L'últim aperitiu ? ... de qui ?

Ahir algunes vàreu tenir el plaer d’assistir al nostradíssim aperitiu de Nadal. Vàreu escoltar amb dubtosa atenció el discurset d’un polític que hauria de ser el nostre cap com treballadores d’aquesta administració, però que amb prou feines el patim com a ciutadanes.

Com a cap, res de res; ni pincha, ni corta. Si fos d’una altra manera, la vostra actitud mentre ell parlava no hagués estat la de la velocista a la línia de sortida, amb suculents menjars a la meta, o sigui a les taules. Si la seva influència en la nostra vida laboral fos major que zero, no hagués rebut centenars de mirades més o menys dissimulades cridant sense veu “acaba ja!”.

El Senyor Trias és el President d’una administració que s’ha llençat a créixer aprofitant-se de la seva ombra –o del seu partit, més aviat-, però sense que se li deixi dir ni una paraula sobre com s’ha de governar. Així, som les úniques del nostre entorn –i de més enllà- que fem les 7 hores i mitja, on les retallades de drets aprovades pel PP s’han fet més efectives (més que a consistoris governats pel PP) i on l’enfonsament del nostre poder adquisitiu és més abissal que enlloc. Si el senyor Trias tingués algun poder sobre les nostres condicions de treball suposem que hauria fet com a l’ajuntament on presideix de veritat: tindríem de facto el mateix horari d’abans, s’hagués pactat que rebéssim alguna compensació que escalfés la ultracongelació que patim i no s’haguessin acarnissat tant amb el nostre mulladíssim conveni.

Però qui mana de veritat… no és el vicepresident executiu? També presideix un consistori de l’ÀMB on s’ha fet com arreu: complir convenientment la llei.  Si, així és. Sembla que s’enfonsa la teoria de que qui mana aquí fa com a casa seva… És possible, però els tarannàs són diferents. El Senyor Balmón és capaç de veure com desapareixen les bases del seu partit i dir que hi sobra gent. Pot exigir-nos que creixem (ahir es va aprovar definitivament un pressupost pel 2015 un 5% superior al del 2014) i deixar que se’ns governi amb malfiança. Malfiança i fins i tot menyspreu, ja que les disposicions que ens afecten es comuniquen per correu a la representació del personal.

Al partit del senyor Balmón ell és corresponsable de l’estratègia i a la primavera veurà la mesura de l’èxit d’aquesta. A l’ÀMB l’estratègia potser consisteix en aplicar el classisme i el nepotisme a parts iguals, en premiar molt més la fidelitat, l’actitud, que l’aptitud. L’èxit d’aquesta estratègia potser l’hauran de copsar altres…

I a nosaltres, a la CGT, com sempre, no ens alimenten ni discursos ni aperitius: sempre viurem de les
primaveres que han d’arribar… que ningú no pot retallar…

BON SOLSTICI D’HIVERN I BONA ENTRADA D’ANY !

29Nov2014 Les Marxes de la Dignitat contra el nou intent d'apropiació de CCOO-UGT

A les Marxes de la Dignitat (enllaç) hi participem desinteressadament moltes organitzacions, moviments socials i persones a títol individual independentment del seu lloc de militància. Tenim en comú el nostre treball per un món nou, on la dignitat i els drets de les persones estiguin per sobre dels interessos d'uns pocs.
Tenim clar també que la responsabilitat principal de l'estat actual d'emergència social la té aquesta minoria, però considerem també que la política de pau i concertació dels autoanomenats 'agents socials', els sindicats majoritaris, ha estat condició necessària pel seu èxit.

En el curt any d'existència d'aquesta plataforma, volem constatar el següent:

-Els sindicats CCOO i UGT rebutgen signar el manifest fundacional per les seves referències, entre d’altres, al no pagament del deute i a la millora de les pensions. De fet, el proper gener farà 4 anys de l'anomenat 'Pensionazo', signat per aquestes dues organitzacions.
-A 3 dies del 22M a Madrid, els secretaris generals de CCOO i UGT participen en una escenificació amb el president Rajoy i la Patronal, col•laborant en la fracassada estratègia governamental per intentar fer punxar la mobilització d'aquell dissabte.
-Un cop realitzada una de les majors mobilitzacions de la història a l'Estat espanyol, el 30 d'Abril de 2014 els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya es presenten a la jornada d'ocupacions del  Servei d'Ocupació de Catalunya, planificades per les Marxes de la Dignitat, i n’usurpen la representació de cara als mitjans, com si fos una iniciativa de les seves organitzacions.
-A tot el ja esmentat, cal sumar-hi ara els nombrosos casos de corrupció en els que estan implicats dirigents i quadres sindicals d’ambdues organitzacions sindicals.
-Novament, ara ens trobem que les direccions de CCOO i UGT s'atribueixen el lideratge en l'organització de les mobilitzacions preparades per les Marxes de la Dignitat el proper 29N fent coincidir unes suposades mobilitzacions pròpies sota el nom 'Dignidad y derechos'.

Com a Marxes de la Dignitat a Catalunya volem fer constar:

-Ni CCOO, ni UGT, ni les seves plataformes properes 'Cumbre Social' o ‘Catalunya Social’ són membres de les Marxes de la Dignitat, ni participen en la seva estructura d'acords com tampoc en la seva organització.
-Els objectius de lluita, i confrontació contra els Governs de la Troika i dels seus còmplices, de les Marxes xoquen amb l'estratègia de la concertació i la imbricació en l'aparell del sistema que lideren els anomenats sindicats majoritaris. Com la pròpia convocatòria de CCOO i UGT diu, el seu objectiu és influir en el desenvolupament del “Diálogo Social”. Tanmateix, diuen que les demandes i objectius del “Diálogo Social que afavoreixi la competitivitat i la flexibilitat interna a les empreses” coincideixen amb les reivindicacions dels moviments i col•lectius socials. Des de les Marxes diem que tots aquest anys de “diàleg social” l´ únic que han provocat és una retallada darrera una altra, algunes de les quals amb la signatura d’aquets dos sindicats, com la retallada de les pensions o la moderació salarial, que a la pràctica ha provocat una important reducció dels salaris.
-Ni la presencia de les cúpules dels 2 sindicats, ni com organitzacions signants de retallades volem que vinguin a fer una apropiació de l'unitat de lluites aconseguida.
-Som companys de lluita de totes les persones que decideixin anar a la manifestació del proper 29N, independentment de la seva filiació sindical o política, i per tant, també de la militància combativa de CC.OO. i UGT. Recordem que és l'assamblea de la Marxa de la Dignitat la que ha convocat la manifestació i hem escollit els portanveus unitaris per la premsa pel 29N i convidem a tothom a difondre: 17;30h a Pça Universitat de Barcelona.

http://marxadeladignitat.org/                 comunicacio@marxadeladignitat.org

25 novembre 2014 Dia Internacional Contra la Violència Masclista

El 25 de novembre, tornem a sortir al carrer per a seguir lluitant per l’eradicació de tota violència de gènere, per a cridar juntes que estem fartes de tanta violència i de tanta impunitat, per a cridar a la participació en la lluita que estem portant a terme les dones treballadores. Una lluita global contra aquest sistema explotador i patriarcal, per a exigir que els governs deixin de retallar els drets socials i laborals i que inverteixin tot el necessari perquè no es produeixi ni un assassinat més de dones a les mans dels seus agressors.

 Un dia més en el qual diem ja n’hi ha prou! de la violència masclista, de la violència d’estat que genera la desigualtat entre els sexes dintre d’aquest sistema patriarcal en el qual vivim.

Vergonya els hauria de donar a les i els governants de les diferents administracions que amb la seva deixadesa, ineptitud i desídia contribuïxen a la perpetuació d’aquests crims patriarcals. Són responsables directes que la xifra de dones assassinades per violència masclista aquest any, com l’anterior i l’anterior, sigui escandalosa, augmentant cada any el nombre de víctimes.

El 25 de novembre és un dia, però la violència de gènere està present diàriament en el carrer, en l’escola, en la televisió... En qualsevol espai social pot amagar-se un agressor. Perquè existeixen moltes formes d’exercir la violència de gènere hem de treballar des de tots els àmbits que estan al nostre abast- laboral, cultural, sindical, educatiu, solidari, jurídic, etc.- per a eliminar-la d’una vegada per sempre de les nostres vides.

Els assassinats de dones són la cara més visible de tota la cultura patriarcal en la qual vivim i a la qual estem sotmeses, cultura que està basada en la dominació de l’home sobre la dona, en minusvalorar a les dones, en fer-les sentir inferiors, a ocupar papers i rols socials secundaris, una cultura en la qual la dona es concep només com un objecte, una mercaderia d’usar i llençar.

Des de la CGT cridem a l’autoorganització de les dones per a defensar-nos millor, cridem a l’acció directa per a lluitar per la nostra emancipació. Les nostres eines de lluita són la denúncia pública, l’exercici dels nostres drets, l’exercici de les nostres llibertats, la pràctica de la solidaritat entre nosaltres, l’educació en la igualtat, la rebel•lió contra la injustícia i la discriminació que sofrim.

Acció Directa per a l’eradicació de totes les violències.
Cap agressió sense resposta.

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

L'ÀMB, només gestió?

Després d’una etapa inicial de fer el menor soroll possible, l’ÀMB ja fa temps que va apostar fort per donar-se a conèixer per tots els mitjans possibles. No sabem si l'enllaç que us presentem forma part de l’estratègia del departament de comunicació perquè, encara que des del vessant més crític, l’article d’aquest diari digital atorga a l’ÀMB la rellevància que tants esforços i diners està costant... En qualsevol cas, val molt la pena fer-hi una bona ullada.

Salut !

MAMA, POR...!

Mentre ens tenen distretes (procés, consulta si, consulta no...) i esporuguides (ebola), els nostres dirigents –els nostres de debò, els que manen a l’administració que servim- han reprès aquell antic costum metropolità de viatjar ben lluny. Que sapiguem no s’han endut la família perquè el destí és un congrés mundial on presentaran les seves polítiques i experiències en àmbits de la governança metropolitana, tal com informa el nostre despampanant web. A més, per marcar distàncies amb èpoques pretèrites, només han anat cinc càrrecs: president, vicepresident executiu, un altre vicepresident, una consellera i el gerent.

Resulta interessant observar la composició d’aquest “comando” metropolità: una sola dona, un sol representant del PSC i un sol tècnic... Els del Polònia segur que els farien fer un cameo de “Missió Impossible”. No m’atreveixo a assegurar qui faria de Tom Cruise, però el glamour del plató està assegurat amb la Ciudad de las Perlas (Hyderabad, al centre-sud de l’India) i la trama podria ser prou interessant amb algú del comando despenjant-se amb un cable sobre un micròfon per ensenyar a les metròpolis del mon com es pot tenir una política de personal diametralment oposada a la ciutat que governes i a l’administració de l’àrea metropolitana que la inclou.

Sigui com sigui, l’esforçat comando que ens representa a Metropolis i al Fons Mundial de Desenvolupament de Ciutats (l’ÀMB ostenta la vicepresidència en aquests organismes; deu ser per la seva demostrada experiència en aquest càrrec: en tenim 9, de vicepresidents), ens ha deixat soles una setmana. Soles i sense líders ni herois que ens defensin dels molts perills que assetgen a la ciutadania i a les treballadores metropolitanes -i treballadors, per qui no entengui que el femení també ens inclou a totes les persones-.
L’altra dia, sense anar més lluny, forces d’una malèfica organització es van infiltrar a la casa i ens van donar un bon ensurt amb sorollosos petards i el fum resultant. Estareu d’acord que no dóna tanta tranquil•litat que el servei de seguretat t’engabiï al teu lloc de treball, com saber que especialistes en prometre i no donar res s’encarreguen de la situació.
Per sort, segurament estaran de tornada pel 12 d’octubre, per celebrar alguna cosa o no, o per tot el contrari, que tot és respectable. I a nosaltres ja no ens caldrà dir: “Mama, por...”

MARXES DE LA DIGNITAT: EL 21 DE JUNY, ENCERCLEM LA GENERALITAT DE CATALUNYA

El 21 de Juny “ENVOLTA ELS PARLAMENTS”

Donant continuïtat a la mobilització de les Marxes de la Dignitat del 22 de Març, aquest Moviment portarà a terme una nova acció de protesta en el carrer el 21 de Juny de 2014. Es tracta d’envoltar tots els Parlaments autonòmics de l’estat per a exigir conjuntament:

- No al pagament del DEUTE, per il·legítim, fraudulent i injust. 

- No a la Unió Europea dels Mercats.
- No a les retallades socials.
- No a les Reformes Laborals.
- No a la supressió de drets i llibertats ciutadanes.
- No a les privatitzacions del sector públic.
- Per unes Pensions públiques suficients i dignes.
- Pel dret a les cures de les persones depenents.
- Per la Renda Bàsica de les iguals.
- Pel dret a l’habitatge com bé inembargable. No als desnonaments!
- Pel dret a la Sanitat i l’Educació per a totes i tots.
- Per la justícia gratuïta i universal.
- Pel dret a l’avortament lliure i gratuït.
- Per la fi de la repressió a les protestes ciutadanes.
- Contra la Corrupció política i empresarial.
- Fora la Monarquia! - Per la convocatòria d’una VAGA GENERAL, laboral, social i de consum, fins que sigui determinant per a canviar el model social que estem sofrint. 

El Moviment Marxes 22M, integrat per nombrosos col·lectius socials, polítics i sindicals, entre ells la CGT, segueix la seva trajectòria reivindicativa, ocupant el carrer amb les milers de persones que estan sofrint la gran estafa social a la qual ens tenen sotmesos aquest Govern i els anteriors, la Troica, la UE, el FMI i les grans Corporacions empresarials i financeres de l’estat espanyol i de la resta del món.

Després del 22 M a Madrid (manifestació històrica), es van ocupar centenars d’oficines de l’antic INEM i s’han fet manifestacions exigint la llibertat de les detingudes i el sobreseïment de les seves causes.

Ara aquesta nova mobilització “Envolta els Parlaments” i, aviat, s’acordaran noves actuacions amb l’objectiu de “donar la volta” entre tots i totes a aquest sistema corrupte, injust, discriminador, masclista, totalitari, repressor, etc…

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ!

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT 



MANIFEST UNITARI MARXA DE LA DIGNITAT CATALUNYA

Ens trobem davant d’un moment absolutament límit. L’atur, la precarietat, la pobresa, la repressió i les polítiques retrògrades, entre molts altres motius, ens posicionen en un moment de màxima alerta que necessita que tots i totes ens mobilitzem per recuperar els nostres drets i revertir la situació de manera contundent.

La situació demana una resposta col·lectiva de la classe treballadora, de la ciutadania en general i de tots i cadascun dels pobles que dia rere dia veuen com els seus drets s’esvaeixen sota governs corruptes que com el del PPSOE o el de CiU, en el nostre cas, dediquen els seus esforços a aplicar polítiques antisocials que retallen i empobreixen les nostres vides amb el fi de complaure les institucions que conformen la Troika com l’FMI, la UE i el BCE. Polítiques que es veuen condicionades per un deute il·legítim, adquirit pels governs amb el BCE i la banca alemanya i francesa amb l’únic objectiu de salvar la banca. Els interessos d’aquest deute, suposen el desmantellament de la sanitat pública, de l’ensenyament, de la llei de dependència i de tot el conjunt de les ajudes socials.

A Catalunya, som més de 800 mil aturats, i així mateix els llocs de treball van acompanyats de la precarietat en la seva major part i no permeten sortir, en molts casos, de la pobresa, la qual creix dia a dia mentre uns pocs veuen com augmenta la seva riquesa. El 65% dels aturats han vist ja esgotades les seves prestacions socials, la qual cosa significa que aproximadament 90 mil famílies es troben ja sense cap tipus d’ingrés.

A més, les últimes reformes laborals han suposat un nou atac als treballadors i treballadores com també a les organitzacions sindicals, facilitant, encara més, els acomiadaments, i provocant més retrocessos en les conquestes socials i laborals assolides amb tants anys de lluita i patiment. Precarietat, subcontractació, disminució dels salaris… són algunes de les conseqüències més sagnants d’aquestes reformes. D’altra banda, la violència estructural s’ha imposat als centres de treball, mitjançant la por i les represàlies i amb la voluntat d’aturar qualsevol protesta i possibilitat d’organització per part dels treballadors i treballadores.

Tot i així, resistim, i les respostes socials davant la conjuntura es succeeixen dia rere dia amb lluites de treballadors i treballadores d’empreses com Panrico sent un gran exemple i havent dut a terme la vaga més llarga dels últims anys a Catalunya; d’Alstom, de Cosmocaixa, d’HP, de TMB, de TV3; com també en els sectors públics, com la sanitat i l’ensenyament, que han donat respostes contundents davant les mesures i les lleis aplicades amb la voluntat de desmantellar un sistema públic i de qualitat, com és el cas de la Llei Wert , la qual suposa a més, un atac directe a la nostra cultura i la nostra llengua i la LEC la qual avança en la privatització de l’ensenyament i s’allunya de la seva laïcitat. La mobilització, dóna fruits, com demostren les lluites dels treballadors i treballadores de recollida d’escombraries de Madrid i Alacant entre d’altres, la lluita veïnal de Gamonal, de la marea blanca contra la privatització dels hospitals a Madrid.

Els desallotjaments d’habitatges han continuat sense interrupció, tot i el rebuig social i els forts moviments de solidaritat veïnal que la PAH i altres col·lectius han canalitzat i organitzat; milers de famílies continuen quedant-se al carrer mitjançant pràctiques absolutament inhumanes, fruit de la fam insaciable dels bancs i de les grans promotores immobiliàries. Així doncs, l’expropiació d’habitatges i els lloguers socials són encara un objectiu de lluita per assolir.

La situació es veu, encara més, agreujada quan les conseqüències d’aquest sistema injust, que ens maltracta i ens reprimeix, recau sobre col·lectius més vulnerabilitzats com: la dona, els infants, els joves, els immigrants o les persones grans, receptors directes del càstig que suposa aquesta crisi que a hores d’ara tenim més que clar que és una estafa. La desigualtat, és escandalosa i intolerable, el dret de les persones a una vida digna, ha d’estar assegurat: s’ha de garantir l’habitatge, els subministraments d’aigua i energia, pensions adequades, com també una Renda Garantida que permeti cobrir com a mínim les necessitats bàsiques.

El poble de Catalunya, s’ha mobilitzat en contra de les polítiques del PPSOE com també de CiU que amb el suport d’ERC, és còmplice directe impulsant i inspirant retallades en tots els sectors com també les privatitzacions dels drets socials en general.

La majoria de la població, rebutja i no se sent identificada amb un sistema que aplica mesures criminals, que defensa i deixa impunes els abusos policials, que vol aplicar lleis repressores com la llei mordassa o la contrareforma de la llei de l’avortament, la qual suposa un retrocés vergonyós i inadmissible en els drets de la dona.

El nostre poble no se sent identificat amb un sistema basat en la desigualtat, la misèria i la submissió. No se sent identificat amb uns governs que retallen drets fonamentals mentre inverteixen milers de milions en armament i en mesures repressores.

El poble català no se sent identificat amb un Estat espanyol que s’empara en una Constitució que no garanteixen l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.

La MARXA DE LA DIGNITAT vol recollir totes i cadascuna de les reivindicacions i lluites del nostre país i, per tal d’aconseguir-ho, ens plantegem articular un moviment col·lectiu i amb continuïtat que defensi amb contundència els següents objectius:

- Dir NO al pagament d’un deute il·legítim, enfrontant-nos a la banca europea (BCE, UE)

- Acabar amb l’atur, la precarietat mitjançant el repartiment del treball i la riquesa.

- Retirada immediata de totes i cadascuna de les retallades com també de les reformes laborals.

- Garantir feina, educació, sanitat, aliment, l’habitatge i les pensions dignes per a totes les persones sigui quina sigui la seva procedència. Així com també una renda garantida de ciutadania.

- Combatre la repressió, la impunitat i els abusos policials.

- Rebutjar les polítiques patriarcals que humilien la dona trepitjant els seus drets com el de decidir sobre el seu propi cos. Diem NO a la contrareforma de la lli de l’avortament d’en Gallardón.

- Exigir la dimissió del govern del PP, el de CiU; els governs fidels a la Troika. Que se’n vagin TOTS!

- Garantir l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.

PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT PER A TOTS I TOTES!
LA LLUITA I LA MOBILITZACIÓ ACABEN DONANT EL SEU FRUIT!