ENS TROBARÀS A

CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta -1 Edifici A, C/62 núm. 16-18, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809 cgt@amb.cat

vale más una frase que mil palabras...

L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)

Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)

divendres, 25 d’abril de 2014

28 d'abril: Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball


Les seves crisis ens emmalalteixen encara més:
no t’empassis el que sigui al teu lloc de treball !

La declaració dels Drets Universals de Nacions Unides de 1948 proclama el dret a la vida, al treball, a la salut i a un habitatge digne com drets fonamentals i inalienables de tots els éssers humans. Aquesta igualtat, proclamada també constitucionalment, en realitat no existeix i les desigualtats es converteixen en norma en aquests temps d’estafa social, denominada pels poderosos “crisi econòmica” o “recessió”. Per a la majoria de la població, tots aquest suposats drets no són altra cosa que paraules.

La sortida a la “crisi econòmica” s’està fent sobre dues potes fonamentals: una major precarització de les condicions d’ocupació i un empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora, tot desproveint-la de serveis públics essencials per a una bona salut.

Una treballadora precària -la temporalitat del seu contracte és una característica- és més vulnerable perquè ocupa amb major freqüència un lloc de treball amb pitjors condicions i es veu impel·lida a “empassar-se el que sigui”. La seva capacitat per exercir el dret de protecció a la salut es veu disminuïda, quan no anul·lada, per la fràgil seguretat jurídica del seu contracte i l’absoluta llibertat de l’empresari per desprendre’s d’ella. Això no només disciplina a la treballadora, sinó que li crea una consciència que li fa treballar en qualsevol condició i que fa augmentar l’accidentabilitat, la sinistralitat i les agressions a la salut mental.

Els col·lectius més joves es veuen immersos en la perplexitat d’un “sense futur i sense diners”. Les conseqüències són dissociacions, agressivitat, ansietat, depressions… En el cas de les treballadores de més edat la possibilitat de perdre l’ocupació i la certesa de no tornar a ingressar al mercat de treball, amb el conseqüent descens a les seves cotitzacions i, per tant, a la pensió també fan aparèixer les mateixes malalties.

La desigualtat de tracte ha crescut dramàticament a l’Estat Espanyol amb les polítiques “anti-crisi” dels governs i els poderosos. Les persones assalariades, excloses, pensionistes, joves, dones…, som cada vegada més pobres i les persones riques i poderoses, no han notat “les seves crisis” i han traslladat a la majoria de la població una pitjor salut laboral, social i mental.

Una bona salut és acabar amb aquest sistema, el Capitalisme. Ens hi va la Vida!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada