5 d'abril: Acabem amb el negoci de l'habitatge

Farta de treballar i no arribar a final de mes?
Treballes i, així i tot, el teu salari no et garanteix un habitatge digne?
Volem canviar aquesta situació. 

Si vius a Catalunya, tens un 70% de probabilitats de no heretar cap habitatge. Segurament formes part del 96% de la població que ha hagut de treballar per viure i tens un 50% de possibilitats d’estar pagant un lloguer. Potser cobres massa poc perquè et concedeixin una hipoteca tota sola i tens dubtes sobre si endeutar-te mitja vida.

La CGT és un sindicat llibertari que ens organitzem per defensar els nostres interessos com a classe treballadora. Ho fem als centres de treball i també al carrer, perquè sabem que els nostres problemes no acaben amb la jornada laboral i volem construir una societat autogestionada.

No pot ser que hi hagi gent treballadora que s’aixeca cada matí, treballa 8 hores i, malgrat això, no pugui accedir a un habitatge digne. Creiem que això s’ha d’acabar ja. I la millor manera és treure l’habitatge del mercat capitalista.

Les necessitats bàsiques no poden ser un negoci. L’accés a un habitatge digne, la pujada dels preus dels productes bàsics i els salaris de misèria són lluites que hem d’afrontar.

El dissabte 5 d’abril s’ha convocat a nivell estatal actes en defensa de l’habitatge. A Barcelona es farà una concentració per denunciar les injustícies relacionades amb l’habitatge (falta de lloguers a preus assequibles per a la població que viu a Barcelona, pisos destinats a ús turístic, fons voltor que compren finques senceres per especular fent fora a las actuals llogateres i llogaters...) convocada per la Crida pel dret a l’habitatge a les 18h. a plaça Espanya.

Per això, el 5 d’abril sortim al carrer per acabar amb el negoci de l’habitatge. Sortim per un salari i un habitatge digne per a tothom!

Punt de trobada de CGT: Ctra. de Sants amb C/Jocs Florals a les 16h.

8M DIA DE LA DONA TREBALLADORA

 

S’ha acabat! Ni invisibles, ni precàries, ni explotades per cuidar

 

Les dones, que sostenim la vida, diem prou i prenem els carrers per reclamar autonomia, justícia social i l’abolició d’un sistema que ens oprimeix. Posem en el centre de la nostra vida i de la nostra lluita les cures, perquè sense elles no hi ha vida, no hi ha economia i no hi ha futur. El sistema cis-heteropatriarcal i capitalista ens ha explotat fent-nos assumir les cures, invisibilitzant-les i relegant-les a les dones i identitats feminitzades. Aquest sistema es manté a causa d’una divisió injusta: mentre unes produeixen béns i serveis, altres tantes es veuen forçades a sostenir la vida mitjançant el treball reproductiu i de cures, sense remuneració, sense drets, explotades, precàries i sense reconeixement social. Amb l’excusa de l’amor i l’obligació sociocultural, el capitalisme s’apropia del nostre treball per a garantir la mà d’obra futura sense assumir els costos.

 

Ens neguem a continuar sostenint soles, explotades, precàries i invisibilitzades tot el treball de CURES.

 

EXIGIM:

• Cures com a dret fonamental: Un sistema de cures públic, comunitari, universal i gratuït que garanteixi tots els drets per les qui sostenim la vida.

• Condicions laborals dignes també en el sector de les cures: Salaris justos, convenis col·lectius, estabilitat laboral i accés a la vaga per a totes les treballadores del sector, incloent-hi l’eliminació de la bretxa de gènere a les pensions i el reconeixement econòmic i social de les qui han dedicat la seva vida a cuidar.

• Accés a un habitatge digne: Polítiques justes d’habitatge assequible i accés als subministraments bàsics, davant la crisi residencial.

• Protecció davant qualsevol crisi: Mesures de protecció en moments crítics, ja que les guerres, les crisis econòmiques o els desastres naturals, com la DANA a València, afecten de manera desproporcionada sobretot a dones i persones en situació de vulnerabilitat.

 

Des de la CGT, també exigim la fi de la precarietat estructural que ens condemna a l’explotació i la desigualtat:

 

• La fi de la divisió sexual del treball i de la bretxa salarial i de les pensions.

• Eliminació de qualsevol classe de violències cap a les dones, dissidents...

• Erradicació de biaixos de gènere a la salut laboral i eliminació del masclisme en totes les seves formes i manifestacions.

• Derogació de la reforma laboral i de les pensions que ens condemna a treballar més enllà de les nostres capacitats.

• Derogació de la llei mordassa.

• Establiment d’una renda bàsica de les iguals i reducció de la jornada laboral a 30 hores.

• Visibilitat i representació equitativa de dones en tots els àmbits.

• Una societat no capacitista i inclusiva amb la diversitat funcional.

• Polítiques reals de coeducació, formació i sensibilització en igualtat.

• Regularització de totes les persones migrants i abolició de la llei d’estrangeria. Tancament dels CIEs i la fi de les deportacions.

• Mesures urgents enfront de l’emergència climàtica.

Aixequem la nostra veu contra les guerres i genocidis que esquincen comunitats, pobles i territoris. Exigim un cessament immediat de qualsevol acció bèl·lica, amenaces que s’acarnissen especialment amb les dones i les nenes. Condemnem totes les formes de violència que atemptin contra la diversitat i reafirmem el nostre compromís amb un feminisme inclusiu i transformador que canviï consciències i construeixi un món lliure, just i igualitari.

 

Posem en el centre la vida de totes les persones, derrocant barreres i construint ponts
de solidaritat.

 

Perquè ens sobren motius per a continuar lluitant i construint un món millor per a totes les persones!

 

JUNTES SOM MÉS FORTES

LA LLUITA AL CARRER ENS FARÀ MÉS LLIURES

ENS HI VA LA VIDA, ENS HI VAN LES LLIBERTATS

8M DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

PUNT DE TROBADA PLAÇA UNIVERSITAT CANTONADA ARIBAU-GRAN VIA 17:30h. 

LLIBERTAT ENRIC DURAN

Concentració 9 de gener de 2025 a les 19h. a plaça Sant Jaume

L’Enric Duran, activista social des de fa molts anys, conegut per molts amb el sobrenom de Robin Bank o Robin dels Bancs, actualment és a una presó a França a 40 quilòmetres de París de manera preventiva, amb un règim molt dur en què ha d’estar 22 hores al dia tancat a la cel·la i amb la possibilitat de només 2 hores per sortir al pati, amb restriccions per tenir visites, fins i tot de la família més propera, per rebre objectes de fora de la presó o d’altres característiques com la prohibició d’agafar llibres de la biblioteca, connectar-se a internet...  Tot això sense haver passat per cap judici!!!

L’Enric va fer-se conegut quan al 2008 va fer públic que havia demanat crèdits a la banca per valor de 492.000€, denunciant la cobdícia dels bancs que oferien crèdits fàcilment i sense gaires exigències i gràcies als quals molta gent es va quedar endeutada i sense casa quan van veure que no podien pagar els alts interessos que després els demanaven, i denunciant també, no només el sistema financer, sinó també el sistema capitalista en sí. Amb aquests diners es van finançar publicacions com CRISI i diversos projectes socials alternatius.

Ara, un cop prescrits els delictes que se li imputaven, degut a un intercanvi que va realitzar de criptomonedes per euros amb un grup de persones que sense ell saber-ho estaven implicats en una estafa comercial, a França al mes de juny va ser empresonat preventivament per quatre mesos per presumpte blanqueig de diners. Malgrat haver aportat proves de la seva innocència, s’ha renovat el seu empresonament, quan els estafadors no són entre reixes i cap dels responsables d'empreses implicades en intercanvi de diners amb els estafadors ni dels bancs que van facilitar els intercanvis han estat detinguts. Clarament, el motiu que Enric Duran hagi estat detingut i segueixi empresonat és el seu historial d’activista anticapitalista i a favor d’un nou sistema econòmic més just i equitatiu que l’actual.

Darrerament ha rebut una ordre d’expulsió de França per 2 anys amb l’argument que és un perill per a l’ordre públic; aquesta ordre s’aplicaria quan sortís de la presó i com ell diu «s’afegeix al meu temps a la reclusió com una altra més de les pràctiques de vulneració de la presumpció d’innocència què s’executen de forma notable a l’estat francès».

Des de l’octubre està havent concentracions cada 15 dies davant del Consolat francès a Barcelona per demanar la seva excarceració i s’ha fet entrega d’una carta que podeu trobar en aquest enllaç. Podeu ajudar a la campanya per l’alliberament de l’Enric Duran enviant un missatge (pot ser la citada carta o allò que creieu convenient) a l’adreça d'aquest enllaç del Consolat francès.

El proper dijous 9 de gener la concentració serà a les 7 de la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona. 

És important l’assistència de totes en solidaritat amb l’Enric Duran i reclamar la seva llibertat.

27 S Vaga General per Palestina.

Des que es va empitjorar la massacre a Gaza per part d'Israel, hem estat testimonis de multitud de concentracions, actes, manifestacions i acampades en solidaritat amb Palestina convocades amb un sol objectiu: el cessament de la complicitat de les nostres institucions i governs amb el genocidi del poble palestí i l’ocupació del seu territori

Aquesta reivindicació ha xocat de cara amb un Govern espanyol impassible i indiferent. L'actuació tant de l'actual govern del PSOE i Sumar, com dels governs anteriors, és vergonyosa: no s'han aplicat sancions de cap mena al comerç amb l'Estat sionista, l'ambaixada espanyola a Tel Aviv funciona amb completa normalitat i no s'ha expulsat a l'ambaixadora d'Israel a l'Estat espanyol. A més, la cosa més alarmant és que s'ha intensificat la compravenda d'armament a Israel fins i tot després del 7 d'octubre, participant així en aquesta nova fase del genocidi contra la població a Gaza.

Davant d'aquesta situació d'urgència extrema, el Govern fa gestos simbòlics que no serveixen sinó per endarrerir el màxim possible la implementació de mesures reals. Mentre teatralitza el seu suport per desmobilitzar les diferents accions socials i sindicals, reprimeix manifestacions, desallotja acampades pro-palestines, i recorre a infiltrar les forces repressives dins dels moviments socials.

Un de tants gestos simbòlics va ser el del 28 de maig passat, quan, mentre mantenia el seu suport material al genocidi, va reconèixer l'Estat Palestí, amb les fronteres del 1967, moment en què el 78% del seu territori ja havia estat ocupat per un Estat colonial i d'apartheid. La suposada solució dels dos estats és impossible en un context en què Israel, l'únic estat sense fronteres definides del món, segueix en una constant expansió colonial mitjançant l’espoli i l'opressió dels palestins i les palestines. Palestina no pot ni ha de conviure amb un etnoestat genocida que a més fa servir la fam com a arma de guerra, bloquejant l'entrada a la zona d'ajuda humanitària.

Exigim al Govern espanyol: la ruptura immediata de relacions diplomàtiques, comercials i militars amb Israel, perquè deixi de ser còmplice de la neteja ètnica en curs; el reconeixement i l'empara del dret de retorn de totes les persones palestines refugiades; i que s'implementin totes les mesures possibles que condueixin a la fi de l'ocupació i que garanteixin la plena igualtat de totes les persones palestines que viuen des del riu fins al mar. És crucial aturar el suport vital d’aquest règim colonial.

Denunciem la política neoliberal i imperialista del Govern, que ens ha portat a una conjuntura de crisi social d'extrema emergència, mentre que les grans empreses obtenen guanys històrics. El brutal augment del pressupost de defensa contrasta amb les retallades als sectors públics, especialment en sanitat i educació, ja expoliats anteriorment i crucials en un moment d'inflació i caiguda del poder adquisitiu de les treballadores.

Per això fem una crida a tots els sindicats i a tota la societat civil a solidaritzar-se i emprendre accions col·lectives que ens permetran lluitar contra la misèria i la violència estructural a l'Estat espanyol i fora d’aquest.

Contra la complicitat de les nostres institucions i governs, i atenent la crida dels treballadors i treballadores palestines, convoquem una jornada de lluita i vaga general el dia 27 de setembre.

No farem ni un pas enrere en la lluita contra el genocidi sionista.

Per la redistribució de la despesa pública, invertim en vida i no en armes!

Visca Palestina lliure!

PROU! POSEM LÍMITS AL TURISME

D’igual manera que ha succeït recentment a les Canàries i a les Balears, és el moment d’una gran mobilització a Barcelona contra la turistització i per un canvi de model econòmic que passi per la reducció de l’activitat turística a la ciutat, i de la seva dependència d’aquest sector.

Barcelona rep anualment uns 31 milions de visitants, gairebé 20 vegades el número de persones que hi vivim, que som 1,6 milions. La meitat dels visitants són turistes que pernocten una mitjana de 2,9 nits, i l’altra meitat són visitants de només un dia. Això representa més de 160.000 visites diàries i la converteix en una de les ciutats més turistitzades i saturades a escala global. Fet que explica el rebuig del veïnat al turisme massiu i l’existència de l’ABDT.

Exposem les conseqüències negatives del turisme a continuació:

1. Augment del cost de la vida
   • Preu de l’habitatge: la demanda turística de pisos turístics ha incrementat l’especulació sobre els habitatges i ha inflat el preu de lloguer i de compra, dificultant que les persones locals puguin viure a la ciutat. La joventut barcelonina hauria de dedicar de mitjana un 119,7% del seu sou per llogar un habitatge a preus de mercat.
   • Preu dels serveis en els sectors de l’oci, la cultura i la restauració.
2. Transformació i gentrificació dels barris
   A molts barris s’han reemplaçat els establiments tradicionals per locals comercials orientats al turisme, i s’han substituït les vivendes per habitatges d’ús turístic i lloguer de temporada. Això ha portat a l’expulsió del veïnat.
3. Economia depenent
   El model actual ha generat una dependència excessiva del turisme, creant una economia poc diversificada, on altres sectors com el petit comerç o els petits tallers, han quedat eclipsats o han desaparegut. Aquesta dependència:
   • Genera precarietat laboral: el salari mitjà del sector de l’hostaleria a Catalunya el 2022 és de 10,6€/hora, un 70% menys que el salari mitjà de Catalunya de 18€/hora. Els contractes són de caire temporal o estacional, amb poca seguretat laboral.
   • Exposa la població a la mateixa vulnerabilitat i volatilitat intrínseca del turisme (pandèmies, terrorisme, guerres, modes, sequera…).
   • Concentra els beneficis en un nombre reduït d’empreses de restauració i transnacionals hoteleres amb societats establertes en paradisos fiscals (Meliá, Barceló, Riu etc..).
   • Força l’Administració a prendre decisions centrades en el benefici de la indústria turística i el Gremi de restauració en comptes de focalitzar-se en l’emergència habitacional que pateix bona part de la ciutadania.
4. Impacte ambiental
   La petjada climàtica d’un turista equival a la de vuit residents. Informes municipal atribueixen al turisme el 75% de les emissions de CO2 de Barcelona.
5. Pressió sobre els serveis públics
   A causa de l’augment del nombre d’usuaris en transport públic, sanitat, neteja, seguretat, manteniment…
6. Impacte en el patrimoni històric
   El turisme massiu s’apodera o mercantilitza el patrimoni històric de la ciutat, amb un ús excessiu (búnquers del Carmel, barri Gòtic, La Rambla i Ciutat Vella, Parc Güell, hospital de Sant Pau, La Boqueria…).
7. Pèrdua de la cultura local
   La identitat, l’idioma i la cultura de Barcelona es dilueixen a mesura que la ciutat és transformada per les infraestructures i les activitats de la indústria turística.
8. Despossessió de la ciutat
   Desposseeix la ciutadania de l’espai públic urbà i impedeix la seva lliure mobilitat i l’exercici d’activitats socials i de l’esbarjo.

I per tot això, exigim la implementació d’un seguit de mesures per fer decréixer el turisme massiu de manera immediata, conjuntament amb un pla de transició ecosocial que condueixi a la transformació del model productiu i econòmic.

Bloc 1: Posar fi a la promoció del turisme

• Fi del finançament públic de la promoció turística, començant pel desmantellament del consorci publicoprivat Turisme de Barcelona, que ha de ser substituït per una agència pública que gestioni la reducció de l’activitat turística i la seva reconversió.
• Fi de les subvencions i exempcions fiscals a qualsevol activitat relacionada amb la indústria
• Abandonar qualsevol projecte d’ampliació d’infraestructura portuària i aeroportuària.
• Destinar la taxa turística íntegrament a revertir els impactes negatius del turisme
• Fi dels esdeveniments culturals, esportius, les grans fires I esdeveniments econòmics destinats a la generació de més turisme (MWC, Copa Amèrica, Jocs d’hivern, Circuit de Montmeló, Primavera Sound).

Bloc 2: Reduir l’oferta actual

• Impedir la concessió de qualsevol nova llicència d’allotjament turístic.
• Limitar les llicències hoteleres (no més hotels ni aparthotels), i reduir les existents de forma progressiva. Revertir les concessions d’hotels en sòl municipal de forma immediata.
• Prohibir el lloguer turístic (HUTs) i de temporada, així com l’activitat de les plataformes tipus Airbnb. Eradicar els HUTs il·legals a través de processos d’inspecció i sanció (a gestors i plataformes).
• Reduir el nombre de llicències de residències estudiantils i garantir que les que existeixen no es puguin destinar a usos turístics.
  
  
  Acompanyat de:
• Reducció del trànsit de creuers; elaboració d’una agenda de reducció progressiva, fins a eliminar-lo a mitjà termini.
• Limitar les terrasses, que impedeixen el trànsit de vianants i l’ús de l’espai públic

Bloc 3: Fiscalitat i justícia social

• Incrementar la taxa turística fins al 12,5 % del preu de la pernoctació i d’11 € per a les persones que arribin en creuer (igual que Amsterdam).
• Crear nous impostos sobre el turisme destinats a compensar les despeses directes i indirectes que aquest sector genera, i a fomentar la diversificació econòmica dels entorns massificats.
• Millorar els convenis de les persones treballadores del sector turístic assegurant sous dignes i reducció de les hores de treball

Bloc 4: Reaprendre, construcció d’alternatives:

Creiem necessària una transició ecosocial impulsada per l’administració pública basada en créixer de manera planificada i diversificada en activitats productives i reproductives socialment útils que permetin la creació de llocs de treball no precaris. Aquests plans han d’incloure, entre d’altres, les mesures següents:

• Destinar fons públics a programes de formació i inserció laboral de les persones treballadores del turisme en altres àmbits laborals, tot assegurant una renda mínima garantida.
• Desconstruir instal·lacions turístiques per diversificar-ne els usos i transformar-les en espais per viure com a garantia del dret a l’habitatge. Addicionalment, han de servir com a centres civics i àrees de treball cooperatiu.
• Promoure el sector primari a través de la producció agroalimentària ecològica i de proximitat, particularment a través de cooperatives agràries.
• Enfortir el sector secundari a través de la reconversió de sectors insostenibles en activitats productives socialment útils
• Activar comunitats energètiques per a la producció i el consum públic, cooperatiu i comunitari d’energies renovables.

Manifestació: Dissabte 6 juliol 18h La Rambla/Drassanes.