tenir el so que en català grafiem amb ela doble implica que tenim necessàriament el que grafiem amb ela simple). El lèxic és una altra cosa, i hi podem ficar cullerada, esclar, i la llengua respondrà ajustant-s'hi, perquè és dúctil i mal·leable. (Tot i que, ai!, dubto que canviant la llengua canviem la societat: no se m'acuden exemples.) I que la gramàtica és així, i intentar modificar-la ridiculitza el moviment feminista, no el visibilitza. I que, a més, aquest pensament és profundament europeocentrista: hi ha moltes llengües que funcionen amb classificadors molt distints dels nostrats gènere i nombre (i hi ha moltes àrees de parla romànica en què no s'ha obert aquest debat).
I que tenim una lluita, però no és aquesta.
------
Crec que l'última frase del text aplica de manera especial a la vostra iniciativa.