CGT – Entitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona –Planta 7 Edifici E, C/60 núm.19, Sector A Zona Franca, 08040 Barcelona–Tel. 93 223 51 51 Ext. 2809cgt@amb.cat
vale más una frase que mil palabras...
L'acceptació de l'opressió per part de l'oprimit acaba per ser complicitat (Víctor Hugo)
Només canviarà alguna cosa quan actuïn els mateixos oprimits (Ulrike Meinhoff)
El dissabte 15 d’octubre es reproduiran arreu del país, del continent i fins i tot del mon, les manifestacions d’indignació que començaren un altre dia 15. La crisi la paguem sempre els mateixos i les retallades, lluny de la lògica, es produeixen on fan més mal. A nosaltres, sense anar més lluny, ens van retallar el 5% (de mitjana) i ens han congelat fins qui sap quan. Tampoc ens refiem de qui assegura que no ens demanaran més: han mentit massa vegades. Sens dubte són els politics qui més ens indignen: els europeus que no volen baixar de la “business class”, els de l’estat que n’hi ha per llogar-hi cadires i els d’aquí que no entenen ni volen entendre res, excepte que volen seguir pegats als seus privilegis. I no aconsegueixen enganyar-nos quan diuen que es retallen el sou, perquè sabem que tenen “indemnitzacions” diverses a les quals no hi renuncien. Només aquí, a l’ÀMB, es paguen més de 800.000 € anuals per aquest concepte; és a dir, per acudir a consell metropolità, junta de govern, comissió informativa, etc...reunions que poden ser de la durada d’un llampec, o d’una pluja d’estiu, segons el cas. Als funcionaris de la casa ens titllen de privilegiats per tenir un lloc de treball guanyat amb oposicions públiques, però no paren d’omplir les administracions de càrrecs de confiança -posats a dit i sense que es defineixin les seves funcions- amb sous anticrisi. A la flamant ÀMB, sense anar més lluny, paguem sous d’aquests (caps de gabinet, assessors d’àrea i assessors grups polítics) per valor de 1.929.411 € anuals; és a dir 168.115 € mésque abans que érem dues entitats i una mancomunitat. No havíem de fer més amb menys? Per obtenir aquestes dades només cal saber sumar i llegir el que la mateixa casa ha publicat al DOGC (núm. 5971 de 26.9.2011, pàg. 49794, 49807, 49814, 49816). Quan van publicar allò referent a les entitats anteriors, van incloure al personal directiu, però no ho van fer quan es va tractar de la nova ÀMB. Per damunt de tot, “transparència” ens diuen. Però a la CGT som curiosos de mena i vam consultar l’acta del Consell Metropolità de l’ÀMB extraordinari i urgent de 21 de juliol, ja que allà, per força, havien de constar les retribucions del personal directiu. A més de canvis de denominació, Directors d’Àrea per Gerents, amb el mateix sou, hem trobat dos nous Directors de Servei, un de Desenvolupament Econòmic i un de Planificació Estratègica (ostres, això deu ser important!) i un Director de Serveis Generals que ja teníem a les tres entitats amb un nou sou que revela que no és gens supersticiós: 13.013 € més que abans. És a dir, els directius de l’ÀMB ens costen 156.738 € més que abans. En resum, 168.115€ més pels polítics metropolitans més 156.738€ pels directius: 324.853€ més que abans de la unificació de les tres entitats. I tot això sense comptar que aquesta casa està esdevenint refugi d'“elefants”: persones amb perfil polític i sous altíssims que aterren des d’altres llocs i no se sap ben bé que fan.
I, atenció, hi haurà més capítols d’aquesta història...
Si tot això t’indigna, dissabte tens una ocasió de fer-te sentir.
MANIFESTACIÓ DISSABTE 15 D'OCTUBRE A LES 17:00H. A PLAÇA CATALUNYA
Des de l'acampada de Barcelona, amb el suport de moltes Assemblees de barri i pobles de la Comunitat Autònoma de Catalunya hem convocat unes mobilitzacions amb la finalitat d'aturar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Per això hem convocat una acampada a les 19H del dia 14J al Parc de la Ciutadella i fem una crida a tota la població a assistir a les portes del parlament el dimecres 15 de juny a les 7H del matí per bloquejar practicant la desobediència civil l'entrada dels parlamentaris. Tanmateix la FAVB ha convocat una concentració el dia 15 de juny a les 11H del matí al Parc de la Ciutadella.
L'objectiu és protestar en contra de tots les retallades, les privatitzacions, els concerts econòmics i l'externalització amb fins lucratius dels serveis socials, sanitat, educació i cultura, medi ambient, justícia, etc...que ja estan afectant a la ciutadania en general. Aquest procés de retallades i privatització, que patim a diari, és molt possible que segueixi el seu curs, i en els propers mesos es faci més evident, hem de fer sentir les nostres veus.
Per tot això animem a tota la ciutadania a sortir al carrer a protestar contra aquestes accions que, de forma progressiva, estan destruint les bases del nostre, ja malmès, estat del benestar. La ciutadania demostrarem als poders polítics i econòmics que segueix activa i indignada. A Barcelona es convoca la manifestació el 18 de Setembre a les 19h a Plaça Catalunya. La proposta és concentrar-se en diferents punts de la ciutat, representant de forma simbòlica cada un d'ells un sector dels que està patint retallades i marxar en columna cap a plaça Catalunya , per des d'allà, a les 19h totes les columnes unides, marxaran en manifestació fins a Arc de Triomf.
Els punts de concentració i sortida són els següents:
- Consorci d'Educació de Barcelona, com a símbol de les retallades en Educació i Cultura. Sortida a les 18h30 des de Pl Urquinaona. Urquinaona.
- CAP Drassanes, com a símbol de les retallades en Sanitat. Sortida a les 18h des de la porta del CAP Drassanes. ( Drassanes / Paral · lel).
- Institut de Ciències del Mar (CMIMA), com a símbol de les retallades en Medi Ambient. Sortida a les 18h des de la porta de l'Institut a Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49. ( Ciutadella).
- Seu del Departament de Justícia, com a símbol de les retallades a Justícia. Sortida a les 18h des de la porta del Departament de Justícia, c. d'Aragó, 332.
- Seu del Departament de Benestar Social i Família, com a símbol de les retallades en Serveis Socials. Sortida a les 18h des de la porta de la seu Departament Benestar Social i Família, Pl Pau Vila.
Des de Plaça Catalunya, el recorregut proposat és des de Plaça Catalunya, baixar per Via Laietana fins Pla de Palau, seguir fins a Ciutadella, pujant per Pg.Sant Joan, per acabar a Arc de Triomf.
L'email de contacte del Grup de Treball "Barcelona 18S" és comisionbcn.18s@gmail.com.
Per més informació us podeu adreçar al blog "Defiende lo Público",CLICANT AQUÍ
REFORMA CONSTITUCIONAL I NOVES MESURES ANTISOCIALS. “AUTOCOP D’ESTAT” DELS POLÍTICS
LA CGT PROPOSA I CRIDA A LA REVOLTA SOCIAL
La Reforma de la Constitució perquè es reculli el principi d’estabilitat pressupostària i que posa sostre a la despesa pública suposa la fi de l’estat del “benestar”.
La Reforma de la Constitució que ha pactat el govern socialista amb l’oposició conservadora, pel seu contingut i pel seu procediment, representa el màxim atac que s’ha comès des de la dictadura franquista contra la societat civil i el model de democràcia que tenim.
Aquesta reforma perquè la Constitució reculli el nivell màxim de dèficit i d’endeutament públic, suposa la consagració i perpetuació de tota la política de reformes econòmiques, antisocials i neolliberals que el govern, polítics, patronal, banquers, especuladors i sindicats institucionals han anat aprovant sistemàtica i calculadorament en aquests últims anys com solucions a la crisi sistèmica del capitalisme amb l’únic objectiu de satisfer les ànsies dels mercaders, d’incrementar el nivell d’explotació humana i de recursos en benefici d’una minoria de rics i poderosos.
Aquest Reforma constitucional significa renunciar, de fet i de dret, a qualsevol possibilitat del polítiques econòmiques basades en el repartiment, en la justícia social, en el desenvolupament del sector públic, dels serveis socials i públics, de la recuperació dels drets socials i laborals perduts, podria fins i tot conduir a no poder garantir el pagament de les pensions públiques en el futur, significa renunciar al que coneixem com “estat del benestar”, significa accentuar i ratificar el model productivista, competitiu, consumista, creixentista que ha provocat l’actual crisi econòmica.
El canvi constitucional no contempla demanar responsabilitats a qui han provocat que l’Estat estigui “en fallida” i en la ruïna. Ens diuen i s’exculpen amb que l’estat està endeutat perquè no obté ingressos i té moltes despeses, però no ens diuen que les polítiques dels últims anys han estat qui han provocat aquest endeutament. No hi ha ingressos perquè s’ha legislat perquè la patronal i les empreses deixin de cotitzar a les arques públiques, deixin de contribuir, perquè s’han venut les empreses públiques rendibles, perquè s’ha pagat el deute privat dels bancs, perquè s’estan privatitzant tots els serveis públics que produïen beneficis…
El canvi constitucional significa una autèntica renúncia a la sobirania popular, significa un veritable dèficit democràtic i la submissió als dictàmens dels països rics d’Europa. Es produeix per a calmar als mercats, en ple atac especulatiu contra les arques públiques, en plena crisi, seguint el dictat implacable dels grans bancs alemanys i francesos.
La reforma constitucional és una imposició a la societat civil d’aquest país quan no se li han plantejat altres països amb endeutaments i dèficit públic semblants. El govern espanyol ha pactat amb l’oposició i resta de polítics de dretes i s’han convertit en els millors esclaus dels mercats, fent d’Espanya el màxim exponent de la política neolliberal.
Per altra banda, la reforma constitucional es fa a poques setmanes de la convocatòria de les eleccions polítiques, amb presses, amb un govern desacreditat, esgotat, provisional. Per què? Tot és una farsa. Quan ens han venut les enormes dificultats que suposen els canvis constitucionals, de la necessitat d’un debat públic per a assolir-lo, ara en un obrir i tancar d’ulls, en ple període estival, un govern desprestigiat i provisional ens arrossega a aquesta reforma.
Amb aquest pacte dels polítics del govern i l’oposició de dretes, per a què serveixen les eleccions si aquest canvi constitucional ratifica tota la política econòmica i antisocial que es ve fent? Ara, potser més que mai, és intranscendent el procés electoral, donarà el mateix qui surti guanyador en les eleccions. Aquesta reforma constitucional lliga de peus i mans l’acció social de qualsevol govern. Tornem a la frase “tot lligat i ben lligat” i és que aquest país no sap desfer-se de “salvadors”, que en el fons sotmeten als seus interessos partidistes els interessos generals.
Per a la CGT és inadmissible, intolerable aquest “autocop d’estat” dels polítics contra la societat civil. Totes les mesures antisocials de reduir els drets laborals, les llibertats, de reduir els salaris, de reduir les pensions, les prestacions socials, de no garantir els serveis socials… totes aquestes polítiques s’han fet per a reduir el dèficit fins al 3% i per a controlar el nivell d’endeutament de les administracions públiques.
Aquest govern ha traït a tot el poble, a tota la societat. Ja ha reduït el dèficit, ara vol plasmar-lo en la Constitució imposant-nos que aquest dèficit s’ha reduït amb l’únic sacrifici de la classe treballadora i col·lectius populars.
Per a la CGT, demanar un referèndum per a la reforma constitucional és necessari però, és insuficient. El referèndum és sempre una mesura de participació directa, de democràcia directa i la CGT dóna suport i practica l’acció directa, però entenem que el referèndum per si sol és insuficient. Cal lluitar i mobilitzar a la societat per a no permetre aquesta dictadura dels polítics, que des de la prepotència, provoquen canvis legals irreversibles i transcendents. Els capritxos de Zapatero, els seus impulsos, el seu legislar a cop de decretazos, amb traïdoria aprofitant l’estiu, ens recorda el vell estil més propi del caudillisme.
La CGT crida a la mobilització i la revolta social per a impedir aquest gravíssim atemptat a la societat d’aquest país. Farem quantes mesures estiguin en les nostres mans, assemblees, debats, mobilitzacions, aliances amb el màxim consens de totes aquelles organitzacions i moviments socials que encara no hagin perdut la seva dignitat per a parar aquest autocop d’estat.
A més de la reforma constitucional, s’ha donat a conèixer el pacte entre la patronal i el sindicalisme institucional per a mantenir la moderació salarial pactada el 2010 fins al 2014, perdent descaradament les i els treballadors poder adquisitiu, el govern ha dissenyat altres noves mesures anticrisi igualment pernicioses per als interessos de les i els treballadors i mantenir els beneficis dels poderosos i empresaris.
Les mesures a les que ens referim són:
· Contractes de Formació: es podrà realitzar aquesta forma de contractació a tots els menors de 30 anys. Aquests contractes estan exempts de tributar les assegurances socials de les i els contractats sota aquesta modalitat.
· Rebaixa de l’IVA en adquisició d’habitatge: es baixa el tipus impositiu a la meitat -del 8% al 4%- amb la conseqüent pèrdua d’ingressos a les arques públiques.
· Reforma del FOGASA: Es permetrà que el Fogasa pagui a terminis i fins a 2012, vuit dies d’indemnització en els acomiadaments justificats.
· Prorroga dels contractes temporals: a partir d’ara no serà obligatori convertir els contractes temporals a indefinits i es pot prorrogar indefinidament la relació laboral inestable fins al 2013. Això suposa suspendre l’article 15.5 de l’estatut dels treballadors.
Aquestes mesures dretanes a cop de decret perpetrades pel PSOE comporten el manteniment d’una ocupació inestable i a l’arbitri de l’empresari de torn; espolien les arques públiques minvant els ingressos tant de la Seguretat Social com de l’Agència Tributària; són un cop a les classes treballadores que perden l’ocupació i veuen que la seva indemnització la cobraran en còmodes terminis (per a l’empresari i Fogasa); i es pretén reduir la taxa d’atur juvenil -del 45%- amb la perpetuació de la precarietat laboral fins als 30 anys.
La CGT crida a la mobilització i el referèndum per a impedir la reforma de la Constitució així com la derogació de totes les mesures econòmiques perpetrades contra la classe treballadora i col·lectius socials més desfavorits.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
