COM SEMPRE, BATALLAR ANYS PER A QUÈ LA CASA COMPLEIXI EN SALUT LABORAL

La nostra Secció ha de lluitar moltes vegades per fets que, per la seva importància, haurien de tenir una solució molt més fàcil, i molts cops aquesta queda encallada o és negada directament, ja sigui per falta de voluntat o per altres raons que preferim no tenir en compte.

A l'octubre de 2009, la nostra delegada de prevenció va fer un comunicat de risc (C.R.44) per la perillosa situació que es dóna per al personal que entra i surt de les oficines de l'ÀMB a partir de les 15h30', moment en què es tanquen les portes principals i en què l'únic accés possible per als vianants és per la rampa del pàrquing. L'amplada de la vorera d’aquesta rampa és de 0,60m en la seva major part, però arriba a quedar reduïda a 0,13m d'accés, amb la conseqüent obligació per al treballador que va a peu de baixar a la zona de pas de vehicles, els quals no tenen bona visibilitat en venir d’una corba.

Des d'aquell moment hem estat traient el tema per tractar-lo al Comitè de Seguretat i Salut per fer veure la necessitat d’un accés exclusiu per a vianants i hem estat veient tota una sèrie de despropòsits per part de la Casa com respostes del tipus “s'està estudiant i encarpetant pendent de decissió” per la D.S.de l'Espai Públic. També hem fet denúncies a Inspecció, hem rebut la visita de la Inspectora, hem observat incompliments de la sol•licitud primer i l'exigència després que va fer la Inspectora d'un informe del Servei de Prevenció en que s'avaluessin els riscos existents i es contemplessin les vies d'evacuació i la idoneïtat de l'accés a l'edifici. Hem hagut de sentir a l'advocat de la Casa, en una compareixença a Inspecció, que no havien rebut cap notificació al respecte, fet que clarament va quedar demostrat que era fals gràcies a l’aportació per part nostre de les actes del Comitè de Seguretat i Salut.

Finalment, ahir 17 de gener de 2013, a Inspecció de Treball, la Casa de nou no va portar l'informe (vàrem haver de donar-li nosaltres una còpia a la inspectora) però va portar uns plànols de l'obra que es pensa fer per donar accés als vianants, en l'horari no comprés entre les 7h30' i les 15h30', just darrera de la sala de màquines expenedores.
Ara només cal esperar que realment s'habiliti un accés correcte i que, en aquest temps, no haguem de lamentar cap desgràcia degut a la situació actual.

A Inspecció de Treball també es va tractar el tema dels EPI's (equips de protecció individual) de bona part del personal que visita obres i que fins fa poc no en tenia cap d'assignat. Això també va tenir un procés semblant al de l'accés als edificis quan les portes principals estan tancades ja que, després de tractar-ho en el Comitè de Seguretat i Salut, la nostra delegada va haver de denunciar el fet a Inspecció i, malgrat el requeriment d'immediat i obligat compliment que va fer la Inspectora el març de l'any passat, la Casa es va negar a donar-los. Vàrem haver d'insistir amb més escrits i denúncies a Inspecció fins que la Casa, per fi, s'ha dignat a complir amb les seves obligacions.

Us animem a què, sempre que veieu una situació que no és correcta al respecte de la Seguretat i Salut laboral, feu un Comunicat de Risc al Servei de Prevenció o us poseu en contacte amb la nostra Secció sindical. No dubteu que farem tot el que estigui en les nostres mans per aconseguir que es complexi la normativa vigent.

AMB DESGAVELL NORMATIU DE RECURSOS HUMANS NO HI HA GUANY PER A L’ÀMB

L’acord sobre l’horari, p.a. i vacances i les normatives arbitràries amb que ens ha obsequiat la Direcció sense cap tipus de negociació han portat un considerable desgavell i incertesa per a tothom respecte a què es pot fer i què no.
Ja vàrem dir que trobàvem precipitat aquell acord, que valia la pena continuar negociant, i el temps ens ha donat la raó: a la Diputació de Barcelona -una administració més gran que la nostra- han adoptat solucions que aquí la part social ja havíem aportat: 15 minuts diaris per formació voluntària a càrrec dels treballadors i 5 hores mensuals per conciliar la vida laboral i familiar.
La normativa es compleix i les solucions imaginatives s’imposen. És simplement mentida dir que li devem a Rajoy el nou horari, etc. Hi ha hagut una voluntat retalladora de drets per part de la nostra Direcció i una pressa injustificada per signar per part dels nostres companys d’UGT i CCOO. Se’ns al•legava cansament per les negociacions, duresa de les mateixes; i ara què? No haurem de negociar els enormes “serrells” que queden pendents? O li deixarem a la Direcció que faci el que vulgui? Pel que sembla, ha entès que algú li ha donat el vistiplau per tirar endavant el que més li plagui, com per exemple no acceptar justificants mèdics no emesos per l’ICS, quan a la Casa hi ha pòlisses col•lectives de diferents mútues.
Per part de CGT, és cert que tenim la temptació de deixar aquesta feina afegida a aquells que l’han provocada, però hem de fer allò pel qual hem estat elegits: defensar els interessos de les treballadores i treballadors. Per això exigim que es negociïn totes les normatives que han sortit del no-res i exigim estar-hi en aquestes negociacions, que han de ser degudament convocades i amb presència de tots. Tenim un Acord de Condicions de Treball caducat i en tot cas convertit en paper mullat. Cal refer-ho completament i en aquesta feina (que no se’ns cansi ningú, si us plau) es poden introduir nous acords que esmorteeixin o fins i tot anul•lin els anteriors.
Els nostres dirigents metropolitans sembla que pensin que sense cap normativa ens va millor, que Recursos Humans ja pot anar solucionant tota la casuística que es produeixi. Per això li agrada que es signin acords que deixin tota concreció a l’arbitrarietat i l’humor circumstancial d’un coordinador. Mentrestant, el personal va perdent el temps mirant de saber quans minuts li falten o li sobren, esperant davant del rellotge de marcar o fent consultes a tort i a dret, perquè el Servei de Recursos Humans està col•lapsat.
Nosaltres pensem que les normatives clares, explícites al 100% i publicades són l’oli que engreixa un bon funcionament del personal. I si aquesta normativa no està pensada per retallar-li tants drets com pugui, millor, perquè la gent estarà més pendent de la seva feina, menys fastigueixada per uns atacs que no mereix i menys pendent dels minuts que han o no han de fer.

Salut!

REFERÈNDUM

Ens referim al de modificacions de condicions laborals al personal de l’ÀMB, no al de la independència. Tranquils.

El resultat va ser aclaparador. Fins i tot comptant el percentatge de vots positius sobre el total de possibles votants (la participació va ser prop del 70%), més de la meitat de les treballadores i treballadors de l’ÀMB (un 51%) van aprovar el preacord que la direcció va posar sobre la taula i UGT i CCOO van acceptar.

Amb aquest ‘èxit’, importa poc que realment no existís negociació durant tot el llarg procés. D’una part es llençaven propostes i de l’altre no es deia quasi mai que no, però tampoc que sí. Tot plegat ha durat el que la direcció considerava que havia de durar per tal de donar la impressió d’àrdues negociacions. Quan va tenir prou va posar sobre la taula la seva primera i darrera proposta, un ultimàtum, vaja. Però no importa.

Al referèndum, el personal va agafar-se al clau ardent que se’ls oferia, perquè l’alternativa que nosaltres, la CGT, els presentaven tenia massa incertesa, massa perill, massa possibilitat de confrontació. Va ser el vot de la por.

Ara haurem d’enfrontar-nos a la incertesa de saber com quedarà el Reglament de Control de Presència –que pot canviar radicalment el resultat real de la nostra certa desgràcia -. Haurem d’enfrontar-nos al perill d’haver de preguntar cada vegada què hem de fer per tal que no ens retallin encara més el sou. I, qui s’atreveixi, haurà de confrontar l’arbitrarietat de l’aplicació d’un acord amb massa serrells.

A CGT el que ens sap més greu són aquell 19% de votants (o 13% de la plantilla) que, davant el naufragi, van preferir seguir nedant i no agafar-se al clau ardent. Estaven disposats a més esforços, a no deixar-se trepitjar per una direcció que s’ha fregat les mans amb els decrets del PP mentre proclamava que ells també els lamentaven. Estaven disposats a fer palesa la seva dignitat i a reclamar a la direcció la voluntat política que sempre li falta. Per aquestes persones ens sap greu. Elles patiran la mateixa sort que les que han dit amén mig a cegues. Per aquesta gran majoria no ens lamentem, no podem fer-ho, seria com menysprear la seva decisió i ans al contrari, la respectem. Però no és la nostra ni la de –almenys- un 13% de la plantilla.

Quan hi ha eleccions diem sempre que “Tots hem guanyat”. En aquest cas creiem que caldria dir que “Tots hem perdut”: els treballadors els nostres drets, la direcció la possibilitat de tenir una plantilla motivada i els sindicats el respecte i les bones maneres.

En tot cas, la Secció Sindical de la CGT a la casa no hem perdut la il·lusió de continuar treballant per millorar – o mantenir – les condicions de treball de tota la plantilla. Potser hem perdut una batalla, però no la guerra contra la hipocresia sociolaboral. Aquesta història tindrà més capítols.

Salut i alegria 

CGT CONVOCA VAGA GENERAL

EL 14 DE NOVEMBRE VAGA GENERAL

La CGT decideix traslladar la seva convocatòria de Vaga General, que ja té registrada per al 31 d’Octubre, a la data del 14 de Novembre de 2012 a fi de coincidir amb la Vaga General que s’ha convocat en l’Estat Espanyol, a Portugal, en altres països del sud d’Europa i les mobilitzacions d’àmbit europeu que s’estan convocant, per a aquesta data, per desenes de sindicats de la Unió Europea.

La CGT segueix mantenint per al 14 de Novembre, la seva pròpia convocatòria de Vaga General, els seus propis objectius, reivindicacions, motius, pels quals va convocar la Vaga General del 31 d’octubre.

Aquesta decisió de la CGT respon a la necessitat de confluència i d’unitat d’acció sindical que demanda la població i la classe treballadora en aquests moments tan dramàtics i d’emergència social per la qual està travessant la majoria de la població com a conseqüència de les polítiques econòmiques i antisocials que emanen del govern i de la Unió Europea (retallades, pagament d’un deute il·legítim, privatitzacions...).

La CGT ha manifestat des de sempre la seva sensibilitat per la confluència, amb altres organitzacions sindicals i socials, en les convocatòries de Vagues i mobilitzacions en benefici exclusiu de la defensa dels drets laborals i socials.

PERQUÈ UNA VAGA GENERAL?

El 14 de novembre de 2012, la Confederació General del Treball (CGT) convoca Vaga General (VG) de 24 hores de durada en tot l’estat espanyol perquè el Govern, amb la seva política de retallades i reformes, ens està portant a una autèntica situació d’emergència social, perquè està aplicant una política econòmica, neoliberal i antisocial que està al servei dels mercats financers, els especuladors, al servei d’una Unió Europea (UE) governada per la banca alemanya, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI). En definitiva, una VG perquè volem un nou model social que no afavoreixi a una minoria de privilegiats (1%), no exploti a la majoria de la població (99%), un nou model social que es fonamenti en el repartiment, la llibertat i la justícia social.

Per a la CGT, aquesta VG és una proposta des de la dignitat, que presenta i proposa a la societat, a tota la població, a totes les organitzacions perquè la facin seva, la utilitzem, la guanyem i comencem un nou camí de restauració de drets i llibertats.
La CGT convoca VG el 14 de novembre, perquè aquestes polítiques han provocat que 6 milions de persones estiguin en atur, que el 52% de la joventut no tingui treball i hagi d’emigrar, que més de 700.000 persones hagin estat desallotjades del seu habitatge, que milions de persones estiguin en el llindar de la pobresa, que ens estiguin estafant a tota la població per a pagar la seva crisi.
La CGT convoca VG perquè el Govern està aplicant una política de retallades en despeses socials, en sanitat, en educació, en serveis públics per a privatitzar-los i desmantellar els serveis públics bàsics.
Una VG perquè amb les retallades, la pujada de l’Iva, pujada d’impostos, congelació de pensions, la pèrdua de salaris, reducció de prestacions a l’atur, eliminació de beques, la pèrdua d’ocupació, estan robant milers de milions d’euros a tot el poble i a les arques públiques per a pagar el deute il·legítim i els seus interessos, per a rescatar a la banca i les grans empreses.
Una VG perquè hi ha amnistia fiscal als defraudadors, hi ha privilegis fiscals a les grans fortunes. Una VG perquè la crisi la paguin qui l’han provocat, perquè es persegueixi a qui defrauden.
QUI ESTEM CONVOCATS A LA VAGA? QUIN TIPUS DE VAGA?

La VG del 14 de novembre és, en primer lloc, una Vaga Laboral, una Vaga dels i les treballadores per a parar les empreses, els transports, els serveis, les comunicacions, les administracions. És una Vaga per a confluir totes les lluites sectorials i exigir la restauració de tots els drets laborals que ens arrabassat.
La VG és també una Vaga de Consum per a atacar al capitalisme en la seva essència i redefinir el model desenvolupista que s’està carregant la vida en el planeta.
La VG és una Vaga Social per a exigir els drets, les llibertats, el canvi de model que beneficia a la majoria de la població, des d’una democràcia directa, participativa.
Per tant, tota la població estem cridats a no anar al treball, a no consumir, a formar part dels piquets informatius, a participar en les accions i mobilitzacions, a visibilitzar-se en el carrer amb tota la pluralitat de reivindicacions.
Totes i tots, treballadors, aturats, joves, estudiants, pensionistes, desnonats, exclosos, amb papers o sense papers... tota la població, totes les organitzacions socials, sindicals, estem cridats a la VG per a fer-la gran, per a aconseguir els objectius proposats i que el Govern i els poders atenguin al clam del carrer, al poble.
PERQUÈ LA VAGA GENERAL? PROPOSTES I ALTERNATIVES A LA CRISI
 Derogar tota la legislació i reformes aprovades contra els drets de la població (Reforma Laboral, Negociació Col·lectiva, Pensions, Reforma Constitucional, Estrangeria, exigència de les 35 peonades per a cobrar el subsidi, Projecte de Llei sobre l’avortament...)
 Protecció econòmica suficient als milions de persones aturades.
 Protecció davant els desnonaments. Moratòria fins a la sortida de la crisi i programa social d’accés a l’habitatge.
 Repartiment de l’ocupació, reducció de la jornada laboral, reducció de l’edat de jubilació, prohibició dels ERO, hores extres, treball a preu fet i beques que oculten llocs de treball.
 No a la privatització de la Sanitat, Educació, Transports, energia, aigua... Expropiació de les empreses que van ser públiques anteriorment i que presten serveis bàsics a la societat
 Garantia d’accés universal als serveis públics a les persones amb i sense papers.
 Repartiment del treball de cures. Desenvolupament de les ajudes a la Dependència.
 Reforma fiscal perquè paguin més qui més tenen i augment de la tributació de les empreses i grans fortunes. Persecució del frau fiscal.
 Banca Pública sota control social que permeti l’accés als recursos a les famílies.
 No pagar el deute ni els seus interessos. Auditoria del deute mitjançant un procés participatiu sota control ciutadà com pas previ a l’anul·lació de tot el deute il·legítim. Exigència de responsabilitats penals als causants de la crisi.
 Ús dels diners públics per a la satisfacció de les necessitats de les persones i no per a rescatar bancs. Exigim el tancament dels casinos financers, paradisos fiscals.
 Llibertat sense càrrecs per a totes les persones jutjades amb motiu de la seva militància sindical o social. No a la repressió i la seva criminalització.
 El seu model de democràcia no ens val. Apostem per un nou model de democràcia directa, participativa i des de baix.
 Rebutgem a la Unió Europea com institució impulsora de les polítiques neoliberals.
 Abandó d’una política econòmica encaminada al creixement il·limitat i substitució per una altra que s’inscrigui en els límits de recursos del nostre planeta.
 Afrontar decididament les crisis energètica, climàtica i de biodiversitat, claus per a la supervivència de milions de persones.

EL 14 DE NOVEMBRE VAGA GENERAL, LABORAL, SOCIAL, DE CONSUM, CIUTADANA
http://youtu.be/8Y-H_KssDdk

http://www.youtube.com/watch?v=Ba3TXkAyfSY&feature=plcp

NEGOCIACIONS: DEMANEM VALENTIA POLÍTICA

La darrera reunió de dijous passat 27 de setembre amb la Direcció per tractar el tema de les retallades no ens va deixar bon gust de boca. La Direcció s’entesta en aplicar gairebé fil per randa el decret que restringeix els nostres drets aconseguits en anys de negociacions. Les negociacions continuaran aquesta setmana.


La Secció sindical de CGT a les Entitats metropolitanes seguim mantenint que les retallades es poden resoldre amb el mínim impacte sobre el personal sempre que hi hagi voluntat.

Una mostra, entre d’altres, que corrobora això és la valentia política demostrada a Santa Coloma de Gramenet en la moció aprovada pels grups municipals de PSC, ICV-EUiA, CiU i GC en el darrer Ple de l’Ajuntament de data 25 de setembre, en la qual demanen a la Direcció de Recursos Humans de l’Ajuntament, tot dins del marc normatiu i amb total respecte a la legalitat vigent, que arribin a solucions el menys desfavoridores possibles per al personal respecte d’aquest tema i, si calgués, a la no aplicació cautelar de les retallades.

Esperem que els polítics que tenim més a prop siguin capaços de fer una moció semblant per a que es pugui aplicar a l’àmbit de l’ÀMB i la valentia política demostrada a Santa Coloma no quedi com una flor aïllada.